Historias de Angela: Templers, Càtars i Occitània, una part de la nostra història arrabassada a sang i foc

Has sentit a parlar del llegat dels templers?Saps que te

a veure aquest llegat amb Juan José Omella, arquebisbe

de Barcelona?

El nou arquebisbe de Barcelona confia en el "seny" per resoldre amb "diàleg" la situació política

Juan José Omella, arquebisbe electe de Barcelona, ha confiat aquest divendres en el "seny" català per resoldre "amb un bon diàleg" la situacióque s'ha creat a l'Estat arran del procés sobiranista. En declaracions a TV3 no ha amagat que, des del seu punt de vista, la situació "és de preocupació tant a Catalunya com a la resta d'Espanya", però ha volgut afegir que "amb confiança i esperança" es podrà resoldre.

Tot i això, Omella no havia volgut pronunciar-se sobre el procés el matí a Catalunya Informació perquè considera que el dret a decidir és una qüestió "més política que pastoral" i vol arribar a Barcelona com a "capellà i bisbe de tothom i amb l'actitud d'escoltar i donar la mà a tothom". "Em sento més pastor de l'Església que polític", ha declarat. Quant a les reticències entorn el seu nomenament pel fet de no ser un bisbe català –és nascut a Cretes, a la Franja–, entén que hauria agradat més un català però creu que aviat se sentirà acollit, ja que "Catalunya és terra acollidora".

Estret del DIARI ARA

I amb el Conseller Santi Vila i la devolució de l’art de la

franja?

Santi Vila: ni Cultura ni Aragó

Els membres del Govern que s’han oposat al projecte de Santi Vila de donació de 53 obres d’art procedents de la Cartoixa de Santa Maria de Sixena i que actualment són al MNAC han fet molt ben fet. És de les poques coses que darrerament ERC ha fet bé. L’argument del Conseller de que aquest era un gest de bona voluntat per “pacificar” el litigi de l’art de la Franja, no s’aguanta per enlloc. Com a mínim mostra molt poc respecte vers la veritat i la història d’aquestes peces que mai han estat d’Aragó, sinó que pertanyien al Bisbat de Lleida, i després del Conveni sobre Patrimoni artístic signat per aquella institució eclesiàstica amb la Generalitat, la propietat va passar a ser compartida amb la Generalitat.

Per tant, no seria una devolució sinó una veritable donació d’obres d’art. A canvi de què? De res en concret. Perquè les institucions catalanes han de regalar res a les aragoneses? Quin motiu de pes hi ha? Cap ni un, a excepció de que hi hagués una negociació pels cabals de l’Ebre amb la Confederació Hidrogràfica d’aquest riu, i encara, perquè ja sabem que els plans de transvasament es decidiran a Brussel·les. Però aquesta no és pas una competència de la Conselleria que presideix Santi Vila, i per tant és absurd mantenir aquest argument. L’obsessió reiterada de Santi Vila per “pacificar” conflictes, ja demostrada amb les reiterades converses amb la ministra Pastor en la conselleria que presidia en l’anterior govern, no va a portar a res tangible pel que fa a la millora de les inversions i de les comunicacions a Catalunya, i com a mostra paradigmàtica l’eix ferroviari del Mediterrani és l’exemple principal. Per tant, Santi Vila, amb aquesta actitud pacificadora només pot recollir fracassos, perquè ignora el més important: com són els espanyols, i entre aquests, els que més espanyolegen són els aragonesos.

Els que hem tingut la sort i desgràcia de viure i conviure a l’Aragó durant uns anys, sabem que el que Santi Vila intenta com a gest de bona voluntat, els aragonesos només ho interpretaran com a signe de debilitat, i que en cas que es portés a efecte aquesta donació d’obres, això no aturaria pas les seves reclamacions, al contrari, encara els donaria més ànims per continuar l’ofensiva que no té altre objectiu que continuar l’espoli del que tenim els catalans. En altres ocasions ja he comentat el perquè d’aquesta actitud de molts aragonesos envers Catalunya, i té molt de complexe d’inferioritat i d’odi perquè creient que el nom de Corona d’Aragó els donava dret a la propietat de tots els territoris que aquesta aplegava, ignorant volgudament el seu funcionament confederal, sempre han interpretat com una traïció a la Corona d’Aragó el que els catalans no volguessin participar de l’aliança i projecte d’assimilació amb Castella.

Encara més, hi ha un component subconscient en la visió dels aragonesos respecte els catalans, que fa que possiblement són els que mostren més l’odi (i dic bé) i el rebuig a tot allò que ve de Catalunya. Per molts d’ells és com un espill del que podrien haver estat si no s’haguessin assimilat a Castella. Primer van perdre els seus furs i constitucions abans que els catalans (amb Felip II, dels Augsburg), després no van ser capaços d’incorporar-se a cap procés industrial ni de modernització econòmica, impedint la formació d’una burgesia mínimament il·lustrada que finalment va deixar perdre la pròpia llengua en els dos darrers segles. Nosaltres som l’espill del que contínuament molts aragonesos veuen, el que podrien haver estat i en el fons saben que mai seran, mentre no renunciïn a la castellanitat, contradicció irresoluble per ells que només pot crear frustració i rebuig, transformat en molts casos en odi als catalans. Perquè l’odi que jo he percebut a Aragó vers nosaltres mentre vaig viure amb ells, no l’he percebuda en altre lloc amb tant intensitat (ni a Valladolid).

Per tant, Santi Vila s’equivoca i va al fracàs. Un altre cop. A més, les darreres declaracions reafirmant la seva intenció de no aparcar el tema el fiquen directament en via morta com a Conseller. No podia ser d’altra manera. Els temps que toquen no són encara els d’unes converses de pau, sinó de la preparació pel combat i el xoc que inevitablement s’apropa. En el fons necessitem consellers que creguin i vulguin la independència i estiguin disposats al xoc i a resistir desobeint, no pas a ficar draps calens per estovar qui sap què. El temps de cercar la pau, mentre hi ha conflicte i es prepara el xoc, només podrà venir després d’aquest, un cop proclamem la independència. Però pel que hem vist fins avui, Santi Vila no la vol. La pregunta aleshores és: perquè el tenim al govern? Sabem que Puigdemont ja es va trobar fet el Govern, però com a President també pot cessar-lo. Seria convenient que ho fes en algun moment adient (ara és prematur per obrir una crisi de govern). Però si més no, sempre se li pot pressionar perquè dimiteixi “per raons personals”.

O potser seria més convenient canviar-lo de cartera, potser li escauria més la d’Afers Socials i Benestar, donada la seva condició d’homosexual i vocació mediadora per pacificar conflictes. I si li va la marxa se li podria assignar com a noves competències tot el tema de l’emigració o la direcció de presons. Però Cultura, demostrant la seva ignorància pel que fa al context de l’art de la Franja i a la veritat de la Història, està més que clar que no és el seu camp.

Estret blog de VILAWEB: SAVIESA DE GOS de XAVIER MASSOT Martí de LLEIDA: Santi Vila: ni Cultura ni Aragó

Vols descobrir una xarxa d’espoli d’art i antiguitats que

amagada darrera alts càrrecs i administracions, avui al

segle XXI encara funciona?

Això i mes va ser a la conferencia: Templers, Càtars i Occitània, una part de la nostra història arrabassada a sang i foc que l’organització Vibrant organitza aquesta setmana.
Si no vas poguer ser el dijous 16 de juny de 19:00h a 21:00h a la sala d’actes del Centre Can Gili Nou, Carrer Taulat, 3 de Barcelona ara coneixeràs la veritat que ens oculten.

Deixo tot l'acta amb aquest videos , va ser molt interessant.

Vídeos relacionats dels Càters:El Camí dels Bons Homes(GR 107) - Els Càters

El Camí dels Bons Homes és un itinerari turístic entre el santuari de Queralt, a Berga (CatalunyaEspanya) i el castell de Montsegur (AriejaFrança), que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els càtars o bons homes durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la inquisició.

El Camí dels Bons Homes, convertit actualment en sender de Gran Recorregut (GR 107), es pot recórrer a peu, a cavall i, en la majoria de trams, en bicicleta de muntanya. Aquest camí permet seguir les petjades del catarisme tot travessant els Pirineus.

Mar 20, 2016

Presentació de la conferència 'Carcassona i els càtars' de Jordi Bibià, moderada per Jordi Salat Orteu, president de l'Associació Cultural Espai Antoni Ferrer del castell de l'Espluga Calba.

Fotografies del acta de Vibrant

Griselda Lozano

Invesigadora ,filàndropa i humanista , és presidenta de la Fundació Ager i Honorary Degree de ESERP.

Especialitzada en història política i religiosa medieval d'Occitània. Durant els ultims anys ha dut a terme la busqueda i recuperacion dels documents historicos del Val d'Aran durant els segles XI, XII, XIII i XIV en l'Arxiu de la Corona de Aragon (ACA) continuant la tasca iniciada pels professors Joan Reglà i Ferran Valls i Taberner, labor que ha culminat amb exit i que actualment s'està digitalitzant.

Fruit d'aquesta experiència ha escritola novel·la OC, el mentor de la qual ha estat el hstoriador, erudit escriptor i Creu de Sant Jordi 2012, Mossèn Jusèp Amiell, qui ha qualificat la novel·la d'amena, omplerta de coneixement i tractada amb un escrupolós rigor historic.