Va ser un acta per la campanya de SÍ per l’Independència de Catalunya la sala de actes era de gom a gom unes 5000 persones vingudes de tot arreu de Catalunya i altres estats van serhi presents , el acta va començar amb musics per donar l’entrada als horadors va començar la entrada Alfred Bosc seguit de Anna Surra ....deixo uns moments no tots del acta .
Comença l'acta amb bona musica
començament acta
Alfred Bosch
Ha començat l'acta recorda'n a tots aquells que
ens han deixat com ha sigut el regidor de Gava el sr: Antonio Ravallut.
Tot seguit saluda'n arepresentants de Quebec i Lituània saluda'n i donanlis les
benvingudes amb el seu idioma, que hi eren aquesta
acta al Centre de Convencions
Internacionals.
Ens ha recordat que volem la Barcelona renovada, recorda'n a Alfons Sarda que va modernitzar Barcelona i va proclamar la primera República en el any 1874, a Francesc Macià el pla Macià que va voler modernitzar-la, en el any 1931, de nou va proclamar-se la República, i si ells no ho van aconseguir del tot
ara a la tercera serà la vençuda a la República Catalana,
"fem-ho, fem-ho, volem,
volem", a dit.
Anna Surra
Ha començat dien: Jo nací en Uruguay un
pais de origen fue de tierras de
indígenas desaparecidos del pueblo de
el reino de España a golpe de sangre de
sus hijos y de dominación poblado de
actos humillantes de tras años de
expolio por parte de la motropoli española tomaron conciencia los que eran de su pueblo y lucharon por su
independencia un proyecto como es la creación de Republica necesita de esos
valores fuertes que lo acompañen muchos de los valores no son de igualdad y
libertad tambien tienen que tener valores de solidaridad.
A causa
del neglicismo fui perseguida y luego
del golpe de estadode Uruguay i Chile
tuve de huir dejar mi casa mi familia mi trabajo mi familia para
proteger mi integridad traspasar por diversos paises pude ser recogida y refugiada en Europa hace muchos años. Hoy veo
con mucha tristeza esa misma Europa me recibio a mi hoy me invito además a mi
en el estatuto de los refugiados del año
1951 hoy se niega a recibir en la guerra de Siria y otros paises olvidándose de la guerra civil y la segunda
guerra mundial olvidándose donde los pueblos fueron recibidos en otros
paises sobre todo en America Latina.
La Union
de Justicia de Europa que tiene mencion de Europa que se recomienda pensar mas de
de 1000000 de emigrantes de los estados europeos que vigila comprobar
como la influencia de la extrema derecha que creiamos enterrar varios
metros bajo tierra vuelve a resistir
incluso sin ganar las elecciones aun en Madrid a logrado regresar a los estados
rompiendo el valor de la solidaridad con argumentos egoístas mintiendo cuan es
necesario es hoy que ...VI es el amencipador es es el el roja abande en esta
solidaridad combinada por eso veo la
republica catalana es una oportunidad
al final de la historia para proponer un nuevo relato un nuevo legado y una
peralta que rompa con la imposición. No me critiqueis este proceso porque creo
que es el mejor antidoto contra la xerofobia es el derecho al voto y lucho con
todo lo hablado porque todos seremos fundadores de la Republica Catalana sea
cual fuera nuestro pais de procedencia o sea cual fuera nuestro idioma. Hoy
hemos llamado a todos los que habéis venido de rutas diversas para sumarse a
este proyecto porque somos ciudadanos de primera y somos: “un sol poble.”
A mas de
un millón de emigrantes en esta década se merece la posibilidad de poder acoger
refugiados y exiliados sin necesidad que los tratados internacionales se lo impidan y tenemos entonces en la
obligación moral de convertirlos en este Estado.
Tenemos
una Republica Catalana con memoria histórica que cierre su política de
inmigración sin muro ni concertina que cierren los centros de internamento de
extranjeros y que impulse políticas de acogida porque “ volem acollir “ y queremos hacerlo ya.
Voy a leer
unas palabras de Jose Martí:
“Los derechos se piden se arrancan no se
fian”...en otras palabras REFERÉNDUM o REFERÉNDUM.
Joan Tardà
Sabeho? ara ho conta , ho tenia de dir
Joan
Tarda ha començat dien : saludan a tots
els aplagats
“salud
republicanes, salud republicans “
.Coneiçeho una nacio sense estat que haven
perdut les llibertats ara fa 300 anys, ara tingui un Parlament en majoria
independentista?.
Saveho, saveho de una nació sense estat, que malgrat ha haver
patit decades, centuries, un proces de exciliacio per part tots dos grans estats Espanya i França ara tingui un govern
independentista que se ha compromet devan la ciudadania se ha compromet en
construir la independencia en 18 mesos?.
Saveho si en algun indret al món ja una nacio,
una nacio sense estat que malgrat haver
patit un veritable genocidi, llingüistic cultural, ara es presenti frent al mon
com un poble coasionat amb un 80% en un REFERÉNDUM?
Saveho de qui os parlo?
Os
parlo de vosaltres, dels catalans i catalanes del 2017.
