miércoles, 2 de enero de 2019

Maria Cinta Castelló Clech autora catalana de Propietaris d'altres vides




Contraportada

Maria Cinta Catelló Clech  té publicats, fins ara, dos llibres. El 2005 Idea Books li va publicar "El dolor de espalda en un muro de la vergüenza" que va escriure com a ortopedista tenint en compte els resultats de la seva investigació, basada en l'Ergonomia, perquè cada esser humà pugui descomprimir les vèrtebres cervicals mentre dorm anul.lant qualsevol dolor d'aquesta part del cos humà.

Desprès  d'una etapa de descans en aquest sentit , el 2016 Llibres de l'Índex li publica  "Els Mossos d'Esquadre que van salvar Montserrat" (Un d'ells el seu pare) on explica, fil per randa, com va ser salvat el Monastir de la crema i destrucció total tres dies dresprés  d'haver esclatat la guerra civil d'aquest país.

Varen ser catorze Mossos d'Esquadre que, amb una total precarietat de mitjans , es varen enfrontar als anarquistes que amb camions carregats de bidons de benzina, el 21 de juliol del 1936, havien arrivat al Monestir per cremar-ho  tot i, al mateix temps , poder salvar també la vida d'una trentena de monjos que encare quedaven al Monastir, quan molts d'ells ja havien marxat.

"Propietaris de altres vides", publicat per Llibres de l'Índex , és el seu tercer llibre i possiblement l'últim que escriu aquesta autora.

En aquesta obra s'intenta analitzar els valors i defectes de la societat actual i sobretot, del tema dels maltractes , tant masculins com femenins, i també quines són les causes que ens han portat a la situació actual a la societat sencera en aquest i d'altres sentits.

Prenent com a seves les primeres paraules de Miquel de Cervantes amb les que comença la seva obre "Don Quijote de la Mancha" en les que diu: En un lugar de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme ", la protagonista d'aquesta historia, la Lluïsa, no ens explica ni llocs ni dona noms reals de persones del seu entorn que mai li han perdonat que, per si sola, busqués i finalment trobés el camí del "jo soc".

La finalitat de la autora es creure que els pares, en la seva obligació de educadors s'haurien de preocupar i ensenyar als fills des de la més tendre infància per ajudar-los a descobrir qui realment son per poder-los encarrilar a trobar, per si sols, el que serà el seu camí per la resta de la seva vida , tenint molt en compte que s'educa molt més amb l'exemple  de conducta que veuen al seu voltant si s'acompanya amb els concells adequats al propi comportament i en el moment adequat.

Aborda també  el tema de la igualtat entre sexes. Algun dia s'haurà de pendre consciència que si l'educació dins de les families  i també en els centres dedicats a la formació de les persones no va en aquet sentit des de ben menuts i fins a tenir la formació que pugui tenir qualsevol adult ja en l'edat  de trevallar, la solitud  personal d'uns i altres anirà creixent  per falta d'enteniment entre homes i dones i potser també que aquet sigui la principal causa de que hi hagi més entesa dins de les persones del mateix sexe en quant a la comunicació entre les persones.

En la actualitat,  a la autora, un dels temes que més le preocupa de la societat actual és la comunicació entre pares i fills de qualsevol edat a partir de la sinceritat d'uns i altres i, en aquet sentit, està treballant en un programa titulat: "Un periodista a cada llar". Des d'aquesta perspectiva, les persones que puguin estar interessades en tenir-ne informació poden dirigir-se a les oficines  de la mateixa editorial compromesa amb l'edició d'aquest llibre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario