domingo, 4 de septiembre de 2016

Adormir a les mases retrocés: El concepte presocràtic al segle XXI


by:Alicia Garcia

Definició de presòcrates:


Podem establir que té el seu origen etimològic en el llatí, ja que deriva de la unió de diversos components lèxics d'aquesta llengua:
-El prefix “pre-”, que significa “abans”.
-El nom “Sòcrates”, que es refereix al conegut filòsof grec (470 – 399 a.C).

-El sufix “-ico”, que s'usa per indicar “relatiu a”.

Concepta presocràtic :


L'adjectiu presocràtic s'utilitza per qualificar als sistemes filosòfics i als seus exponents que van existir abans de Sòcrates. Es pren a aquest pensador com a punt de ruptura ja que, per la seva importància històrica, pot dir-se que exerceix influència sobre tots els desenvolupaments filosòfics posteriors a la seva existència.
Nascut en 470 a. de C. i mort en 399 a. de C., Sòcrates està considerat com un dels filòsofs més importants de la història. Plató va ser el seu aprenent i després, Aristòtil va ser l'alumne d'aquest: aquesta línia filosòfica (Sòcrates-Plató-Aristòtil) és considerada com la base del sistema filosòfic de l'Antiga Grècia i fins i tot del món occidental.


Els models filosòfics presocràtics, per tant, són aquells que es van desenvolupar des del segle XII a. de C. (quan va néixer Tals de Milet) fins als últims resabios de la filosofia grega que no van estar influenciats per Sòcrates. És important tenir en compte que la filosofia presocràtica va coexistir amb Sòcrates i fins i tot es va estendre temps després de la seva mort, ja que certs sistemes que es van crear sense la seva influència encara van subsistir.
A més de Tales de Milet existeixen altres filòsofs que també són figures claus dins del que són els models presocràtics. Est seria el cas, per exemple, de reconeguts personatges com els següents:



-Anaximandro (610 – 547 a.C). És famós per les seves manifestacions sobre la naturalesa, la distància i grandària dels estels o la seva afirmació que la Terra és cilíndrica.

-Anaxímenes (590 – 524 a.C). Va ser deixeble de Tales i de Anaximandro i va centrar les seves teories en l'aire, així com en el fet que el principi de totes les coses és infinit.

-Pitàgores (569 – 475 a.C), que està considerat com el primer matemàtic pur i va formular una sèrie de principis que van influir de manera especial en Plató i en Aristòtil.

-Heràclit (535 – 484 a.C). Va ser un filòsof, conegut com “El Fosc de Éfeso”, que va centrar gran part de la seva obra en el que es dóna a cridar canvi incessant.

-Parmènides (530 – 515 a.C). En l'obra que ha arribat als nostres dies parla de dos aspectes fonamentalment: la via de les opinions dels mortals i la via de la veritat.
Per qüestions històriques, les obres presocràtiques només es van conèixer a través dels comentaris de pensadors posteriors i mitjançant fragments. És important, per tant, tenir en compte la fiabilitat de les fonts abans d'analitzar aquests pensaments.




Llegeix tot en: Definició de presocràtic - Què és, Significat i Concepte http://definicion.de/presocratico/#ixzz4JI0O9Gp8i




El concepte presocràtico al segle XXI

L'adjectiu presocràtic s'utilitza per qualificar als sistemes filosòfics i als seus exponents que van existir abans de Sòcrates. És pren a aquest pensador com a punt de ruptura ja que, per la seva importància històrica, pot dir-es que exerceix influència sobre tots els desenvolupaments filosòfics posteriors a la seva existència.
Nascut en 470 a. de C. i mort en 399 a. de C., Sòcrates està considerat com un dels filòsofs més importants de la història. Plató va ser el seu aprenent i després, Aristòtil va ser l'alumne d'aquest: aquesta línia filosòfica (Sòcrates-Plató-Aristòtil) és considerada com la base del sistema filosòfic de l'Antiga Grècia i fins i tot del món occidental.


Els models filosòfics presocràtics, per tant, són aquells que és van desenvolupar donis del segle XII a. de C. (quan va néixer Tals de Milet) fins als últims resabios de la filosofia grega que no van estar influenciats per Sòcrates. És important tenir en compte que la filosofia presocràtica va coexistir amb Sòcrates i fins i tot és va estendre temps després de la seva mort, ja que certs sistemes que és van crear sense la seva influència encara van subsistir.
A més de Tales de Milet existeixen altres filòsofs que també són figuris claus dins del que són els models presocràtics. Est seria el cas, per exemple, de reconeguts personatges com els següents:
-Anaximandro (610 – 547 a.C). És famós per els seves manifestacions sobre la naturalesa, la distància i grandària dels estels o la seva afirmació que la Terra és cilíndrica.
-Anaxímenes (590 – 524 a.C). Va ser deixeble de Tals i de Anaximandro i va centrar els seves teories en l'aire, així com en el fet que el principi de totes els cuses és infinit.
-Pitàgores (569 – 475 a.C), que està considerat com el primer matemàtic pur i va formular una sèrie de principis que van influir de manera especial en Plató i en Aristòtil.
-Heràclit (535 – 484 a.C). Va ser un filòsof, conegut com “El Fosc de Éfeso”, que va centrar gran part de la seva obra en el qual és dóna a cridar canvi incessant.
-Parmènides (530 – 515 a.C). En l'obra que ha arribat als nostres dies parla de dues aspectes fonamentalment: la via dels opinions dels mortals i la via de la veritat.
Per qüestions històriques, els obris presocràtiques només és van conèixer a través dels comentaris de pensadors posteriors i mitjançant fragments. És important, per tant, tenir en compte la fiabilitat dels fonts abans d'analitzar aquests pensaments.


Reflexió aplicanlo a la política: 



"Després d'aquest concepte que està succeint en el nostre país amb del PP?, ¿que no defensan, ni vol defensar, llengües diverses, només, una, el castellà. Tota raó evoluciona ¿perquè tenen por de evolucionar els nostres polítics actuals? TODA EVOLUCIÓ es necessaria per viure amb un pais com cal i no caure mal.lals 
Deixa'n de banda, la magnífica i riquíssima, plural, la història diversa de la nostra península, censurant els d'alguna autonomia com per exemple la de Catalunya, València o l'illa Balears.
Que intenció porten? ¿cas volen adormir el pensament deixant-ho en un estat únic, com si no hi hagués una altra raó anulan a la gent ?, ¿volen de veritat  unir d'un sol poble quan és divers, per les seves llengües, cultures impossible d'entendre que pretenen amb aquest objectivo errat?¿de debò hi ha respecte democràtic a la identitat plural de la península Ibèrica que consta d'un territori que ocupa una extensió d'1.039.233 quilòmetres quadrats.?


¿REALMENT ES POLITICS PENSEN BÉ?

*Una verdadera democràcia es basa en el respecta qui imposa o posa pals al camí no pot ser bo per al poble*



"Per un pais com cal se a de tornar a reneiçe com a pensament i no com interes economic per cuatre , ja no podem seguir a un territori paral.lel, ja que ni anem bé, ni dessarrollem un territori com a de desenvoluparse, patin així tot ciudadà que habita en aquet territori.
Deslliguemnos de  una filosofia errada, lluitem per la llibertat del nostre poble la República de Catalunya."

Deixo la pregunta oberta perquè vostès mateixos reflexionin i responguen amb sinceritat"

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario