domingo, 24 de julio de 2016

Tertúlies de País: Organitzat per Omnium Cultural

  


Aquet dimecres 6 de juliol del 2016 passat vaig ser al centre cívic del c/Urgell on va tindre una tertulia molt amena amb Pere Cardús, com a moderador, entre altres va ser present : Arcadi Oliveres 




Gran part de la tertúlia la podeu veure ara aquí als següents vídeos: 


















sábado, 23 de julio de 2016

Pere Antoni Veciana i Rabassa diuen que va fundar els mossos d'escuadre de Catalunya però ni ha dubtes que així fos


Placa penjada a Serral on una bona amiga Noemi Serra ha fet per aquet artícle referent a la nostre historia. 

  Pere Anton Veciana i Rabassa (Sarral, 1682 - Valls, 1736) fou el primer comandant en cap de les Esquadres de Catalunya, un càrrec que va exercir la seva família des de Valls per espai de més d'un segle.
Pere Anton Veciana va néixer a Sarral (avui dia part de la comarca de la Conca de Barberà) en una família pagesa benestant i es dedicà a la pagesia i a la ramaderia. L'any 1709, s'instal·là a Valls amb la seva família, en una casa del carrer del Carme. En acabar la guerra dels catalans, el 1714, fou nomenat sotsbatlle de Valls, tot i que si bé durant el conflicte no es manifestà obertament a favor de cap dels dos bàndols, s'adherí al borbònic en finalitzar la guerra.
Malgrat que la tradició atribueix a Pere Antoni Veciana la fundació de les Esquadres de Catalunya, aquests foren creats per Francesco Pio di Savoia, capità general de Catalunya, marquès de Castel-Rodrigo, l'any 1719, quan esclatà la revolta austriacista de Carrasclet.[1] Per a fer-hi front es va constituir una milícia de paisans armats que fou l'origen les Esquadres de Catalunya.
L'1 de juliol de 1719 Veciana va rebre el nomenament de batlle de Valls, i amb ell el de cap d'esquadra de la vila. Dos anys més tard, el 1721, la milícia va quedar reduïda tan sols a les esquadres de Cardona i de Valls, que foren reorganitzades el 1723, moment en què es creà un comandament únic per tots els seus efectius, essent nomenat en Veciana comandant en cap d'aquest cos de policia judicial militaritzada.
Pere Antoni Veciana va associar al seu fill Pere Màrtir Veciana i de Civit al càrrec de segon comandant, per tal de facilitar, davant de la Reial Audiència de Catalunya, la seva successió en el Comandament en Cap. Aquesta pràctica la mantingueren els seus descendents, que dirigiren les Esquadres des de Valls fins a l'any 1836.
Els Veciana habilitaren la casa del carrer del Carme on vivia, que anaren ampliant amb l'adquisició dels immobles veïns, fins a l'any 1783, que es traslladaren a l'antiga casa dels Dosset, una casa de família benestant que fins fa no massa s'aixecava al carrer de Sant Antoni de Valls.
                
       


Aquet amable mosso d'escuadre explica clà la veritat i la mentira de qui va ser el creador de els mossos d'escuadre





Mès clican aquí


Història dels Mossos d'Esquadra segons Wiquipedia

La llarga història del cos de Mossos d'Esquadra, que es remunta a la seva fundació a principis del segle XVIII, ha passat per moltes vicissituds. En un principi les Esquadres de Catalunya només eren escamots per perseguir les últimes resistències austriacistes i els bandolers (quan no eren una mateixa cosa). Foren abolits el 1868 i restablerts el 1876. Durant els anys de la segona república estigueren sempre al costat de la Generalitat, motiu pel qual la dictadura franquista els va abolir altre cop el 1939. Més tard, però, el 1950 la Diputació de Barcelona va crear un cos similar plenament adscrit al règim. Posteriorment amb el retorn de la democràcia i la Generalitat els Mossos retornaren a les ordres de les institucions catalanes el 1980 i foren reconvertits en una policia democràtica de naturalesa civil que des del 1994 fins ara s'ha anat ampliant fins a esdevenir la policia integral de Catalunya.



Fundació

Els seus precedents es remunten al segle XVIII com a escamots locals armats amb la finalitat de mantenir l'ordre públic en substitució de la institució catalana del sometent i per perseguir els reductes de miquelets partidaris de l'arxiduc Carles. Amb la mort del seu avi Lluís XIV de França just al final de la guerra de successió les aspiracions de Felip V d'Espanya a la corona de França el feren entrar en guerra amb Lluís XV de França, el successor legítim; en aquest context la resistència dels austriacistes catalans que encara no havien entregat les armes es va fer forta a les muntanyes i boscos del país (per exemple el coronel Carrasclet). 




Per aquest motiu Francesco Pio di Savoia, el capità general de Catalunya va crear el 21 d'abril de 1719 les Escuadras de Paisanos (trad. Esquadres de Vilatans) a cadascun dels nous corregiments sota les ordres de cada corregidor. Cada esquadra corregimental s'organitzava en diversos escamots; de fet el batlle de Valls Pere Anton Veciana era simplement un dels caps. Quan la guerra amb França es va acabar amb la pau de la Haia totes les esquadres foren dissoltes el juliol del 1721, a excepció de les Cardona i Valls,que el capità general va voler mantenir i reorganitzar el 24 de desembre de 1721: llavors passaren a ser les Escuadras de Paisanos Armados. És per tant una de les forces de policia civil més antigues d'Europa.

