"No hi ha a la Unió Europea cap llengua tan parlada com el català i que ni hi sigui oficial."
By: Alicia Garcia
Un cas atípic discriminatori per manca de voluntat política
Unió Europea, tot te un sentit i un per què, el català es parla a diversos països del món i encare que han volgut ferla morir no han pogut.
1957
Amb el tractat de Roma neix la Comunitat Económica Europea, futura Unió EuropeaCuatre llengües oficials:
Els Tractats de Roma, signats el 25 de març de 1957, són dos dels tractats que van donar origen a la Unió Europea. Tots dos tractats van ser signats per Alemanya Federal, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, i els Països Baixos.
El primer va establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el segon va establir la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA o Euratom). Tots dos tractats juntament amb el de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), van donar origen posteriorment a les Comunitats Europees.
Després de ser ratificats pels parlaments de cada estat, els tractats van entrar en vigor l'1 de gener de 1958 i el tractat de la CEE ha estat modificat en nombroses ocasions. Des de llavors s'ha canviat de nom des del Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea al Tractat constitutiu de la Comunitat Europea i finalment, Tractat de Funcionament de la Unió.
Van ser les primeres organitzacions internacionals supranacionals, després de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (C.I.C.A), creada uns anys abans. Els tres conformen els "Tractats Constitutius" de les Comunitats Europees.
Els signants de l'acord van ser Paul-Henri Spaak, Antonio Segni i Konrad Adenauer entre uns altres.
1965
Tractat de fusió de les Comunitats Europeas
Especialment, hom parla de Comunitats Europees a partir de la signatura del Tractat de fusió de les Comunitats Europees de l'any 1965 (amb efectivitat des del 1967) quan es crearen unes institucions comunes entre la Comunitat Econòmica Europea, la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica. Aquestes tres Comunitats Europees gràcies a la signatura d'aquest tractat tindran un mateix poder executiu i compartiran les mateixes institucions i òrgans.
Els estats membres inicials foren Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, República Federal d'Alemanya i els Països Baixos; posteriorment s'hi integraren d'altres estats europeus.
1973
Primera llengua menys parlada que el català oficial de la Unió: el danès.
Dinamarca
Irlanda
Regne Unit
1981
El grec, de dimensions similars al català, oficial.
Grecia
En 1981 es va incorporar Grècia. En 1985 es va retirar Groenlàndia com a conseqüència del referèndum de 1982.
Espanya canvia la política de llengües candidates i decideix no demanar l'oficialitat d'una llengua com el català
Espanya
Portugal
El primer reglament que ho permetia data de l’any 1958. Actualment, però, hi ha 23 llengües oficials a la Comunitat Europea. L’any 1973 s’hi van afegir l’anglès, el danès i l’irlandès, tot i que aquest últim només com a “llengua de tractats”.
L’any 1981 s’hi va incorporar el grec; el 1986, l’espanyol i el portuguès; el 1995, el finès i el suec, i l’any 2004, l’eslovè, l’estonià, l’hongarès, el letó, el lituà, el maltès i el polonès. El 2007 es va convertir en oficial l’irlandès i s’hi van afegir el romanès i el búlgar. També és oficial el txec i l’eslovac. El croat, per la incorporació recent de Croàcia, és la 24 a llengua oficial.
| Entre elles, però, no hi ha el català, perquè aquesta és una llengua que es parla en un o més països sense estat propi, o sigui que formen part d’un estat que té una única llengua oficial. En el cas de Catalunya, forma part d’Espanya, i Espanya té l’espanyol com a llengua oficial a tot el país i de cara enfora. Podria ser oficial si l’Estat en qüestió, en aquest cas, l’espanyol, ho demanés específicament i rebés el vistiplau del Consell de la UE per unanimitat. Així ho estableix l’article 290 del tractat. La darrera vegada que el Congrés dels Diputats espanyol va tractar el tema va ser el setembre del 2011. Es va votar en contra de demanar l’oficialitat del català. Des de Catalunya es va fer la petició i es volia aprofitar quan a la Unió Europea es discutia l’entrada de Croàcia i per tant el croat com a llengua oficial. La lluita del català per ser llengua oficial d’Europa 17-07-2013 |
L'antiga RDA s'incorpora a la UE |
Alemanya (Antiga RDA)
Accelerar la integració
D'altra banda, la unificació "ofereix la possibilitat de reforçar i accelerar la integració europea". Aquesta afirmació avala el compromís polític assumit el dijous pel president francès, François Mitterrand, i el canceller germà occidental, Helmut Kohl, de construir la unió política europea en paral·lel a la unió econòmica i monetària.
