sábado, 3 de septiembre de 2016

Sixenia, 1936: la causa general i la veritat que surt a la llum per un document original que es trova als arxius de Salamanca

Les columnes llibertàries sortides de Barcelona no van ser les que van cremar el monestir oscense, malgrat el que s'ha manifestat fins ara un document de l'Ajuntament de Sexenia que es trova al arxiu de Salamanca (el original) i el cual no el nombren aclara bé el càs .
Segons explica : ALBERTO VELASCO GONZÀLEZ , 2 SEP 2016 - 17:32 artícla extret íntegre al diari El Pais 





ALBERTO VELASCO GONZÀLEZ  ens explica :




L'insigne monestir de Santa María situat en la localitat de Villanueva de Sijena (Osca) ha estat notícia en els últims mesos com a conseqüència de dues sentències judicials. Aquestes sentències tenen a veure amb el seu patrimoni artístic i han enfrontat a les comunitats de Catalunya i Aragó. Arran de l'assumpte, s'han publicat nombroses notícies de premsa i articles d'opinió, en algun dels quals s'intentava demostrar alguna cosa que es ve afirmant de forma acrítica des de fa temps: la responsabilitat de la Generalitat de Catalunya en l'incendi i saqueig del monestir durant la Guerra Civil espanyola. Altres vegades el que s'ha dit és que va ser cremat per “els catalans” o per “milícies vingudes de Catalunya” —en el millor dels casos—, la qual cosa s'ha convertit en un mantra repetit fins a la sacietat amb molt mala idea. Així doncs, responsabilitzar sense proves a una comunitat veïna, al govern de la Generalitat o al seu president, el malmès Lluís Companys, està posant de manifest una intencionalitat que gens té a veure amb l'exercici de la ciència històrica.



El cas és que aquesta explicació dels fets s'ha acceptat, com dèiem, acríticament i ja forma part del discurs popular; qualsevol que visiti Villanueva de Sixenia i el seu monestir podrà comprovar-ho: de fet, el viatger o el turista trobarà allí un cartell informatiu on s'al·ludeix a aquesta versió dels fets. Amb tot, per qui estigui interessat en el que va esdevenir en Villanueva de Sixena entre juliol i agost de 1936 és fonamental la lectura de la Història de Sixenia, de Julio Arribas Salaberri, editada a Lleida en 1975. Arribas, sijenense il·lustre i testimoni directe dels fets —va ser secretari de l'Ajuntament en aquest moment i escribano del Comitè local—, va apuntar que la responsabilitat de la destrucció del monestir va ser del Comitè local; dit planament: que la van dur a terme habitants d'aquella localitat. Esmenta, a més, que en els primers dies de l'alçament, van arribar dos homes i dues dones de Barcelona que van demostrar un comportament molt violent.

Estranyament, en la reedició del seu llibre per part de l'Institut d'Estudis Sixenienses, apareguda solament dos anys després, es van suprimir tots els detalls dels fets. Anterior al relat d'Arribas, tenim el de Juan Manuel Palacios, cronista efectiu del Real Monestir de Sijena, que en 1955 va afirmar que el 25 de juliol “el Comitè executiu de la Vila” va prendre possessió del monestir, encara que no esmenta qui va ser el responsable de la crema. Igualment, en la introducció de la seva obra Crema Sixenia(2011), Miguel Ángel Pascual Ariste arriba a la mateixa conclusió que Arribas i afirma amb rotunditat que l'incendi va ser provocat per “els membres del Comitè, amb l'auxili d'uns forajidos que van arribar en un cotxe i camió procedents de la Almolda”.

Alguns historiadors i interessats en el tema han especulat amb la idea que l'incendi anés provocat per alguna de les diverses columnes llibertàries, sortides de Barcelona, que van passar per allí camí del front, però les fonts no ho confirmen. Sorprèn, en aquest sentit, que, a l'hora de dirimir l'autoria de la destrucció, no s'invoqui la rellevància d'un document fonamental: la Causa General conservada al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. Alguns han utilitzat documents d'aquesta causa per explicar, de forma parcial, què va ocórrer en Villanueva de Sixenia en aquests fatídics dies, encara que crida l'atenció que en l'articulació del relat del succeït no s'al·ludeixi a la Fulla d'Estat número 3, amb data de 2 d'octubre de 1940, signada per l'alcalde i el secretari de l'Ajuntament. En aquest document, consultable a la xarxa a través del portal PARIS (Ministeri d'Educació, Cultura i Esport), consten els excessos i crims comesos en la localitat i, la qual cosa és més important, els seus suposats autors amb noms i cognoms. Són deu noms. Diversos d'ells apareixen en el relat d'Arribas Salaberri i fins i tot avui dia alguns d'aquests cognoms estan presents en la localitat. En la Fulla d'Estat apuntada, al costat de la data de 30 de juliol de 1936, es llegeix: “Incendi, profanació, saqueig total, robatori i destrucció completa, arribant fins i tot al desenterramiento de monges del Real Monestir de Sijena”. S'assenyala com a causants a les deu persones indicades i s'afegeix una frase terrible: “i la gairebé majoria de veïns”. Sorprenent i dolorós per als actuals habitants del poble, puc imaginar-m'ho.

