lunes, 5 de diciembre de 2016

¿El perque volem l'independencia?....¿voler seguin pagan a tota aquesta gent?

by: Alicia Garcia


Sense esmentar a la DUQUESSA D'ALBA
Aquet article va decicat als indecisos, per cert ,aquest dos ducs cobren extraordinaries fortunes per tant sols tindre terra regalada i cobrin i emprobeixen a tots nosaltres.

"Constitueix aquests dominis, concedits per les Corts al primer duc de Wellington(regal que ens costa un ull de la cara), en recompensa dels serveis que en la guerra de la Independència va prestar á el nostre país, l'anomenat «Soto de Roma», de la província de Granada, que dista de la capital uns 16 quilòmetres. Coneixem a la duquessa d'Alba de la qual és tot sabut la gran fortuna que gaudeix amb els terrenys que no conrea però rep una enorme fortuna per tan sol el fet de tenir aquestes terres si vam sumar a la família dels Wellington"

Acta a Nou barris en el Casal Popular Tres Voltes Rebel






Es per aixó l'importància de fer el REFERENDUM per la nostre INDEPENDÈNDIA com diu al programa dels MATINS 


                                                             CLIQUEU AQUI PER VEURE L'ENTREVISTA 


mes sobre article de entrevista els matins

Marta Rovira diu que una inhabilitació de Forcadell precipitaria el referèndum



Mès sobre Carme Forcadell a RAC1


La investigació contra Carme Forcadell podria durar un any i mig més. Segons publica La Vanguardia Digital , la Fiscalia ha demanat al Tribunal Superior de Justícia que allargui la instrucció fins a 18 mesos prorrogables. Considera que és una “causa complexa” perquè s’han agrupat dues querelles en una sola investigació.Són la que afecta només la presidenta del Parlament i la que també esquitxa Forcadell i la resta d’independentistes de la Mesa per diverses votacions vinculades al procés. Segons aquesta informació de Quico Sallés, la Fiscalia s’empara en un article de la Llei d’enjudiciament criminal que permet allargar el termini de mig any per la instrucció d’una causa penal.
La investigació contra Carme Forcadell podria durar un any i mig més
"Això no va de grups polítics, d’institucions només o de compromisos personals, va de tots nosaltres. I quan intenten inhabilitar tot un poble, cal que aquest poble faci realitat i toca alhora que es desvirtualitzi. També us dic, presidenta, i a tots els membres de la Mesa, que mai no caminareu sols"
Carles Puigdemont


domingo, 4 de diciembre de 2016

Acta a Nou barris en el Casal Popular Tres Voltes Rebel


ByAlicia Garcia



Diumenge 04. 12. 2016 en el Casal Popular s'han reunit en el dia d'Andalusia diverses personalitats amb un front comú la independència i la llibertat: Margarita Cerdà de SÚMATE, Anna Gabriel diputada de la CUP, José Gargante regidor de la CUP capgirem BCNHuan Batlle de Nación Andaluza.


Al començament de l'acta s'hi han excusat de ien que Anna Gabriel no podria ser perquè es trobava indisposada del viatge a l'Havana per anar a l'enterrament de Fidel Castro al·leguen que no era per el tracta rebut a Cuba, sinó, per les hores d'espera a l'aeroport de Madrid seguidament han començat.

"He de destacar que el regidor José Gargante va esposar que s'està actua'n de valent sobre els treballadors al municipi, ja que no tots cobren el mateix sou ni tots són treballadors indefinits.... perquè la situació canvi i agafi força a tots els municipis a dit, és al poble qui ha de fer el gir per portar Catalunya a la seva llibertat.

Deixo tota l'actuació que va participar.



































                                       
Moment a la sortida del Casal Popular a l'entrega de flors al monument de Blas Infante

(Plaça Guineueta)




   Dues banderes amb un únic objectiu la Independència i la Llibertat dels 2 pobles



                                  Huan Batlle, Margarita Cerdàn , José Gargante 







video  resum acta de: Som Sobirans


jueves, 1 de diciembre de 2016

Avui es el dia dels mal.lals del SIDA aquí deixo el meu petit homenatge

Bruce Springsteen - Streets Of Philadelphia
byAlícia Garcia

Quant de temps a passat d'aquesta pel·lícula que representava un home de negocis brillant que agafa aquesta malaltia i li fa un gir a la seva vida. La societat ha canviat moltíssim de llavors des d'apartar- ta, fins a arribar adonar tot el suport i dedicar un dia al calendari per aquesta terrible malaltia.
Esperem que en uns anys sigui recordada com un mal son.



Lyric:
Estava mòlt i trencat, no podia dir el que sentia
Estava irreconeixible per a mi
Vaig veure el meu reflex en una finestra, no sabia la meva pròpia cara
Oh germà em vas deixar desaprofitant lluny
Pels carrers de Filadèlfia

Caminava per l'avinguda 'fins que les meves cames se sentien com la pedra
He sentit les veus d'amics van desaparèixer i s'han anat
A la nit podia sentir la sang a les venes
Així com negre i xiuxiuejant com la pluja
Pels carrers de Filadèlfia

No és cap va àngel em saluden
És només tu i jo el meu amic
I la meva roba no em queden no més
Vaig caminar mil milles
Només per lliscar aquesta pell

La nit ha caigut, estic despert mentider
Sento que em esvaint
Així que em rebin germà amb el teu petó infidel
O deixarem a soles o això
Pels carrers de Filadèlfia

Fa jà anys que es va descubrir i tants morts se a emportat aquesta mal.laltia silenciona que et degrada , et deixa devil fins que se t'emporta. 

Deixo al meu petit gra de sorra en memoria de qui jà no som ..i es van topar per el seu camí uns quants coneguts de tothom:

A continuació presentem una llista de deu famosos que van morir com a conseqüència de la Sida.

Héctor Lavoe. Nascut Héctor Juan Pérez Martínez el 30 de setembre de 1946, va anar un cèlebre salsero porto-riqueny que es va donar a conèixer en els escenaris mundials en les dècades dels 70 i 80. Quan li van diagnosticar Sida, l'any 1988, va intentar sense èxit suïcidar-se en llançar-se del novè pis d'un hotel. Va sobreviure i va gravar un nou disc, encara que al poc temps va abandonar els escenaris pel seu delicat estat de salut. Va morir el 29 de juny de 1993, als 46 anys, per complicacions de la Sida.





Freddie Mercury. Va ser un músic i compositor nascut el 5 de setembre de 1946 a Tanzània. El seu veritable nom era Farookh Bulsara. Va ser conegut pel seu treball com a líder de la llegendària banda de rock britànica Queen. De jove li van apassionar tant els esports com la música. Va morir el 24 de novembre de 1991 a causa d'una pneumònia producte del virus de la Sida.








Anthony Perkins. Va ser un actor nord-americà. Va néixer el 4 d'abril de 1932 a Nova York. Se li recorda per haver encarnat al desequilibrat Norman Bats en la pel·lícula Psicosi, el clàssic del terror d'Alfred Hitchcock que es va projectar en 1960. Va tenir dos fills. Va ser drogoaddicte, alcohòlic i homosexual. Va morir a Hollywood als 50 anys, per complicacions de la Sida.





Isaac Asimov. Va ser un destacat escriptor d'origen rus conegut per les seves obres de ciència ficció. Va néixer el 2 de gener de 1920 a Rússia, però va viure a Estats Units. Un dels seus llibres més coneguts és Jo, Robot (1950). Va estudiar Química a Nova York, on va viure gran part de la seva vida. En l'època de la Segona Guerra Mundial va treballar per a la Marina d'EUA en laboratoris de Filadèlfia. Va morir el 6 d'abril de 1992 com a conseqüència de problemes cardíacs i renals. En el 2002 es va conèixer que havia mort de la Sida, malaltia que va contreure per una transfusió de sang en 1983.






Michel Foucault. Nascut Paul-Michel Foucault, el 15 d'octubre de 1926 a París, va anar un filòsof i historiador el pensament del qual va influir a destacats noms de les ciències socials i les humanitats. Per ventura un dels seus grans llegats va ser mostrar que allò que es considera una veritat permanent sobre la naturalesa humana i la societat canvia amb la història. Va ser professor d'Història dels sistemes de pensament en el Collège de France. Va morir el 25 de juny de 1984 per complicacions producte de la Sida.





Arthur Ashe. Va néixer el 10 de juliol de 1943 en Richmond, Virginia (EUA) i va anar el primer tennista negre que va conquistar el torneig de Wimbledon en la dècada dels 70, època en la qual també va guanyar el Open d'Austràlia. Deu anys més tard la seva carrera va acabar. En 1979 va haver de ser intervingut quirúrgicament per problemes cardíacs. En 1983 li van realitzar una altra operació per complicacions amb l'anterior intervenció i va necessitar transfusions de sang, amb la qual cosa va contreure el virus del VIH, doncs pel que sembla la sang estava infectada. En 1992 va confessar tenir Sida, després de sotmetre's a una operació de cor obert. Va morir el 6 de febrer de 1993 a causa de la Sida.






