domingo, 2 de abril de 2017

Espanya pas a pas dels triomfs i caiguda definitiva de un imperi de espoliació



Recorda'n que l'1 d'abril va finalitzar la guerra civil i punt important que no hem de oblidar

BY: Alicia García 


Per entendre que va passar s'ha d'explicar i es veu en claredat que Espanya va tindre imperi, colònies però por a poc es van anar perden per la manca d'estimació i integració tan sols volien esprémer la terra on eren...el últim imperi El Caudillo per la gràcia de Dios...i ara s'està desfent per la manca d'interés i l'avarícia ...

On és l'or que van embarcar i mai ha tornat?.. De això no es parla però que Europa calla

Per cert aquest or ha de tornar no és de cap membre d'Europa ni Rússia....o sí?

Ens deixem perdre el pèlHo parlem-ne


PD: FEM BULLIR EL CALDO HO EL FEM DE SOBRE





Imatges del documental italià de Luce  








martes, 28 de marzo de 2017

Carta de Joan Margall a Miguel Unamuno inedita temps es temps per entendre aquet present



Esbrinan l'historia de cartes de literaris es pot veure l'ànima de un pensament d'ànima de gent que es parlava i es pot entendre el present si veus com actuaven desde la mirada del passat .

By: Alicia Garcia


Joan Maragall
Carta a Miguel de Unamuno: aquet video es veu les cartes que han pogut recopilar  


                                   
Barcelona, 24 de abril de 1907                                         
Sr. D. Miguel de Unamuno,
Muy querido amigo: Ya lo tengo, hélo aquí en mis manos, este deseado y querido libro; ya tengo a V. conmigo para siempre. Es un poeta, es el poeta castellano de nuestro tiempo, poeta al revés, o al menos, al revés nuestro; poeta de dentro a fuera. Porque, a nosotros, es la luz, son los campos, son los montes, son los actos y los gestos humanos los que se nos meten dentro y nos mueven, y vuelven a salir en palabras con el ritmo que ellos mismos han promovido en nosotros; pero en el poeta genuinamente castellano, en V., todo empieza dentro; allí está su luz, allí sus campos, allí sus montes, allí la humanidad toda y Dios mismo; u de allí sale originariamente el verbo inflamado para dominar, para hacer servir a su expresión, campos y montes y sol y estrellas, y los actos y gestos humanos, y al alma del universo. ¿Quién tiene razón? ¡Razón en poesía! La tiene V., la tenemos nosotros, cada uno tiene su razón: su razón poética, cuando se es poeta. Cuando hay emoción y potencia verbal se emociona a los demás; y esta es toda la preceptiva y toda la crítica que cabe en poesía. Pero la emoción de Vds. viene generalmente de la reflexión, y por esto a nosotros (intuitivos del alma universal a través del mundo) nos parece impura; y a Vds. la nuestra les parece sensual y vana. A nosotros, según Vds., nos ahoga la estética; a Vds. les consume la lógica, según nosotros. Pero cuando unos y otros llegamos a la mayor altura, nos encontramos abrazados, y nos preguntamos de donde venimos. Así en nosotros cuando la flecha disparada por el sentido llega a lo más alto, la emoción sensual puede volverse sublime concepto; así V. en un abstracto credo poético, hablando de la verdad, puede llegar a decir esa cosa de sublime plasticidad:
«La desnudas con tus manos, y tus ojos gozarán de su belleza»
puede evocar aquella visión de un objetivismo ético en cuatro versos, llenos, definitivos, inmortales, («Cataluña, Castilla, Portugal y Francia»)… («Francia dulce» me gustaba más que la «Dulce Francia». ¿Por qué? Quizás porque fue la impresión primera y, por tanto, definitiva)
«Cuando se acuesta el sol en el ocaso
deja tras su carrera
vibrando luminoso en la lata esfera
el áureo polvo de su augusto paso»

¡Oh, grandeza clásica! También dice V.:
«El dolor o la nada»
¿Por qué?

«Y en las serenas tardes
de los tranquilos días»

Veo aquí un inmenso paisaje que no es dolor, ni es la nada.
Pero lo más fuerte y de entonación más seguida, es lo que viene de dentro y domina toda imagen y apariencia: El último héroe, los Salmos, La vida es limosna, y también las que parecen venir de fuera, pero cuya exterioridad es sólo un punto de apoyo para la reacción interior, La Catedral de Barcelona, La Basílica de Santiago de Bilbao, La muerte del perro; y después, y quizás antes, los que V. dice incidentes afectivos, pero en cuya alteza muere la incidentalidad, aquel A sus ojos, lo más vivo quizás del libro, y aquel Cruzando un lugar, breve flor de eternidad.
Castilla ha de poner a V. sobre el trono de su decadencia. ¿Qué va a decir Dios mío, qué podrá decir la crítica madrileña sobre este libro austero? En aquel trono ideal o ya le he colocado, y le colocará todo el que sienta lo que es poesía en cualquier parte del mundo; pero yo lo pongo, además muy al lado de mi corazón.
Suyo,
Maragall
Joan Maragall, Carta a Miguel de Unamuno. Barcelona: Sala Parés Llibreria, 1930
cliqueho aqui per veure d'on l'estreta 

miércoles, 22 de marzo de 2017

Es podria fer un segon juici de Nuremberg? Un deure o una obligació democratica Per Alicia Garcia



                       

Potser veient com es porta tot en aquest pais a puny ,mano i ordeno crec que estem en una guerra freda entre Espanya i Catalunya doncs sembla un combat invisible que s'aplica imposant la llei.



Una llei que tan sols empara un bàndol, el bàndol del Gloriós Moviment: 
Monarquia i cortesans s'imposen a un poble que lluita amb força per sobreviure i desitgen la llibertat.



Perquè cito Nuremberg?

Per que en finalitzar la segona guerra mudial es va fer justícia ...van seure a les banquetes a qui va causar el més terrible i atroç dels crims de la humanitat, van intentar aniquilar de la faç de la terra el poble  jueu, els comunistes, els anarquistes, els d’esquerres, els gays i lesbianes..mal.lalts mentals ,mal formats  o impossibilitats....

 Les cendres a milions d'éssers humans: homes dones, nens, nenes, ancians, ancianes, minusvalids, malalts mentals.... amb ànima pensament, famílies senceres que clamaven llibertat, igualtat, benestar..

Perquè un segon judici com el que es va fer a Nuremberg?
                                                  

Perquè aquí, a Catalunya vivim el mes terrible dels moments democràtics de la història. 
Ens estan impedin triar, sí, triar el nostre avenir com volem.
La democràcia és formada per la llibertat d'elecció i pel que sembla aquí depenent el pensament és determinantment  prohibit, doncs de qualsevol manera, actuan traient una llei i posant-la a denúncia.
Així parlavan i actuaba la guardia civil...
I tothom ho entendía i callava a tot alrededor a Espanya...
Es necesari un tribunal com es va fer a Nuremberg ...Molt necesari

És delicte, no deixar expressar la voluntat d'una gran mayoria de gent que ja va decidir el seu futur en diverses ocasions:  9 de novembre, 27 de setembre i que pròximament reafirmarem aquest any 2017 a mitjan setembre.

..Per això nostres representants triats mitjançant el vot compleixen com a bons representants la voluntat del seu poble Catalunya vol un estat independent dirigit des de Catalunya i pel que sembla ni el vot ni l'opinió d'una localitat és suficient per arribar fer entendre a qui no vol escoltar com bé va dir el Papa Francisco, s'escolten tan sol així  mateixos com si tinguessin la unica razon de l'existència.
.


                                           Clica AQUI per veure el vídeo 




cert...

aquet es el problema...

com es vol que se arregli el problema de entendres entre Espanya i nosaltres que volem la llibertad del nostre poble? 

si no ens volen escoltar




Boicot a Gijon 



S'ha arribat a voler prohibir la llengua catalana, ocultar la nostra història.
Han matat a qui no pensava igual que ells o parlava en una altra llengua, àdhuc és hora de desenterrar a gent en fosses comunes....àdhuc és hora de llevar plaques en record al triomf gloriós franquista




No us sembla que ja va sent hora de que tambe  aquí tinguem  justícia?

Crec que justícia hi ha però és declinada a la voluntat de qui mana per això crec que es deberia demanar un judici neutre, net, amb proves , les tenim, i és necessari que es desperti, que torni a renéixer el espiritu de qui va lluitar  per aconseguir la llibertat la igualtat i el desig a un avenir als nostres fills i néts amb l'esperança de crear una societat horitzontal on troba plenitud, cultura, desenvolupament, qualitat de vida mancada en l'actualitat per qui tan solament vol càstig, rebre i omplir les seves arques fruit de la sang, pena, sacrifici, malament estar de tot un poble.

El nacisma decia a les portes dels camps d’extermini:




“El treball os farà lliures”

Ha quin preu?..

Esclavitud, malament pagats, poca qualitat de vida, mala sanitat....
Senyors la història es repeteix...no hi ha bombes, no hi ha camps d'extermini...és diferent però al nostre poble ...el estan exterminant a poc a poc

No deixant-ho actuar, negant-li tot...treball digne fins a jubilació.
No tenim gens segur....i ells cada vegada mes rics....és igual si mors en una cantonada....és una forma d'extermini...segle XXI ...encara que l'estat actua com al segle XIX amb cortesans i monarquia intocable

Per la Republica Catalana lluitem per trobar justícia ...sense justícia no podrem ser lliures les lleis actuals són espanyolas :..
Es necessita amb caràcter d'urgència la llei de transitorietat judirica desamarrarse dels colonitzadors i cridar a judici a qui han actuat de manera delictiva al nostre poble i a la nostra llibertat.

Enllaç sobre el judici de Nuremberg clica AQUÍ

Susana Diaz vol enterrar el corrador del Mediterrani clica AQUI 

                                               El millor discurs de Chaplin fantàstic 


“Aquí tambe van patir una guerra i encare hi son , no ha finalitizat com cal la nostra historia  encare ni han dos bànduls i ens volen deixar morir “

domingo, 19 de marzo de 2017

SUMATE -Ahir a Terrassa a l'Ateneu Terrassenc Homenatge a les dones treballadores By: Alícia Garcia

    foto portada de: Alicia García


Ahir a la tarda a l'Ateneu van vindre dones de diversos partits d'esquerres i republicanes: Amàlia Bosch de Soliraditat Catalana , Carmèn Labòria  Moviment de Esquerres , Sara Moya  CUP , Tamara Gonzalez ERC  ( no va poder vindre perque va tindre un problema familiar que li va ser impossible ser-hi). L'acta va ser organitzat per SUMATE  on Chema Clavero va fer de presentador.
Totes elles van arribar a la conclusió:"Hem de treballar i de valent a la Catalunya Republicana per la dona que és desvalorada i moltes vegades invisible a una societat patriarcal... On les ajudes moltes vegades no i són i són remolcades de família si tenen sort i moltes de la pobresa més extrema ... Hem d'arreglar-ho som dones no objectes".

Us deixo la major part del la conferència que millor que elles mateixes expressin on anem i on hem de treballar per la igualtat i equilibri de la nostra societat a una república catalana com cal.


                                                                         1ªpart


2ªpart


3ªpart



                                                                                  4ª part



                                                                              5ªpart




6ªpart



                                                                  7ª part


  



imatges de l'Ateneu Terrassenc










Articla relacionat: 


  cliqueho aquí per veure'l 

lunes, 13 de marzo de 2017

Acta homenatge a Hilari Salvador alcalde de ciutat vella a la Barcelona Republicana

by: Alicia Garcia




Avui dilluns 13/3/2017 s'ha celebrat un homenatge a la memòria de qui va ser alcalde de ciutat vella a la Barcelona Republicana ho han fet al Born



Presentació de la biografia "Hilari Salvadó, alcalde de Barcelona quan plovien bombes", amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el president del grup municipal d'Esquerra Republicana, Alfred Bosch; el professor d'història de la UAB Ramon Alquézar; l'historiador i autor de la biografia, Pau Vinyes i Roig; i el president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras.


Ha sigut emotiu i amb força documentació de fotografies dels arxius de Barcelona on es veu a Hilari Salvador, en diferents actes i moments a la Barcelona Republicana.

 He de afeixi que encare que ha sigut ben esposada. Alfred Bosch s'ha queixat per la tardança en fer-li homenatge i a afeixi't que podria haver sigut millor triat el lloc per fer-ho i que millor lloc que al Consell de Cent on ell va treballar baix els bombardeixos de la ciutat i no aquí al Born.

També Ada Colau ha dit que han demanat a Itàlia que es retractin del bombardeig que ens va s acudir a la ciutat de Barcelona i encare no han rebut resposta.

S'hi ha de afeixi que el senyor Ramon Alquézar... Un entrebanc de salut no ha pogut ser present i l'historiadorJosep Maria Solé i Sabatéen poc temps, ha pogut presentar i ha donat totes les facilitats i ha adjuntat imatges documentals per esposar aquest acta commemoratiu.

Deixo la major part de l'esdeveniment perquè pugueu gaudir-ho la gent que no ha pogut ser-hi
























miércoles, 8 de marzo de 2017

Judici del càs Millet preguntes a Gemma Montull by: Alicia García

                                      
                                        el arxiu on es trova tots els moviments de Millet


El fiscal ha sapigut encaussar les preguntes a Gemma  Montull os deixo integra un tros de judici de avui  8 demarç del 2107Gemma inculpa també a inculpa també a Convergencia, deprès de la confessio de Millet  sobre el finançament del CDC i que Millet sempre era present  , val més veure el  video lo que ella exposa de una manera neta, objectiva  qui te culpa.

















                                             

          Altres artícles sobre el càs Millet :

VILAWEB:

Millet, els Montull i Convergència

«Hi ha una ombra de conxorxa en tot plegat que la veritat és que em costa cada vegada més d'allunyar: i si, en realitat i malgrat les aparences, resulta que simplement es protegeixen els uns als altres?»

324

Després de vuit anys, té lloc el judici per l'espoliació del Palau de la Música, en què els principals encausats són Fèlix Millet, Jordi i Gemma Montull i l'extresorer de Convergència Democràtica Daniel Osácar. Els acompanyen sis dels empresaris que haurien ajudat, amb les seves factures falses, a fer que la trama del Palau pogués desviar els diners de la institució musical.

Mas demana comparèixer al Parlament "la setmana que ve" pel cas Palau

Dos empresaris diuen que CDC els va obligar a fer factures falses a nom del Palau

Mas defensa Osàcar i acusa Millet i Montull d'apuntar a CDC per protegir-se

Rosa Garicano al cas Palau: "Millet era un superpresident que ho controlava tot"

Daniel Osàcar nega totes les acusacions fetes per Millet i els Montull al cas Palau

Montull: "Primer era un 3% i després un 4% perquè Convergència volia més diners"Mas donarà explicacions un cop hagin declarat els principals acusats del cas PalauGemma Montull: "El senyor Fèlix Millet ho controlava absolutament tot al Palau"Les deu confessions de Millet en el judici del cas Palau

domingo, 5 de marzo de 2017

L'ultima carta de Salvador Puig Antic




"Oblidar una injustícia ens condemna a repetir-la", adverteix Imma Puig Antich
Ara es hora de que es faci justicia 




Article integra de El Levante - El Mercantil Valenciano

Barcelona denuncia al jutge que va condemnar a mort a Salvador Puig Antich

L'anarquista i antifranquista català va ser l'últim pres executat pel garrot vil a Espanya

03.03.2017 | 17:47

L'Ajuntament de Barcelona es querellarà contra Carlos Rei González, el jutge del Consell de Guerra que va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich, l'últim ajusticiado a Espanya, el 2 de març de 1974, pel procediment del garrot vil.

Jaume Asens, tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, ha informat aquest divendres d'aquesta decisió i ha explicat que el jutge va redactar en solitari, i en qualitat de vocal ponent del tribunal militar, la sentència que va condemnar a mort a l'antifranquista i militant de l'organització clandestina Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), que pregonava la lluita obrera

En aquest moment, Rei era capità auditor del cos jurídic militar de l'exèrcit franquista i avui dia segueix en actiu, ha assenyalat Asens.

Salvador Puig Antich (Barcelona 1948-1974) va ser un anarquista i antifeixista sobrenomenat 'El Metge', que va ser detingut i acusat de l'homicidi del sotsinspector de policia Francisco Anguas durant un tiroteig.

Per aquesta acció, Puig Antich va ser condemnat a mort i executat a garrot vil el 2 de març de 1974, l'últim pres ajusticiado amb aquest mètode a Espanya.


La querella anunciada aquest divendres per Asens se suma a les dues querelles a les quals ja s'ha personat l'ajuntament: una contra els bombardejos aeris soferts a Barcelona entre els anys 1937 i 1939, i l'altra, en un jutjat d'Argentina, pels crims franquistes.

Asens ha anunciat la querella en una roda de premsa acompanyat per tres de les germanes de Salvador Puig Antich -Carmen, Montse i Imma-, que han estat rebudes prèviament per l'alcaldessa, Ada Colau, i pel president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, en representació de les 18 entitats memorialistes que secunden la presentació de la querella.

El regidor, que és advocat de professió, ha afirmat que "l'assassinat de Puig Antich és una de les pàgines més negres de la història i un estigma inesborrable per a la ciutat i el país".

"És una aberració que ofèn no només els familiars que ho van sofrir, sinó a tota la societat i a la comunitat internacional", ha indicat Asens, que ha afegit que la querella suposa un "acte de justícia contra un crim que concentra en si mateix tota la brutalitat del règim franquista amb Barcelona i Catalunya".


."Per això, havíem de portar aquest cas davant els tribunals penals", ha reblat Asens, que ha anunciat també altres accions per restituir la memòria de les víctimes del franquisme.

Asens ha ressaltat que aquest és el primer cas de crim franquista que l'Ajuntament de Barcelona porta davant els jutjats i que la querella compta amb el suport de la família de Puig Antich i de les entitats memorialistes i de drets humans, amb la Coordinadora Estatal de la Querella Argentina (CEAQUA) al capdavant, que també han acompanyat a Asens en la roda de premsa.

La CEAQUA ha impulsat una moció que l'Ajuntament de Barcelona portarà al seu ple i que demana a tots els partits assumir el compromís d'esgotar totes les vies legals per asseure en la banqueta als responsables dels crims franquistes.



El Ayuntamiento de Barcelona ya se personó en la querella contra los crímenes franquistas en el juzgado número 1 de Buenos Aires y en la presentada por la Asociación AltraItalia, contra los bombardeos aéreos sufridos en Barcelona entre 1037 y 1939.
La de Puig Antich sería la primera que lleva a los juzgados el Ayuntamiento de Barcelona por iniciativa propia.
El pasado 28 de octubre, Barcelona formalizó un acuerdo entre ciudades para fundar la 'Red de Ciudades contra la Impunidad Franquista', junto con municipios como Pamplona, que acogió el acto, Vitoria, A Coruña, Cádiz, Zaragoza o Rivas.
Tanto Vitoria como Pamplona tienen en marcha acciones penales contra los crímenes franquistas.

En este marco de colaboración, el gobierno municipal de Ada Colau asesorará a las ciudades que quieran emprender acciones similares, como es el caso de Durango (Vizcaya), que ha impulsado una querella contra los bombardeos que sufrió esta población.
Reflexió: Alícia Garcia


Tot això està molt bé però crec jo que s'hauria de fer aquí quan es pugui i hagui una legislació neta és primordial per netejar la memòria històrica d'aquest país on tan sols a reina la por i l'opressió fins ara que es lluita per un dret democràtic per decidir el nostre desig de llibertat i encara ens el tanca'n no deixa'n que fen Referèndum impedint de totes les formes possibles el nostre destí clar de República Catalana.

Dic aquí, a casa, perquè és el lloc on pertanyi aquest acta salvatge, és aquí, a casa, perquè ens honraria i tots els màrtirs que han mort patin, i els que encara i són vius, puguin veure alliberada aquesta càrrega que porta'n, sotmesos tan sols, per voler la llibertat, la igualtat i un món millor.

És aquí, a casa,  on s'hauria d'establir, un tribunal com es va fer a Nuremberg, assentar els culpables del nostre destí que hem patit d'una forma indirecta, tots els catalans, per això i per molt més, seria convenien, que ho pensin, qui ens porten, per la nostra honra de poble, la nostra tranquil·litat i protecció, per tanta humiliació des de fa 303 anys que no són pocs companys.