lunes, 7 de diciembre de 2015

La Primera República repàs de l’historia de Espanya


By: Alicia Garcia


El mateix dia de l’abdicació d’Amadeu I, l’11 de febrer del 1873, una reunió conjunta de la Cambra dels Diputats i del Senat, constituida en Assemblea Nacional, va proclamar la República , i en va elegir president el republicà federal català Estanislau Figueras. Era una situació força atípica: la majoria parlamentària, que continuava essent rei a donar pas a un règuim republicà. 





La distància entre el Parlament i el carrer es va fer evident des del primer moment, ja que tot seguit a la majoria de ciutats es van constituir de nou juntes revolucionàries que exigien la formació immediata d’una república federal. Fins i tot en algunes localitats d’Andalusia els jornalers van ocupar terres, per reivindicar una reforma agrària que liquidés el latifundisme sorgit de la desmortització.



Aixío, els republicans federals van arribar de debò al poder amb les eleccions a Cors CONSTITUENTS DE MAIG DEL 1873 . Aleshores van obtenir 344 escons d’un total de 391, i un altre republicà federal català, Francesc Pi i Margall, va ser proclamat president. La nova cambra va iniciar la redacció de l’únic projecta de constitució federal d’Espanya , que mai no va arribar a ser aprovat. 



La constitució republicana preveia la formació de quinze estats federats, als quals s’afegirien, en igualdat de drets, les colònies.

Però el nou règim no va poder consolidarse a causa de les oposicions exteriors i de la divisió interna dels mateixos republicans. D’una banda, dons, la Tercera Guerra Carlina va amenaçar seriosament l’estabilitat del nou règim , mentre s’iniciaven també les revoltes independentistes de Cuba i Filipines. 


                                                   fotografía de soldats cubans 

De l’altre , ben aviat es va poder  constatar que la majoria parlamentaria republicana no reflectía una realitat social consolidada. Si bé el republicanisme federal era majoritaria a Catalunya i , més en general, a l’arc mediterrani, la seva presència al centre i al nord peninsular era menys evident.






A més , l’etiqueta federal amagava en realitat diferents projectes polítics . Així , mentre els federals , catalans reivindicaven una auténtica confederació sorgida de baix, el planteixement majoritari en altres territoris subratllava la unitat nacional i la sobirania del govern federal.
En aquell context, Francesc Pi i Margall es va decantar per el federalisme des de d’alt .

               El intelectual i polític federalista Francisco Pi y Margall , retrat fet per José Sánchez Pescador en un cuadra que es trova a  l'Ateneo de Madrid.




Pi i Margall argumentava aleshores que qualsevol moviment sorgit de la base podia qüestionar la fràgil existència de la nova República . En tot càs, això s’esdevingué a partir del juliol del 1873, quan els republicans de Cartagena es van constituir en cantó independent, amb l’objectiu d’avançar tot seguit cap eol federació de cantons lliures. 


El moviment es va estendre per Andalusia i el País Valencià, i Alcoi va ser protagonitzat per els anarquistes. Cal  dir , però, que Catalunya no va participar en el moviment cantonal, probablement perquè els federals catalans eren conscients que aquell moviment popdia soposar la fi de la República.



                           Principals escenaris del levantamient cantonalista i de la Tercera Guerra Carlista.

       

En aquell context , Pi i Margall va haver de dimitir . La República va quedar en mans del republicà unitari Nicolás Salmerón, i encare pocs mesos després del més conservador Emilio Castelar . No n’hi va haver prou, però... El 3 de gener del 1874 el general Manuel Pavía va irrompe amb la Guardia Civil al Congrés de Diputats . Uns quants mesos després, el fill d’Isabel II, Alfons XII, iniciava la Restauració borbónica. 
                                                          
                                                           el fill d’Isabel II, Alfons XII




Altre gall hagués anat si haguessim anat sols com anirem ara, al anar i volguer la República en conjunt aixó ens va fer molt de mal , ja que, gran part d'Espanya ,sobre tot el nord no la volien .
Esperem que els nostres polítics defensin amb honor la nostre terra i no tinguem de tornar a reviure la penosa historia ..que ja ve de lluny i si  anem força units aquesta vegada ho aconseguirem ja que...dels erros histórics s'aprent moltissim .

DEIXO AQUI UN VÍDEO ON ES POT REVIURE AQUELL MOMENT: 





No hay comentarios:

Publicar un comentario