Després d'uns anys de cap de l'escamot de Valls,Pere Anton Veciana va esdevenir el cap de tota l'esquadra el 1723, any en què les esquadres es van reorganitzar i ampliar amb més efectius, un comandament que seria refermat el 1729. El 1735 va renunciar-hi per motius d'edat i aleshores el capità general va traspassar-lo al seu fill Pere Màrtir Veciana, des de llavors el comandament del cos va recaure sempre hereditàriament en la família Veciana. A la mort de Pere Anton l'any següent hi havia escamots de les Esquadres de Paisans Armats a onze poblacions (les quals els havien de mantenir): Valls, Riudoms, Piera, l'Arboç, Solsona, Amer, Santa Coloma de Farners, Sant Celoni, Falset, Torres de Segre i Figueres (Alt Empordà). Cada destacament tenia entre 5 i 9 mossos i un caporal que el dirigia; en aquella època el cap del cos tenia un rang de coronel de l'exèrcit, mentre que els caporals mossos s'equiparaven als tinents. A finals del segle hi havia 126 homes al cos.

La funció més habitual d'aquest cos policial primigeni era bàsicament la neutralització de la delinqüència comuna local dels municipis on estaven desplegats i els pobles de l'entorn. Però el seu rol principal era la persecució dels contrabandistes i homes armats perillosos en general, a qui havien de requisar les armes utilitzades indegudament. Una tercera tasca que tenien encomanada era la persecució dels caçadors furtius de les terres senyorials i d'aquells que utilitzaven reclams prohibits. De manera menys important també es dedicaven al trasllat de detinguts cap a les ciutats i a evitar la prostitució i els jocs il·legals. A més a més també es té notícia que el 1876 feien d'escorta del president de la Sala del Crim de la Reial Audiència de Barcelona vestits de paisà.

Segle XIX

El 27 de maig del 1817 el capità general Francisco Javier Castaños va aprovar el primer Reglament de les Esquadres de Catalunya, el qual en mostrava l'organització, els drets, els deures i els càstigs per desobeir o alçar la veu a un superior (que podien arribar a ser l'empresonament a l'Àfrica o 10 anys de treballs forçats). A mitjans de segle també es reglamenta l'uniforme que ja llavors incorporava el barret de copa, la jaqueta característica, les espardenyes de cinta blava i les manilles de cordó gruixut blanc.

L'any 1836 la família Veciana va renunciar al comandament de les Esquadres. Una de les actuacions més famoses de llavors va ser durant la Guerra dels Matiners, quan van afusellar el cap carlí i sacerdot Benet Tristany el 1847.

Però el fet més important d'aquella època convulsa fou l'abolició del cos el 1868 per part del general Prim, liberal que provava de reformar l'estat, a causa fonamentalment de l'adscripció monàrquica del cos i del fet que els mossos fossin fidels als municipis i les diputacions que els pagaven el sou. Havien de ser substituïts per la nova Guàrdia Civil.

Vuit anys després, amb la restauració borbònica, Catalunya va retornar a la situació anterior però no el cos. Les diputacions de Lleida, Girona i Tarragona no volien fer-se càrrec del seu manteniment, així que només es va restaurar la seva presència a la diputació de Barcelona. 182 mossos, 18 sotscaporals i 8 caporals foren instal·lats als municipis de la Garriga, la Granada, Monistrol de Montserrat, Sallent, Torelló i Sant Cugat del Vallès. A Barcelona hi havia el cap del cos i un petit destacament. En aquesta darrera ciutat tenien certa mala fama per la duresa amb què havien carregat contra els obrers, en uns temps de dures condicions de vida i manca de protecció social.

Primer terç del segle XX

A principis del nou segle, el 1903, les poblacions que tenien un destacament eren Barcelona, Torelló, Gironella, la Garriga, Monistrol de Montserrat, Sant Quintí de Mediona i Sant Cugat. El cap del cos era un comandant, que tenia a les seves ordres 7 caporals, 25 sotscaporals i 204 mossos.

Després de la Guerra de Successió, no va ser fins al 1914 que es va fundar la primera institució governamental que volia recuperar la unitat territorial del Principat i materialitzar les seves tradicionals aspiracions d'autogovernar-se: la Mancomunitat de Catalunya, formada de la unitat de les quatre diputacions provincials. Era doncs la Mancomunitat qui mantenia les Esquadres, però en canvi ni en tenia el comandament que requeia als funcionaris centrals de la capitania general de Catalunya i del govern civil de Barcelona. Per aquest motiu diversos diputats catalans van demanar la supressió del cos. El 1923, però, es va imposar la dictadura de Primo de Rivera, la qual va abolir la Mancomunitat i va perseguir el catalanisme. El dictador (que havia estat capità general de Catalunya) va mantenir el cos.

L'uniforme del cos es va mantenir a grans trets, però seguint els corrents europeus es va canviar el barret de copa i les espardenyes per la gorra de plat i les còmodes sabates. Aquestes peces antigues es reservaren només per a les ocasions de gala. Pel que fa a les divises es mantenien les mateixes de l'exèrcit.


Reforma de 1930

El 1930, poc abans de la proclamació de la república, el cos fou reorganitzat en tres esquadres localitzats en tres seus: la de Sallent, la de la Garriga i la de Piera, cadascuna de les quals en mans d'un capità-caporal i que cobria àmpliament les comarques del voltant. El cap del cos havia de ser un comandant, assistit per un tinent. La intenció principal dels canvis, però, era la de rellevar aquests comandaments, ja que durant la dictadura els que hi havia havien estat addictes al règim i havien utilitzat el cos en activitats polítiques. El procediment per designar-los consistia en el fet que la Diputació de Barcelona presentava diverses ternes de noms entre les quals havia d'elegir el ministre de la Guerra. Foren nomenats com a nous caps d'esquadra els capitans Frederic Escofet, i Bartomeu Muntané.

Però el cap va seguir sent encara un temps més el comandant Ignasi de Bufalà. Precisament aquest va voler continuar amb les pràctiques de vigilància de sospitosos per motius polítics (contràries al reglament vigent del cos) i aquest fou motiu d'enfrontament amb Escofet, que va informar-ne el president de la Diputació Joan Maluquer.


Escofet va descriure el cos de l'inici de la dècada de 1930 en aquestes paraules:


« A Catalunya existia una força denominada Cos de Mossos d'Esquadra, amb la missió de guarderia rural i forestal, semblant a la Guàrdia Civil, però, a diferència d'aquesta última institució, que era odiada pel poble (tot i ser admirable per la seva organització, disciplina i honestedat), pel fet que els Governs l'havien emprada sempre coma força coercitiva i de xoc contra l'oposició, en litigis polítics o socials, apartant-la de la seva veritable comesa, els Mossos d'Esquadra, emprat únicament contra bandolers o malfactors, eren respectats i estimats per tots els ciutadans.
El Cos de Mossos d'Esquadra aleshores existia solament a la comarca [llegeixis província] de Barcelona i depenia de la Diputació Provincial, la qual reclutava directament el personal de tropa, però el comandament era elegit entre l'oficialitat de l'exèrcit, no importava de quina arma, a condició de ser catalana.

»

L'època republicana: 1931-1939

El cos republicà fou i va representar uns valors completament republicans i catalanistes des d'un primer moment.

Quan el 14 d'abril del 1931 es proclama la república a Barcelona el cap del cos, el comandant Bufalà, es va dirigir a la capitania general sense donar cap instrucció als Mossos d'Esquadra tot i que era responsabilitat d'aquest cos la vigilància del palau de la Diputació des d'on s'estava fent la proclamació de Macià (que des de llavors esdevindria el Palau de la Generalitat). Fou el capità Frederic Escofet, cap de l'esquadra de la Garriga, qui en arribar a la seu del cap del cos i trobar-la buida va assumir el comandament accidental i, tot seguit, es presentà davant del president Francesc Macià per posar els mossos a les seves ordres. Macià va destituir Bufalà i el seu ajudant tot confirmant Escofet com a cap accidental.[6] Poc després es va procedir a omplir les diverses vacants del comandament: com a cap es va nomenar el comandant Enric Pérez Farràs (com a ajudant seu el tinent asturià Cabeza), i com a cap de l'esquadra de Sallent (fugit amb la proclamació) el capità Francesc López Gatell.

Amb Lluís Companys com a nou president, els Mossos d'Esquadra es van mantenir fidels a la Generalitat durant els Fets d'Octubre del 1934, quan aquest va intentar establir de facto una república federal i fer caure el govern de dretes de Madrid, que virava cap a una tendència feixistitzant. El cop, però, estava mal organitzat i l'exèrcit espanyol va aconseguir aturar-lo. Els mossos foren desarmats[2] i els seus caps empresonats. Se'n posaren uns de nous al capdavant dels quals hi havia el capità Lizcano de la Rosa, que dretanitzaren el cos fins que la victòria de les esquerres i del catalanisme a les eleccions del 1936 va permetre la restauració de la Generalitat.

El 18 de juliol d'aquell any, però, una revolta militar reaccionària va iniciar la Guerra Civil. L'endemà els Mossos d'Esquadra juntament amb la Guàrdia d'Assalt i, després, la Guàrdia Civil, van vèncer els revoltats durant la batalla de Barcelona, amb un paper molt destacat per part del Comissari General d'Ordre Públic Frederic Escofet. Durant la Guerra Civil el cos va passar de tenir uns 300 mossos al principi a 1000.

El bàndol republicà, però, no va poder guanyar el bàndol franquista que comptava amb l'ajut i la implicació de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. El 31 de gener de 1939 els últims mossos van creuar la frontera camí de l'exili. Molts altres van morir als camps de concentració. Finalment el cos fou abolit per la dictadura de Franco.


Projecte de reforma

Ja fou un dels objectius d'aquell primer govern català reorganitzar la seguretat del país i es va elaborar un projecte de reforma. Es va establir que en un futur els Mossos d'Esquadra es despleguessin a totes les comarques de Catalunya per fer-se càrrec de la seguretat als pobles, i en canvi destinar la Guàrdia Civil (competència de la Generalitat) a les capitals de comarca. A cadascuna hi havia d'haver el mateix nombre d'efectius de cada cos. Però finalment el projecte no es pogué realitzar a causa de la Guerra Civil i la derrota catalano-republicana. Per tant durant els anys republicans en temps de pau l'estructura del cos fou l'adoptada a la reforma de 1930.

Pel que fa a l'uniforme durant aquesta etapa es va incorporar el senyal de la Generalitat. El cos va ampliar els seus serveis passant a protegir la residència del President, el Palau de la Generalitat de Catalunya, i a proporcionar-li l'escorta permanent.


Refundació espanyola i Transició

Uns deu anys després, el 21 de juliol de 1951 la diputació provincial franquista de Barcelona presidida per Joaquim Buxó Dulce d'Abaigar (el marquès de Castellflorite) va rebre l'autorització del ministeri de la governació per organitzar una sección de Mozos d'Escuadra. Formada per 40 homes que provindrien sempre de l'exèrcit espanyol, la Policia Armada i la Guàrdia Civil, la secció era de naturalesa militar. Estava comandada pel capità d'infanteria Agustí García-Die i Miralles de Imperial. Les seves funcions eren bàsicament decoratives, o per fer de porters dels edificis de la diputació (entre els quals el Palau de la Generalitat). Un dels seus primers actes fou una parada militar amb motiu de la visita del general Franco. Naturalment aquesta secció no tenia res a veure amb el cos català i republicà anterior.L'any 1961 es va ampliar a 50 efectius. I l'any següent se'ls va concedir la medalla Sant Jordi per les tasques d'ajut desenvolupades al Vallès arran de les greus inundacions que aquell any van assolar Catalunya. Ja en el tardofranquisme, la diputació i la capitania general establiren el 21 d'abril com a diada patronal del cos, el "dia de les esquadres", que se celebrà per primer cop el 1976, i que avui dia es manté com a diada de celebració.

Amb la mort del dictador el 1975 marca l'inici de la transició democràtica espanyola vers un règim democràtic i la recuperació d'unes institucions catalanes d'autogovern. El 1978 tornava a Catalunya Josep Tarradellas com a president de la Generalitat a l'exili, moment en el qual s'autoritza al cos a ampliar-se fins a 100 homes. El cos, però, continuava en mans de la diputació i amb comandaments sempre provinents de l'exèrcit, per exemple el capità Beltran Gómez Alba era el nou cap des del 1977. A més a més, Tarradellas no era precisament partidari de desenvolupar un residual cos de Mossos d'Esquadra com a policia de tot el país (el projecte republicà) sinó més aviat de convertir el CNP i la GC en els cossos de la Generalitat.

Finalment el 25 d'octubre de 1980 els ministeris de l'interior i de defensa van cedir la secció de Mozos a la Generalitat, tot i que va continuar essent pagada per la diputació. Pocs mesos abans Catalunya havia escollit el seu primer president de la nova Generalitat: Jordi Pujol, el qual iniciaria la nova etapa del cos com a embrió de la nova policia democràtica del país.

L'època Pujol: 1980 - 2003

En un principi el president Pujol tampoc tenia massa interès a desenvolupar els Mossos d'Esquadra com a policia integral de Catalunya, però l'ombra del retorn d'una dictadura provocada per l'intent de cop d'estat de Tejero en l'anomenat 23-F de 1981 va canviar les coses. La situació de completa indefensió del Palau de la Generalitat durant el cop i la dubtosa fidelitat mostrada pel capità Beltrán Gómez Alba (cap del cos en aquell moment) van convèncer alguns membres de l'entorn de Pujol de la necessitat d'una policia inequívocament pròpia. El que aviat seria fugaçment director general de seguretat ciutadana Miquel Sellarès i altres persones començaren a debatre el fet de tenir o no una policia catalana. No obstant això en un primer moment no estava clar si s'havia de desenvolupar el cos de Mossos d'Esquadra o crear-ne un de bell nou.
L'any 1982 es va convocar la primera promoció de la nova Generalitat: 265 nous mossos d'esquadra que es presentarien oficialment l'11 de gener del 1984 (tot i que la convocatòria havia estat d'uns 280 aspirants) i que sumats al romanent anterior feien un total de 364 efectius. El president i el conseller Macià Alavedra van deixar que un equip pluripartidista iniciés la primera política de seguretat moderna i catalana des dels temps de la república: Sellarès (independent) com a Director General de Seguretat Ciutadana, al seu costat Lluís Renau (CiU), Jaume Bosch (PSUC) com a subdirector gral. de Coordinació de Policies Locals, Jaume Curbet (PSC) com a assessor, Ildefons Valls (PSC) com a director del Centre de Formació (la protoescola de policia), entre altres persones. En aquells temps era subdirector general de la policia l'excomissari Carles Torras; i paral·lelament Quim González dirigia el Servei d'Estudis de Seguretat, una unitat d'informació que seria coneguda com els "mortadelos"


                                                          Cliqueu enllaç per veure el creixement 





L'1 de desembre de 1994 va començar a la comarca d'Osona el procés de substitució del CNP i de la GC en les funcions d'ordre públic i seguretat ciutadana, amb la inauguració de la primera comissaria del cos a la ciutat de Vic.[36] Quan es produïa una substitució aquests cossos quedaven només dedicats a tasques relatives a les competències exclusives de l'Estat, com l'expedició dels documents oficials d'identitat, la immigració, el control de fronteres, el terrorisme.[35] El 1997 eren a totes les comarques gironines, i el 1999 completaven les de Ponent i els Pirineus. Entre el 2001 i el 2007 es van desplegar a tota l'àrea metropolitana, arribant a la ciutat deBarcelona l'1 de novembre de 2005. Després de 14 anys, el procés de substitució va culminar l'1 de novembre de 2008amb el desplegament a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona, amb una presència llavors de 14.150 policies catalans distribuïts per tot el país.


. Aquells primers temps foren especialment difícils per l'ús que el govern espanyol feia de la Junta de Seguretat de Catalunya per bloquejar qualsevol avenç en matèria de seguretat catalana i l'oposició constant del governador civil de Barcelona Ferran Cardenal als Mossos d'Esquadra.[21] A més a més, Sellarès, seria cessat del càrrec el 3 de febrer del 1984 per unes polèmiques paraules sobre Tarradellas, i substituït per Lluís Renau.

Finalment va ser el 14 de juliol del 1983 quan el Parlament de Catalunya va refundar oficialment el cos com a policia de Catalunya amb l'aprovació per unanimitat de la Llei 19/1983.[24] El febrer del 1984 la Generalitat obria comissaries a Tarragona, Lleida i Girona; i l'uniforme emprat fins llavors va passar a ser l'uniforme de gala (llevant-ne la simbologia franquista) i es va adoptar un nou uniforme operatiu més adequat. En aquell moment, però, els graus eren encara els de mosso, caporal i sergent, i el cap del cos continuava sent un militar de l'exèrcit. Poc després, el 1985, es va crear l'antiga Escola de Policia de Catalunya (avui l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya).

Aquell mateix 1985 es va produir un segon fet que acceleraria el desenvolupament del cos: Durant la diada de Sant Jordi el 23 d'abril la policia espanyola va dissoldre molt violentament una concentració feminista a favor de l'avortament; i poc després grups independentistes van reunir-se per cridar consignes en contra de l'exèrcit. Els enfrontaments van durar fins passades les deu de la nit. L'actitud excessiva dels policies recordava la repressió del règim de feia pocs anys, i això va motivar que la majoria dels partit catalans demanessin el traspàs de l'ordre públic a la Generalitat; i de fet dies després el Parlament va aprovar una proposició no de llei que demanava al govern que desenvolupés un pressupost per a l'any següent per tal de desenvolupar els Mossos d'Esquadra i les policies locals.