El ministre espanyol d'Afers exteriors, Francisco Fernández Ordóñez, va comentar referent a això que la declaració franc-alemanya està en la línia de les posicions que Espanya ha defensat públicament en diverses ocasions recents. Va afegir: "Som partidaris d'aclarir els treballs de la unió econòmica i monetària i de donar en el cim del 28 d'abril un pas qualitatiu cap a la unió política europea".
El repte de portar la lògica del mercat únic fins a les seves últimes conseqüències -en el projecte figuren un reforzarmiento de les institucions de la CE i una política exterior i de defensa comuna- està recolzat per la majoria dels dotze.
La integració de la RDA en la CE es produirà automàticament "sense modificar necessàriament els tractats", però plantejarà problemes similars als de tina ampliació clàssica. Per això, la Comissió planteja un processi en tres parts. La primera serà un període "interí d'adaptació" que començarà l'1 de juliol. La segona etapa o "fase transitòria" s'iniciarà alhora que la unió formal de les dues Alemanias, probablement en la segona meitat del proper any. El territori de la RDA gaudirà de períodes transitoris i excepcions sobre ajudes públiques però podrà beneficiar-se de crèdits i fons regionals de la CE. encara que sense perjudicar les inversions previstes fins a 1993 per a les actuals regions desfavorides. Només al final d'aquest encara imprecís procés d'adaptació arribarà l'etapa definitiva o de plena integració.
1992
Tractat de Mastricht
El Tractat de la Unió Europea (TUE1 ) o Tractat de Maastricht és, al costat del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, un dels tractats fundacionals de la Unió Europea.2 Signat a la ciutat neerlandesa de Maastricht el 7 de febrer de 1992, va entrar en vigor l'1 de novembre de 1993 i va ser concebut com la culminació política d'un conjunt normatiu, vinculant per a tots els Estats membre de la Unió Europea, tant per als futurs membres com per als estats signataris al moment del tractat.
El TUE original estava format per una sèrie de tractats preexistents, els llavors vigents eren tres, amb els noms de les respectives Comunitats Europees al fet que donaven lloc: el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica i el Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea. Aquests tres tractats anteriors estan considerats com el pilar comunitari (o primer pilar) i a ells el TUE ve a afegir altres dos pilars polític-jurídics de nou encuny, que ell mateix regula: la política exterior i de seguretat comuna (o segon pilar, PESC) i els assumptes de justícia i interior (JAI) o tercer pilar. Es concebia així el conjunt com un temple grec, conformat sobre tres grans pilars d'integració i funcionament que aixecaven un fris superior, la nova Unió Europea, que presidia tot el paisatge comunitari i ho integrava en una supraestructura.
El Tractat de Maastricht ha estat modificat pels Tractats de Ámsterdam, Niça i Lisboa.
Primera revisió: Tractat de Ámsterdam
Article principal: Tractat de ÁmsterdamEl Tractat de la Unió Europea ha estat concebut com el primer pas en un procés que encara continua. Així, l'article N del Tractat original va preveure la convocatòria d'una conferència intergovernamental en 1996.
Aquesta conferència oberta a Torí 29 de març 1996, va produir el Tractat Ámsterdam, signat el 2 d'octubre de 1997 i que va entrar en vigor l'1 de maig de 1999. Aquest Tractat va procedir a una nova numeració dels articles del Tractat de la Unió Europea. Per fer front a l'ampliació de la Unió, va introduir el procediment de «cooperació reforçada», pel qual alguns estats poden avançar en la construcció de la Comunitat sense esperar altres països. També va programar la creació d'un espai de llibertat, seguretat i justícia en el marc del tercer pilar.
Segona revisió: Tractat niçard
Article principal: Tractat niçardL'ampliació prevista de quinze a deu nous països va exigir una reforma de les institucions que el Tractat de Ámsterdam no va realitzar. Per això, una nova conferència intergovernamental, va obrir 14 de febrer 2000, produint el Tractat niçard, una nova revisió dels tractats europeus.
El tractat va ampliar l'àmbit de decisió per majoria i va canviar la ponderació de vots en el Consell de la Unió Europea mitjançant l'establiment d'un vot per doble majoria, representada en vots i la població. També van ser agregats els articles 27 A a 27 de cooperació reforçada en l'àmbit de la política exterior i de seguretat comuna.
