domingo, 2 de abril de 2017

La llista de les trenta-quatre sentències del Constitucional favorables a Catalunya que l’estat espanyol incompleix


Espanya frena tot acta a favor de la ciudadania catalana

article integre de VILAWEB ...Cliqueho aqui
Us oferim la llista sencera de les sentències en ferm que incompleix el govern de Rajoy
El TSJC jutja aquesta setmana l’ex-president de la Generalitat, Artur Mas, i les ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau, acusats d’haver desobeït el Tribunal Constitucional espanyol i haver permès la votació del 9-N. En aquest judici polític, que s’allargarà fins divendres, el govern de Carles Puigdemont ha volgut posar sobre la taula totes aquelles sentències del Tribunal Constitucional (TC), el Tribunal Suprem (TS) i l’Audiència espanyola (AN) favorables a Catalunya que l’estat espanyol ha incomplert.

La portaveu del govern, Neus Munté, ho va explicar ahir en una conferència de premsa. Va destacar que el govern de Mariano Rajoy incomplia sentències en l’àmbit de beques universitàries, en la concessió de subvencions a càrrec del 0,7% de l’IRPF, en l’àmbit del medi o en el de la cultura. En total, trenta-quatre sentències: tres fan referència a les beques universitàries, tres més al medi, quatre a cultura i vint-i-quatre als serveis socials. Heus-les ací:

Beques universitàries (3): totes del TC. La darrera, del maig del 2016
1. Sentència del Tribunal Constitucional 188/2001, de 20 de setembre, dictada en relació amb l’ordre del Ministeri d’Educació i Ciència de 15 de juny de 1994, per la qual es convoquen beques i ajudes a l’estudi de caràcter general per a estudis universitaris i mitjans per al curs acadèmic 1994-1995, i l’ordre de 30 de juny de 1997, del Ministeri d’Educació i Cultura, per la qual es convoquen beques i ajudes a l’estudi de caràcter general, per a estudis universitaris i mitjans per al curs 1997-1998.

2. Sentència del Tribunal Constitucional 25/2015, de 19 de febrer, dictada en relació amb el reial decret 1721/2007, de 21 de desembre, pel qual s’estableix el règim de beques i ajudes a l’estudi personalitzades.

3. Sentència del Tribunal Constitucional 95/2016, de 12 de maig, dictada en relació amb el reial decret 609/2013, de 2 d’agost, pel qual s’estableixen els llindars de renda i patrimoni familiar i els imports de les beques i ajuts a l’estudi per al curs 2013-2014 i es convoquen beques de caràcter general per al curs acadèmic 2013-2014 per a estudiants que cursin estudis postobligatoris.

Serveis socials (24): 11 del TC, 6 del TS i 7 de l’AN. La darrera, del gener de 2017.
4. Sentència del Tribunal Constitucional 178/2011, de 8 de novembre, dictada en relació amb l’ordre TAS/893/2005, de 17 de març, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions sotmès al règim general de subvencions de l’àrea de Serveis Socials, Famílies i Discapacitat.

5. Sentència del Tribunal Constitucional 177/2012, de 15 d’octubre, dictada en relació amb l’ordre SAS/2080/2009, de 21 de juliol, per la qual s’estableixen les bases reguladores de la concessió de subvencions sotmeses al règim general de subvencions de la Secretaria General de Política Social i Consum.

6. Sentència del Tribunal Constitucional 227/2012, de 29 de novembre, dictada en relació amb l’Ordre TAS/3441/2005, de 2 de novembre, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoca, per a l’any 2005, la concessió de subvencions a municipis i mancomunitats de municipis per al desenvolupament de programes innovadors en favor de la integració d’immigrants.

7. Sentència del Tribunal Constitucional 226/2012, de 29 de novembre, dictada en relació amb l’ordre TAS/1948/2005, de 8 de juny, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoca per a l’any 2005 la concessió de subvencions per al desenvolupament de projectes d’innovació en els serveis socials.

8. Sentència del Tribunal Constitucional 243/2012, de 17 de desembre, dictada en relació amb l’ordre SSI/1209/2012, de 4 de juny, per la qual s’estableixen les bases reguladores de la concessió de subvencions sotmeses al règim general de subvencions de la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat.

