Ciutat Morta- Error garrafal que van intentar maquillà

Ahir nit van donar al canal 33 de Catalunya un programa esgarrifan sobre un tema d'error garrafal de detenció i mort d'una noia que per error ,va ser pressa per creures el agents que pretanyia a un grup d'ocupas que van ferir a un agent.

By: Alicia Garcia

La noia va caure d'una bicicleta i va anar a l'hospital del Mar per que li fecin unes cures a la farida a la came. Mai hagués cregut el mal són que anava a viure .
La seva detenció , tortura i mort.
Ahir als xarxes socials van col·lapsar la notícia dien que al canal 33 dunarien el documental.

                                                     PATRICIA HERAS ( poeta madrilenya) 

                                Recordando a mi prima Patricia Heras Méndez; poeta muerta

( Ver "Cal difrondre aquest vídeo abans del dissabte 17 …" en YouTube - Cal difrondre aquest vídeo abans del dissabte 17 …: )

Lamentable piulada feta ahir, durant la retransmissió del documental "Ciutat Morta", des del perfil del Sindicat dels Mossos d'Esquadra. A la imatge de sota, un dels nois torturats. 

Mès informació  explicatiu del que va passar:

 estret de eldiario.es 

Per què aterreix "Ciutat Morta" ?
És impossible oblidar Ciutat Morta una vegada la veus. Si a més ets barceloní, és molt probable que la pel·lícula et persegueixi pels carrers, aguaitant-te. Seria molt fàcil dir que et lleva un vel de davant dels ulls, però més aviat pot ser que et succeeixi el contrari. De sobte, sobre monuments, cantonades, passetgants, hi ha alguna cosa pegajosa que ho cobreix tot. Els ciutadans que hagin vist la pel·lícula, per primera vegada emesa en la televisió pública catalana, hauran d'enfrontar-se a tot això.
Al següent:
1. El poder públic com a còmplice i encobridor d'un cas de violència i tortura policial després de les irregulars detencions de cinc ciutadans durant una baralla -que es va saldar amb un guàrdia urbà greument ferit- en un antic teatre ocupat. El seu posterior empresonament hauria pogut ser evitat quan el llavors alcalde Joan Clos va relatar tenir coneixement d'un informe policial que provaria la innocència dels detinguts. La posterior desaparició d'aquest informe fa evident el necessari coneixement i implicació del regidor de Seguretat i Mobilitat Jordi Hereu (després alcalde), l'ex regidor de Ciutat Vella Carles Martí, i l'ex consellera d'Interior, Montserrat Tura.

2. El paper de la justícia: la jutgessa Carmen García Martínez, del Jutjat d'Instrucció Nº 18 a Barcelona va enviar a presó provisional als joves Juan *Pintos, Álex Cisternes i Rodrigo Llança que havien estat clarament torturats, i els va privar de llibertat durant dos anys, a l'espera de judici, sense arribar a esclarir-se de què se'ls acusava. L'Audiència Provincial de Barcelona va condemnar al gener de 2008 als detinguts -incloent a Patricia Heras, que no estava present en el lloc dels fets- a penes de fins a quatre anys basant-se exclusivament en els testimoniatges dels policies presents. La pena va ser posteriorment augmentada a cinc anys en el cas del detingut Rodrigo Llança.

3. La policia: els agents Bakari Samyang i Victor Baiona que van torturar als acusats la nit del 4 de febrer de 2006, van anar els mateixos que van declarar com a testimonis en contra dels acusats durant la celebració del judici. Posteriorment van ser condemnats a presó, amb penes de més de dos anys, per haver torturat en dependències policials a un jove de Trinidad i Tobago. Els agents, de 34 i 38 anys, acaben d'obtenir la jubilació. Rebran una pensió vitalícia d'entre 1.600 i 1.800 euros mensuals. Durant la projecció del documental el dissabte passat en la televisió pública, la reacció de Mossos d'Esquadra a les xarxes socials va ser de mofa.

4. Els metges. De tot el metratge de Ciutat Morta el paper dels metges a l'Hospital del Mar suposa un indici aterridor: l'arribada d'uns veinteañeros sagnant i en estat de xoc, custodiats pels agents de la policia, és rebuda amb indiferència pel personal mèdic de l'hospital, que no fan preguntes ni donen senyal d'alarma.