Alixó,
aixó, es titanic el que em precedit, es extraordinari el que fem, i es extraordinari
el que ferem , perque per les nostre historia, els catalans defet no hauriem de
existir com a nació, defet som una
alegoria, ens haurien quedat a mig camí com desgraciadament se han quedat
moltes nacions i malgrat tot som aquí, no solament som aqu,í per primera vegada
a l’historia contemporania de catalunya per primera vegada tenim les eines per asolir l’independencia ,tenim majoria parlamentaria
independentista, tenim poblat independentista, i tenim la joia de la corona,
Consell Social, gairebe un 80% de ciudadans de catalunya volen decidir el
Referéndum, molt mes, que no pas els
independentistes “SOM” Per aixo no ni han excuses , si no ho fem no ni han excuses de mal pagador, guanyarem,
guanyarem, perque obrirem les urnes, obrirem els llocs electorals, convocarem
el REFERÉNDUM penseho que per els independentistes guanyar es molt important, molt important , pero encare mes que no pas guanyar es fer el REFERÉNDUM, perque un
poble que t’impedeix el dret a decidir,
mai es un poble vençut, mai, perque un poble que exergeix el dret a decidir el
pot exergirho tantes vegades com vulgui de manera ara tenim les eines, ara el
que hem de fer aquet at 2017 sera tan
transdental com el any 1931 ara es el moment de recordar el fundador del nostre
partit Francecs Macia un home que mai es va acobardi , un home, un home que va
ser capaç , que va coincidir el coratge i l’inteligencia amb el sacrifici os imagineu quin sacrifi el
de Francecs Macià que es va veure
obligat de canviar i retirar, la republica catalana ja proclamada, per tal
construir un regim de llibertats que
enterrava un regim de una monarquia borbónica?, que ens diria? Que en llestirem
la feina , os imagineu .... "No ni ha felicitat si no es garanteixuna vida digna a les persones i no pot haver vida digna si no es reparteix la riqueza de de forma molt diferent, tenim el ideal de la democracia que no sigui supeditada als poders financiers " Joan Tardà Coma
Segona part deJoan Tarda
"Mai olvidem als Païssos Catalans: Valencia i el de ses Illes Balears "
A una pantalla van possar la veu de dones que pateixen la crisis en aquet moment i gent que vol viure en pau i llibertad a una societat nova que entre tots construïrem ben segur a la Republica Catalana
Vídeo d'Esquerra Republicana CLIQUEHO AQUI PER VEUREL
▶ [VÍDEO] Oriol Junqueras a Rajoy: 'Nuestras manos tendidas, tan
👭 
👬 diversas y plurales, nunca renunciarán a defender la democracia, a 
📩 ejercer el derecho al voto, a las urnas ni a las papeletas' #GuanyemRepública
Gabriel Rufian
"No nacimos para resistir si no para ganar"
Gabriel Rufian
Representants de l'independencia de Lituania i Queberc junts a favor del Sí junt a Marta Rivera
Fotografies :
Dolors Bassa
Va dir entre altres qüestions: "En aquest moment, estem, doncs, perfilant les propostes de les condicions d’una renda garantida de ciutadania catalana, una proposta que representa un canvi de paradigma, un nou dret i la millor política social de família."
Representant de Lituania parlant a la conferència
Sr: Jambrek 
Jambrek va explicar amb detall el procés complicat que va dur Eslovènia a la independència. Va explicar el procés advers en que es van trovar fins arrivar a l'independència, però entre totes ,va destacar una: va insistí a dir que, una volta proclamada la independència, calia ser immediatament el govern efectiu del país; aquesta és la condició indispensable per al reconeixement internacional. A Eslovènia, dos dies abans, tots li deien que no la reconeixerien. I què va passar? Que el govern eslovè governava el país de manera efectiva i indiscutible i això va obligar tothom a acceptar la independència, com una manera de reequilibrar la situació.
Sr: Lisée i Marta Rovira
Lisée va explicar que de jove havia format part del grup llegendari que envoltava Jacques Parizeau i que va promoure el segon referèndum d’autodeterminació, el 1995. De fet, és considerat el principal impulsor de l’estratègia d’aquell referèndum que va deixar el Quebec només a 54.288 vots de la independència. Això, enmig d’una campanya insòlita, que van anar a votar prop de cinc milions de persones, el 93% del cens, i amb trampes de darrera hora que avui sabem que van decantar finalment la victòria cap al no.
Lisée va dir: una quelcom arrevatible, que és que les oportunitats no són eternes ni es repeteixen cada pocs mesos. Va fer el símil de pujar una roca fins al cim. Si hi arribes la roca comença a baixar per l’altre pendent i ja no hi ha qui l’ature. Però si no hi arribes, mal que siga per centímetres, la roca pot rodolar avall i passar damunt teu. Ara fa vint-i-dos anys d’aquell referèndum i, tot i que només van faltar cinquanta mil vots i és evident que una part important de la població quebequesa continua pensant en la independència, la realitat és que no han tingut cap més oportunitat ni en veuen pas cap a curt termini. Un avís molt important, sobretot per a aquells que es pensen que no és tan decisiu si ho aconseguim ara o mai.
Lisée va dir: una quelcom arrevatible, que és que les oportunitats no són eternes ni es repeteixen cada pocs mesos. Va fer el símil de pujar una roca fins al cim. Si hi arribes la roca comença a baixar per l’altre pendent i ja no hi ha qui l’ature. Però si no hi arribes, mal que siga per centímetres, la roca pot rodolar avall i passar damunt teu. Ara fa vint-i-dos anys d’aquell referèndum i, tot i que només van faltar cinquanta mil vots i és evident que una part important de la població quebequesa continua pensant en la independència, la realitat és que no han tingut cap més oportunitat ni en veuen pas cap a curt termini. Un avís molt important, sobretot per a aquells que es pensen que no és tan decisiu si ho aconseguim ara o mai.
Moment en que diuen que ens donan tot el seu soport vers l'Independència de Catalunya