9. Sentència del Tribunal Constitucional 21/2013, de 31 de gener, dictada en relació amb l’ordre TAS/892/2006, de 23 de març, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoca la concessió de subvencions per a la realització de programes de cooperació i voluntariat socials amb càrrec a l’assignació tributària de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

10. Sentència del Tribunal Constitucional 26/2013, de 31 de gener, dictada en relació amb l’ordre TIN/2158/2008, de 18 de juliol, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de les subvencions a entitats locals per al desenvolupament de programes innovadors en favor de la integració d’immigrants i contra la resolució d’11 d’agost de 2008, de la Direcció General d’Integració dels Immigrants, per la qual es convoca la concessió de subvencions a municipis, mancomunitats de municipis i comarques per al desenvolupament de programes innovadors en favor de la integració d’immigrants.

11. Sentència del Tribunal Constitucional 52/2013, de 28 de febrer, dictada en relació amb l’ordre SAS/1352/2009, de 26 de maig, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoca la concessió de subvencions per a la realització de programes de cooperació i voluntariat socials amb càrrec a l’assignació tributària de l’IRPF.

12. Sentència del Tribunal Constitucional 70/2013, de 14 de març, dictada en relació amb l’ordre SSI/1199/2012, de 4 de juny, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoca la concessió de subvencions per a la realització de programes de cooperació i voluntariat socials amb càrrec a l’assignació tributària de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

13. Sentència del Tribunal Constitucional 154/2013, de 10 de setembre, dictada en relació amb la resolució de 14 de juliol de 2008 de la Direcció General d’Immigració, per la qual es convoquen subvencions públiques per a habilitació de places d’allotjament.

14. Sentència del Tribunal Constitucional, de 19 de gener de 2017, dictada en relació amb la resolució de 18 de maig de 2016, de la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, per la qual es convoquen subvencions estatals destinades a la realització de programes d’interès general amb càrrec a l’assignació tributària de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

15. Sentència del Tribunal Suprem 8750/2011 de 16 de desembre de 2011, dictada en relació amb l’ordre TAS/592/2008, de 29 de febrer, per la qual s’estableixen les bases reguladores i es convoca la concessió de subvencions per la realització de programes de cooperació i voluntariat socials amb càrrec a l’assignació tributària de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

16. Sentència del Tribunal Suprem 4591/2012 de 18 de juny de 2012, dictada en relació amb l’ordre TAS/421/08, de 19 de febrer, per la qual s’estableixen les bases reguladores de la concessió de subvencions sotmès al règim general de subvencions de la Secretaria d’Estat de Serveis Socials, Famílies i Discapacitat.

17. Sentència del Tribunal Suprem de 20 d’octubre de 2015, dictada en relació amb l’ordre ESS/1744/2012, de 2 d’agost, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de les subvencions a entitats locals per al desenvolupament de programes innovadors en favor de la integració d’immigrants.

18. Sentència del Tribunal Suprem de 21 de maig de 2015, dictada en relació amb el reial decret 535/2013, de 12 de juliol, pel qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions a entitats del tercer sector d’àmbit estatal col·laboradores amb la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat.

19. Sentència del Tribunal Suprem de 15 de març de 2016, dictada en relació amb el reial decret 536/2013, de 12 de juliol, pel qual s’estableixen les bases reguladores de les subvencions estatals destinades a la realització de programes d’interès general amb càrrec a l’assignació tributària de l’impost sobre la renda de les persones físiques en l’àmbit de la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat.

20. Sentència del Tribunal Suprem de 28 de novembre de 2016, dictada en relació amb la Resolució de 14 de maig de 2013, per la qual es convoquen subvencions en l’àrea d’integració de persones immigrants.

21. Sentència de l’Audiència espanyola de 27 de març de 2013, dictada en relació amb la resolució de 12 d’agost de 2009, de la Secretaria General de Política Social i Consum, per la qual es convoca la concessió de subvencions sotmeses al règim general de subvencions en l’àrea d’atenció a les persones amb discapacitat per a l’any 2009.

22. Sentència de l’Audiència espanyola de 24 de juliol de 2013, dictada en relació amb l’ordre TIN/2158/2008, de 18 de juliol, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de les subvencions a entitats locals per al desenvolupament de programes innovadors en favor de la integració d’immigrants, i contra la resolució d’11 d’agost de 2008, de la Direcció General d’Integració dels Immigrants, per la qual es convoca la concessió de subvencions a municipis, mancomunitats de municipis i comarques per al desenvolupament de programes innovadors en favor de la integració d’immigrants.

23. Sentència de l’Audiència espanyola de 30 d’octubre de 2013, dictada en relació amb l’ordre SSI/1209/2012, de 4 de juny, per la qual s’estableixen les bases reguladores de la concessió de subvencions sotmeses al règim general de subvencions de la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat.

24. Sentència de l’Audiència espanyola de 20 de novembre de 2013, dictada en relació amb l’ordre ESS/1744/2012, de 2 d’agost, per la qual s’estableixen les bases reguladores per a la concessió de les subvencions a entitats locals per al desenvolupament de programes innovadors en favor de la integració d’immigrants

25. Sentència de l’Audiència espanyola de 12 de febrer de 2014, dictada en relació amb la resolució de 24 de setembre de 2012, de la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, per la qual es convoquen subvencions en les àrees de serveis socials, famílies i infància, corresponents a l’any 2012.

26. Sentència de l’Audiència espanyola de 28 de setembre de 2016, dictada en relació amb l’ordre SPI/1166/2011, de 28 d’abril, per la qual s’estableixen les bases reguladores de la concessió de subvencions sotmeses al règim general de subvencions de la Secretaria General de Política Social i Consum.

27. Sentència de l’Audiència espanyola de 30 de novembre de 2016, dictada en relació amb la resolució de 9 d’abril de 2014, de la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, per la qual es convoquen subvencions a entitats del tercer sector d’àmbit estatal col·laboradores amb la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i Igualtat.

Cultura (4): totes del TC. La darrera, de l’octubre del 2013.
28. Sentència del Tribunal Constitucional 109/1996, de 13 de juny, dictada arran del conflicte positiu de competències 2390/1989, en relació amb determinats preceptes de l’ordre de 10 de juliol de 1989, que regula les subvencions i els ajuts als museus que s’integren mitjançant conveni amb el Ministeri de Cultura en el sistema espanyol de museus.

29. Sentència del Tribunal Constitucional 71/1997, de 10 d’abril, dictada arran dels conflictes de competències acumulats 2033/1990 i 2745/1990, promogut respecte de l’ordre del Ministeri de Cultura de 16 de març de 1990, per la qual s’estableix la normativa d’ajuts al sector del llibre espanyol i l’ordre del Ministeri de Cultura de 30 de juliol de 1990 sobre ajuts financers a la inversió en el sector del llibre.

30. Sentència del Tribunal Constitucional 89/2012, de 7 de maig de 2013, dictada arran del conflicte de competència 5854-2008, en relació amb determinats preceptes de la resolució de 13 de març de 2013, de l’Institut de les Arts Escèniques i de la Música espanyol, per la qual es convoquen ajuts dins del programa d’espais escènics de nova generació, corresponents a l’any 2008.

31. Sentència del Tribunal Constitucional 179/2013, de 21 d’octubre de 2013, dictada arran del conflicte de competència 190-2013, en relació amb determinats preceptes de la resolució de 31 d’agost de 2012, de la Secretaria d’Estat de Cultura, per la qual es convoquen ajuts a corporacions locals per a activitats culturals que fomentin la comunicació cultural, corresponents a l’any 2012.

Medi (3): 2 del TC i 1 del TS. La darrera, del juliol del 2016.
32. Sentència del Tribunal Constitucional 144/2014, de 22 de setembre de 2014, dictada en relació amb l’ordre ARM/2876/2008 en matèria d’ajuts a subvencions a associacions i organitzacions no governamentals per a actuacions relacionades amb la defensa del medi natural i la biodiversitat, la utilització sostenible dels recursos naturals i la prevenció de la contaminació i del canvi climàtic.

33. Sentència del Tribunal Constitucional 113/2013, de 9 de maig de 2013, dictada en relació amb l’ordre ARM/1593/2009, en matèria de subvencions a associacions declarades d’utilitat pública i fundacions adscrites al protectorat del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, per a fins d’interès social de caràcter ambiental.

34. Sentència del Tribunal Suprem de 21 de juliol de 2016, dictada en relació amb el RD 699/2013, de 20 de setembre, per a la concessió de subvencions a entitats del tercer sector o organitzacions no governamentals que desenvolupin activitats d’interès general considerades d’interès social en la protecció del medi.