Contingut del tractat (post-Lisboa)
PreàmbulEl preàmbul recorda els orígens i objectius de la Unió. S'ocupa d'elements particulars, com l'aprofundiment de la integració i la solidaritat entre els Estats membre i els seus nacionals (ciutadania europea). També recorda la importància de la diversitat cultural i el respecte dels drets fonamentals i la seva adhesió als principis democràtics.
Així mateix tracta els inicis de la Unió econòmica, recordant que la Unió té com a objectiu enfortir les economies dels seus membres per assegurar la convergència i per promoure el progrés econòmic. No obstant això el preàmbul també té en compte les dades socials i ambientals de l'economia. El preàmbul també estableix que la Unió té com a objectiu implementar una política exterior i de seguretat sobretot amb la creació progressiva d'una política comuna de defensa podria conduir a la creació d'una defensa comuna.
1995
El finés, menys parlat que el català, oficial.Espanya es resisteix
Finlàndia
Suecia
Austria
Finlàndia, oficialment República de Finlàndia (Sobre aquest so en finès: Suomi o Suomen Tasavalta; en suec: Finland o Republiken Finland.
És un país membre de la Unió Europea des de 1995 i situat en el nord-est d'Europa. Té fronteres a l'oest amb Suècia, a l'est amb Rússia i al nord amb Noruega. Per l'oest i el sud està envoltada pel mar Bàltic, que la separa de Suècia i Estònia, creuant els golfs de Botnia i Finlàndia, respectivament. La capital i ciutat més important del país és Hèlsinki.
En 2015, Finlàndia comptava amb una població de 5,4 milions d'habitants en un àrea de 303 899 km². La gran majoria de la població del país es concentra en l'extrem sud, en la costa del golf de Finlàndia i els seus voltants (incloent l'Àrea Metropolitana d'Hèlsinki).
Finlàndia és el sisè país més extens d'Europa i compta amb una densitat poblacional baixa de 15,5 habitants per km², la qual cosa converteix al país en el segon de menor densitat poblacional de la Unió Europea. La majoria dels finlandesos parlen finès (o finlandès) com la seva llengua materna, la qual és una de les poques llengües oficials de la Unió Europea que no descendeixen de la família indoeuropea. La segona llengua oficial de Finlàndia és el suec, parlat com a llengua materna per un 5,6 % de la població.3
Finlàndia va ser part de Suècia fins que en 1809 va ser annexionada per l'Imperi Rus, passant a ser el Gran Ducat de Finlàndia (entitat autònoma de Rússia fins a 1917, quan va obtenir la independència. Actualment, Finlàndia és una república parlamentària i democràtica, i és membre de les Nacions Unides des de 1955, així com de la Unió Europea des de 1995. L'economia finlandesa és una de les més pròsperes d'Europa, basant-se en els importants sectors de serveis, així com de manufactura.
"Al país existeix un estat de benestar, així com una política altament democràtica i amb nivells summament baixos de corrupció."
2004
Eslovac, estònia,eslovè,letó,lituà,maltés,tots oficials i menys parlats que el català
Eslovàquia
Eslovenia
Estónia
Letonia
Hongria
Lituania
Malta
Polònia
Txequia
Xipre
La sisena ampliació va tenir lloc en 2004 i ha estat la que ha incorporat a un major nombre de països. En total, la Unió Europea es va explicar des de l'1 de maig amb deu nous països i uns 75 milions d'habitants formant un espai polític i econòmic de 450 milions de ciutadans que ara incloïa també a tres antigues repúbliques soviètiques (Estònia, Letònia i Lituània), quatre antics satèl·lits de la URSS (Polònia, República Txeca, Hongria i Eslovàquia), una antiga república iugoslava (Eslovènia) i dues illes mediterrànies (Xipre i Malta)2006
Espanya nega altre vegada l'oficialitat del català i el relega a un estatus restringit.
El català: el dret a la unitat i a l'oficialitat ... pròspera, que podria “encaixar a Espanya”, que l'Estat espanyol quan es “modernitzés” entendria la ...... política fiscal, la reforma de l'impost de societats (IS) de l'any 2006 va suposar a la pèrdua ...... Espanya nega, una vegada rere una altra, la realitat plurinacional de l'Estat.
2007
Irlanda demana que l'irlandès també sigui oficial i es acceptat.De manere habitual(2011) el parlen 77.000 persones, 80 vegades menys que el català.
