domingo, 19 de marzo de 2017

SUMATE -Ahir a Terrassa a l'Ateneu Terrassenc Homenatge a les dones treballadores By: Alícia Garcia

    foto portada de: Alicia García


Ahir a la tarda a l'Ateneu van vindre dones de diversos partits d'esquerres i republicanes: Amàlia Bosch de Soliraditat Catalana , Carmèn Labòria  Moviment de Esquerres , Sara Moya  CUP , Tamara Gonzalez ERC  ( no va poder vindre perque va tindre un problema familiar que li va ser impossible ser-hi). L'acta va ser organitzat per SUMATE  on Chema Clavero va fer de presentador.
Totes elles van arribar a la conclusió:"Hem de treballar i de valent a la Catalunya Republicana per la dona que és desvalorada i moltes vegades invisible a una societat patriarcal... On les ajudes moltes vegades no i són i són remolcades de família si tenen sort i moltes de la pobresa més extrema ... Hem d'arreglar-ho som dones no objectes".

Us deixo la major part del la conferència que millor que elles mateixes expressin on anem i on hem de treballar per la igualtat i equilibri de la nostra societat a una república catalana com cal.


                                                                         1ªpart


2ªpart


3ªpart



                                                                                  4ª part



                                                                              5ªpart




6ªpart



                                                                  7ª part


  



imatges de l'Ateneu Terrassenc










Articla relacionat: 


  cliqueho aquí per veure'l 

lunes, 13 de marzo de 2017

Acta homenatge a Hilari Salvador alcalde de ciutat vella a la Barcelona Republicana

by: Alicia Garcia




Avui dilluns 13/3/2017 s'ha celebrat un homenatge a la memòria de qui va ser alcalde de ciutat vella a la Barcelona Republicana ho han fet al Born



Presentació de la biografia "Hilari Salvadó, alcalde de Barcelona quan plovien bombes", amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el president del grup municipal d'Esquerra Republicana, Alfred Bosch; el professor d'història de la UAB Ramon Alquézar; l'historiador i autor de la biografia, Pau Vinyes i Roig; i el president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras.


Ha sigut emotiu i amb força documentació de fotografies dels arxius de Barcelona on es veu a Hilari Salvador, en diferents actes i moments a la Barcelona Republicana.

 He de afeixi que encare que ha sigut ben esposada. Alfred Bosch s'ha queixat per la tardança en fer-li homenatge i a afeixi't que podria haver sigut millor triat el lloc per fer-ho i que millor lloc que al Consell de Cent on ell va treballar baix els bombardeixos de la ciutat i no aquí al Born.

També Ada Colau ha dit que han demanat a Itàlia que es retractin del bombardeig que ens va s acudir a la ciutat de Barcelona i encare no han rebut resposta.

S'hi ha de afeixi que el senyor Ramon Alquézar... Un entrebanc de salut no ha pogut ser present i l'historiadorJosep Maria Solé i Sabatéen poc temps, ha pogut presentar i ha donat totes les facilitats i ha adjuntat imatges documentals per esposar aquest acta commemoratiu.

Deixo la major part de l'esdeveniment perquè pugueu gaudir-ho la gent que no ha pogut ser-hi
























miércoles, 8 de marzo de 2017

Judici del càs Millet preguntes a Gemma Montull by: Alicia García

                                      
                                        el arxiu on es trova tots els moviments de Millet


El fiscal ha sapigut encaussar les preguntes a Gemma  Montull os deixo integra un tros de judici de avui  8 demarç del 2107Gemma inculpa també a inculpa també a Convergencia, deprès de la confessio de Millet  sobre el finançament del CDC i que Millet sempre era present  , val més veure el  video lo que ella exposa de una manera neta, objectiva  qui te culpa.

















                                             

          Altres artícles sobre el càs Millet :

VILAWEB:

Millet, els Montull i Convergència

«Hi ha una ombra de conxorxa en tot plegat que la veritat és que em costa cada vegada més d'allunyar: i si, en realitat i malgrat les aparences, resulta que simplement es protegeixen els uns als altres?»

324

Després de vuit anys, té lloc el judici per l'espoliació del Palau de la Música, en què els principals encausats són Fèlix Millet, Jordi i Gemma Montull i l'extresorer de Convergència Democràtica Daniel Osácar. Els acompanyen sis dels empresaris que haurien ajudat, amb les seves factures falses, a fer que la trama del Palau pogués desviar els diners de la institució musical.