La Causa General promoguda pel govern franquista és una font el valor historiogràfic de la qual està fora de tot dubte, però, malgrat això, els especialistes en la Guerra Civil saben que les informacions que ofereix sempre han de contrastar-se. S'ha assenyalat que l'objectivitat d'aquest procés va ser dubtosa —i és cert—, encara que en el nostre cas, el relat d'Arribas Salaberri permet corroborar el que allí s'afirma. Sigui com sigui, la Causa General és consultada freqüentment pels historiadors interessats en el conflicte, però també s'ha utilitzat en altres assumptes. És el cas d'un dels dos litigis judicials als quals al·ludia al principi: el de les pintures murals romàniques que embellien el monestir, arrencades i salvaguardades en plena Guerra Civil i avui custodiades en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La sentència d'un tribunal d'Osca (4 de juliol de 2016) incorpora en els seus fonaments jurídics (article novè) un document de la Causa General presentat per l'Ajuntament de Villanueva de Sijena en el qual un testimoni semblava voler responsabilitzar de l'incendi a “milicians procedents de Catalunya”, encara que finalment va acabar afirmant que ignorava qui va ser el causant real. Sorprèn, per tant, que el consistori sijenense i l'advocat que ho representa, coneixedors dels continguts de la Causa General, no aportessin el document en què es responsabilitza dels fets als veïns de la localitat.

Alguns lectors es preguntaran què interès té, a hores d'ara, saber qui van ser els responsables de l'incendi de Santa María de Sijena. Al meu semblar, no ho té, salvo per acabar amb les especulacions interessades d'aquells que han arribat a relacionar bastament la crema del monestir i la posterior arrencada de les pintures murals, i per rebatre amb proves i documents les afirmacions d'alguns acadèmics. A dia d'avui no existeix cap evidència que permeti asseverar que el monestir ho van cremar milicians arribats de Barcelona que es trobaven sota l'autoritat del govern català. Ni una sola. En canvi, l'expedient de Villanueva de Sixenia contingut en la Causa General, així com el testimoniatge directe d'Arribas Salaberri, apunten cap als propis veïns de la localitat.

Davant l'evidència, crec que tots aquells que alguna vegada han acusat de l'incendi als catalans, a les milícies catalanes, al president Companys o la Generalitat de Catalunya, haurien de reflexionar de forma serena i profunda. Avui dia, les relacions entre Aragó i Catalunya ja estan prou regirades com perquè ens enredem en segons quines discussions i, molt menys, quan, com en aquesta ocasió, sembla que no hi ha debat possible. Alguns diuen que la memòria històrica no és important, que no cal obrir ferides del passat, però casos com el de Villanueva de Sijena demostren tot el contrari. Per tot això convé reivindicar la necessitat de conèixer, doncs la veritat ens permetrà viure amb més dignitat.

Aquet article ho podeu trovar a
Altre article relacionat : CLIQUEU AQUÍ 


Al programa:
 La clau de la nostre historia explican ampliament el cas i el problema

 CLIQUE AQUÍ per veure tot el programa







Reflexió:


"Com la mala fe pot canviar l'historia, amb molt dolenta intencionalitat, van acusar als llibertaris provinents catalans de l'incendi, hurt i desaparició de aquesta valuoses obres d'art , i la mala fe tambe, per no aportar aquet document original, que explica:
Un testimoni que i era en aquell moment del incendi explica: que no era del tot segur, que ho haguessin fet els llibertaris.
El poble van fer corre la veu falsament, que sí,van ser i que eren els culpables,sense saver que existia aquell document, per sort el document existeix, i és veu la tragèdia, el que en realitat va passar. 
El afan a l'actualitat del poble de recuperar les obres d'art  a cualsevol preu, obren en mala idea sense investigar, previament, si, existien documents, van intentar recuperar-els d'una forma: prou, amb ràbia. Sense respecta assenyalan que va ser un hurt malintencionat del catalans."

By: Alicia Garcia 


Aticle relacionat de la Asossiació VIBRANT 


Desvelem les mentides sobre Sixena





5 comentarios:

  1. Una informació molt valuosa que la ignorava. Com és que no ha sortit a la llum fins ara? Gràcies per have-ro publicat

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracies Vicenç per lleixir el meu blog potser no es vol fer difusió pero la veritat surt a la llum i sort que es guarda els rebuts de la compra venda si no passariem com lladres send honrats

      Eliminar
  2. Hem de seguir insistint, resistint I vindicant l.unitat d.arxius catalans. La millor solucio , la DI...llavors pledejarem un Estat conta l.altre, en igualtat de condicions.

    ResponderEliminar
  3. Exacta ara tambe denunciarho al tribunal de drets humans perque una obra d'artcomprada amb factures ...s lógic que la demanin?
    Jo crec que no, oi?
    Sebastià Sardiner?

    ResponderEliminar
  4. La unica resposta efectiva es tenir estat propi. Caldra votar a qui fulgui impmementar la declarada republica. Anar alTEDH una perdua de temps. Les obres de Lleida, no estaven a tallets per manteniment?

    ResponderEliminar