Han estat referent i model per cossos posteriors constituïts arreu del món.
El dia 30 el servei històric del nostrat cos policial ens va mostrar els racons oblidats de la seva història i els fets més remarcables esdevinguts en la seva dilatada trajectòria. En els temps de canvi, de sentiments i d'il·lusió que vivim, és imprescindible donar a conèixer la importància de la que ha estat la nostra policia.
"Aqueta conferència que va tindre lloc a Can Gili al barri del Poblenou va ser gravat íntegre i os explica parts de l'historia de Catalunya on no surten en els llibres d'historia i que es poden trovar al Arxiu de la Corona d'Aragó si indagueu i os agrada l'historia de Catalunya."
Deixo aquí l'acta íntegre de la conferència.
Fotografies
Diversos uniformes dels mossos d'esquadre al pàs del temps : desde els milicians republicans fins el començament de tot, amb membres de Vibrant
Un artícle similar sobre un capità de fusellers durant la guerra de Vibrant .
Carrasclet va liderar la resistència amb èxit
Pere Joan Barceló i Anguera, nascut el 1682 a Capçanes (Priorat),va ser conegut com en Carrasclet pel seu ofici de carboner i venedor de carrascles (carbó), capità de fusellers durant la guerra, es va retirar, després de la derrota, a la població de Marçà (Priorat) per provar de viure en pau amb la família fent de pagès. Però, víctima de la repressió borbònica, va ser empresonat com molts excombatents.
En Carrasclet va fugir a la serra de Llaberia on va organitzar una guerrilla per fustigar als borbònics assolint un gran renom per la seva capacitat estratègica. En poc temps es va convertir en el cap de les diverses guerrilles que es formaren al llarg del país, dels Pirineus a les terres de l’Ebre. Va alliberar la ciutat de Reus, entre altres poblacions i a un bon nombre de presoners que s’uniren a la causa i va portar pel pedregar a les noves autoritats espanyoles i als Mossos d’Esquadra, acabats de crear per perseguir la resistència i els bandolers. El governador de Tarragona, en resposta, va fer empresonar la seva mare i diversos familiars, però en Carrasclet no va cedir en les seves accions.
Felip V envaeix Sicilia i Sardenya
El 1718, farts de l’incompliment reiterat dels tractats internacionals de pau (d’Utrecht i de Radstat) per part de Felip V, el govern de França abandona l’aliança amb Espanya i s’uneix a Anglaterra, Holanda i Àustria en la Quàdruple Aliança per aturar-li els peus. Els francesos recluten a veterans catalans de la Guerra de Successió i el mariscal duc de Berwick en persona (sí que ho heu llegit bé, el mateix Berwick que havia assetjat Barcelona el 1714) es reuneix amb en Carrasclet al Rosselló per oferir-li restablir les llibertats de Catalunya en cas de victòria. En Pere Joan mai va confiar del tot, però va aprofitar l’avinentesa per rebre equipament i armament dels francesos i acceptà el càrrec de coronel de fusellers de muntanya, els miquelets.
El gener de 1719, els francesos van iniciar la invasió de la península a través del País Basc amb èxit, mentre Carrasclet al comandament de 8.000 milicians fustigava les comarques del sud de Catalunya, alliberava presoners, entre ells els seus familiars, i ajusticiava als opressors, protagonitzant èpiques campanyes que van fer més gran la seva llegenda.
 |
| Miquelets, fusellers catalans |
Abans d’un any, Felip V va haver de claudicar retirant les seves tropes de Sardenya i Sicília i el febrer de 1720 signa la pau i s’hi adhereix a la Quàdruple Aliança. El coronel Carrasclet rep ordres de retirar-se de Catalunya. Felip V, ha de concedir una amnistia general i, a canvi, França ha de llicenciar als fusellers catalans i enviar-los de retorn cap Catalunya, amb l’excepció dels oficials als quals s’ofereix la possibilitat d’incorporar-se a l’exèrcit francès.
Carrasclet, coronel en l’exili, heroi de llegenda
Com es pot imaginar, Carrasclet va refusar l’oferiment dels francesos i es va organitzar junt amb altres oficials per continuar la lluita. França ja no els ho va permetre i van haver d’exiliar-se a Viena (Àustria) on l’emperador Carles VI (l’arxiduc Carles d’Àustria de la Guerra de Successió), li va atorgar el grau de coronel de l’exèrcit imperial. Tornant a incomplir els seus compromisos de pau, l’any 1721 les autoritats militars espanyoles van llançar l’ordre de detenció contra els “sediciosos rebeldes que tomaron sus armas contra las Reales Tropas de su Majestad” a 76 localitats catalanes. La repressió va continuar tant brutal com sempre.