5. Els mitjans de comunicació: amb honrosas excepcions -potser el més clar sigui el de la Directa- el cas 4F ha estat omès dels mitjans catalans. Això ha continuat amb la repercussió del documental, i ha arribat a extrems delirants amb la televisió pública catalana: Tv3 va desestimar la compra de la pel·lícula fins i tot quan va ser premiada a Màlaga. La pressió ciutadana a les xarxes va obligar a la cadena a assegurar que el documental s'emetria abans que acabés 2014. Després d'anades i vingudes -que van incloure la pregunta directa al director de Televisió de Catalunya sobre el retard a emetre el documental per part del diputat de les CUP David Fernández en sessió parlamentària- la pel·lícula ha estat emesa prèvia censura.

Si jutges, policia, representants públics, mitjans de comunicació i especialistes ometen i per tant es fan còmplices d'un cas així, què li queda a la ciutadania?

I llavors, el vel pegajoso que cobreix la ciutat es revela. El que mostra, amb la seva olor a mort, és massa aterridor per ser oblidat.

 VILAWEB

El testimoni revelat a 'Ciutat morta', clau per a reobrir el cas 4-F? 

 Caldria alguna prova nova per fer-ho · Alguns dels condemnats volen que es reobri per les irregularitats comeses, al marge del possible testimoni 

És veritat que hi ha un testimoni que va veure com algú llançava el test que va malferir un agent durant els aldarulls del 4-F? Ho assegurava en el documentari 'Ciutat morta' l'advocat Jaume Asens i ho confirmaven aquesta setmana els directors del film i la mare d'un dels condemnats, que fins i tot va dir que sabia qui l'havia tirat. És una qüestió clau en el cas: va ser la primera versió oficial i la que sempre han defensat els acusats. L'aparició d'aquest testimoni podria fer tornar a obrir el cas. Si es confirmés, desmentiria de dalt a baix la versió dels fets en què es basa la sentència condemnatòria i provaria la innocència dels condemnats.

CIUTAT MORTA (Documental complert,amb subtituls en castellà)

DIRECTA "Un jutjat de Barcelona ordena que TV3 emeti Ciutat Morta amb cinc minuts de censura"
 La interlocutòria de mesures cautelars és el resultat d'una denúncia presentada per Víctor Gibanel, ex-cap d'informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Ciutat Morta finalment s'emetrà per la televisió pública de Catalunya malgrat un últim intent per a impedir-ho. El passi és previst que es faci avui dissabte 17 de gener a les 22:25 h, en el marc del programa Sala 33 que dirigeix i presenta Àlex Gorina. L'emissió, però, durarà cinc minuts menys del temps habitual. Així ho ha ordenat com a mesura cautelar el jutjat de primera instància 25 de Barcelona en considerar que algunes de les imatges i les opinions incorporades al documental i que fan referència a l'ex-cap d'informació de la Guàrdia Urbana de Barcelona Víctor Gibanel podrien suposar una violació del seu dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. Per aquest motiu, la jutgessa ha tramès a TV3 una resolució en què exigeix la retirada d’aquest fragment en la seva propera difusió. La cadena de televisió catalana es va comprometre dijous en un escrit dirigit al jutjat a acatar la resolució judicial....,




Ciutat Morta (fragmento censurado) 

El Punt Avui

Hereu veu “oportú” que es reobri el 'cas 4-F' si hi ha “noves dades rellevants 

Explica que va dedicar-se a l'agent ferit i a la seva família

L'exregidor de Seguretat i Mobilitat de l'ajuntament de Barcelona el 2006, i també exalcalde de la ciutat, Jordi Hereu, ha emès un comunicat arran del documental Ciutat morta, que recull el cas 4-F. “Tinc la plena convicció d'haver actuat amb total correcció com a regidor [...] en relació als lamentables fets ocorreguts el 4 de febrer de 2006”, afirma. Al text diu també que va “dedicar l'atenció” a l'agent ferit i a la seva família i que “des del primer moment” es van posar els fets en coneixement de la justícia per a la instrucció. I considera oportú, que si hi ha noves “dades rellevants”, “es reobri el cas des del ple respecte i confiança en les institucions”.

Catalunya LLiure

Enquesta: Hauria de reobrir-se el cas 4F?

 Per participar només heu de seleccionar la vostra resposta i fer clic a “Votar”. Després de votar podreu veure els resultats actuals i els percentatges. Informàticament, un cop heu participat no podeu tornar-ho a fer.

 

 Vilaweb

Querella contra l'ex-sergent de la guàrdia urbana que denuncia tortures

José Martínez Díaz relata a YouTube un cas que va afectar tres a joves de Gràcia el 2005
 El cap de la guàrdia urbana de Barcelona, Evelio Vázquez, ha anunciat que presentarien una querella contra l'ex-sergent del cos José Martínez Díaz que ha denunciat en un vídeo publicat a YouTube un possible cas de tortures a tres joves de Gràcia detinguts aleatòriament i estomacats a la comissaria de l'Estació del Nord l'any 2005. Vázquez ha dit en una entrevista a TV3 que l'ex-sergent 'ha traspassat la línia vermella' i que els serveis jurídics de l'Ajuntament de Barcelona estudiaven la presentació de la querella per injúries.

'Hi ha coses que no es poden permetre, com deixar l'ombra de dubte sobre tot el cos de la Guàrdia Urbana", ha declarat Vázquez a TV3, dient que els fets que relata Martínez Díaz 'és impossible que siguin certs'.

 

Com va ser acomiadada Silvia Villullas arran de l'aparició a 'Ciutat morta'

Feia dues setmanes que treballava a Segur Ibérica · L'empresa, en un comunicat, nega la versió de l'advocada

L'advocada Silvia Villullas, amiga de Patricia Heras, ha denunciat que havia estat acomiadada de l'empresa on treballava, Segur Ibérica, dedicada a la seguretat, per haver aparegut en el documentari 'Ciutat morta', emès dissabte al 33 amb una gran audiència (569.000 espectadors) i una enorme repercussió política i social. Villullas ho ha dit en una conferència de premsa que han fet al Col·legi de Periodistes de Barcelona els directors del film i alguns dels qui hi apareixen. L'empresa he emès un comunicat negant que l'haguessin despatxada. Hem parlat amb Silvia Villullas, que ens ha dit que l'empresa menteix i ha relatat com va anar l'acomiadament.


"Aquet dijous 22 de gener del 2015 , al programa .CAT han parlat amb un debat acurat tot el càs de 'La ciutat morta', a sigut un devat tens on ha hagut amenaçes del sindicalista de la policia de la guardia urbana ...."
 Han parlat de les irreguralitats, les declarasions van haver fals testimonis dels policies , el tema de les tortures que no es van investigar. Per reobrirho ha de haver un testimoni que digui que vaig ser jo...per poguerho reobrir diuen en el devat, la paraula es contaminada....serà molt difícil...mès clican al enllaç.

                  "Ciutat Morta", el debat

 L'emissió del documental "Ciutat Morta" ha provocat un terratrèmol polític i social. De les repercussions i els nombrosos dubtes que ha plantejat l'emissió n'hem debatut al ".CAT" d'aquest dijous 22 de gener amb Carles Martí, exregidor de Ciutat Vella l'any 2006; Joaquim Forn, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona; Xavier Artigas, codirector del documental "Ciutat Morta"; Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza, condemnat pel cas 4-F; Jaume Asens, membre de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats; Josep Antoni Rodríguez, magistrat i portaveu de Jutges per la Democràcia; Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB; Vicent Sanchis, periodista i Marcos González, secretari general del Sindicat d'Agents de la Policia Local.

Els directors del documental "Ciutat Morta" han mostrat durant el programa el vídeo del testimoni que assegura que va veure qui va llençar el test que podria haver causat les ferides a l'agent de la Guàrdia Urbana el 4-F.

El programa també ha llegit una carta que ha enviat Rosa García, dona de l'agent de la guàrdia urbana ferit el 4-F. García ha explicat els motius familiars pels quals ha demanat al ".CAT" que no emetés l'entrevista feta per Ariadna Oltra i enregistrada aquest dimecres.