L'ultima carta de Salvador Puig Antic

"Oblidar una injustícia ens condemna a repetir-la", adverteix Imma Puig Antich
Ara es hora de que es faci justicia 

Article integra de El Levante - El Mercantil Valenciano

Barcelona denuncia al jutge que va condemnar a mort a Salvador Puig Antich

L'anarquista i antifranquista català va ser l'últim pres executat pel garrot vil a Espanya

Efe/Barcelona 03.03.2017 | 17:47

L'Ajuntament de Barcelona es querellarà contra Carlos Rei González, el jutge del Consell de Guerra que va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich, l'últim ajusticiado a Espanya, el 2 de març de 1974, pel procediment del garrot vil.

Jaume Asens, tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, ha informat aquest divendres d'aquesta decisió i ha explicat que el jutge va redactar en solitari, i en qualitat de vocal ponent del tribunal militar, la sentència que va condemnar a mort a l'antifranquista i militant de l'organització clandestina Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), que pregonava la lluita obrera
En aquest moment, Rei era capità auditor del cos jurídic militar de l'exèrcit franquista i avui dia segueix en actiu, ha assenyalat Asens.

Salvador Puig Antich (Barcelona 1948-1974) va ser un anarquista i antifeixista sobrenomenat 'El Metge', que va ser detingut i acusat de l'homicidi del sotsinspector de policia Francisco Anguas durant un tiroteig.

Per aquesta acció, Puig Antich va ser condemnat a mort i executat a garrot vil el 2 de març de 1974, l'últim pres ajusticiado amb aquest mètode a Espanya.

La querella anunciada aquest divendres per Asens se suma a les dues querelles a les quals ja s'ha personat l'ajuntament: una contra els bombardejos aeris soferts a Barcelona entre els anys 1937 i 1939, i l'altra, en un jutjat d'Argentina, pels crims franquistes.

Asens ha anunciat la querella en una roda de premsa acompanyat per tres de les germanes de Salvador Puig Antich -Carmen, Montse i Imma-, que han estat rebudes prèviament per l'alcaldessa, Ada Colau, i pel president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, en representació de les 18 entitats memorialistes que secunden la presentació de la querella.

El regidor, que és advocat de professió, ha afirmat que "l'assassinat de Puig Antich és una de les pàgines més negres de la història i un estigma inesborrable per a la ciutat i el país".

"És una aberració que ofèn no només els familiars que ho van sofrir, sinó a tota la societat i a la comunitat internacional", ha indicat Asens, que ha afegit que la querella suposa un "acte de justícia contra un crim que concentra en si mateix tota la brutalitat del règim franquista amb Barcelona i Catalunya".

."Per això, havíem de portar aquest cas davant els tribunals penals", ha reblat Asens, que ha anunciat també altres accions per restituir la memòria de les víctimes del franquisme.

Asens ha ressaltat que aquest és el primer cas de crim franquista que l'Ajuntament de Barcelona porta davant els jutjats i que la querella compta amb el suport de la família de Puig Antich i de les entitats memorialistes i de drets humans, amb la Coordinadora Estatal de la Querella Argentina (CEAQUA) al capdavant, que també han acompanyat a Asens en la roda de premsa.

La CEAQUA ha impulsat una moció que l'Ajuntament de Barcelona portarà al seu ple i que demana a tots els partits assumir el compromís d'esgotar totes les vies legals per asseure en la banqueta als responsables dels crims franquistes.

El Ayuntamiento de Barcelona ya se personó en la querella contra los crímenes franquistas en el juzgado número 1 de Buenos Aires y en la presentada por la Asociación AltraItalia, contra los bombardeos aéreos sufridos en Barcelona entre 1037 y 1939.

La de Puig Antich sería la primera que lleva a los juzgados el Ayuntamiento de Barcelona por iniciativa propia.

El pasado 28 de octubre, Barcelona formalizó un acuerdo entre ciudades para fundar la 'Red de Ciudades contra la Impunidad Franquista', junto con municipios como Pamplona, que acogió el acto, Vitoria, A Coruña, Cádiz, Zaragoza o Rivas.

Tanto Vitoria como Pamplona tienen en marcha acciones penales contra los crímenes franquistas.

En este marco de colaboración, el gobierno municipal de Ada Colau asesorará a las ciudades que quieran emprender acciones similares, como es el caso de Durango (Vizcaya), que ha impulsado una querella contra los bombardeos que sufrió esta población.

Reflexió: Alícia Garcia


Tot això està molt bé però crec jo que s'hauria de fer aquí quan es pugui i hagui una legislació neta és primordial per netejar la memòria històrica d'aquest país on tan sols a reina la por i l'opressió fins ara que es lluita per un dret democràtic per decidir el nostre desig de llibertat i encara ens el tanca'n no deixa'n que fen Referèndum impedint de totes les formes possibles el nostre destí clar de República Catalana.

Dic aquí, a casa, perquè és el lloc on pertanyi aquest acta salvatge, és aquí, a casa, perquè ens honraria i tots els màrtirs que han mort patin, i els que encara i són vius, puguin veure alliberada aquesta càrrega que porta'n, sotmesos tan sols, per voler la llibertat, la igualtat i un món millor.

És aquí, a casa,  on s'hauria d'establir, un tribunal com es va fer a Nuremberg, assentar els culpables del nostre destí que hem patit d'una forma indirecta, tots els catalans, per això i per molt més, seria convenien, que ho pensin, qui ens porten, per la nostra honra de poble, la nostra tranquil·litat i protecció, per tanta humiliació des de fa 303 anys que no són pocs companys.