Recorda'nque l'1 d'abril va finalitzar la guerra civil i punt important que no hem de oblidar
BY: Alicia García
Per entendre que va passar s'had'explicar i es veu en claredat que Espanya va tindre imperi, colònies però por a poc es vananar perden per la manca d'estimaciói integració tansols volien esprémer la terra on eren...el últim imperi El Caudillo per la gràcia de Dios...i ara s'estàdesfent per la manca d'interés i l'avarícia ...
On és l'or que van embarcar i mai ha tornat?.. Deaixò no es parla però que Europa calla
Per cert aquest or ha de tornar no és de cap membre d'Europa ni Rússia....o sí?
Esbrinan l'historia de cartes de literaris es pot veure l'ànima de un pensament d'ànima de gent que es parlava i es pot entendre el present si veus com actuaven desde la mirada del passat .
By: Alicia Garcia
Joan Maragall
Carta a Miguel de Unamuno: aquet video es veu les cartes que han pogut recopilar
Barcelona, 24 de abril de 1907 Sr. D. Miguel de Unamuno, Muy querido amigo: Ya lo tengo, hélo aquí en mis manos, este deseado y querido libro; ya tengo a V. conmigo para siempre. Es un poeta, es el poeta castellano de nuestro tiempo, poeta al revés, o al menos, al revés nuestro; poeta de dentro a fuera. Porque, a nosotros, es la luz, son los campos, son los montes, son los actos y los gestos humanos los que se nos meten dentro y nos mueven, y vuelven a salir en palabras con el ritmo que ellos mismos han promovido en nosotros; pero en el poeta genuinamente castellano, en V., todo empieza dentro; allí está su luz, allí sus campos, allí sus montes, allí la humanidad toda y Dios mismo; u de allí sale originariamente el verbo inflamado para dominar, para hacer servir a su expresión, campos y montes y sol y estrellas, y los actos y gestos humanos, y al alma del universo. ¿Quién tiene razón? ¡Razón en poesía! La tiene V., la tenemos nosotros, cada uno tiene su razón: su razón poética, cuando se es poeta. Cuando hay emoción y potencia verbal se emociona a los demás; y esta es toda la preceptiva y toda la crítica que cabe en poesía. Pero la emoción de Vds. viene generalmente de la reflexión, y por esto a nosotros (intuitivos del alma universal a través del mundo) nos parece impura; y a Vds. la nuestra les parece sensual y vana. A nosotros, según Vds., nos ahoga la estética; a Vds. les consume la lógica, según nosotros. Pero cuando unos y otros llegamos a la mayor altura, nos encontramos abrazados, y nos preguntamos de donde venimos. Así en nosotros cuando la flecha disparada por el sentido llega a lo más alto, la emoción sensual puede volverse sublime concepto; así V. en un abstracto credo poético, hablando de la verdad, puede llegar a decir esa cosa de sublime plasticidad: «La desnudas con tus manos, y tus ojos gozarán de su belleza» puede evocar aquella visión de un objetivismo ético en cuatro versos, llenos, definitivos, inmortales, («Cataluña, Castilla, Portugal y Francia»)… («Francia dulce» me gustaba más que la «Dulce Francia». ¿Por qué? Quizás porque fue la impresión primera y, por tanto, definitiva) «Cuando se acuesta el sol en el ocaso deja tras su carrera vibrando luminoso en la lata esfera el áureo polvo de su augusto paso» ¡Oh, grandeza clásica! También dice V.: «El dolor o la nada» ¿Por qué? «Y en las serenas tardes de los tranquilos días» Veo aquí un inmenso paisaje que no es dolor, ni es la nada. Pero lo más fuerte y de entonación más seguida, es lo que viene de dentro y domina toda imagen y apariencia: El último héroe, los Salmos, La vida es limosna, y también las que parecen venir de fuera, pero cuya exterioridad es sólo un punto de apoyo para la reacción interior, La Catedral de Barcelona, La Basílica de Santiago de Bilbao, La muerte del perro; y después, y quizás antes, los que V. dice incidentes afectivos, pero en cuya alteza muere la incidentalidad, aquel A sus ojos, lo más vivo quizás del libro, y aquel Cruzando un lugar, breve flor de eternidad. Castilla ha de poner a V. sobre el trono de su decadencia. ¿Qué va a decir Dios mío, qué podrá decir la crítica madrileña sobre este libro austero? En aquel trono ideal o ya le he colocado, y le colocará todo el que sienta lo que es poesía en cualquier parte del mundo; pero yo lo pongo, además muy al lado de mi corazón. Suyo, Maragall
Joan Maragall, Carta a Miguel de Unamuno. Barcelona: Sala Parés Llibreria, 1930
Potser veient com es porta tot en aquest
pais a puny ,mano i ordeno crec que estem en una guerra freda entre Espanya i
Catalunya doncs sembla un combat invisible que s'aplica imposant la llei.
Una llei que tan sols empara un bàndol, el
bàndol del Gloriós Moviment: Monarquia i cortesans s'imposen a un poble
que lluita amb força per sobreviure i desitgen la llibertat.
Perquè cito Nuremberg?
Per que en finalitzar la segona guerra
mudial es va fer justícia ...van seure a les banquetes a qui va causar el més
terrible i atroç dels crims de la humanitat, van intentar aniquilar de la faç
de la terra el poble jueu, els
comunistes, els anarquistes, els d’esquerres, els gays i lesbianes..mal.lalts
mentals ,mal formats o
impossibilitats....
Les
cendres a milions d'éssers humans: homes dones, nens, nenes, ancians, ancianes,
minusvalids, malalts mentals.... amb ànima pensament, famílies senceres que
clamaven llibertat, igualtat, benestar..
Perquè un segon judici com el que es va fer a Nuremberg?
Perquè aquí, a Catalunya vivim el mes
terrible dels moments democràtics de la història. Ens estan impedin triar, sí, triar el
nostre avenir com volem. La democràcia és formada per la llibertat
d'elecció i pel que sembla aquí depenent el pensament és determinantment prohibit, doncs de qualsevol manera, actuan
traient una llei i posant-la a denúncia.
Així parlavan i actuaba la guardia civil... I tothom ho entendía i callava a tot alrededor a Espanya... Es necesari un tribunal com es va fer a Nuremberg ...Molt necesari
És delicte, no deixar expressar la voluntat
d'una gran mayoria de gent que ja va decidir el seu futur en diverses
ocasions: 9 de novembre, 27 de setembre
i que pròximament reafirmarem aquest any 2017 a mitjan setembre.
..Per això nostres representants triats
mitjançant el vot compleixen com a bons representants la voluntat del seu poble
Catalunya vol un estat independent dirigit des de Catalunya i pel que sembla ni
el vot ni l'opinió d'una localitat és suficient per arribar fer entendre a qui
no vol escoltar com bé va dir el Papa Francisco, s'escolten tan sol així mateixos com si tinguessin la unica razon de
l'existència. . Clica AQUI per veure el vídeo
cert...
aquet es el problema...
com es vol que se arregli el problema de entendres entre Espanya i nosaltres que volem la llibertad del nostre poble?
si no ens volen escoltar
Boicot a Gijon
S'ha arribat a voler prohibir la llengua
catalana, ocultar la nostra història. Han matat a qui no pensava igual que ells o
parlava en una altra llengua, àdhuc és hora de desenterrar a gent en fosses
comunes....àdhuc és hora de llevar plaques en record al triomf gloriós
franquista
No us sembla que ja va sent hora de que tambe aquí tinguem justícia?
Crec que justícia hi ha però és declinada a
la voluntat de qui mana per això crec que es deberia demanar un judici neutre,
net, amb proves , les tenim, i és necessari que es desperti, que torni a
renéixer el espiritu de qui va lluitar
per aconseguir la llibertat la igualtat i el desig a un avenir als
nostres fills i néts amb l'esperança de crear una societat horitzontal on troba
plenitud, cultura, desenvolupament, qualitat de vida mancada en l'actualitat
per qui tan solament vol càstig, rebre i omplir les seves arques fruit de la
sang, pena, sacrifici, malament estar de tot un poble.
El nacisma decia a les portes dels camps d’extermini:
“El treball os farà lliures”
Ha quin preu?..
Esclavitud, malament pagats, poca qualitat de vida, mala
sanitat....
Senyors la història es repeteix...no hi ha bombes, no hi ha camps
d'extermini...és diferent però al nostre poble ...el estan exterminant a poc a
poc
No deixant-ho actuar, negant-li tot...treball digne fins a
jubilació.
No tenim gens segur....i ells cada vegada mes rics....és igual si
mors en una cantonada....és una forma d'extermini...segle XXI ...encara que
l'estat actua com al segle XIX amb cortesans i monarquia intocable
Per la Republica Catalana lluitem per trobar
justícia ...sense justícia no podrem ser lliures les lleis actuals són
espanyolas :.. Es necessita amb caràcter d'urgència la
llei de transitorietat judirica desamarrarse dels colonitzadors i cridar a
judici a qui han actuat de manera delictiva al nostre poble i a la nostra
llibertat.
