miércoles, 14 de septiembre de 2016

Ada Colau diu: Exigim a los mossos que no tornim a desnonar mai més una família amb criatures. Artícle de : Alicia Garcia


La violació de domicili:

Definició:


La violació de domicili, entrada i registre, és un delicte la comissió del qual ve  determinada pel fet d'entrar al domicili, o local d'una persona sense el seu  consentiment o romandre en ell contra la seva voluntat.

Introducció: 

"Com a canviat tot desde els anys 80 rès es com era Ada Colau proteixeix a ocupes sense valorar si son delincuents o simplemt gent honrada"


El cas més habitual és  el del robatori amb  violació de domicili. Aquest delicte és habitual que es trobi en concurs de delictes amb uns altres. Els requisits necessaris per poder entrar al domicili d'una persona sense el seu consentiment dependran de cada ordenament jurídic, si bé en els ordenaments jurídics democràtics  solen ser rigorosos, buscant amb això la protecció del dret a la intimitat .

El allanamiento, a més de ser un delicte, constitueix també una diligència lícita quan és realitzada per la justícia civil en el marc d'un embargament o desallotjament, o per la justícia penal en el marc d'una recerca criminal portada pel Ministeri Públic. A Espanya el delicte de violació de Espanya el delicte de violació de domicili d'un particular es troba tipificat en l'art. 202 CP, el qual contempla dues modalitats típiques de violació de domicili:

 - El tipus bàsic d'entrada en estatge aliè i de manteniment en la mateixa contra la  voluntat de l'habitant i castigat amb  pena de presó de sis mesos a dos anys (art. 202.1 CP). - El tipus  qualificat consistent en la perpetración del tipus bàsic amb violència o intimidació i castigat amb pena de presó d'un a quatre anys i multa de sis a dotze mesos (art. 202.2 CP).  Quant al tipus objectiu del tipus bàsic: 

El ben jurídic protegit en aquest delicte és el dret a la intimitat de l'estatge que troba el seu reconeixement en l'art. 18.1 CE.Subjecte actiu és el particular. Si fos autoritat o funcionari en l'exercici del seu càrrec seria un delicte de l'art.  534 CP. Per concepte d'estatge ha d'entendre's un espai tancat o en part  obert, separat del món exterior, que mostra la voluntat de l'habitant d'excloure a terceres persones i que està destinat a activitats pròpies de la vida privada, pròpia o familiar. 

En cas d'estar deshabitada l'estatge no hi ha violació de domicili amb la seva ocupació encara que pugui castigar-se com un delicte d'ocupació d'immobles de l'art. 245,2 CP en el cas que existís una corresponent   petició per part del propietari o els propietaris per al cessament d'aquesta activitat. Sí cap violació de domicili quan accidentalment es trobin absents els seus habitants. 

En el concepte d'estatge s'inclouen les dependències (garatge, jardí…) sempre que estiguin directament  connectades amb l'estatge. La conducta típica consisteix en “ el particular que, sense habitar en ella, entrés en estatge aliè o es mantingués en la mateixa contra la voluntat del seu habitant”.

 - “Entrar” ha de ser entès com passar de fora a dins, és a dir, introduir-se en algun espai integrant de l'estatge, independentment del 
mig empleat.- “Mantenir-se en l'estatge si habitar en ella” suposa que el subjecte es trobi ja 
dins i que aquesta entrada fos consentida.

 - “Voluntat contrària del  seu habitant”, en la modalitat principal sorgeix “ab nitio”, des del moment en què és percebuda l'entrada inconsentida, o bé, en un moment posterior, després que inicialment l'habitant acceptés la presència del tercer en el seu estatge i, després, ordenés la seva sortida amb la consegüent negativa d'aquest. L'oposició de l'habitant ha de ser concloent i han d'admetre's modalitats tant expresses com a tàcites. 

Si l'habitant consent no hi ha violació de domicili. En cas que pluralitat d'habitants es planteja el problema de qui és el legitimat per donar el consentiment quan les voluntats anessin contraposades. En el context  domèstic ha de prevaler, en principi, la voluntat prohibitiva, és a dir, del que nega l'entrada (STS 29 octubre de 1980) quan aquesta entrada qüestionés greument el dret a la intimitat del que prohibeix, encara que no és un dret absolut o il·limitat. 

Només preval mentre no es lesioni o posi en perill la llibertat domèstica dels altres membres del grup. En cas dels altres membres del grup. En cas de conflicte entre propietari i posseïdor, arrendador i inquilí, ha d'estar-se a la voluntat de l'efectiu habitant, tret que existeixi un dret d'un tercer per entrar en l'habitada La consumació del delicte té lloc quan  el subjecte s'ha introduït en l'estatge o deixa transcórrer el temps suficient per abandonar-la, desobeint l'ordre de sortida Aquest delicte pot entrar en concurs amb altres delictes com el robatori amb força en les coses de l'art. 241.1  CP. 

També cap concurs (real o medial) entre el allanamiento i altres delictes com a lesions, agressions sexuals, etc. Quant al tipus subjectiu, existeix sempre el dol quan l'acció es realitzi amb coneixement que s'entra o roman en estatge aliè sense consentiment de l'habitant. La jurisprudència entén, a partir de la STS de 8 de maig de 1973, també STS 1 de juny de 2000, que es parla d'un dol genèric de tenir coneixement i voluntat de realitzar el fet típic sense exigència ulterior alguna.Muñoz Conde, Francisco (2007). Dret Penal. Part especial. 

Tirant el Blanch.Quintero Olivares, Gonzalo (2005). Comentaris a la Part Especial del Dret Penal. Aranzadi.El Tribunal Suprem té declarat que, a aquests efectes, “ el domicili és el lloc tancat, legítimament ocupat, en el qual transcorre la vida privada, individual o familiar, encara que l'ocupació sigui temporal o accidental o el que és el mateix, qualsevol lloc, qualsevol que sigui la seva condició i característica, on viu aquesta persona o una família, sigui pròpiament domicili o simplement residència, estable o transitòria, incloses les barraques, tendes de campanya, roulotes, etc..., compreses les habitacions d'un hotel en les quals es visqui”.  

El Tribunal Suprem assenyala que el  consentiment per entrar en un domicili  pot ser revocat a qualsevol moment i que l'efecte de tal revocació no depèn de la recuperació de la clau, ni és una condició típica de la comissió del delicte que aquesta clau hagi estat obtinguda (o retinguda) delictivament. El delicte del Codi Penal no és un delicte contra la propietat, sinó contra la intimitat i és evident que aquest ben jurídic pot ser vulnerat sense necessitat que l'instrument que permet l'entrada en l'estatge hagi estat obtingut en forma antijurídica.

Així mateix el Tribunal Suprem afirma que l'automòbil no ha de considerar-se domicili a l'efecte de la protecció de l'art. 18.2 CE, doncs és aliè al dret a la intimitat de la persona que constitueix el fonament d'aquesta protecció constitucional, excepte en els casos en què aquesta intimitat pot quedar afectada, com ocorre quan el vehicle és utilitzat com a habitatge en les anomenades caravanes o quan es troba en una de les dependències del domicili.



  Per reflexionar:

Deixo aquet vídeo que ni han els dos cares de la moneda víctima i possedors d'un habitage indegut.       

                                                
                                                   


Conclussió :
Tot aquesta introducció està molt bé cara a la galeria però la realitat judirica és altre per que a la realitat el primer que et troves és que has de demanar advocat i fer una sèrie de tràmits que es et pot fer un torment, generalment pot durar uns 2 anys si no és complica en recursos de apel.lacions.

"Si a més afegeixes robatori destross de ports en l'inmoble...hi ha càstig?..."

Realment pocs casos per no dir cap gràcies a gent com Ada Colau que sembla que te interessos ficats en emparar a un conjunt de gent uns, bona gent, d'altres delinqüents camuflats que viuen del robatori, arrancament de tuberies de coure, vendre els mobles i electrodomèstics... En quan ho tenen tot venut deixa'n el habitatge ocupat).

Sembla ser Ada Colau en el seu paper de super women alcaldessa tan sols complica encare més la crisi i la mal·la maror en la qual estem ficats tots., ja que ni resol l'atur, ni a la pobra gent desemparada i aguanta que aguantaràs.


¿Qui serà el valent qui ho pot arreglar?

Sembla que ho ha de fer la ciutadania de Catalunya i els polítics que estan entregant en cor i ànima en la desconnexió perquè ni lleis Constitucionals d'Espanya emparen al poble si no a lladres, corruptes i a gent sense escrúpols.


 Necessitem una República basada amb el present, el futur no el coneixen i és ben veritat:


"NO DEJES PARA MAÑANA LO QUE PUEDAS HACER HOY EN EL PRESENTE"


                                      ¿Delinqüents o víctimes son els OCUPES?




Va entrar a l'Ajuntament clama'n que ajudaria a la gent
¿Que ha fet pel poble?

Bona pregunta potser si volia arreglar-ho però sense una base i un enteniment de lleis i envoltada de família i amics crec jo que ben poc, encallar un quadrat de la via pública del barri del Poblenou, amb la el problema que després ha vingut i caos a la via, revolucionar Barcelona amb els pobres manters que no saben on s'han ficat i que tan sols beneficia'n a empresaris que els subministren.

Necessitem gent de valia gent de bo que estimi el nostre terra, gent amb empenta no volem més gent amb paraules maces que ni fan ni arreglen perquè no estan preparades per un càrrec tan alt com resoldre el greu problema motivat i fet amb molt mala intenció.

L'atur és primordial,  han d'arreglar a la gent que no ha cotitzat prioritari... el nucli de Barcelona que és el departament on tocats, deixem de donar feina a altres zones que ens venen cada zona ha d'arreglar la seva, aquí ni hi ha moltíssima gent que està patín moltíssim i això s'ha d'arreglar ara no d'aquí 2, 3, 4 anys... La gent molta ja no té per menjar, els pares es moren, no parlo de la joventut, parlo de gent de 45 anys, 50 que tenen dret de treballar i sobre tot cotitzat perquè els està acaben el temps...

Ada Colau et demano que si sents de veritat el treball, que et va encarregar el poble fes assemblees informat de la importància de s'aver abans d'actuar es penós que hi hagi una separació de ciutadania barcelonina amb la part de polítics. 

 Pregunta a la gent com es trova a la illa del Poblenou i sobretot com pateixen la gent que te ocupes a casa seva 



Si has de fer una societat que visqui bé has de trobar la solució i enteret que no tothom és un ocupa honrat tu dic perquè he sigut víctima i és un patiment que no ho desitjo a ningú és el que pitjor et pot passar a la vida potser més que un divorci perquè a la fi un divorci t'arreglo però la destrucció d'un habitatge com va ser al meu cas et deixa trencada per dintre i a més busca'ls desapareixen i no pots fer res, la impotència és terrible.
Pensa abans de dictar i si dictes indaga...

No posis a tots els ocupes com a víctimes, sisplau. Potser si indagues  t'emportaràs moltes sorpreses que no tos són bona gent tu asseguro.

¿Perquè aquesta alcaldessa es creu que tots els ocupes són de la mateixa condició?
La realitat és aquesta ¿quina alcaldessa tenim a Barcelona?

Bona pregunta no ho ser o a cas fa veure i treballa a ordres del govern d'Espanya no emparar al propietari s'indigna no tots els habitatges són dels Bancs d'Espanya també s'estan ocupa'n a propietaris amb problemes, també no treballen, la crisi afecta a tothom ja no naveguem en abundància Ada Colau pensa i després actua no demanis als mossos que no actuïn . És incívic i causes molt patiment.

¿És així com vol solucionar el problema de la crisi?
Sigues valenta i panteixà al govern d'Espanya, intenta donar feina de bo que sigui estable llavors no tindrem ocupes.

"EL FUTUR s'arregla AMB EL PRESENT, senyora Ada, arregli l'atur de segur que no hi haurà ocupes"

Notícia relacionada:
Resposta dels mossos de esquadra a Ada Colau
per: Rosa Mary
La Direcció General de la Policia ha respost perquè troba "flagrant" el tuit de Colau atribuint el desnonament als Mossos i lamenta que l'alcaldessa de Barcelona instrumentalitzi d'aquesta manera la policia.....

Si voleu lleixí més clique aquí

Altre article relacionat a la pàgina d'Esquerra Republicana de Catalunya

Bosch demana responsabilitats a Colau pel desnonament de Sants





El president del Grup Municipal d’ERC-Barcelona, Alfred Bosch, ha demanat a Ada Colau que assumeixi responsabilitats sobre el cas del desnonament a Sants. 'Si les informacions aparegudes aquesta tarda es confirmen, l'alcaldessa ha de prendre mesures i fer autocrítica. No pot ser que l’alcadessa apunti als Mossos o al Govern i després acabar demostrant-se que és l’Ajuntament qui no ha sabut donar resposta’ ha afirmat Bosch que ha exigit a Colau que aclareixi els fets.
‘En cas que es demostri que ha existit una explotació partidista d'una situació que el mateix govern municipal no ha evitat, quan tenia la informació i les eines per fer-ho, impulsarem una moció on es condemni l'actuació de l'alcaldessa Ada Colau i les persones implicades del govern municipal’, ha afirmat Bosch.

Segons Bosch, ‘sabem perfectament que el tema de l’habitatge és un problema que no se soluciona des d’una administració, i menys amb un Estat que es dedica a tombar totes les eines que s’impulsen per lluitar contra aquesta situació, però precisament per aquest fet creiem que s’ha creuat una línia vermella en l’ús d’una situació extrema per aconseguir recuperar una determinada imatge i això és intolerable’.
‘Reclamem que s’assumeixin totes les responsabilitats i que deixi de centrifugar les culpes o delegar les funcions executives en temes socials a entitats de la societat civil. Tothom ha d’assumir la seva responsabilitat’, ha conclòs Bosch.
Cliqueu AQUí per veure el artícle


altre article: Carta a ADA COLAU
per : Carme R. Roquet-Jalmar

Benvolguda (o no) Frau (ai, perdó) Ada,

reconec i envejo el teu enginy i la teva traça en manipular. Haig de reconèixer que ets una artista, noia. Ja de joveneta anaves fent veure que estudiaves aquí i allà i et passaves els dies fent campana. I els pares contents i enganyats. És clar que gairebé no t'ha fet falta pencar i només ho has fet de missatgera comercial i hostessa de supermercat vestida d'holandesa donant a tastar mantegues al personal. Home, sense estudis, habilitats, ni idiomes, tampoc podies fer gaire cosa més...

Però un dia vas descobrir que t'anava molt això del "artisteig" . No et diu res el nom d'Ada Layunta? Maleïda hemeroteca, oi? Sí, dona, quan vas fer un parell o tres de mini aparicions a una sèrie dolentíssima d'Antena 3 (Dos + Una) on inclús vas ajudar a fer algun guió i tot. No m'estranya que la traguessin després dels 13 primers capítols, i encara trobo que varen tenir molta paciència, perquè no la veia ni Déu.

I és que, encara que venies "assajada" de casa (tants anys d'enganys als "papis" i no rebre una bona bufa, té el seu mèrit), estava clar que et mancava experiència i aleshores vas dedicar-te a fer algun sketch al carrer, com quan vares aparèixer “vestida d'abella Maia” per rebentar un míting dels que després varen ser els teus: els "verds-col", els d'ICV.

A pesar de tots els teus esforços, no sé si va ser pel teu físic o perquè la càmera no t'estimava, però la qüestió és que la gent de la tele no et va tornar a cridar i tu et vas dir: "calla, si no és per artisteig, serà per politiqueig, però jo seré famosa com hi ha Déu!". I et vas unir a aquella gent "tan dolenta" a qui havies enfonsat el míting (els verds-col).

Mentrestant, i com sempre t'ha agradat l'aventura, te n'anaves de oKupa una temporada i, quan te'n cansaves, trucaves a la immobiliària de ta mare que et proporcionava un piset bonic i confortable a un preu simbòlic. I aleshores aprofitaves per a posar el ventre a lloc, comprar-te roba i ... i res més, perquè el tema sabó mai t'ha atret gaire (ho he pogut comprovar per "proximitat física" mases vegades. Ufff!). I, quan t'avorries de fer una vida convencional o ho deixaves estar amb la parella de torn, tornaves a oKupar i a viure aventures de carrer. I així durant 15 anys.

Com sempre t'ha agradat el protagonisme i ets molt trepa, de mica en mica vas anar escalant posicions a ca'ls verds-col i, aprofitant que eren a l'ajuntament, et vas unir al teu amic, el capità enciam, i vàreu mirar la manera de feu-vos d'or a canvi de no fotre brot. "Ja sé", et vas dir, "viurem de rebre subvencions!". I vàreu crear una mena d'ONG que es deia DESC on, teòricament, us fèieu càrrec de la integració de les famílies nouvingudes i els proporcionàveu habitatge, escoles, ... I per aquesta tasca vàreu rebre, ni més ni menys, que 3.750.000 €. Però el cas és que no vàreu fer res del que se suposava que havíeu de fer, sinó que us vàreu limitar a fer alguna xerrada "interessada" als immigrants sud-americans (d'aquí ve gran part del teu triomf polític, ja que la majoria de vots d'aquesta gent van anar per a tu i a més d'un te'l vas endur endollat a la teva formació). Sabem que les entitats que us varen ajudar (Generalitat i Ajuntament de Barcelona) es van afartar de demanar que els passeussiu comptes, però vosaltres (i fins avui) només vareu presentat els rebuts de dos sous: el teu (2.600 €/mes) i el de la teva secretària (1.400 €/mes). De la resta, no se sap res...

