El somni Occità
...tornarem anar junts.
Els comtes de Barcelona van mirar sempre cap el nord. Ja en el sigle XI, entre els anys 1067 1070, Ramon BerenguerI va comprar els drets senyorials sobre Carcassona i Rasès.Uns anys més tard, en el 1112 , Ramon Berenguer III es casavaamb Dolça de Provença i estenia els dominisdel casal de Barcelona sobre la Provença, MillauGavaldà i altres territoris.Encare en la mateixa línea, PereI el Católicmaridà amb Maria de Montpeller1204.
Occitània erea aleshores un espai profundament romanitzat amb un índex econòmics i culturals molt elevats . La llengua occitana, o provençal, havia estat la pimera llengua vulgar que havia regenerat una poesia culta, admirada arreu d'Europa . Els trobadors haurien difós nous models culturals , com l'amor cortès, i tenien seguidorsi imitadors, en totes les corts. Occitània era, a més , una terra de senyors, però sense un rei. Els comtes de Barcelona, aviat també reis d'Aragó , no eren els únics que h movien fitxa . Hi havia també els comtesde Tolosa, en franca rivalitat amb aquests. I, a ponent i el nord, dos poderosos reis : el d'Anglaterra, parapetat a la costa atlàntica, i el de França , que esperava la seva oportunitat.
Les terres d'Occitania van veure el desplegament d'un nou corrent religiós , el catarisme, que ben aviat va ser condemnat com heretgia per l'església romana.Els càtars eren coneguts també amb el nom d¡abigesos d'ençà quue es van donar a coneixer en un concili realitzat prop d'Albí el 1116.
Ells s'anomenaven bons homes o, simplement, cristians.. Els càtars sostenien que l'univers era el resultat de l'enfrotament essencial entre el b´i el mal, en què ubicaven l'esglesia oficial. Predicaven la pobresa, negaven l'existència dels sacraments i creien en la reencarnació.L'11 de març del 1208 el papa InocenciIII va predicar la croada contra els càtars. Era la primera croada que no s'adreçada a Terra Santa i no s'enfrontava als infidels, sinó als heretges. La crida papal va aplegar uns cinc mil genets i uns deu o quinze mil infants vingutsdel nord. Al seu davant s'hi va posar el legat pontifici Arnau Amalric , monjo cistercenc.. Les pràctiques de l'exèrcit de la creu van ser d'una enorme brutalitat . Amalricva ordenar a Besiers l'assassinat de més de vint mil persones la pràticatotalitat de la oblació que s'hi havia refugiat, al.legant que Deu ja distinguiria entre els bons i els heretges.
El compta de Barcelona i rei d'Aragó, Pere I el Católic , va optar per defensar els seus vassalls. El 1204 havia obtingut del papa aquest titul , en renovar el vassallatge dels seus regnesa Roma. El 1212, juntament amb els reis de Castella i de Navarra , tot just acabada de guanyar als almorpavits la batalla de Las Navas de Tolosa, que suposà la consolidació de l'hegemonia dels regnes cristians a la Península. Tanmateix, un any després, el 12 de setembre del 1213 , s'enfrontà a Muret , juntament amb altres nobles occitans , a les tropes croades comandades per Simó de Montfort . La batalla va ser esdevenir una autèntica desfeta per als catalans i occitans, i Pere I hi perdé la vida.
La croada es prolongà fins 1255 i suposà l'anihilació dels albigesos i el domini del rei de França sobre Occitania. Molts occitans es van refugiar a Catalunya, que va ser també el reccer de la poesia trobadoresca. La Corona d'Aragó , però restà en mans d'un infant de cinc anys, presoner del botxí del seu pare, Simon de Montfort , el infant Jaume I. La seva supervivència com a entitat política va estar en entredit durant dècadas...jà que era amagat.
Estret del llibre: 100 episodis clau de la historia de catalunya
Capitol 10/100
autor: Agustí Alcoberro
No hay comentarios:
Publicar un comentario