Després d'una breu estada d'Agustí Bassols, la conselleria de governació fou assumida per Josep Gomis el juliol del 1988; i també a la direcció del cos hi va haver alguns canvis: el director Lluís Renau va marxar per ser substituït per Francesc Gordo, qui al seu torn també seria substituït el novembre del 1989 per Antoni Cruells.Gomis va aconseguir desbloquejar la convocatòria de la tercera promoció (que entraria a l'Escola el 1989) i el 1990 va signar amb el govern espanyol els acords per delimitar les funcions dels seus cossos i dels Mossos. L'any 1991 el cos policial va dur el seu primer cas d'assassinat per encàrrec judicial, el referent a la mort de la transsexual Sònia. La vigilància del sistema penitenciari fou la primera competència que van assumir íntegrament els Mossos d'Esquadra: el traspàs va començar el '1989 i va acabar el 1993.Entremig es va obrir la seu central operativa a la comissaria del carrer Bolívia el maig del 1992. La celebració aquell any dels Jocs Olímpics de Barcelona va suposar un gran impuls en la formació de diverses especialitats del cos, objectiu que es va aconseguir enviant prèviament molts mossos a estudiar en centres policials de diversos països com ara EUA o Alemanya.

Pocs mesos després dels jocs hi va haver un nou canvi a la conselleria: Maria Eugènia Cuenca fou la primera consellera que es féu càrrec dels cossos de seguretat i tenia la missió de posar en marxa una llei de policia. Una de les seves primeres accions fou destituir el cap militar dels Mossos d'Esquadra, el comandant Josep Peris, per les serioses sospites que passava informació sobre el president Pujol i per l'enfrontament que mantenia amb el director Cruells.Per primera vegada el cap operatiu del cos va passar a ser temporalment un mosso d'esquadra de la confiança de Pujol: el llavors sergent major David Piqué.Cruells, però, també fou substituït com a director general de seguretat ciutadana per Xavier Pomés. A partir de llavors es va començar a impulsar realment el desenvolupament d'una policia catalana: El juny de 1994 es nomenava cap operatiu el policia nacional Joan Unió (qui a l'escala interna arribaria al grau de major) i l'11 de juliol el Parlament aprovava la Llei 10/1994 de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra. El 17 d'octubre d'aquell any la Junta de Seguretat de Catalunya, va arribar a un acord sobre el model policial de Catalunya acceptant el desplegament de la policia catalana i el replegament de les forces i cossos de seguretat espanyols. No obstant això es va reservar per a aquests determinades competències que encara avui desenvolupen.
El 1995 Pomés fou ascendit a conseller i a l'abril del 1996 va nomenar Xavier Martorell nou director general (després que Jordi Serra exercís el càrrec durant un any). Durant el seu mandat els mossos van estructurar la seva primera Divisió Central d'Investigació (l'actual DIC), la Divisió d'Afers Interns el 1998, la Divisió Operativa de Recursos Humans el mateix any (l'actual Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional) i la Divisió de Trànsit el 1997.En aquella època tingué lloc el pacte del Majestic entre el PP (que governava al govern espanyol en minoria parlamentària) i CiU, gràcies al qual el maig del 1998 es va traspassar la competència del trànsit a la Generalitat. Llavors va començar un període de substitució de la Guàrdia Civil que va completar-se el desembre de l'any 2000. Durant l'etapa de Pomés els Mossos van passar de la Conselleria de Governació a una nova Conselleria d'Interior creada el 1999 i sota el mateix conseller. Finalment durant l'últim any de la presidència de Pujol la consellera responsable d'aquesta cartera fou Núria de Gispert entre el 2002 i el 2003.

En una altra ordre de coses, el 1997 el govern va establir el 22 d'abril com la data oficial del Dia de les Esquadres, un dia abans del que s'havia establert el 1976. Tot i la pràctica coincidència de les dates el govern va escollir el 22 d'abril perquè fou aquest dia de l'any 1982 en què la Generalitat havia acceptat la transferència de l'antiga secció de "mozos de esquadra" de la Diputació de Barcelona mitjançant el decret 93/1982. Avui dia aquesta diada està dedicada a concedir les condecoracions al mèrit policial de la Generalitat a aquells mossos, policies locals i ciutadans que s'hagin destacat actuant de manera rellevant.
L'època dels tripartits 2003 - 2010
Legislatura de Montserrat Tura
Amb la reedició del segon Tripartit o Govern d'Entesa l'any 2006, el departament d'Interior va passar a mans del conseller Joan Saura, d'IC-V, dins d'un ampli conglomerat de responsabilitats englobades en una Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació. Aquella legislatura fou especialment convulsa per les males relacions entre el cos i el conseller i per altres tibantors personals. Com a secretari de Seguretat va continuar Joan Delort, però en conflicte permanent amb el nou secretari general de la conselleria: Joan Boada. Durant els primers tres anys Rafael Olmos fou nomenat nou director general de la policia. El 2007 va dimitir el major Joan Unió, que fins llavors havia estat el màxim cap uniformat de la policia catalana; fou substituït pel comissari Josep Milán com a subdirector operatiu de la policia.També fou aquell 2007 quan el cos va assolir l'actual estructura funcional de quatre comissaries generals, nou regions policials i deu divisions a partir d'una reforma general del cos amb el dePerò si per alguna cosa va destacar la legislatura 2006-2010 fou pels escàndols de les càmeres de vídeo a les comissaries, en què es gravaren i filtraren a la premsa suposats maltractaments policials (alguns dels quals posteriorment foren descartats per la justícia quan es confirmaren que eren simples immobilitzacions).Poc després tindria lloc la primera gran manifestació del cos de Mossos d'Esquadra en què es va reivindicar la dignificació i objectivació de la tasca policial, i durant la qual es va exigir la dimissió del conseller Saura i del secretari general Boada.

El següent trasbals fou el cessament d'Olmos el març del 2009, per les càrregues dels antiavalots en una manifestació d'estudiants del dia 18 en què (després que la capçalera s'enfrontés al cordó policial) es va produir una càrrega que va colpejar també els periodistes.A partir de llavors les funcions de la direcció de la policia van ser assumides interinament per Joan Delort la resta de la legislatura.

Un dels punts de fricció més importants fou el projecte de Codi Ètic elaborat pel que fou fiscal Carlos Jiménez Villarejo, que el conseller Saura va voler imposar en contra de l'opinió de la majoria del cos. Quan es conegué el projecte públicament, els sindicats van denunciar que en realitat no es tractava d'un codi deontològic, ja que tenia forma de llei invasiva i que a més en trepitjava d'altres, El 26 d'abril de 2010 el Consell de la Policia, format a parts iguals pels sindicats policials catalans i membres del departament d'Interior, va rebutjar per una àmplia majoria la proposta de Codi d'Ètica: La votació fou secreta i Joan Delort va ser el dipositari dels vots de dos membres del Consell, una acció que va ser interpretada com a partidària del bàndol majoritari dels "no". Del total de 32 membres: 23 vots foren negatius, només 4 vots foren afirmatius, hi hagué 2 abstencions, 1 vot en blanc i 2 absències que no havien delegat el vot.En qualsevol cas entre els 23 que rebutjaven el text fou evident que hi havia també diversos alts càrrecs del departament. La proposta fou finalment desestimada amb l'arribada del nou govern de la Generalitat d'Artur Mas.

Malgrat tot plegat, en aquells anys es va assolir la fita d'inaugurar el Complex Central Egara com a nou quarter general de la policia catalana, al municipi de Sabadell.cret 243/2007
Felig Puig al cap de la Conselleria d'Interior
El desembre de 2010 Felip Puig va prendre possessió del càrrec com a Conseller d'Interior. Duran el seu mandat els mossos han estat envoltats de polèmica. El primer incident fort va ser durant el desallotjament del #15M a la Plaça Catalunya el 27 de maig de 2011. També van generar molta polèmica la mesura presa per alguns col·lectius de Mossos d'Esquadra el gener de 2012, que pretenien utilitzar únicament el castellà com a protesta laboral, o l'actuació dels mossos durant la vaga general del 14 de novembre de 2012, on una persona va perdre la visió d'un ull i un menor va ser ferit greu a Tarragona.






 

miércoles, 13 de julio de 2016

Decidir el país: El procés constituent ( devat tertuliá entre Carme Rovira i Carles Boix al bar L'Original)

Al Bar L'Original del carrer Ferlàndia al casc antic de Barcelona es va esdevindre una xarrada tertuliana gracies a La Fundació Irla  van poguer gaudir amb  Carles Boix i Marta Rovira,  ens van explicar aclaridorament: decidir el país: El procés contituent.

També va ser presentat el llibre "eines25", on diverses personalitats de la política catalana, professors de la Universitat, periodistes, entre altres, ens parlan de les diferents 25 eines per arrivar a un Estat propi.


El llibre parla de diversos artícles agrupats   entre els més destacats tenim a:

Esther Capelles on parla al seu artícle sobre : L'hora del poble.

Josep LLuis Martí ens parla de connexions : Democràcia deliberativa republicana i processos constituents.                                                                    


Montserrat Soler ens parla sobre: Constitucionalitzar els drets socials és possible, pero es fa la pregunta, ¡ es efectiu.?


Josep Maria Renio ens parla al seu artícla sobre:  ¿Copiem o innovem.? 

Alguns sugueriments sobre el procés constituent català.

Sara Cuentas ens conta sobre: Dones lliures en un pais lliure.


Eva Pons en el seu artícle : Navegador: La reforma de la Constitucio d'Irlanda de 2015: democràcia deliberativa i canvi constitucional. 



Os deixo un artícle escrit de la Diputada d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats Ester Capella ( que va donar el punt i final de la tertulia.)


El Parlament de Catalunya, el passat 9 de novembre, complint el mandat democràtic de les urnes, va obrir un procés constituent participatiu, obert , integrador i actiu per tal de preparar la redacció per la futura Constitució catalana. Aquest mer enunciat conté, gairabé imperceptible per als que hi som immersos, l'alé de les hores cabdals de la constitució del nostre futur.
El procés constituient català ultrapassa qualsevol reforma possibledel marc institucional , espanyol-atés el que fixa la Constitució -, establert de dalt a baix per perpetuar l'statu quo que, atrinxerar a les Corts espanyoles , només crida la ciudadania a referendar les decisions que han pres per ella.
En aqesta hora de regressió democràtica i revolucions fallides, el procés constituent català es farà des de abaix. Dissenyarem el nostre sistema de drets i llibertats i dibuixarem el país que volem. Aspirem a fer i farem una Constitució de dones i homes lliures, de baix a dalt, amb la participació de tothom que ho vulgui perquè aquesta és l'hora del poble .Avui, gairabé sense apercebre'ns, estem fent una autentica revoluciódemocràtica, motiu d'esperança per a tots plegats, amb diversitat d'aspiracions personals i col.lectives en un procés que interpel.la a tothom. Dones i homes trevallant plegats per un futur millor, per als nostres fills, per a nosaltres i per a tothom. Aquest futur que nosaltres , Esquerra Republicana, anomanem República catalana, espai de llibertat, igualdat, justícia i fraternitat i que volem construir desde el poble , amb el poble i per al poble.


Ara os deixo íntegra la tertulia devat amb Marta Rovira i Carles Boix: 



































Noticia referent al acta que es va fer ahir Vilaweb:

clique al enllaç 

sábado, 9 de julio de 2016

Entre Catalunya i Espanya i els mons paral·lels

Sempre s'ha vist que no hem quadrat mai entre Espanya i Catalunya i sempre m'he fet aquesta pregunta¿no som espanyols i paguem com cal la qual cosa és de llei? 
No entenc pas el perquè de tanta ràbia,ira , enveja, mala entesa, entrebancs, en fi mala llet que ens tenen.


Artícle de Alicia García


                        
                                           cliqueu el vídeo que ho deixan ben clà:

"Todo que sea no aceptar el pueblo de Cataluña tiene el derecho a pronunciarse en un referèndum no contarán nunca con los votos republicanos lógicamente entenderán que vivimos en mundos políticos paralelos y al parecer las paralelas están empeñadas a no encontrarse"


No així es el càs d'Alicia a través del mirall...


Fins que un dia de sobta en va vindre del cap , llaura ho entenc, clà i evident, viuen en un món paral.lel de sobervia, arrogància, prepotència, centralísma, incoherència, poca lògica, poca empatia. 
És impossible viure en un món contrari al que és el humà, humanistic, renaçenca, espiritualitat, ampatía, coharencia , equilibri, solidaritat amb els demès sense ser tant centralitzat. 
No m'extranya que volguem marxar, mira que ho hem intentat tot, inclós més del que ens estava a l'abast dels mans, però crec que per salut, dignitat i coherència, hem de donar un pàs a l'esquerra , la dreta aquet pas esmassa complicat .
Ahir a la tarda vaig anar cinema a veure :
"Alicia atreveixes del mirall"
Vaig extreure aquestes conclusions i és un bon exemple del qual ens està passan
"El temps és or i no és pot canviar encare que vulguis aturar-ho...però sí volguer és poguer fer-ho realitat (savi Lewis Carol). 

Que diferenta es Alicia amb el seu amic home dels barrets 




Gran escriptor una mica subrealista però si ho estudiïs bé pots extreure molts detalls de la vida aplicanlos a la realitat .


"Apliquemlo a Catalunya sera Republica molt aviat"





domingo, 3 de julio de 2016

Ada Colau proposa que aquest estiu també es cobri el pàrquing a la ciutat de Barcelona

Altre polèmica de l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau torna a fer conflicte a la ciutat




Aquest estiu entri a l'Ajuntament amb conflicte amb els barcelonins. Fa ja unes setmanes Ada Colau ja va entrar amb el transport metropolità i és ara als conductor de el nostre ciutat.
Aquest estiu vol seguir cobra'n als aparcaments de la zona blava de la ciutat diu que és per fomentar el transport públic i les bicicletes també ha dit que aquesta mida està consolidada a altres ciutats europees i és per això com a model ho a fet aquí a el nostre ciutat de Barcelona.
Es creu que és una forma de recaptar calers per l'Ajuntament que bona falta fa. Qui es veu beneficiat en aquest cas són els petits comerços que veuran rotar els vehicles fen així que entri gent als estableciments. Ha dit .






viernes, 1 de julio de 2016

Les esquadres de Catalunya de Vilana Perles al cos policial mès antic del món


Han estat referent i model per cossos posteriors constituïts arreu del món. 


El dia 30 el servei històric del nostrat cos policial ens va mostrar els racons oblidats de la seva història i els fets més remarcables esdevinguts en la seva dilatada trajectòria. En els temps de canvi, de sentiments i d'il·lusió que vivim, és imprescindible donar a conèixer la importància de la que ha estat la nostra policia.

"Aqueta conferència  que va tindre lloc a Can Gili al barri del Poblenou va ser gravat íntegre i os explica parts de l'historia de Catalunya on no surten en els llibres d'historia i que es poden trovar al Arxiu de la Corona d'Aragó si indagueu i os agrada l'historia de Catalunya."

Deixo aquí l'acta íntegre de la conferència. 





























Fotografies 


   Diversos uniformes dels mossos d'esquadre al pàs del temps : desde els milicians republicans fins el començament de tot, amb membres de Vibrant









Un artícle similar sobre un capità de fusellers durant la guerra de Vibrant .

Carrasclet va liderar la resistència amb èxit



Pere Joan Barceló i Anguera, nascut el 1682 a Capçanes (Priorat),va ser conegut com en Carrasclet pel seu ofici de carboner i venedor de carrascles (carbó), capità de fusellers durant la guerra, es va retirar, després de la derrota, a la població de Marçà (Priorat) per provar de viure en pau amb la família fent de pagès. Però, víctima de la repressió borbònica, va ser empresonat com molts excombatents.
En Carrasclet va fugir a la serra de Llaberia on va organitzar una guerrilla per fustigar als borbònics assolint un gran renom per la seva capacitat estratègica. En poc temps es va convertir en el cap de les diverses guerrilles que es formaren al llarg del país, dels Pirineus a les terres de l’Ebre. Va alliberar la ciutat de Reus, entre altres poblacions i a un bon nombre de presoners que s’uniren a la causa i va portar pel pedregar a les noves autoritats espanyoles i als Mossos d’Esquadra, acabats de crear per perseguir la resistència i els bandolers. El governador de Tarragona, en resposta, va fer empresonar la seva mare i diversos familiars, però en Carrasclet no va cedir en les seves accions.