Brad Davis. Va ser un reconegut actor de televisió, teatre i cinema nord-americà, nascut a Florida el 6 de novembre de 1949. Se li recorda per les seves actuació protagónica en la pel·lícula L'exprés de mitjanit (1978), amb la qual el Globus d'Or com a Nou Estel de l'Any. També va actuar en Carros de foc. Es va contagiar amb el virus del VIH i va morir el 8 de setembre de 1991 als 41 anys. Susan Bluestein, la seva vídua, va escriure en 1997 una biografia de Davis en la qual assegura que no era homosexual i que, encara que era consumidor de cocaïna, no era addicte a l'heroïna.





Gia Carangi. Va ser una reeixida modelo que es va destacar en els anys 80. Va néixer a Filadèlfia (EUA), el 29 de gener de 1960, d'ascendència italiana, irlandesa i galesa. Va ser una de les primeres dones que va morir a Estats Units com a conseqüència del VIH. Va morir el 18 de novembre de 1986, als 26 anys, com a conseqüència d'un quadre de pneumònia generat per la Sida.






Rudolf Nureyev. Aquest ballarí i coreògraf soviètic, nacionalitzat britànic, va néixer el 17 de març de 1938 en un tren prop de Irkutsk, mentre la seva mare viatjava des de Sibèria a Vladivostok. Va iniciar la seva carrera artística en 1955. Es va dir que va contreure el VIH a principi dels anys 80. En 1983 ho van nomenar director del Ballet de l'Òpera de París. Quan va començar a tenir problemes de salut va negar que patís del virus, però en la dècada dels 90 va començar a emmalaltir seriosament per complicacions del virus. Malgrat el seu delicat estat de salut, va seguir apareixent en esecena. La seva última presentació va ser en 1992, en el Palacio Garnier de París, on va rebre una gran ovació del públic. Se li ha considerat el millor ballarí del segle XX. Va morir a París, el 6 de gener de 1993, als 54 anys.



 Rock Hudson. Va ser un actor nord-americà nascut el 17 de novembre de 1925. El seu veritable nom era Roy Scherer Fitzgerald i va ser conegut per protagonitzar pel·lícules com Giant i Pillow Talk. Dones de tot el món ho consideraven l'home perfecte en els anys cinquanta i seixanta. Va admetre tenir Sida al juliol de 1985, abans de viatjar a París per sotmetre's a un tractament. Va morir a l'octubre d'aquest mateix any. Va morir el 2 d'octubre en Beverly Hills, Los Angeles, als 59 anys d'edat.




Derek Jarman. A aquest conegut director de cinema, escenògraf, artista plàstic i escriptor ho van batejar com Michael Derek Elworthy Jarman i va néixer el 31 de gener de 1942 a Londres. Va realitzar pel·lícules com Wittgenstein, La tempesta i Caravaggio. En 1986 va descobrir que tenia el virus de la Sida i ho va reconèixer públicament. Era homosexual declarat i va anar un defensor els drets dels homosexuals. Blue, la seva última cinta, tractava el tema de la Sida. Va perdre la batalla contra la malaltia el 9 de febrer de 1994. Tenia 52 anys.









Michael Jeter. Va ser un actor de teatre, cinema i televisió d'Estats Units. Va néixer el 26 d'agost de 1952. El seu primer treball al cinema va ser amb la cinta Hair. Va actuar, a més, en Waterworld, El rei pescador, Patch Adams, Sister Act 2, La milla verda, Jurassic Park III i Open Range. Va guanyar els premis Tony i Emmy. No era res reservat amb la seva vida privada: era obertament homosexual, va admetre que era portador del virus de la Sida i va reconèixer la seva addicció a les drogues i a l'alcohol. El 30 de març de 2003 va ser trobat mort a la seva casa. Tenia 50 anys i es va saber que patia de VIH.




Liberace. Aquest cèlebre pianista, batejat com Wladziu Valentino Liberace, va néixer el 16 de maig de 1919 a Wisconsin (EUA). Va començar a tocar el piano als 4 anys. Va morir als 67 anys, el 4 de febrer de 1987, a Califòrnia. La causa de la seva defunció va ser "pneumònia per virus citomegálica, com a conseqüència de la malaltia de Virus d'Immunodeficiència Humana", segons l'informe forense publicat en el LA Times.









Santiago Espot proces-sisme o Indepen-dència _ ¿Volem un Estat Català o és només un desitg?


Per: Alicia Garcia





L'entitat Vibrant   ahir al vespre, va presentar el llibre de Santiago Espot, a la biblioteca de Can Saladrigues,al seu nou llibre, titulat 'A o procés-sisme o independència '.