Però, no contenta amb això, i mentrestant, vas crear la PAH. Una “plataforma” que feies creure que no rebia cap ajut oficial i demanàveu als afectats i als voluntaris que ajudéssim "amb el que bonament poguéssim". Però no era així. La PAH, a Barcelona, tenia una subvenció de 280.000 €/any, dels quals tu en cobraves 3.900 €/mes que, sumats als 2.600 € de DESC, fan un total de 6.500/mes. No està gens malament per no fer gairebé res, no trobes? Ho dic perquè, almenys a la PAH, qui pencàvem érem els voluntaris i els afectats... Tu anaves a "les teles" (que és el que t'agrada) i feies alguna “acció”, sempre que hi hagués premsa, és clar...

I, mentre deies "jo mai em dedicaré a la política. Jo només sóc una activista social", arribes a l'alcaldia de Barcelona i et dónes un bany de multituds al més pur estil Evita Perón, amb plasmes gegantins per tot arreu perquè tothom et pugui contemplar bé. Però no fas res del que havies promès. Et trobes un Ajuntament amb beneficis i, en un any, el deixes amb un deute de 250 milions d'euros. Amb què t'has gastat aquesta fortuna? Encara no ho has dit. Parles de transparència, però els comptes no apareixen. Parles de democràcia, però tu fas i desfas sense consultar a ningú. Parles de meritocràcia, però tu i els teus endolleu a les vostres parelles, amics i coneguts (que han demostrat, igual que tu, que no en teniu ni idea) fent fora gent molt apta, que feia anys que realitzava una bona feina i que ara es troben a les files de l'atur. Parles de "els ciutadans ho votaran tot" i encara no has fet que votem res de res.

Però l'Ajuntament de la capital de Catalunya, a la que has destrossat, se t'ha fet petit i ara aspires a la Generalitat i, per què no, a la "capital del regne". T'erigeixes en poder absolut, arreplegues als teus llepaculs i els col·loques allà on et va bé. Pactes amb qui et rota i fas les normes i els programes que et vénen de gust. Enriu-te'n de'n Franco, nena. Això teu sí que té mèrit! Ja no ets la Evita Perón de Barcelona, ara ets la Cleopatra d'EspaÑÑÑa.

I, per si tot això fos poc, si, a més d'omplir els carrers de manters que s'enfronten violentament a la policia, d'intentar que les denúncies dels policies ferits no prosperin, d'omplir els carrers d'urinaris sense porta, de fomentar el turisme de borratxera, de deixar campar lliurement ionquis, putes i carteristes, de fer perillar tot allò que dóna diners i prestigi a la ciutat, de no saber resoldre ni una vaga, de jugar brut i treure partit d'uns que, fins fa dos dies, deies que eren els teus (oKupes de Gràcia), i, en lloc de buscar una solució, de negociar, de proporcionar un local alternatiu (que n'hi ha) o convertir aquest local amb el que era: un centre cívic, i seguir-lo ajudant, ja que eren persones acceptades pel barri, gent que feia una labor social (no com tu, que oKupaves per fer el manta i passar els dies a base de sexe, birres i porros), la fas tan grossa que semblava impossible de superar. Però, és clar, és diferent viure les coses des de la barrera (Can Vies) o fer-ho des del poder (Gràcia), oi?  I, de sobte, silenci absolut. Ningú en va parlar més. Ningú va dir que tu els vas pagar (després d'haver criticat tant en Tries). Perquè tu actues així, a cop de titular. Fum i traca, que se sàpiga que som aquí. I de sobte, tot tapat i aquí no ha passat res. Típic dels  #populismes , dels discursos buits. Però, és clar, això teu no té importància. Tu ho fas tot de bona fe, la resta ho fan per ineptitud, interès electoral, o ves a saber què més.