La legalitat europea
Però els incompliments de l’estat espanyol van més enllà de la legalitat espanyola. Segons l’informe del Parlament Europeu ‘L’aplicació de la llei a Europa’, Espanya és un dels països que més incompleix la legalitat comunitària i el tercer estat amb més expedients oberts per incomplir lleis europees. Així mateix, segons el document, és el més incomplidor a l’hora d’executar sentències del Tribunal de Justícia de la UE.

Més incompliments
A banda les sentències del TC i el TS, i de la legislació europea i les sentències del TJUE, el govern ha fet un recull, també, dels altres incompliments de l’executiu espanyol. S’hi destaquen els que fan referència a la qüestió del finançament, les infrastructures i l’acollida de refugiats.

–Model de finançament. El nou model hauria d’haver entrat en vigor l’1 de gener de 2014, ja fa més de tres anys.

–Finançament insuficient de la llei de la dependència. La llei establia un finançament públic a parts iguals entre l’estat i les comunitats autònomes. El 2015 la proporció fou: Generalitat 82% – estat 18%. El tancament del 2016 es preveu molt similar.

–Disposició addicional tercera de l’estatut d’autonomia de Catalunya. 3.808 milions d’euros pendents. Incompliment reiterat de l’estat d’invertir a Catalunya en consonància amb el seu pes econòmic.

–Pla de rodalia 2008-2015. Dels 4.000 milions d’euros inicials, es va passar al compromís urgent de 306 milions amb la ministra Ana Pastor 2014-2016. Només n’hi ha en servei un 5%.

–Acollida de refugiats. L’estat espanyol incompleix el compromís que va adoptar amb la UE d’acollir 17.337 refugiats. A hores d’ara n’ha recol·locats 398 a l’estat espanyol. I a Catalunya només n’han arribats 124. Des del primer moment, el govern de Catalunya va anunciar que estava preparat per a acollir 4.500 refugiats i així ho va comunicar al comissari europeu d’immigració.

–’Papers de Salamanca’. Més d’onze anys per a aconseguir el retorn íntegre dels documents confiscats durant la guerra de 1936-1939.




Vídeo antic del 2011 interessant per veure que poc hem avançat.

Parla Uriel Bertran:


Solidaritat Catalana per la Independència ha entrat aquest matí al registre del Parlament les conclusions a les quals ha arribat la formació política arran de la Comissió d'Estudi d'un nou model de finançament basat en el Concert Econòmic. El diputat de SI, Uriel Bertran, ha sentenciat que ateses les restriccions constitucionals, sobretot les que imposa la sentència del TC contra l'Estatut, és "imprescindible" un canvi de sentència del TC que només es pot aconseguir per a dues vies. La primera, i la més "segura i viable", la independència política; i la segona, amb una Consulta popular sobre el nou model de finançament per a Catalunya. Una consulta que ha de ser capaç de sacsejar les actuals institucions espanyoles, forçant una nova jurisprudència del Tribunal Constitucional per a fer possible un model de Concert Econòmic per a Catalunya. Bertran ha evidenciat que "si no hi ha una consulta popular abans de plantejar aquest nou model de finançament a Madrid (...) és absolutament inviable que Catalunya pugui sortir del règim comú". També ha avançat que SI presentarà una moció en el proper Ple per tal de forçar l'aprovació d'aquesta consulta popular.

En aquest sentit, ha constatat que jurídicament i políticament és "pràcticament insuperable" que Catalunya pugui aconseguir un model de finançament particular, diferent al de règim comú de la resta de CCAA que posi fi al dèficit fiscal. Així ha fet les restriccions que imposa a Catalunya la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la jurisprudència que es deriva de la recent sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Les restriccions de l'actual marc jurídic, moltes de les quals són presents a l'informe de la Generalitat, es poden resumir en els següents punts:

Catalunya no pot aspirar al Concert Econòmic del País Basc o Navarra (pàgs. 25-26 de l'informe de la Generalitat)
El canvi en el model de finançament de Catalunya s'ha de fer a través de la LOFCA (la Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas). (pàg. 71 de l'informe de la Generalitat)
El model de Concert no està previst en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
Per millorar el model contingut a l'Estatut és necessari que el legislador espanyol sigui més ambiciós i favorable als interessos de Catalunya que el que va ser el legislador català.
El nou model de finançament per a Catalunya no podrà ser una excepció dins la LOFCA i haurà de poder estendre's a d'altres Comunitats Autònomes.
El model viable de finançament per a Catalunya s'allunya del model de Concert i no implicaria un increment significatiu de recursos per a la Generalitat.
Bertran ha explicat que la Generalitat de Catalunya no hauria d'acceptar cap retallada per part de l'Estat espanyol en respecte i compliment de la decisió del poble de Catalunya. En aquest sentit, ha dit que l'Estat espanyol tindrà com a opcions "acceptar la decisió del poble de Catalunya o refusar-la, tal i com fa amb la llei que regula el Concert econòmic basc. "O caixa o faixa, però cap rebaixa d'allò pactat i que es voti amb lectura única al Congrés de Diputats".

El diputat ha destacat, també, que en les compareixences s'ha fet palès l'espoli fiscal al voltant d'uns 20.000 milions d'euros anuals -el 9% del PIB- que pateix Catalunya. Segons ha anunciat, "el més important de la Unió Europea" fet que comporta que no es puguin assolir els nivells de benestar que Catalunya sí que podria assolir com a país.








ADA COLAU entrevista a l'El Punt Avui Autèntics. Cat 2 d'abril de 2017

El programa #Catalunya Llibertat
ByAlícia Garcia





Ada Colau  comença  parla'n de la Sagrera i de les terrasses... 

Vol desbloquejar Sagrera, llibre blanc per les terrasses i parlar amb els propietaris.....

Si vol canviar en Rajoy sobre la Sagrera, li esperem..


L'Estat no està complin ni en les relacions mínimes.


Estem en un sistema de bloqueig... Bloqueig de Glories...Ens troben que és una obre anterior... Posar ordre i una auditoria..

Possar ordre.. Ara està en serveis jurídica no es pot permetre que sigui altre CAS de Sagrera

Tema responsabilitat jurídica.. S'ha de fer neteja. En Mas hi ha de no negar-se desmancara però no condemna'n aquests fets...ni han fet provats i no condemna'n.. Que han fet un punt i a part.... Imatge d'impunitat a la ciutadania

Nosaltres treballem en el concessionari..Sinó ni acord política no és podrà fer.. Estem avança'n...Nosaltres creien que no creien Fer una consulta ciutadana...
Accessoris a l'habitatge i el lloguer .. Hem multiplicat per 4 que el de la Generalitat... Són dècada. Com s'ha fet a Europa és difícil fer-ho en el meu procés...


 Estem utilitza'n la regulació dels lloguers...I això ho porta la Generalitat.. Afecta a tothom ..L'escalada de preus fa que la gent marxi de Barcelona...

Segueixo al mateix pis de lloguer...És un bulo el que diuen a les xarxes socials com vapassar a Trump....


Costa d'entendre que la companyia eléctricas que estan acostuma'n acumular milions i milions i nosaltres hem de treballar amb preus raonables a la gent i garantint energia a la gent


Tema manters el problema no és un problema nou és de estrangeria no se les reconeix però calen unes políticas en plans de Ocupació perquè aquestes persones reguleixin, ja que no el deixa l'Estat Espanyol..

S'ha de trobat alternatives...


Ni es un  fenomen global ( tema terrorisme), ni hi han atentats i ho estem veient.. 

En nivell català treballem amb la urbana, amb policia de barri de proximitat per intervenir abans.. La seguretat a 100% no es pot garantir...


És una llista de pluralitat Barcelona comunicació s'ha consolidar.. Es genera un espaï nou.. Sigui vinguda o no al món de la política.. Prou obert en igual condicions.. Per nosaltres és sumar.. Ser generosos que pugui ser encare que no vingui del món de la política.


Prefereixo un debat i unes votacions i que sigui la gent com moltes altres coses...

Totes les formacions són a Madrid i a Barcelona...I quan arribi el moment aquí i seran... 

Necesitem una ciudadanía que se implique i ha de hacer noves cares..Es bo fer amics...


La porta segueix oberta amb ERC.I ella estan amb els convergents. En fer acords . Amb 

Rambla Marina sobre el transport però s'ha de decantar ERC.
Estem al pacta nacional pel referèndum i alguna opció serà unilateral. No som ambigus...A diferència d'altres sempre hem dit que volem el Referèndum.

 Ara ha de ser de veritat i hem de veure la resposta de veritat: amb garantir, efectiu, que no posi en perill als funcionaris, a tota la gent.. 

No és sencill,la Generalitat ha de fer la proposta.A setembre. No poden dir i enganyar a la població. Si no es convoca amb garanties. On tothom. Se sentí segur... Per la democràcia aquesta és la nostra força...