Abans, va fer un petit encís, per explicar que és l'independentisme. 
Ens va explicar també, entre altres coses, en caràcter irònic ,que ell anava a presentar el seu llibre, però va donar un petit toc, d'un llibre antic de títol 'La batalla'de l' autor: Daniel Cardona, poc conegut i oblidat, té la facultat diu Espot d'explicar dibuixa'n de quina és la cara de qualsevol partit espanyol.

 Va dir: és el afan de reduir-nos per una particularitat folklòrica... 
Aquest llibre diu que el va lleixi fa 20 anys, diu que li va impactar i a ell li va marcar políticament d'una manera determina'n i les ha tingut ben presents a la seva vida i ens explica unes frases de Daniel Cardona que surten al llibre:

'Francament, hem de desenganyar-nos, mentre el poble català tingui tanta llengua, veu baixa i tant de seny, per mes cultura que es proposi tenir no la podrà salvar.

Els opressors i traïdors el faran ballar com voldran, el destruiran i el trepitjaran.

Per salvar Catalunya cal acompanyar la literatura i les arts que estadistes de caràcter  i de pit capaços de encarse amb el invasor i que ensenyin al poble de saver defensarse la seva dignitat'.

L'acta va durar una hora però va ser molt intens i ens va dir moltes coses als presents.

Al annex del llibre Santiago Espot fa la pregunta amb cinc cèntims resumit i una reflexió : ¿que volem els catalans?: 'A o procés-sisme o independència '.?

Ens obliga a escollir, volem un estat català- i assumim que proclamar-lo implica un compromís de fermesa i radicalitat- o ja ens està bé la felicitat de voler la independència, que implica jugar al joc de les bones paraules guarir-nos un cop a l'any per sentir-nos observats i admirats per tot el món.

O una cosa o l'altra, però difícilment tot a l'hora.
Ensdebatem entre un independentisme que vol ser simpàtic.

Va ser molt intens Santiago Espot amb l'única hora que va ser.
Crec jo, que les seves paraules han impregnat al qui ahir el va escolta.

Per qui no va poder gaudir del seu acta deixo el vídeo i les seves paraules a la fi que prenguem consciència, al moment en que vivim,  ens juguem molt, potser, el nostre futur com catalans i com país que tornarem a ser dintre de poc si estem ferms en voler-ho ser.




















Vídeo sencer d'acta



Targe invitació



viernes, 25 de noviembre de 2016

Debat: L’Estructura de Seguretat i Defensa de l'Estat Català- NOV 25- Vibrant

artícle: Alicia Garcia



El dia 25 de novembre van realitzar un debat obert en el que van parlar d’un tema que aixeca polseguera i polèmica, un tema ineludible si, van parlar d’independència: l'estructura de seguretat i defensa del futur Estat català.

Els ponents que van  iniciar el debat van ser especialistes en la matèria amb opinions molt diverses que van aportar dades i raonaments sobre el model de defensa que millor s’adapta a les necessitats del nostre país: el context en què ens trobem, les amenaces a la seguretat internacional, les implicacions d’un exèrcit i les formes que aquest pot prendre, els conflictes presents al segle XXI i les situacions de conflicte modern, tals com guerra psicològica, mediàtica, ideològica, biològica, religiosa o informàtica, entre d’altres. 

També van parlar de la cooperació amb els serveis d’intel·ligència, logística o intendència i de la capacitat de donar resposta a les exigències internacionals en el moment que Catalunya passi a formar part de la comunitat internacional.



Finalitzades les seves exposicions, van iniciarà un extens torn obert de paraula convidant als assistents al debat, la reflexió i l’argumentació per tal de poder extreure’n conclusions que serviran de referent en el model de defensa que adoptarà Catalunya en els propers anys.

Van comptar amb la presència d’Eduard Vinyamata, Doctor en Ciències Socials i conflictòleg, format a França, Estats Units i Japó, autor d’una dotzena de llibres sobre conflictologia i director del Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOC; en Marc Comes, coordinador de la sectorial Intel·ligència per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana; l’historiador Francesc Xavier Hernàndez Cardona, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona, expert en història militar i especialment d’història militar catalana; en Joan Carles Viñoles, investigador expert en temàtica militar i de defensa i l'Antoni Soler, director de Fundació per la Pau, fundació que promou accions destinades a la investigació i la sensibilització sobre la prevenció i la resolució de conflictes per mitjans pacífics.

Van comptar també amb el jurista arenyenc Sebastià Sardiné, que és advocat, empresari i investigador històric. Ell és, precisament, un dels autors de la Proposta de Constitució de Constituim, grup del qual també en forma part Eduard Vinyamata. La persona encarregada de moderar el debat va ser en Sebastià Sardiné.



Os deixo moments del desveniment: 

















































Fotografies de: VIBRANT 






Acta sencer de l'associació de "Vibrant"


Simon Harris administrador de Catalonia is not spain ens comenta l'acta de aquet divendres desde un punt de vista objectiu de un britànic enamorat de Catalunya 




 Article interesant de guerra psicològiva contre Catalunya




























GUERRA PSICOLÒGICA CONTRA CATALUNYA?

S’ha especulat amb l’ús de l’exèrcit espanyol contra Catalunya en cas d’una delcaració d’independència. Considerem que aquesta extrem és poc probable però això no vol dir que l’estat espanyol no estigui destinant nombrosos recursos a lluitar contra el moviment independentista. Tots podem observar la parcialitat dels mitjans de comunicació i els suports cap a un cantó o altre per part de diversos organismes. Són notables també les accions diplomàtiques  de pressió o boicot per evitar reunions de representants catalans amb líders o organismes internacionals. Des de l’àmbit militar es té estudiat i s’implementen estratègies per tal de conèixer i influenciar de forma sistemàtica en l’altre bàndol. Per tal de conèixer més d’aquest àmbit avui aportem una altra col·laboració especial del Tinent 1ra Azriel ML. Aquest article és una introducció a la guerra d’intel·ligència o psicològica  per comprendre què són, com obtenen la informació, quins vectors s’empren per la seva difusió i la pròpia implementació d’aquestes operacions. A més s’aporten exemples en relació a Catalunya, molt rellevants ara que estem en període d’eleccions:

Guerra d’Intel·ligència contra Catalunya

Manual d’Operacions Psico-Mediàtiques de Manipulació de Masses

Les operacions psico-mediàtiques de manipulació de masses son una vessant molt mal entesa per part de les diferents capes de la població civil, banalitzades com a PsyOps. Son però la part de la vessant militar que s’endú les partides més altes de pressupostos donat que impliquen grans quantitats de mitjans humans tant militars com civils (corporacions i fundacions estatals, multinacionals), recursos tecnològics de darrera generació i una cadena jeràrquica mecànica i hermètica posada en marxa pels més alts operatius dels serveis d’intel·ligència d’un Estat. En aquest curt article intentarem resumir en què consisteixen aquestes operacions, com funcionen i l’abast que tenen amb la finalitat de conscienciar els ciutadans catalans.
Aquestes operacions no tenen altre objectiu que condicionar la mentalitat i psicologia dels ciutadans mitjançant una línia de pensament, sentiment o comportament concret. Es tracta d’aplicar operatius militars amb finalitats civils.
El manament vol: Que tot funcioni com vol que funcioni i, sense que es noti, o que ningú es queixi.
La operació, sigui de l’abast que sigui ha de funcionar del principi fins el final. Cal per això utilitzar un vector de propagació de les operacions adequat, una correcta planificació de les operacions (recursos humans, econòmics i tecnològics), i un seguiment de la “campanya”.

