jueves, 22 de septiembre de 2016

Entrevista al nou programa Fora Sèrie de Buenafuente a Carles Puigdemont

Aquest primer programe te he escollit jo perque crec  que és important ja que  es que un moment històric, tu ets el gestor de tot això.

#BNFPuigdemont tv3-Fora de Sèrie


Puigdemont :
Has fet un personatge meu ben pentinat. 

Quan vaig ser nombrat com president de Catalunya, la sensació, no va ser d'alegria si no de tristesa, vaig veure una injustícia amb Mas.

El que hem de acabar necessitem molta solidesa.

Un govern no pot fer veure que no a passat sobre els pressupostos.

Nosaltres no haguéssim casat mai amb la CUP som socis d'un projecta determinat però tenim visions diferents.

Es transitori he vingut a fer una feina i quan això se acabi he de fer altra feina.

Sento que estem en un país que és dels catalans i hem de fer un Estat.

El diàleg és imprescindible, no es pot fer sense diàleg.

No hem de renunciar mai el diàleg.

L'independentista polític és dialoga'n i democràtic.

Mai sentiràs ni cometérem mai l'error de Margallo que l'independentisme és terrorisme.

Ningú ha patit mai per nosaltres, som un país divers i no excloem a ningú.

Ho hem d'explicar més i a nosaltres ens costa més explicar-nos perquè ni hi ha una part d'Espanya com és Margallo que ens vol estigmatitzar i parlar malament de nosaltres.

Fem costat als espanyols ni ha gent que veu clarament que això es resol a les urnes no tots els espanyols pensen com Margallo.

Mes del 80% està d'acord de poder votar, el problema és que la política del Estat espanyol no ens deixen, ara això se té de votar.

No es podra governar sense Catalunya, tenim la solució i és el Referèndum, si acceptem això es treu el col·lapsa fixis si seria barat aquest bloqueig.

El 2012 teníem 12 diputats independentistes ara tenim 72 diputats independentistes.

 Fixis si han canviat les coses.

Volem les mateixes oportunitats que ens mereixem, aquesta societat estava molt apartada espera'n que el govern espanyol lo arreglaria veien que no ha sigut així la gent ha canviat el xip.

No podem generar decepció, tenim unes ganes enormes de resoldre el problema de Madrid.

Se hi han acabat majories absolutes, la societat civil ha demostrat que no vol més això.
Se a acabat i es evident que se a acabat convergència

Tornaràs a ser periodista és que sóc col·legiat.

Ser periodista és l'ofici més maco del món

El comunicador a de tindre un bon referent literari si no sap escriure i parlar bé mai podrà ser un bon periodista.

Aquí l'únic qui no vol és l'Estat espanyol, la gent que pot tindre cap dubte ha de veure i entendre que de Madrid no faran res per nosaltres

¿Com és que no tenim raó, tenim 2.000.000 de persones que volem surtirnos del Estat de Espanya?.

No crec que hem d'esperar més, no podem dir espereu-se, que ni hi hauran temps millors.
No reconeix, l'Estat en si és massa antic, per això no fan el gest.

Aquest gest no hi serà capaç de fer aquest gest

Sánchez li ocasionaria
 problemes i crec que no hi farà aquest gest.

Tenim unes política diferents, la distància que tenim aquí i allà entre PSOE i PP és més propera que la que tenim aquí amb la CUP i tan així podem dialogar i arribar a un acord.

Ningú a mi a convidat formalment.

Som un país totalment barrejat per sort.

Sóc capaç de defensar idees molt diferents i és el que vull en un país nou que és trobin bé a Catalunya

Tot el que estigui a les nostres mans ens pot fer sortir de aquest bucle.

Ha dit: Carles Puigdemont.

                                       Cliqueu AQUI per veure entrevista sencera




Incorporo el article de: Vincent Partal i encare que Carles Puigdemont no ho ha dit es cla per quin camí anem per arrivar a la República de Catalunya 





KEEP CALM

Coratge


Els pressupostos aquest cop arribaran a bon port i llavors podrem centrar-nos en les tres lleis de la secessió i la proclamació de la nova república
D'ací a vuit dies el Parlament de Catalunya viurà la qüestió de confiança que el president Puigdemont va convocar després de no poder aprovar els pressupostos. Tothom crec que és conscient que aquest serà un moment transcendental de la nostra vida política i d'aquesta epopeia que estem protagonitzant com a poble en aquesta dècada única des del punt de vista històric. Després de l'èxit, una vegada més, de la mobilització popular de l'Onze de Setembre, la fase final del procés d'independència pot començar amb força i confiança si la unitat de les forces polítiques partidàries de la república es plasma en aquest vot.
És cert que després, encara abans de posar-nos a la feina d'aprovar les tres lleis que ens convertiran en estat independent, quedaran un parell d'obstacles per superar: el debat de política general i sobretot els pressupostos. Aquest darrer és l'important, perquè si Junts pel Sí i la CUP no es posen d'acord per aprovar-los aquesta vegada, ja no hi haurà cap maniobra que faça possible continuar el procés. No tinc cap dubte, per això, que els pressupostos aquesta vegada arribaran a bon port i que serà possible d'aquesta manera concentrar-nos en el que sens dubte serà una dura batalla legal i jurídica per aprovar les tres lleis de la secessió.
Després de la confiança, doncs, ens caldrà el coratge. Un coratge assenyat, un coratge encertat, un coratge raonat, però coratge al cap i a la fi. El coratge d'aquells que hauran de prendre en un moment determinat la decisió definitiva, d'aquells que hauran d'ordenar la proclamació de la nova república. I és precisament per això que els nostres polítics tenen ara mateix al seu davant l'envit més gran que mai s'haurien pogut plantejar. I és precisament per això que ara hem d'estar al seu costat, de manera incondicional.



No hay comentarios:

Publicar un comentario