 Felip V envaeix Sicilia i Sardenya

Felip VEl 1718, farts de l’incompliment reiterat dels tractats internacionals de pau (d’Utrecht i de Radstat) per part de Felip V, el govern de França abandona l’aliança amb Espanya i s’uneix a Anglaterra, Holanda i Àustria en la Quàdruple Aliança per aturar-li els peus. Els francesos recluten a veterans catalans de la Guerra de Successió i el mariscal duc de Berwick en persona (sí que ho heu llegit bé, el mateix Berwick que havia assetjat Barcelona el 1714) es reuneix amb en Carrasclet al Rosselló per oferir-li restablir les llibertats de Catalunya en cas de victòria. En Pere Joan mai va confiar del tot, però va aprofitar l’avinentesa per rebre equipament i armament dels francesos i acceptà el càrrec de coronel de fusellers de muntanya, els miquelets.
El gener de 1719, els francesos van iniciar la invasió de la península a través del País Basc amb èxit, mentre Carrasclet al comandament de 8.000 milicians fustigava les comarques del sud de Catalunya, alliberava presoners, entre ells els seus familiars, i ajusticiava als opressors, protagonitzant èpiques campanyes que van fer més gran la seva llegenda.

fusellers catalans
Miquelets, fusellers catalans
Abans d’un any, Felip V va haver de claudicar retirant les seves tropes de Sardenya i Sicília i el febrer de 1720 signa la pau i s’hi adhereix a la Quàdruple Aliança. El coronel Carrasclet rep ordres de retirar-se de Catalunya. Felip V, ha de concedir una amnistia general i, a canvi, França ha de llicenciar als fusellers catalans i enviar-los de retorn cap Catalunya, amb l’excepció dels oficials als quals s’ofereix la possibilitat d’incorporar-se a l’exèrcit francès.

Carrasclet, coronel en l’exili, heroi de llegenda

Com es pot imaginar, Carrasclet va refusar l’oferiment dels francesos i es va organitzar junt amb altres oficials per continuar la lluita. França ja no els ho va permetre i van haver d’exiliar-se a Viena (Àustria) on l’emperador Carles VI (l’arxiduc Carles d’Àustria de la Guerra de Successió), li va atorgar el grau de coronel de l’exèrcit imperial. Tornant a incomplir els seus compromisos de pau, l’any 1721 les autoritats militars espanyoles van llançar l’ordre de detenció contra els “sediciosos rebeldes que tomaron sus armas contra las Reales Tropas de su Majestad” a 76 localitats catalanes. La repressió va continuar tant brutal com sempre.
L’any 1734, un nou incompliment dels espanyols va fer esclatar una nova guerra entre Àustria i Espanya. El coronel Pere Joan Barceló comandà una companyia de catalans exiliats contra l’ocupació borbònica de Nàpols, però el seu vaixell va ser capturat a Pescara i va ser dut fins a Cadis on va ser empresonat fins que l’any 1738 fou alliberat i retornat a Àustria, gràcies al tractat de pau de Viena que posà fi al conflicte.
L’octubre de 1740 mor l’emperador Carles VI, i Àustria es atacada pels bavaresos en el context de la Guerra de Successió Austríaca. Carrasclet va haver de tornar a comandar un nou batalló de catalans per repel·lir la invasió i defensar la legitimitat de l’emperadriu Maria Teresa fins a trobar la mort en combat el 4 de setembre de 1743 al Rhin a prop de Breisach am Rheim on va ser enterrat amb grans honors militars. Tenia 61 anys.
Carrasclet va ser un heroi de gran projecció internacional que, com milers d’exiliats catalans, va morir lluny del seu país lluitant fins a la fi dels seus dies per recuperar les llibertats de Catalunya. Malgrat que alguns el volgueren fer passar per bandoler i altres, fins i tot, volgueren amagar directament la seva història, Carrasclet representarà per sempre la voluntat obstinada dels ciutadans de Catalunya per recuperar la dignitat com a poble sobirà que mai ha deixat de reclamar per diferents vies, al llarg dels últims 300 anys, la recuperació de les llibertats usurpades el fatídic 11 de setembre de 1714.

L'origen botifler i repressor dels Mossos d'Esquadra





Un cop vist l'origen documentat dels "mossos de les 

esquadres", sembla clar que va ser un greu error voler 

recuperar el "nom tradicional" per a la moderna policia

catalana. Hi ha "tradicions" que és millor no voler assumir

com a pròpies...


Retall del capítol 15 de la sèrie de TV3 "Històries de



Catalunya" titulat «LA FORÇA I L'ORDRE» emès el dia 20-



01-2005.




L'ORIGEN DELS MOSSOS

Som al 1719, oficialment la guerra s'ha acabat, però hi ha

grups de partidaris de les llibertats i constitucions de


 Catalunya que continuen lluitant contra la justícia 

borbònica.


Al segle XVIII es forma el primer cos policial català,

d'origen

 borbònic. Els Mossos d'Esquadra van néixer a la ciutat de

 Valls, de la mà de la família Veciana. 

Un ambiciós personatge de Valls, Pere Anton Veciana, ha

fet 

carrera gràcies a l'èxit de la repressió contra els Carrasclets,

 els últims reductes antiborbònics del segle XVIII. De mica

en

 mica, aquest personatge es convertirà en el cap del primer 

cos policial català. 


Herois de 1714. La repressió: Pere Anton Veciana. El botifler

 esforçat.


Pere Anton Veciana. Nascut al Sarral, a la Conca de Barberà,

 cap a 1677, durant la Guerra de Successió es mostrà


partidari
de Felip V. El 1719 organitzà una esquadra que rebutjà

l'assalt

 a Valls de Pere Joan Barceló (el Carrasclet). Veciana va 

esdevenir el cap dels mossos d'esquadra el 1723, quan les

 esquadres es van reorganitzar i ampliar amb més efectius.

 Veciana va posar en marxa tot el sistema de "fitxes 

criminals", conegudes com "sumàries", també va fer 

sistematitzar la informació policial, creant una xarxa de

 confidents pel territori, i organitzà els primers agents 

infiltrats. El 1735, Veciana va renunciar al càrrec per motius

 d'edat i aleshores el capità general va traspassar-lo al seu

fill

 Pere Màrtir Veciana, des de llavors el comandament del cos

 va recaure sempre hereditàriament en la família Veciana.

Fonts: www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18780

www.tv3.cat/historiesdecatalunya/capitol

s/cap169787265.htm

www.tv3.cat/actualitat/172131979/Histories-de-Catalunya-

presenta-dijous-el-capitol-La-forca-i-lordre