1. Naturalesa i funció del “Psychological Warfare”.

Per “Intel·ligència” s’entén informació sensible, d’interès i necessària en l’anàlisi de risc i de vulnerabilitats d’ampli espectre. L’estabilitat dels Estats membres de l’OTAN requereixen equips especialitzats en aquesta tipologia d’operacions. Aquestes operacions engloben l’entramat d’activitats psicològiques planificades destinades a les audiències enemigues, amigues i neutres en temps de pau i guerra, amb l’objectiu d’influenciar les actituds i comportaments que afectin la realització i consolidació d’objectius polítics i militars. Es busca un objectiu triple:
  • Afeblir la voluntat de l’enemic o de les audiències d’interès i potencialment hostils;
  • Reforçar els sentiments d’audiències d’interès amigues;
  • Guanyar el recolzament de les audiències d’interès neutres;
Això inclou la “propaganda” pròpiament dita, definida com la utilització d’informacions, idees, doctrines o el recurs a mitjans específics de disseminació per influenciar les opinions, les emocions, les actituds o els comportaments d’un grup específic amb l’objectiu de beneficiar ja sigui directament o indirecta l’emissor de la propaganda. Es poden dividir en tres nivells:
I. Activitats Psicològiques Estratègiques: son els instruments a disposició de l’Estat per assolir els objectius d’antena internacional i s’usen en pau o en guerra com a complement d’una política de dissuasió. Operen principalment en el front exterior.
Un exemple d’aquestes activitats vindrien a ser la instrumentalització dels Ministeris d’Exteriors, Industria i Defensa per silenciar i ofegar mediàticament, financerament i diplomàticament les resistències i desplegaments de les autoritats catalanes. Es disparen els pressupostos de les ambaixades, les balises diplomàtiques corren a dojo, es bloqueja el vot exterior, es boicotegen activitats culturals, pressió a funcionaris internacionals… Es reconfigura la política internacional per portar la opinió internacional en contra de processos democràtics i pacífics locals en pro de la modernitat i estabilitat global.
II. Activitats Psicològiques de Consolidació: van destinades a la població civil de les zones sota control amic. Tenen l’objectiu de controlar els moviments de població, mantenir l’ordre i la llei, contrarestar i controlar els rumors, i finalment encoratjar al màxim la cooperació civil-militar. Operen en el front interior.
Entren joc Ministeris com el de la Vicepresidència, Interior, Economia que apliquen bateries de lleis, decrets, ordres difoses mitjançant els seus canals afins. S’encarreguen de la sincronització de les Operacions Psicològiques i de redreçar-ne les desviacions en cas d’imprevistos. Per exemple la utilització del “Cas Pujol”, per criminalitzar un procés democràtic i pacífic, i contaminar-lo per la corrupció amb la finalitat de treure-li credibilitat posant l’accent sobre els vincles polítics. Entren en joc jutges, policies, periodistes i canals de televisió estatals per barrar el pas a la línia argumentaria independentista i encoratjar la deserció dels indecisos i vulnerables.
III. Activitats Psicològiques del Camp de Batalla: destinades a les forces enemigues sobre el camp de batalla o a les poblacions sota control enemic dins les zones de combats. Front interior majoritàriament però també exterior. Tota operació ja sigui de contacte directe o d’avís te els objectius següents:
  • Afectar la moral i eficiència del combat de les tropes enemigues;
  • Encoratjar les accions civils específiques sota control enemic;
  • Encoratjar la deserció;
  • Contrarestar la propaganda enemiga.
Entren en joc els Ministeris d’Interior, Defensa, Hisenda, Cultura i Justícia. Paral·lelament, entra en joc la línia dura, encarregada de l’aplicació de sentències, pressions a col·lectius productius, infiltracions amb l’objectiu de dividir les forces. És el cas dels Tribunals Estatals, Fiscals de Sala, Jutges, Advocacies de l’Estat, Col·legis Professionals en general, Delegacions del Govern i tots els funcionaris fidels. S’encarreguen de querellar-se, denunciar i dictar sentències, assegurar-ne l’aplicació i perseguir els desobedients i dissidents (AMI, 9N, ANC…). Contribueixen a crear un clima de por, malfiança i confrontació. Més greu encara és quan es recorre a les informacions contingudes en arxius militars, penitenciaris, historials mèdics, declaració de renda, obres d’art, participacions empresarials i altres recursos.
En els conflictes de baixa intensitat (cas del País Basc i Catalunya), l’esforç principal no raurà en els objectius territorials però en la conquesta dels cors i esperits de la població civil de la zona en concret. Cal desgastar l’enemic. Aquesta conquesta es farà mitjançant activitats psicològiques hostils o activitats psicològiques patrocinades pel govern ja sigui directa o indirectament via fundacions, associacions o entitats patrocinades per corporacions del món financer i que tinguin influència en els mitjans de comunicació. Prendre consciència de la dimensió psicològica permet integrar de forma eficaç la planificació i operativitat de les operacions psicològiques. Operacions psicològiques eficaces exploten la recerca i la investigació de l’audiència d’interès. Desenvolupen aquesta propaganda mitjançant una comunicació atractiva i adaptada a les estructures socials de l’Estat (o part de l’Estat) concret. El més important és romandre creïble.

2. Investigació i Intel·ligència: essencials per a l’eficiència de les Operacions Psicològiques.

El coneixement i comprensió en profunditat de les audiències d’interès son possibles gràcies a un procés continu de recerca que s’anomena Battery of Screening Process. La BSP te per objectiu lliurar una font d’informació accessible i uniforme sobre l’objectiu, identificar dintre una població d’interès quins son els grups vulnerables a les aproximacions psicològiques, i atraure l’atenció sobre personatges que actuïn en “leaders d’opinió” i que tinguin influència (polítics, catedràtics, advocats, periodistes d’opinió, redactors…).
La forma i contingut de la BSP dependran essencialment de la naturalesa de l’objectiu. La BSP no es limita a un quadre d’estudi arbitrari, però ha de prendre sempre en compte algunes components com l’ambient social (com a descripció dels factors humans i físics), així com l’ambient cultural o polític. Podem citar el cas famós del “Cinturó de l’Àrea Metropolitana”, objectiu polític i mediàtic per excel·lència de qui tothom es vol atribuir el color: “roig”, “taronja”, “groc alternatiu”, “blau productiu”, etc…
La BSP lliura la intel·ligència de base que ha de ser completada per un flux continu que actualitzi la situació. Tres tipus d’intel·ligència tenen un interès particular:
  1. Els canvis dintre de les condicions socials i materials de la població d’interès. Així per exemple una crisi econòmica llarga seguida d’una crisi social, política o ambiental donarà peu a l’eclosió de moviments populistes, xenòfobs, anticapitalistes, etc.
  2. Les modificacions dels comportaments com a resultat d’esdeveniments polítics i militars.Podríem citar un hipotètic exemple d’unes eleccions on el vot exterior hagi estat massivament torpedinat, amb les seves conseqüències polítiques. Un altre hipotètic cas seria el del moviment de tropes en el si d’un territori com a mesura intimidatòria i de reafirmació marcial envers una minoria rebel o les amenaces més o menys velades de segons quins càrrecs polítics.
  3. Les indicacions sobre l’eficàcia de les campanyes amigues o hostils de les operacions psicològiques. En aquest cas és quan entren en joc els emissaris o negociadors que desequilibren el joc de forces en favor seu. Seria el cas de la utilització de mitjans judicials i policials de l’Estat que anul·lin llibertats fonamentals, separació de poders i les deteriorin progressivament, amb objectius polítics envers la població d’interès.
La recol·lecció i part del tractament de la intel·ligència es fa mitjançant cinc fonts principals:
  1. Recursos Humans: HUMINT en el cas de l’OTAN, Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat en el cas Espanyol, per efectuar seguiments, contactes, pressions, intimidacions, accidents o fins i tot “suïcidis”. Inclou policies, hackers, i simples funcionaris;
  2. Documental mitjançant carpetes de pressió i perfils psicològics de persones, col·lectius o poblacions d’interès;
  3. Material mitjançant tecnologia informàtica, aeronàutica i electrònica per seguir interferir o intervenir (tele)comunicacions. Inclou tota la gama de l’“Eletronic Warfare”;
  4. Investigació Social mitjançant xarxes socials, adreces de correu i comptes electrònics (Twitter, Facebook, Whatsapp…);
  5. Anàlisi de la propaganda a nivell dels màxims òrgans d’intel·ligència: Estat Major Militar de la Intel·ligència, ordinadors centrals de la Intel·ligència Civil per realitzar la col·lecció, tractament de dades i estratègies a seguir.

3. Els vectors de propagació de les Operacions Psicològiques.

Els vectors psicològics son els mitjans tècnics o no que tenen per vocació establir tots els tipus de comunicació amb l’audiència d’interès. Venen a suplir o substituir la comunicació interpersonal quan l’audiència d’interès és inaccessible, poc receptiva o simplement massa important. Hi ha doncs tres categories de mitjans:
  • Visuals (treballs d’impressió, pel·lícules mudes, dibuixos animats, caricatures, dibuixos, exposicions).
  • Àudios (locucions de ràdio i altaveus en gran diversitat de programes).
  • Audiovisuals (cinema i televisió), considerada de lluny com la més eficaç.
Les emissions de ràdio son considerades com particularment adaptades a la difusió de la propaganda. Aquest mitjà és ràpid, modulable i de gran abast. Permet arribar a una llarga audiència de forma pràcticament instantània. El seu únic rival és la televisió. Els seus inconvenients son la vulnerabilitat a la interferència, limitacions tècniques, disponibilitat d’escolta, dependència elèctrica i efecte efímer.
La televisió resta el mitjà més influent. Conjuga a la vegada potència visual, el so i la immediatesa. Per altra banda és el mitjà tradicional de distracció, per tant molt sol·licitat.
Finalment tenim el cas del cinema, mitjà influent, popular i llargament estès. Posseeix una gran credibilitat, s’adreça a un llarg públic -en principi neutre- i vehicula un factor emocional que assegura la permanència del missatge.
Exemples:
1. Les comèdies “Ocho Apellidos Vascos/Ocho Apellidos Catalanes” patrocinades per MediaSet España amb actors estatals, tenen per objectiu posar el focus d’atenció sobre les singularitats d’un determinat col·lectiu “Catalanes/Vascos”, mitjançant el vector “Apellidos”. Cal provocar emocions, ja sigui l’animadversió mitjançant el ridícul/estigma o l’assimilació i adhesió al missatge mitjançant el riure.
2. Un altre exemple pot ser la difusió en directe de les rodes de premsa dels Consells de Ministres, en un posat ben teatral. Es tracta de modular la gesticulació facial i adequadament maquillada així com el to de veu en subjectes concrets amb l’objectiu de fer valdre la intimidació o fer un exercici d’autoritat i superioritat segons el cas.
3. Dos casos extrems vindrien a ser el “fenomen Rivera”, així com la penetració de l’entitat “Societat Civil Catalana”. Tant l’un com l’altre compten amb una gran bateria de mitjans audiovisuals, financers i corporatius que no s’adeqüen ni al que fixen les pròpies Juntes Electorals Centrals, Provincials o Comarcals o a la representativitat política real. Ni el partit “Ciudadanos” disposava d’escons a les Corts de Madrid del 2011 al 2015, com per ser projectat massivament als canals de comunicació de les Corporacions Audiovisuals Espanyoles, ni “Societat Civil Catalana” era una entitat benèfica com ho son la Marató de TV3, o entitats que compten amb centenars de milers d’associats (Assemblea Nacional Catalana) com per ser ultrapropagats als mitjans de comunicació. Una operació d’aquest tipus s’explica perquè hi ha una motivació politico-militar al darrera. No és de sorprendre doncs que molts quadres del partit “Ciudadanos” així com membres de “Societat Civil Catalana” girin a l’entorn de l’ultradreta i fins i tot del militarisme. Es poden citar els casos d’Eurodiputat Nart comandant retirat, i el Secretari General del partit Matías Alonso Coronel d’artilleria retirat, així com la fundació militar “Libertas” que ha finançat el partit des del 2009.
Aquests son 3 exemples que necessitarien un anàlisi en més profund i detallat. Sols representen una fracció mínima de les operacions psicològiques que s’han anat desenvolupant contra Catalunya.