L’irlandès és llengua oficial d’Estat amb 77.000 parlants i el català no ho és amb 6 milions
Aquesta és una de les dades que es troben en l'Informe CAT 2013, elaborat per la Plataforma per la Llengua, en el qual es recull l'estat del català en 50 dades.
2007
Búlgar, de dimensions semblants al català, oficial.
Bulgària
Romania
La Unió Europea explica a partir de l'1 de gener de 2007 amb dos nous socis, Romania i Bulgària, que aporten al club comunitari una població de 30 milions d'habitants i convertiran a la Unió en un espai de gairebé 500 milions d'europeus. La UE posa punt final a la seva cinquena ampliació, iniciada després de la fi de la guerra freda Amb la incorporació de les dues exrepúbliques socialistes, la UE posa punt final a la seva cinquena ampliació, iniciada després de la fi de la guerra freda, culminada al maig de 2004 amb l'entrada de deu nous membres del centre i est d'Europa i considerada el símbol de la reunificació del Vell continent. L'aposta d'ampliar-se cap a l'Est va ser de tal envergadura que la UE va haver d'idear una reforma institucional per poder funcionar eficaçment amb 27 membres, reforma recollida en el Tractat constitucional ara en guaret pel rebuig de França i Països Baixos a ratificar el text. Pot la UE seguir augmentant de grandària? Per aquest motiu l'arribada de Bulgària i Romania coincideixi amb la virulència del debat sobre la capacitat de la UE per seguir augmentant de grandària i la urgència de fer les reformes necessàries per gestionar un club cada vegada més nombrós. Sense Constitució no habrámás ampliacions, segons el president de la Comissió "No podem ampliar la UE eternament sense reformar les institucions", advertia el passat mes de setembre el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, certificant així que no hi haurà més ampliacions fins que s'arribi a un acord sobre la Constitució Europea. Aquesta tesi i l'enduriment de les condicions per als candidats futurs va ser assumida també pels Caps d'Estat i de Govern en el cim celebrat a Brussel·les a medidados de desembre, en la qual es condiciona l'ampliació a la capacitat de la UE per integrar nous membres. Però a més de la delicada situació que viu la pròpia UE, l'adhesió de Romania i Bulgària es produirà sota estrictes mesures de vigilància i control sense precedents en anteriors ampliacions. De fet, les llacunes que els dos nous socis tenen en àmbits tan delicats com la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, el control dels fons estructurals i les ajudes agrícoles o la seguretat alimentària, han portat a l'Executiu comunitari a establir un mecanisme de cooperació i verificació dels progressos en aquestes àrees. L'espinós tema de la lliure circulació de treballadors No obstant això, l'aspecte més controvertit de la incorporació dels dos nous membres serà el de la lliure circulació de treballadors romanesos i búlgars al mercat laboral europeu. Els Governs de la resta d'Estats membres tenen ple dret a establir restriccions temporals a l'entrada de mà d'obra durant un període màxim de set anys i alguns països, com Espanya, ja han anunciat la seva intenció de fer-ho almenys durant dues. Encara que la Comissió Europea es mostra comprensiva amb un assumpte molt sensible, recorda que la temuda onada de 'lampistes polonesos' esgrimida durant l'anterior ampliació mancava de fonament perquè, ni es van produir els devessalls per alguns vaticinades ni l'arribada de treballadors de l'Est va perjudicar les economies europees. Més aviat al contrari, Brussel·les sosté que allí on no es va limitar l'entrada de mà d'obra procedent dels nous Estats -com va ser el cas del Regne Unit i Irlanda- el creixement econòmic va ser lleugerament superior a la resta de països que sí van establir moratòries. Dos comissaris i 53 eurodiputats Convertir a Romania i Bulgària en membres de ple dret de la UE tindrà també el seu reflex en les institucions comunitàries. A partir de gener el col·legi de comissaris que encapçala el portuguès Jose Manuel Durao Barroso, tindrà dos membres més: el romanès Leonard Orban, que s'encarregarà de la cartera de Multilingüisme, i la búlgara Meglena Kuneva, que assumirà la de Protecció al consumidor. Mentre, l'Eurocambra sumarà als 732 escons que té actualment, 35 eurodiputats romanesos i 18 búlgars.
2011
PP i PSOE tornen a vetar al Congrés de Diputats la possibilitat que el català sigui oficial davant el compromís que el croat ho pugui ser més endevant.