L’any 1734, un nou incompliment dels espanyols va fer esclatar una nova guerra entre Àustria i Espanya. El coronel Pere Joan Barceló comandà una companyia de catalans exiliats contra l’ocupació borbònica de Nàpols, però el seu vaixell va ser capturat a Pescara i va ser dut fins a Cadis on va ser empresonat fins que l’any 1738 fou alliberat i retornat a Àustria, gràcies al tractat de pau de Viena que posà fi al conflicte.
L’octubre de 1740 mor l’emperador Carles VI, i Àustria es atacada pels bavaresos en el context de la Guerra de Successió Austríaca. Carrasclet va haver de tornar a comandar un nou batalló de catalans per repel·lir la invasió i defensar la legitimitat de l’emperadriu Maria Teresa fins a trobar la mort en combat el 4 de setembre de 1743 al Rhin a prop de Breisach am Rheim on va ser enterrat amb grans honors militars. Tenia 61 anys.
Carrasclet va ser un heroi de gran projecció internacional que, com milers d’exiliats catalans, va morir lluny del seu país lluitant fins a la fi dels seus dies per recuperar les llibertats de Catalunya. Malgrat que alguns el volgueren fer passar per bandoler i altres, fins i tot, volgueren amagar directament la seva història, Carrasclet representarà per sempre la voluntat obstinada dels ciutadans de Catalunya per recuperar la dignitat com a poble sobirà que mai ha deixat de reclamar per diferents vies, al llarg dels últims 300 anys, la recuperació de les llibertats usurpades el fatídic 11 de setembre de 1714.
"Estret de Vibrant gran artícles de la historia de Catalunya cliqueu AQUÍ per veurel sencer."
Altre punt de vista documental TVci
L'origen botifler i repressor dels Mossos d'Esquadra
Un cop vist l'origen documentat dels "mossos de les
esquadres", sembla clar que va ser un greu error voler
recuperar el "nom tradicional" per a la moderna policia
catalana. Hi ha "tradicions" que és millor no voler assumir
com a pròpies...
Retall del capítol 15 de la sèrie de TV3 "Històries de
Catalunya" titulat «LA FORÇA I L'ORDRE» emès el dia 20-
01-2005.
L'ORIGEN DELS MOSSOS
Som al 1719, oficialment la guerra s'ha acabat, però hi ha
grups de partidaris de les llibertats i constitucions de
Catalunya que continuen lluitant contra la justícia
borbònica.
Al segle XVIII es forma el primer cos policial català,
d'origen
d'origen
borbònic. Els Mossos d'Esquadra van néixer a la ciutat de
Valls, de la mà de la família Veciana.
Un ambiciós personatge de Valls, Pere Anton Veciana, ha
fet
fet
carrera gràcies a l'èxit de la repressió contra els Carrasclets,
els últims reductes antiborbònics del segle XVIII. De mica
en
en
mica, aquest personatge es convertirà en el cap del primer
cos policial català.
Herois de 1714. La repressió: Pere Anton Veciana. El botifler
esforçat.
Pere Anton Veciana. Nascut al Sarral, a la Conca de Barberà,
cap a 1677, durant la Guerra de Successió es mostrà
partidari
partidari
de Felip V. El 1719 organitzà una esquadra que rebutjà
l'assalt
l'assalt
a Valls de Pere Joan Barceló (el Carrasclet). Veciana va
esdevenir el cap dels mossos d'esquadra el 1723, quan les
esquadres es van reorganitzar i ampliar amb més efectius.
Veciana va posar en marxa tot el sistema de "fitxes
criminals", conegudes com "sumàries", també va fer
sistematitzar la informació policial, creant una xarxa de
confidents pel territori, i organitzà els primers agents
infiltrats. El 1735, Veciana va renunciar al càrrec per motius
d'edat i aleshores el capità general va traspassar-lo al seu
fill
fill
Pere Màrtir Veciana, des de llavors el comandament del cos
va recaure sempre hereditàriament en la família Veciana.
Fonts: www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18780
www.tv3.cat/historiesdecatalunya/capitol
www.tv3.cat/actualitat/172131979/Histori
presenta-dijous-el-capit
Veciana va néixer a Sarral. Allà on se suposa on va néixer li han posat una placa.
ResponderEliminarInteressant, gracies per l'informació
Eliminar