4. Planificació i posada en marxa de la campanya d’Operacions Psicològiques

Planificació i campanya es fan de forma progressiva. Cada etapa ha de ser revisada i revaluada en funció de la intel·ligència disponible. El procés de planificació i posada en marxa comprèn 5 etapes:
  1. La cerca inicial i la intel·ligència
  2. L’estimació
  3. L’anàlisi de l’objectiu
  4. La producció (elaboració del producte) i la disseminació
  5. El seguiment de la “campanya”
La cerca es fa després d’identificar les necessitats d’operacions psicològiques. Encara que sigui impossible determinar exactament la situació psicològica en el moment en que s’inicien les operacions psicològiques, un estudi de l’univers psicològic de la població, franja, col·lectiu o persona (totes de referència), son possibles i permetran als planificadors identificar una audiència d’interès.
La planificació comença quan la missió operacional del manament és coneguda i que les necessitats en operacions psicològiques han estat anticipades. L’elaboració de les missions psicològiques han de tenir en compte l’objectiu de la missió operacional i prendre en consideració la situació actual.
La missió operacional del manament pot ésser recolzada per la preparació de diverses missions psicològiques. Aquestes missions tindran per objectiu desenvolupar determinades actituds o comportaments en el si de l’audiència triada per tal que afavoreixin la realització de la missió operacional del manament.
L’estimació de les operacions psicològiques permet identificar les missions psicològiques. Aquesta apreciació es basa en les condicions de vida i actituds conegudes per part de l’audiència d’interès. L’evolució d’aquestes condicions i actituds pot portar a la definició de noves missions psicològiques. Les línies de persuasió han d’estar adaptades als objectius psicològics. En aquest estadi és quan s’han de triar els temes i símbols que seran utilitzats per aquestes línies de persuasió. Els indicadors son factors que permeten estudiar la resposta de l’audiència d’interès a la que s’apunta en la campanya.
El pla de campanya comprenent tant l’audiència d’interès a la que s’apunta, els missatges i l’elecció del mitjà de comunicació (propagació), han de ser presentats per aprovació o modificació a l’autoritat responsable de la presa de decisió. Es en aquest nivell que comencen la modelització (maquetes) i els tests. L’elaboració dels productes de propaganda han de ser acuradament pilotats per l’autoritat de control de la campanya per tal d’assegurar-se del respecte i de la integritat del missatge d’origen en el producte final.
Una de les tasques més difícils és la de determinar l’impacte de la propaganda, en particular si l’audiència d’interès es troba en una zona prohibida a les forces amigues. A més, el risc de malgastar mitjans limitats és gran si la força no està en condicions d’avaluar el desenvolupament de la campanya. El terme “feedback” s’utilitza per descriure el conjunt de les informacions que indiquen el nivell de rendiment de la campanya (és a dir els seus efectes sobre la població en la que es vol influir). El feedback depèn de l’avaluació directa o indirecta dels indicadors. La campanya haurà de ser ajustada/modificada en funció del feedback. Aquest ajust pot anar d’un simple canvi d’intensitat a una revaluació dels objectius psicològics. La validesa del feedback ha de ser controlada abans d’emprendre qualsevol ajust.
Al final de la campanya, les reaccions de l’audiència son analitzades amb l’objectiu de conèixer exactament la seva causa.

Tinent 1ra Azriel ML
Irlanda, 14 de Desembre