L’ÚS DE LES LLENGÜES COOFICIALS
AL CONGRÉS DELS DIPUTATS I AL SENAT
Joan Lluís Pérez Francesch
Universitat Autònoma de Barcelona
La darrera reforma reglamentària al Senat
La reforma del Reglament del Senat, de 4 de juliol de 2005, publicada
al boe núm. 159 de 5 de juliol, amplia l’ús de les llengües que es poden emprar
en els treballs de la cambra. Són aquelles que anomena llengües «cooficials»,
és a dir, que tinguin la categoria d’oficial juntament amb el castellà
en alguna de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol. La reforma es
concreta en els punts que detallem tot seguit.
Es manté la possibilitat que el president electe en la sessió constitutiva
les pugui utilitzar en la seva primera intervenció (art. 11 bis). Resta suprimit
l’article 56 bis 7, apartat 2, que limitava l’ús de les llengües cooficials a
les intervencions del debat sobre l’estat de les autonomies que es desenvolupessin
a la Comissió General de les Comunitats Autònomes. Ara, mitjançant
la introducció d’un nou article, el 56 bis 9, hom amplia aquest ús a
les intervencions que es produeixin en totes les sessions de l’esmentada Comissió.
A més, al Diari de Sessions es reproduiran les intervencions íntegres
tant en la llengua en què s’hagin realitzat com en castellà. S’afegeix un
apartat 2 a l’article 191, segons el qual si l’autor d’una moció, interpel.
lació
o pregunta la presenta en castellà i a més en una llengua que sigui també
oficial en una comunitat autònoma, la iniciativa es publicarà en les dues
llengües. Per la seva banda, la disposició addicional quarta preveu que els
ciutadans i les institucions públiques puguin adreçar-se per escrit al Senat
en qualsevol de les llengües cooficials. La disposició final de la reforma que
comentem especifica que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2005, en començar
el nou període de sessions.
Revista de Llengua i Dret, núm. 45, 2006. 269
LLENGUA I DRET 45-03 30/6/2006 14:28 Página 269
La reforma es justifica en la necessitat d’aprofundir en el reconeixement
de la pluralitat lingüística de l’Estat espanyol, tot entenent que el Senat
ha de ser una de les institucions on primer de tot s’ha d’aconseguir aquest
objectiu, en compliment del seu caràcter de cambra de representació territorial
(art. 69.1 ce).1 Ara bé, aquesta justificació grandiloqüent es veu limitada,
segons que explica la mateixa exposició de motius, al suposat paper
transcendental atorgat a la Comissió General de les Comunitats Autònomes,
de vida poc reeixida fins avui dia, i en tot cas d’escassa utilitat i ritme
de treball pràcticament inexistent. Argumentar com fa l’exposició de motius
de la reforma que l’esmentada Comissió és l’òrgan que millor interpreta
el caràcter autonòmic de la institució és una afirmació, a parer meu, molt
poc sòlida. Afegir que la presència dels representants dels consells executius
de les comunitats i ciutats autònomes li dóna aquest caràcter especial no
considero que sigui un criteri de pes. En tot cas, la reforma sobre els usos
lingüístics de les llengües diferents del castellà al Senat se centra en l’activitat
de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, quan considero
que hauria de tenir un ús generalitzat en tota l’activitat de la institució, ja
que és la totalitat de la institució i no una part la que per mandat constitucional
és una cambra de representació territorial.
Pel que fa a la publicació de les iniciatives al Boletín Oficial de las Cortes
Generales, és també un primer pas, atès que només és permesa la presentació
d’iniciatives no legislatives. Esperem que el camí que resta per recórrer
es pugui completar en futures reformes del reglament. La que
comentem representa un tímid avenç en el procés de fer del Senat la cambra
de representació territorial que estableix la Constitució i de visualitzar
mitjançant el pluralisme lingüístic una manera diferent d’entendre l’Estat
espanyol. De mica en mica, sembla que es van superant obstacles, però encara
hi ha molt camí a recórrer tant al Senat com també a d’altres institucions
que haurien de deixar de ser part de l’Estat central per passar a ser
òrgans de l’Estat espanyol en el seu conjunt.
Des de la perspectiva del procediment d’elaboració, la reforma que comentem
va ser aprovada pel Ple del Senat2 el passat 29 de juny de 2005,
després d’acceptar-se per unanimitat prendre en consideració la proposta
1. El president de la cambra, en un article publicat al diari El País del 27/11/2004 titulat
«Multilinguismo. Por qué en el Senado», expressa la necessitat de convertir el Senat en la
cambra de representació territorial que defineix la Constitució. Afirma que «para profundizar
en el uso de las lenguas autonómicas en el Senado es necesario hacerlo en el carácter territorial
de esta sede parlamentaria».