Ahir a la
tarda al'Ateneuvan vindre dones de diversos partitsd'esquerresirepublicanes:AmàliaBosch de Soliraditat Catalana ,CarmènLabòria Moviment de Esquerres ,SaraMoya CUP ,TamaraGonzalez
ERC (no
vapodervindreperqueva tindre un problema familiar que li
va serimpossibleser-hi).L'actava ser organitzat per SUMATE onChemaClaverova fer de presentador.
Totes elles vanarribara laconclusió:"Hem
de treballar i de valent a la Catalunya Republicana per la dona que és
desvalorada i moltes vegades invisible a una societat patriarcal... On les
ajudes moltes vegades noisón
i són remolcades de família si tenen sort i moltes de la pobresa més extrema
... Hemd'arreglar-hosom
donesno objectes".
Usdeixo la major part del laconferènciaque millor que elles mateixes
expressin on anem i onhemdetreballarper laigualtati equilibri dela nostra societata unarepúblicacatalana com cal. 1ªpart
Avui dilluns 13/3/2017 s'ha celebrat un homenatge a la memòria de
qui va ser alcalde de ciutat vella a la Barcelona Republicana ho han fet al
Born
Presentació de la biografia "Hilari Salvadó, alcalde de Barcelona quan plovien bombes", amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el president del grup municipal d'Esquerra Republicana, Alfred Bosch; el professor d'història de la UAB Ramon Alquézar; l'historiador i autor de la biografia, Pau Vinyes i Roig; i el president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras.
Ha sigut emotiu i amb força documentació de fotografies dels
arxius de Barcelona on es veu a Hilari Salvador, en diferents actes i moments a
la Barcelona Republicana.
He de afeixi que encare que ha sigut ben esposada. Alfred Bosch s'ha queixat
per la tardança en fer-li homenatge i a afeixi't que
podria haver sigut millor triat el lloc per fer-ho i que millor lloc que al Consell de
Cent on ell va treballar baix els bombardeixos de
la ciutat i no aquí al Born.
També Ada Colau ha dit que han demanat a Itàlia que es
retractin del bombardeig que ens va s acudir a
la ciutat de Barcelona i encare no han rebut resposta.
S'hi ha de afeixi que el senyor Ramon Alquézar... Un entrebanc de salut no ha pogut ser present i l'historiadorJosep Maria Solé i Sabaté, en poc temps, ha pogut presentar i ha donat totes les facilitats i ha adjuntat imatges documentals per esposar aquest acta commemoratiu.
Deixo la major part de l'esdeveniment perquè pugueu gaudir-ho la
gent que no ha pogut ser-hi
el arxiu on es trova tots els moviments de Millet El fiscal ha sapigut encaussar les preguntes a Gemma Montull os deixo integra un tros de judici de
avui 8 demarç del 2107Gemma inculpa també a inculpa també a Convergencia, deprès de la confessio de Millet sobre el finançament del CDC i que Millet sempre era present , val més veure elvideo lo que ella exposa de una manera neta,
objectiva qui te culpa.
324 Després de vuit anys, té lloc el judici per l'espoliació del Palau de la Música, en què els principals encausats són Fèlix Millet, Jordi i Gemma Montull i l'extresorer de Convergència Democràtica Daniel Osácar. Els acompanyen sis dels empresaris que haurien ajudat, amb les seves factures falses, a fer que la trama del Palau pogués desviar els diners de la institució musical.
Barcelona denuncia al jutge que va condemnar a mort a Salvador Puig Antich L'anarquista i antifranquista català va ser l'últim pres executat pel garrot vil a Espanya Efe/Barcelona 03.03.2017 | 17:47 L'Ajuntament de Barcelona es querellarà contra Carlos Rei González, el jutge del Consell de Guerra que va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich, l'últim ajusticiado a Espanya, el 2 de març de 1974, pel procediment del garrot vil.
Jaume Asens, tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, ha informat aquest divendres d'aquesta decisió i ha explicat que el jutge va redactar en solitari, i en qualitat de vocal ponent del tribunal militar, la sentència que va condemnar a mort a l'antifranquista i militant de l'organització clandestina Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), que pregonava la lluita obrera En aquest moment, Rei era capità auditor del cos jurídic militar de l'exèrcit franquista i avui dia segueix en actiu, ha assenyalat Asens.