Mas demana comparèixer al Parlament "la setmana que ve" pel cas Palau

Dos empresaris diuen que CDC els va obligar a fer factures falses a nom del Palau

Mas defensa Osàcar i acusa Millet i Montull d'apuntar a CDC per protegir-se

Rosa Garicano al cas Palau: "Millet era un superpresident que ho controlava tot"

Daniel Osàcar nega totes les acusacions fetes per Millet i els Montull al cas Palau

Montull: "Primer era un 3% i després un 4% perquè Convergència volia més diners"Mas donarà explicacions un cop hagin declarat els principals acusats del cas PalauGemma Montull: "El senyor Fèlix Millet ho controlava absolutament tot al Palau"Les deu confessions de Millet en el judici del cas Palau

domingo, 5 de marzo de 2017

L'ultima carta de Salvador Puig Antic




"Oblidar una injustícia ens condemna a repetir-la", adverteix Imma Puig Antich
Ara es hora de que es faci justicia 




Article integra de El Levante - El Mercantil Valenciano

Barcelona denuncia al jutge que va condemnar a mort a Salvador Puig Antich

L'anarquista i antifranquista català va ser l'últim pres executat pel garrot vil a Espanya

03.03.2017 | 17:47

L'Ajuntament de Barcelona es querellarà contra Carlos Rei González, el jutge del Consell de Guerra que va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich, l'últim ajusticiado a Espanya, el 2 de març de 1974, pel procediment del garrot vil.

Jaume Asens, tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, ha informat aquest divendres d'aquesta decisió i ha explicat que el jutge va redactar en solitari, i en qualitat de vocal ponent del tribunal militar, la sentència que va condemnar a mort a l'antifranquista i militant de l'organització clandestina Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), que pregonava la lluita obrera

En aquest moment, Rei era capità auditor del cos jurídic militar de l'exèrcit franquista i avui dia segueix en actiu, ha assenyalat Asens.

Salvador Puig Antich (Barcelona 1948-1974) va ser un anarquista i antifeixista sobrenomenat 'El Metge', que va ser detingut i acusat de l'homicidi del sotsinspector de policia Francisco Anguas durant un tiroteig.

Per aquesta acció, Puig Antich va ser condemnat a mort i executat a garrot vil el 2 de març de 1974, l'últim pres ajusticiado amb aquest mètode a Espanya.


La querella anunciada aquest divendres per Asens se suma a les dues querelles a les quals ja s'ha personat l'ajuntament: una contra els bombardejos aeris soferts a Barcelona entre els anys 1937 i 1939, i l'altra, en un jutjat d'Argentina, pels crims franquistes.

Asens ha anunciat la querella en una roda de premsa acompanyat per tres de les germanes de Salvador Puig Antich -Carmen, Montse i Imma-, que han estat rebudes prèviament per l'alcaldessa, Ada Colau, i pel president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, en representació de les 18 entitats memorialistes que secunden la presentació de la querella.

El regidor, que és advocat de professió, ha afirmat que "l'assassinat de Puig Antich és una de les pàgines més negres de la història i un estigma inesborrable per a la ciutat i el país".

"És una aberració que ofèn no només els familiars que ho van sofrir, sinó a tota la societat i a la comunitat internacional", ha indicat Asens, que ha afegit que la querella suposa un "acte de justícia contra un crim que concentra en si mateix tota la brutalitat del règim franquista amb Barcelona i Catalunya".


."Per això, havíem de portar aquest cas davant els tribunals penals", ha reblat Asens, que ha anunciat també altres accions per restituir la memòria de les víctimes del franquisme.

Asens ha ressaltat que aquest és el primer cas de crim franquista que l'Ajuntament de Barcelona porta davant els jutjats i que la querella compta amb el suport de la família de Puig Antich i de les entitats memorialistes i de drets humans, amb la Coordinadora Estatal de la Querella Argentina (CEAQUA) al capdavant, que també han acompanyat a Asens en la roda de premsa.

La CEAQUA ha impulsat una moció que l'Ajuntament de Barcelona portarà al seu ple i que demana a tots els partits assumir el compromís d'esgotar totes les vies legals per asseure en la banqueta als responsables dels crims franquistes.



El Ayuntamiento de Barcelona ya se personó en la querella contra los crímenes franquistas en el juzgado número 1 de Buenos Aires y en la presentada por la Asociación AltraItalia, contra los bombardeos aéreos sufridos en Barcelona entre 1037 y 1939.
La de Puig Antich sería la primera que lleva a los juzgados el Ayuntamiento de Barcelona por iniciativa propia.
El pasado 28 de octubre, Barcelona formalizó un acuerdo entre ciudades para fundar la 'Red de Ciudades contra la Impunidad Franquista', junto con municipios como Pamplona, que acogió el acto, Vitoria, A Coruña, Cádiz, Zaragoza o Rivas.
Tanto Vitoria como Pamplona tienen en marcha acciones penales contra los crímenes franquistas.

En este marco de colaboración, el gobierno municipal de Ada Colau asesorará a las ciudades que quieran emprender acciones similares, como es el caso de Durango (Vizcaya), que ha impulsado una querella contra los bombardeos que sufrió esta población.
Reflexió: Alícia Garcia


Tot això està molt bé però crec jo que s'hauria de fer aquí quan es pugui i hagui una legislació neta és primordial per netejar la memòria històrica d'aquest país on tan sols a reina la por i l'opressió fins ara que es lluita per un dret democràtic per decidir el nostre desig de llibertat i encara ens el tanca'n no deixa'n que fen Referèndum impedint de totes les formes possibles el nostre destí clar de República Catalana.

Dic aquí, a casa, perquè és el lloc on pertanyi aquest acta salvatge, és aquí, a casa, perquè ens honraria i tots els màrtirs que han mort patin, i els que encara i són vius, puguin veure alliberada aquesta càrrega que porta'n, sotmesos tan sols, per voler la llibertat, la igualtat i un món millor.

És aquí, a casa,  on s'hauria d'establir, un tribunal com es va fer a Nuremberg, assentar els culpables del nostre destí que hem patit d'una forma indirecta, tots els catalans, per això i per molt més, seria convenien, que ho pensin, qui ens porten, per la nostra honra de poble, la nostra tranquil·litat i protecció, per tanta humiliació des de fa 303 anys que no són pocs companys.

Acta conferència de ERC 4/3/ 2017 al Centre de Convencions Internacionals a Barcelona

By: Alicia García 


Va ser un acta per la campanya de SÍ per l’Independència de Catalunya la sala de actes era de gom a gom unes 5000 persones vingudes de tot arreu de Catalunya i altres estats van serhi presents , el acta va començar amb musics  per donar l’entrada als horadors va començar la entrada Alfred Bosc seguit de Anna Surra ....deixo uns moments no tots del acta .



                                             Comença l'acta amb bona musica 





començament acta







Alfred Bosch 


Ha començat l'acta recorda'n a tots aquells que ens han deixat com ha sigut el regidor de Gava el sr: Antonio Ravallut.
 Tot seguit   saluda'n arepresentants de Quebec i Lituània saluda'n i donanlis les benvingudes amb el seu idioma, que hi eren aquesta acta al Centre de Convencions Internacionals.

 Ens ha recordat que volem la Barcelona renovada, recorda'n a Alfons Sarda que va modernitzar Barcelona i va proclamar la primera República en el any  1874, a Francesc Macià el pla Macià que va voler modernitzar-la, en el any  1931, de nou va proclamar-se la República, i si ells no ho van aconseguir del tot ara a la tercera serà la vençuda a la República Catalana, "fem-ho, fem-ho, volem, volem", a dit.



Anna Surra

Ha començat dien: Jo nací en  Uruguay un pais de origen fue de tierras  de indígenas  desaparecidos del pueblo de el reino de  España a golpe de sangre de sus hijos   y de dominación poblado de actos  humillantes de tras años de expolio por parte de la motropoli española tomaron conciencia  los que eran de su pueblo y lucharon por su independencia un proyecto como es la creación de Republica necesita de esos valores fuertes que lo acompañen muchos de los valores no son de igualdad y libertad tambien tienen que tener valores de solidaridad.
A causa del neglicismo fui perseguida y luego  del golpe de estadode Uruguay i Chile   tuve de huir dejar mi casa mi familia mi trabajo mi familia para proteger mi integridad traspasar por diversos paises  pude ser recogida y refugiada en Europa hace muchos años. Hoy veo con mucha tristeza esa misma Europa me recibio a mi hoy me invito además a mi en el estatuto de los refugiados del año  1951 hoy se niega a recibir en la guerra de Siria y otros paises  olvidándose de la guerra civil y la segunda guerra mundial olvidándose donde los pueblos fueron recibidos en otros paises  sobre todo en America Latina.
La Union de Justicia de Europa que tiene mencion de Europa   que se recomienda pensar mas de  de 1000000 de emigrantes de los estados europeos que vigila comprobar como la influencia de la extrema derecha que creiamos enterrar varios metros  bajo tierra vuelve a resistir incluso sin ganar las elecciones aun en Madrid a logrado regresar a los estados rompiendo el valor de la solidaridad con argumentos egoístas mintiendo cuan es necesario es hoy que ...VI es el amencipador es es el el roja abande en esta solidaridad  combinada por eso veo la republica catalana  es una oportunidad al final de la historia para proponer un nuevo relato un nuevo legado y una peralta que rompa con la imposición. No me critiqueis este proceso porque creo que es el mejor antidoto contra la xerofobia es el derecho al voto y lucho con todo lo hablado porque todos seremos fundadores de la Republica Catalana sea cual fuera nuestro pais de procedencia o sea cual fuera nuestro idioma. Hoy hemos llamado a todos los que habéis venido de rutas diversas para sumarse a este proyecto porque somos ciudadanos de primera y somos: “un sol poble.”

A mas de un millón de emigrantes en esta década se merece la posibilidad de poder acoger refugiados y exiliados sin necesidad que los tratados internacionales  se lo impidan y tenemos entonces en la obligación moral de convertirlos en este Estado.
Tenemos una Republica Catalana con memoria histórica que cierre su política de inmigración sin muro ni concertina que cierren los centros de internamento de extranjeros y que impulse políticas de acogida porque “ volem acollir “  y queremos hacerlo ya.
Voy a leer unas palabras de Jose Martí:
 “Los derechos se piden se arrancan no se fian”...en otras palabras REFERÉNDUM o REFERÉNDUM.





Joan Tardà
Sabeho? ara ho conta , ho tenia de dir 

 Joan Tarda ha començat dien :  saludan a tots els aplagats
 “salud republicanes, salud republicans  “
.Coneiçeho una nacio sense estat que haven perdut  les llibertats ara fa  300 anys, ara tingui un Parlament en majoria independentista?.

 Saveho, saveho de una nació sense estat, que malgrat ha haver patit decades, centuries, un proces de exciliacio per  part tots dos grans estats Espanya i França ara tingui un govern independentista que se ha compromet devan la ciudadania se ha compromet en construir la independencia en 18 mesos?.

Saveho si en algun indret al món ja una nacio, una nacio sense estat  que malgrat haver patit un veritable genocidi, llingüistic cultural, ara es presenti frent al mon com un poble coasionat amb un 80% en un REFERÉNDUM?
Saveho de qui os parlo?
 Os parlo de vosaltres, dels catalans i catalanes del 2017.
Alixó, aixó, es titanic el que em precedit, es extraordinari el que fem, i es extraordinari el que ferem , perque per les nostre historia, els catalans defet no hauriem de existir com a nació, defet  som una alegoria, ens haurien quedat a mig camí com desgraciadament se han quedat moltes nacions i malgrat tot som aquí, no solament som aqu,í per primera vegada a l’historia contemporania de catalunya per primera vegada  tenim les eines per asolir  l’independencia ,tenim majoria parlamentaria independentista, tenim poblat independentista, i tenim la joia de la corona, Consell Social, gairebe un 80% de ciudadans de catalunya volen decidir el Referéndum, molt mes, que no pas  els independentistes “SOM” Per aixo no ni han excuses , si no ho fem  no ni han excuses de mal pagador, guanyarem, guanyarem, perque obrirem les urnes, obrirem els llocs electorals, convocarem el REFERÉNDUM penseho que per els independentistes  guanyar es molt important, molt important ,   pero encare mes que no pas  guanyar es fer el REFERÉNDUM, perque un poble que t’impedeix  el dret a decidir, mai es un poble vençut, mai, perque un poble que exergeix el dret a decidir el pot exergirho tantes vegades com vulgui de manera ara tenim les eines, ara el que hem de fer  aquet at 2017 sera tan transdental com el any 1931 ara es el moment de recordar el fundador del nostre partit Francecs Macia un home que mai es va acobardi , un home, un home que va ser capaç , que va coincidir el coratge i l’inteligencia  amb el sacrifici os imagineu quin sacrifi el de Francecs Macià  que es va veure obligat de canviar i retirar, la republica catalana ja proclamada, per tal construir un regim de llibertats  que enterrava un regim de una monarquia borbónica?, que ens diria? Que en llestirem la feina , os imagineu .... 

"No ni ha felicitat si no es garanteixuna vida digna a les persones i no pot haver vida digna si no es reparteix la riqueza de de forma molt diferent, tenim el ideal de la democracia que no sigui supeditada als poders financiers " Joan Tardà Coma




Segona part deJoan Tarda

"Mai olvidem als Païssos Catalans: Valencia i el de ses Illes Balears "




A una pantalla van possar la veu de dones que pateixen la crisis en aquet moment i gent que vol viure en pau i llibertad a una societat nova que entre tots construïrem ben segur a la Republica Catalana





                                 Vídeo d'Esquerra Republicana CLIQUEHO AQUI PER VEUREL
▶ [VÍDEO] Oriol Junqueras a Rajoy: 'Nuestras manos tendidas, tan 👭 👬 diversas y plurales, nunca renunciarán a defender la democracia, a 📩 ejercer el derecho al voto, a las urnas ni a las papeletas' #GuanyemRepública





Gabriel Rufian 


"No nacimos para resistir si no para ganar"

Gabriel Rufian


Representants de l'independencia de                                                                                 Lituania i Queberc junts a favor del Sí junt a Marta Rivera 

                                



Fotografies :

Dolors Bassa

Va dir entre altres qüestions: "En aquest moment, estem, doncs, perfilant les propostes de les condicions d’una renda garantida de ciutadania catalana, una proposta que representa un canvi de paradigma, un nou dret i la millor política social de família."






         Representant de Lituania parlant a la conferència 

                                                                  Sr: Jambrek 


Jambrek  va explicar amb detall el procés complicat que va dur Eslovènia a la independència. Va explicar el procés advers en que es van trovar fins arrivar a l'independència, però entre totes ,va destacar una: va insistí a dir que, una volta proclamada la independència, calia ser immediatament el govern efectiu del país; aquesta és la condició indispensable per al reconeixement internacional. A Eslovènia, dos dies abans, tots li deien que no la reconeixerien. I què va passar? Que el govern eslovè governava el país de manera efectiva i indiscutible i això va obligar tothom a acceptar la independència, com una manera de reequilibrar la situació.

   Sr: Lisée  i Marta Rovira 



Lisée va explicar que de jove havia format part del grup llegendari que envoltava Jacques Parizeau i que va promoure el segon referèndum d’autodeterminació, el 1995.  De fet, és considerat el principal impulsor de l’estratègia d’aquell referèndum que va deixar el Quebec només a 54.288 vots de la independència. Això, enmig d’una campanya insòlita, que van anar a votar prop de cinc milions de persones, el 93% del cens, i amb trampes de darrera hora que avui sabem que van decantar finalment la victòria cap al no.

Lisée va dir: una quelcom arrevatible, que és que les oportunitats no són eternes ni es repeteixen cada pocs mesos. Va fer el símil de pujar una roca fins al cim. Si hi arribes la roca comença a baixar per l’altre pendent i ja no hi ha qui l’ature. Però si no hi arribes, mal que siga per centímetres, la roca pot rodolar avall i passar damunt teu. Ara fa vint-i-dos anys d’aquell referèndum i, tot i que només van faltar cinquanta mil vots i és evident que una part important de la població quebequesa continua pensant en la independència, la realitat és que no han tingut cap més oportunitat ni en veuen pas cap a curt termini. Un avís molt important, sobretot per a aquells que es pensen que no és tan decisiu si ho aconseguim ara o mai.

Moment en que diuen que ens donan tot el seu soport vers l'Independència de Catalunya