2. El 25 de maig de 2004, el Ple del Senat aprovà per unanimitat una moció que instava
a reformar el Reglament per tal de fer possible la utilització de les llengües autonòmiques.
270
LLENGUA I DRET 45-03 30/6/2006 14:28 Página 270
subscrita pels grups Popular, Socialista, Entesa Catalana de Progrés, Coalició
Canària i una part del Grup Mixt. Els senadors de Convergència i
Unió, Partit Nacionalista Basc i Bloc Nacionalista Gallec, tot i que no signaren
la proposta, sí que van donar suport a la seva presa en consideració
per a la votació posterior al Ple, i la varen votar afirmativament encara que
consideraren que la proposta es quedava curta. Aquestes tres formacions
polítiques volien proposar un ús més ampli de les llengües cooficials, però
la seva iniciativa no va rebre un suport suficient. La idea inicial del psoe,
dels grups nacionalistes i de l’Entesa Catalana de Progrés, era que la reforma
inclogués també el dret a emprar la llengua pròpia al Ple per tal de formular
preguntes orals al Govern i la traducció de la pàgina web de la Cambra
a les llengües cooficials. Aquestes dues qüestions, però, no van
prosperar a la comissió de Reglament. En tot cas, segons fonts ben informades,
es podria preguntar en català de forma alegal si després es tradueix
al castellà gràcies a la permissivitat del president Javier Rojo.
Hem de recordar que el pp, grup majoritari a la cambra alta, va donar
suport a la reforma, tot i un cert recel compartit per altres grups. D’altra
banda, algunes veus especialment crítiques amb els usos lingüístics en el
Senat fixats en aquesta darrera reforma reglamentària, consideren que l’Estat
espanyol aplica aquí un règim lingüístic més restrictiu amb les llengües
cooficials que no pas aquell que demana a les institucions europees mitjançant,
per exemple, el memoràndum sobre el català.
El Boletín Oficial de las Cortes Generales, Secció Senat, núm. 278, de
15 de juliol de 2005, publica les bases de la convocatòria per a la selecció
d’intèrprets de llengües que amb el castellà tinguin el caràcter d’oficials en
el territori d’una comunitat autònoma, amb l’objectiu de portar a terme
allò que estableix la darrera reforma del reglament del Senat. Segons un
informe de la Secretaria General del Senat, sol.
licitat pel pp, el cost de la
mesura es de 25.200 euros anuals per a la incorporació de l’ús de les llengües
cooficicials en la Comissió General de les Comunitats Autònomes.
Aquest informe afegeix que els costos derivats de la publicació al Diario
Oficial de las Cortes Generales de les preguntes, mocions i interpel.
lacions
tenen una «repercusión económica mínima».3 La dotació de serveis lingüístics
al Senat comporta la selecció d’un màxim de deu persones per cada
llengua, que es farà per la Mesa de la Cambra a partir d’una proposta d’una
comissió de la qual formaran part, entre d’altres, dos experts nomenats
pels parlaments autonòmics de les comunitats que tinguin llengua pròpia.
Totes les noves mesures s’han implementat per primer cop en el debat so-
3. Segons noticia de l’agència Efe.
271
LLENGUA I DRET 45-03 30/6/2006 14:28 Página 271
bre l’estat de les autonomies que ha tingut lloc al Senat, en el si de la Comissió
General de les Comunitats Autònomes, els dies 7 a 9 de novembre
de 2005.
El Congrés dels Diputats: petits gestos mentre hom espera
la reforma reglamentària
Pel que fa al Congrés dels Diputats, hem de destacar la resolució de la
cambra de 17 de maig de 2005 per mitjà de la qual s’aprovà que el Govern
promogués l’ús del català, basc i gallec en els òrgans constitucionals de
l’Estat. Aquesta resolució és conseqüència d’una iniciativa d’erc, i comptà
amb els vots d’aquest grup, del psoe i de iu-icv.