I ara marxes de vacances (ets encara a París, al Spa 5 estrelles dels Champs Elysées? "M'abaixaré el sou!!!", deies en campanya electoral...), i deixes la ciutat amb un merder del quinze, mentre els teus esbirros engeguen la traca final:

Comences per "regalar" el cartell de les festes de la Mercè, que sempre s''havia escollit per concurs,  a qui et va fer els cartells electorals. Endoll i autoritarisme vergonyant i vergonyós.

Després ens dónes una plantofada decidint que el Pregó de la patrona de BCN el faci qui ens ha qualificat de "catalufos", aiatol•làs, pallassos, sectaris,... A qui fa escarni de les nostres manifestacions multitudinàries, pacífiques i exemplars en tots els aspectes, les que deixen al món bocabadat. No hi havia ningú menys "conflictiu", encara que no fos independentista? Cal aquesta humiliació? Quin sentit té?

A continuació prohibeixes a La Coronela que faci l'ofrena floral a Rafel Casanova l'11S dient que van "disfressats", que porten "armes" i tot un seguit de bestieses que demostren, ja no només una ignorància supina de la història de la ciutat de la qual ets màxima responsable, sinó una clara intenció d'esborrar qualsevol tret de catalanitat de la capital de Catalunya (la que tu no vols que sigui "la capital dels catalans" que ha de ser Madrid, oi?). Plantofada als morros i punyalada al cor. Ara, com que t'han denunciat, ho acceptes, però res de sortir del Consell de Cent (el teu "achuntament"), no sigui que t'encomanin alguna cosa lletja. Hem de seguir suportant-ho?

I, la grossa: Decideixes que El Born no sigui un lloc d'homenatge a la memòria històrica del 1714, on vam perdre tots els nostres drets i llibertats (que encara no hem recuperat), però sí que ho sigui per posar estàtues del dictador que va matar milions de catalans i va destruir la nostra terra, llengua, cultura i llibertats; per lluir estàtues que recorden la victòria de la dictadura contra la democràcia. Vols passar-nos per la cara que vàrem ser els vençuts? Vols dir-nos que no tinguem tantes ínfules perquè tampoc ara guanyarem? O potser cerques que BCN sigui un lloc de pelegrinatge del #feixisme que provocarà, inevitablement, l'enfrontament amb els demòcrates catalans?

Molta gent no ho entén i et posarà una creueta. Altres et suspendran "el curs" i diran que et presentis al setembre. I els més contundents et faran repetir curs. Jo no, #FrauColau . Jo et conec bé des de fa molt de temps i et foto fora de l'escola, et foto fora de l'Ajuntament i et fotria fora de Catalunya, si pogués. Perquè tu no dónes puntada sense fil. Tu vols enfrontaments, violència, derrotar el moviment independentista i deixar Catalunya enfonsada per sempre més.

Ets un FRAU, #FrauColau . Ets el FRAU més gran que he vist mai. Ets tan egoista, egocèntrica i cruel, que només mereixes que se't compari amb els dictadors més sanguinaris de la història. I ara denunciem, si vols, perquè et juro que et veig igual que aquell malparit de família no alemanya (els teus avis, aragonessos i castellans), que va emigrar a Alemanya (els teus ho vàren fer a Catalunya), provinent d'una família classe mitjana (òndia, com tu!), mal estudiant (mira, també com tu), que va intentar dedicar-se al món artístic (alsa, quines casualitats!), i va treballar d'escombriaire i paleta (tu reparties propaganda a les busties), fins a fer-se voluntari per anar a la guerra (tu a la PAH), que acusava els jueus de tots els mals (com tu als convergents), i les seves teories anaven destinades a convèncer als pobres i als aturats (és al·lucinant quantes similituds!), que va provocar una guerra (que és el que estàs fent tu ara mateix) que va, enganyar, menystenir, torturar i eliminar milions de jueus (com tu vols fer amb els indepes) i que, com a tu, no el molestava gens la imatge de l'assassí Francisco Franco Bahamonde.

Només tinc una pregunta ara mateix: Permetrem que te'n surtis? O ens posarem d'acord per engegar-te allà on et mereixes?

Mès sobre aquet article clican AQUÍ




















 

2 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Un bon article, i menciona coses importants, com la violació de domicili o la irregular actitud de l'Anna Colau, l'actual alcaldessa de Barcelona.

    El vídeo ha estat bé. Em fan molta llàstima aquesta pobra gent. En fi, paciència.

    Ens veiem!!

    ResponderEliminar