Salvador Puig Antich (Barcelona 1948-1974) va ser un anarquista i antifeixista sobrenomenat 'El Metge', que va ser detingut i acusat de l'homicidi del sotsinspector de policia Francisco Anguas durant un tiroteig.
Per aquesta acció, Puig Antich va ser condemnat a mort i executat a garrot vil el 2 de març de 1974, l'últim pres ajusticiado amb aquest mètode a Espanya. La querella anunciada aquest divendres per Asens se suma a les dues querelles a les quals ja s'ha personat l'ajuntament: una contra els bombardejos aeris soferts a Barcelona entre els anys 1937 i 1939, i l'altra, en un jutjat d'Argentina, pels crims franquistes.
Asens ha anunciat la querella en una roda de premsa acompanyat per tres de les germanes de Salvador Puig Antich -Carmen, Montse i Imma-, que han estat rebudes prèviament per l'alcaldessa, Ada Colau, i pel president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, en representació de les 18 entitats memorialistes que secunden la presentació de la querella.
El regidor, que és advocat de professió, ha afirmat que "l'assassinat de Puig Antich és una de les pàgines més negres de la història i un estigma inesborrable per a la ciutat i el país".
"És una aberració que ofèn no només els familiars que ho van sofrir, sinó a tota la societat i a la comunitat internacional", ha indicat Asens, que ha afegit que la querella suposa un "acte de justícia contra un crim que concentra en si mateix tota la brutalitat del règim franquista amb Barcelona i Catalunya". ."Per això, havíem de portar aquest cas davant els tribunals penals", ha reblat Asens, que ha anunciat també altres accions per restituir la memòria de les víctimes del franquisme.
Asens ha ressaltat que aquest és el primer cas de crim franquista que l'Ajuntament de Barcelona porta davant els jutjats i que la querella compta amb el suport de la família de Puig Antich i de les entitats memorialistes i de drets humans, amb la Coordinadora Estatal de la Querella Argentina (CEAQUA) al capdavant, que també han acompanyat a Asens en la roda de premsa.
La CEAQUA ha impulsat una moció que l'Ajuntament de Barcelona portarà al seu ple i que demana a tots els partits assumir el compromís d'esgotar totes les vies legals per asseure en la banqueta als responsables dels crims franquistes.
El Ayuntamiento de Barcelona ya se personó en la querella contra los crímenes franquistas en el juzgado número 1 de Buenos Aires y en la presentada por la Asociación AltraItalia, contra los bombardeos aéreos sufridos en Barcelona entre 1037 y 1939.
La de Puig Antich sería la primera que lleva a los juzgados el Ayuntamiento de Barcelona por iniciativa propia.
El pasado 28 de octubre, Barcelona formalizó un acuerdo entre ciudades para fundar la 'Red de Ciudades contra la Impunidad Franquista', junto con municipios como Pamplona, que acogió el acto, Vitoria, A Coruña, Cádiz, Zaragoza o Rivas.
Tanto Vitoria como Pamplona tienen en marcha acciones penales contra los crímenes franquistas.
En este marco de colaboración, el gobierno municipal de Ada Colau asesorará a las ciudades que quieran emprender acciones similares, como es el caso de Durango (Vizcaya), que ha impulsado una querella contra los bombardeos que sufrió esta población.
Reflexió: Alícia Garcia
Tot això està molt bé però crec jo que s'hauria de fer aquí quan es pugui i hagui una legislació neta és primordial per netejar la memòria històrica d'aquest país on tan sols a reina la por i l'opressió fins ara que es lluita per un dret democràtic per decidir el nostre desig de llibertat i encaraens el tanca'n no deixa'n que fen Referèndum impedint de totes les formes possibles el nostre destí clar de República Catalana.
Dic aquí, a casa, perquè és el lloc on pertanyiaquest acta salvatge, és aquí, a casa, perquè ens honraria i tots els màrtirs que han mort patin, i els que encara i són vius, puguin veure alliberada aquesta càrrega que porta'n, sotmesos tan sols, per voler la llibertat, la igualtat i un món millor.
És aquí, a casa, on s'hauria d'establir, un tribunal com es va fer a Nuremberg, assentar els culpables del nostre destí que hem patit d'una forma indirecta, tots els catalans, per això i per molt més, seria convenien, que ho pensin, qui ens porten, per la nostra honra de poble, la nostra tranquil·litat i protecció, per tanta humiliació des de fa 303 anys que no són pocs companys.