Per Resolució de la presidència de la cambra de 8 de febrer de 2005,
s’adoptà un criteri de flexibilitat segons el qual es donava la possibilitat de
realitzar una breu intervenció en una llengua cooficial, sempre que se’n fes
a continuació una traducció al castellà, tant verbal com per escrit, per ésser
recollida al Diari de Sessions. El president de la cambra suspèn aquest criteri
el març de 2005 després de considerar que un diputat d’erc no havia
fet aquesta traducció. Posteriorment, tots els grups de la cambra menys el
pp es dirigiren al president de la cambra per tal que deixés parlar en català
en les sessions plenàries encara que en les limitades condicions amb què ho
havia permès abans. Des d’aleshores, el president no ha deixat parlar en
cap llengua cooficial. Els intents posteriors de diputats d’erc van acabar
sense prosperar en ésser tallats per la presidència de la cambra als pocs segons
de començar la respectiva intervenció.4
Actualment no es permeten les llengües cooficials, atès que el president
de la cambra ha fet públic el seu criteri de cercar la unanimitat de tots els
grups amb vista a la reforma del Reglament. Tots els grups, menys el pp van
subscriure l’11 de març de 2005 la petició que es torni a permetre l’ús de
les llengües autonòmiques, cosa a la qual el president s’oposà mentre no hi
hagués consens entre tots els grups parlamentaris. En tot cas, una hipotètica
resolució presidencial si bé podria donar cobertura jurídica al fet de l’ús
de les llengües cooficials, no deixaria de ser una solució provisional fins
que s’aprovés el nou Reglament de la cambra, atès el procés de deliberació,
4. Vegeu una crònica de la sessió corresponent al dia 24 /5/05, a La Vanguardia Digital
de la mateixa data. El president de la cambra amenaça amb sancions disciplinàries per falta
de respecte a la institució. Si bé retirà l’ús de la paraula a tres diputats d’erc, el quart va
ser expulsat de la tribuna d’oradors.
272
LLENGUA I DRET 45-03 30/6/2006 14:28 Página 272
discussió i en el seu cas consens que hauria de generar (encara que es podria
aprovar formalment per majoria absoluta).
En aquest moment, el pp s’oposa a qualsevol introducció de la possibilitat
d’ús de llengües autonòmiques, però els grups nacionalistes han presentat
una esmena a l’art. 6.2 del futur Reglament, per tal que es reconegui
el dret a emprar les llengües cooficials. Un dels problemes per aquesta introducció
és l’acord entre els dos grups majoritaris de la cambra, el psoe i
el pp, segons el qual es comprometen a no tirar endavant iniciatives no acceptades
pels dos grups. Això no obstant, erc ha iniciat moviments per retornar
als acords amb el psoe i mirar d’introduir un criteri similar al que
s’havia establert per la Resolució presidencial esmentada més amunt i que
va ser derogada pel mateix president.5 Es tractaria de permetre la utilització
de les llengües cooficials només en els plens, per fer una introducció i
sempre que s’acompanyés una traducció oral i escrita al castellà.
D’altra banda, tots els grups minoritaris han format el «grup de Sitges»
(ciu, erc, pnb, iu-icv, cc i Mixt) i defensen l’esmena a l’art. 6.2 esmentada
més amunt fins al final de les negociacions sobre el nou reglament. La defensa
dels seus plantejaments es fa des de la perspectiva dels drets dels diputats
a emprar la llengua que triïn.
Els membres de la ponència de reforma del reglament reunits els dies
12 i 13 d’octubre al Parador de Sigüenza (Guadalajara)6 es posen d’acord
en els principals punts però no en les qüestions lingüístiques. L’acord entre
psoe i pp d’una banda, i els grups minoritaris, especialment els nacionalistes,
de l’altra, fa que sigui difícil obtenir un consens com el que demana
el president de la cambra. L’escull lingüístic es presenta com el gran
problema per a un consens que ja es dóna pràcticament en tots els altres
aspectes negociats i incorporats al nou reglament de la cambra. Aquest
«tap» que impedeix avançar ha estat destacat per tots els grups minoritaris
de la cambra (ciu, erc, pnb, Coalició Canària, iu-icv i membres del
grup mixt), tot entenent que el psoe no es pot desempallegar de la voluntat
d’acord amb el pp, i que aquest darrer no fa la més mínima concessió
en matèria lingüística. Segurament el psoe es troba en el mig d’un joc de
negociacions i compromisos, d’una banda amb el pp i de l’altra amb la resta
de grups. De moment, no hi ha cap acord ni en els temes menors, com
5. Paral.
lelament, erc registra en el Congrés una proposició de llei que pretén estendre
a tot l’Estat l’oficialitat de les llengües cooficials. El Ple del 31/3/06 refusa de prendre en
consideració la proposta.
6. Segons que recull la premsa del 15/10/05. La presentació en el Congrés de la proposta
del nou Estatut, per les mateixes dates, condicionarà el debat reglamentari i, per tant,
el resultat de la incorporació de l’ús de les llengües cooficials.
273
LLENGUA I DRET 45-03 30/6/2006 14:28 Página 273
l’ús de les llengües cooficials a la pàgina web o en el material d’oficina dels
diputats.7
Finalment, davant la crispació entre el pp i el psoe, generada pel debat
de la reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, els grups parlamentaris
han decidit esperar que acabi la seva tramitació al Congrés, i en tot
cas, com a màxim al final del període de sessions (juny 2006). A més, cal recordar
la dificultat afegida pel fet que alguns dels ponents de la reforma reglamentària,
sobretot aquells que pertanyen a formacions minoritàries, han
de combinar l’assistència a la Comissió de Reglament i a la Comissió Constitucional.
7. Cal destacar dos articles de premsa que em semblen interessants com a punt de partida
per al debat present i futur: Albert Branchadell i Ferran Requejo, «Plurilingüismo en
el Congreso», La Vanguardia, 21.12.2005; Albert Branchadell, «El miratge d’Espanya»,
2013
El croat, es llengua oficial.
Croàcia
Croàcia s'ha convertit en el 28º país que ingressa en la UE. La cerimònia oficial va tenir lloc el 30 de juny a Zagreb, però les celebracions van seguir fins a ben entrada la matinada.
Fa tan sol vint anys, Croàcia lluitava per independitzar-se de Iugoslàvia. Una dècada després, el país sol·licitava el seu ingrés en la UE. Avui se sumeixi a altres 27 països en una unió política i econòmica creada en 1958.
El camí a l'adhesió
Per poder ingressar en la UE, Croàcia va haver d'adaptar moltes de les seves normes i procediments administratius als de la Unió. Per exemple, va reformar completament el seu sistema judicial, va modificar la seva Constitució per garantir la independència dels fiscals i va crear un organisme de lluita contra la corrupció.
Entre les reformes s'inclouen, a més, l'establiment de límits per a les emissions de gasos d'efecte hivernacle i l'adaptació de les normes sobre seguretat alimentària.
Quins al·licients té l'adhesió per als croats?
Els croats gaudeixen ja de tots els avantatges derivats de ser ciutadans de la UE. Si es posen malalts a un altre país de la UE, tenen dret a rebre la mateixa assistència sanitària que els ciutadans del país on es trobin. Si tenen problemes amb les compres online, poden acollir-se a les normes de protecció dels consumidors aplicables en tota la UE. A més, les tarifes de "roaming" per a les trucades a Croàcia des de qualsevol altre país de la UE són ara són molt més baixes.
Quant a les empreses, ja poden beneficiar-se de la lliure circulació de capitals entre Croàcia i altres països de la UE i de les normes que faciliten els pagaments transfronterers. A partir d'ara, les empreses croates poden competir amb les altres empreses europees i presentar les seves ofertes per a contractes públics en tota la UE, i les més petites poden accedir al finançament del Banc Europeu d'Inversions DeutschEnglishfrançais .
A partir d'avui, la pròpia Croàcia pot accedir també als fons de desenvolupament regional de la UE. Els Fons Estructurals i de Cohesió de la UE ajudaran al país a invertir en recerca i innovació, en les PIME, en llocs de treball sostenibles i en iniciatives per fer front a les manques de qualificacions i a la desocupació.
La gestió del finançament és a càrrec de la Comissió Europea. Si un ciutadà o una empresa croata presenta una denúncia contra la Comissió o qualsevol de les institucions i òrgans de la UE, la seva denúncia serà investigada pel Defensor del Poble Europeu.
Presentació de Croàcia
Amb una població propera als quatre milions i mitjà d'habitants, Croàcia és un país petit que comparteix frontera amb Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Sèrbia, Hongria i Eslovènia. Compta amb més d'1.200 illots i illes, de les quals solament 48 estan permanentment habitades. De moment Croàcia ha mantingut la seva moneda, la kuna, però adoptarà l'euro una vegada que compleixi els criteris d'estabilitat dels preus, finances públiques i estabilitat del tipus de canvi.
"No hi ha a la Unió Europea cap llengua tan parlada com el català i que ni hi sigui oficial."
TOT VE DE LLUNY
No hay comentarios:
Publicar un comentario