Ensemble un despropòsit que hagin tret a Homs això el complica si inhabiliten a Carme Forcadell tindrà tot el nostre suport... No m'he pensat mai anar a altre lloc del país...I van panteixar en el municipi... Crec que el municipalisme es Clau de proximitat. Som més pròxims.


Es interessant que el municipalisme s'hi ha de associa a la política
A Espanya ni hi ha molt que arreglar... S'estan canviant moltes coses les principals ciutats estan canviant i estan fent aliances per poder canviar.


Jo veig al PSOE molt perdut... Ha perdut l'essència de la seva personalitat... Han deixat manar a Rajoy.


Prefereixo a Pedro Sánchez . Que el que ni hi ha ara... El presentador se acomiada del programa... li dóna molta sort referia al pròxim naiçement.. Que aviat tindrà... Ella rèplica que ha parlat massa.



POLÍTICA

ADA COLAU 

ALCALDESSA DE BARCELONA

“No accepto que se'ns digui que som ambigus”

 “És com si l'Estat hagués donat per perduda Catalunya”

 “M'ha sorprès que Esquerra hagi prioritzat tant la seva relació amb CiU, amb tots els escàndols de corrupció que té”

 “Estic més a prop d'un Pedro Sánchez que mai investiria Rajoy que d'una Susana Díaz que en va ser la principal promotora”








Espanya pas a pas dels triomfs i caiguda definitiva de un imperi de espoliació



Recorda'n que l'1 d'abril va finalitzar la guerra civil i punt important que no hem de oblidar

BY: Alicia García 


Per entendre que va passar s'ha d'explicar i es veu en claredat que Espanya va tindre imperi, colònies però por a poc es van anar perden per la manca d'estimació i integració tan sols volien esprémer la terra on eren...el últim imperi El Caudillo per la gràcia de Dios...i ara s'està desfent per la manca d'interés i l'avarícia ...

On és l'or que van embarcar i mai ha tornat?.. De això no es parla però que Europa calla

Per cert aquest or ha de tornar no és de cap membre d'Europa ni Rússia....o sí?

Ens deixem perdre el pèlHo parlem-ne


PD: FEM BULLIR EL CALDO HO EL FEM DE SOBRE





Imatges del documental italià de Luce  








martes, 28 de marzo de 2017

Carta de Joan Margall a Miguel Unamuno inedita temps es temps per entendre aquet present



Esbrinan l'historia de cartes de literaris es pot veure l'ànima de un pensament d'ànima de gent que es parlava i es pot entendre el present si veus com actuaven desde la mirada del passat .

By: Alicia Garcia


Joan Maragall
Carta a Miguel de Unamuno: aquet video es veu les cartes que han pogut recopilar  


                                   
Barcelona, 24 de abril de 1907                                         
Sr. D. Miguel de Unamuno,
Muy querido amigo: Ya lo tengo, hélo aquí en mis manos, este deseado y querido libro; ya tengo a V. conmigo para siempre. Es un poeta, es el poeta castellano de nuestro tiempo, poeta al revés, o al menos, al revés nuestro; poeta de dentro a fuera. Porque, a nosotros, es la luz, son los campos, son los montes, son los actos y los gestos humanos los que se nos meten dentro y nos mueven, y vuelven a salir en palabras con el ritmo que ellos mismos han promovido en nosotros; pero en el poeta genuinamente castellano, en V., todo empieza dentro; allí está su luz, allí sus campos, allí sus montes, allí la humanidad toda y Dios mismo; u de allí sale originariamente el verbo inflamado para dominar, para hacer servir a su expresión, campos y montes y sol y estrellas, y los actos y gestos humanos, y al alma del universo. ¿Quién tiene razón? ¡Razón en poesía! La tiene V., la tenemos nosotros, cada uno tiene su razón: su razón poética, cuando se es poeta. Cuando hay emoción y potencia verbal se emociona a los demás; y esta es toda la preceptiva y toda la crítica que cabe en poesía. Pero la emoción de Vds. viene generalmente de la reflexión, y por esto a nosotros (intuitivos del alma universal a través del mundo) nos parece impura; y a Vds. la nuestra les parece sensual y vana. A nosotros, según Vds., nos ahoga la estética; a Vds. les consume la lógica, según nosotros. Pero cuando unos y otros llegamos a la mayor altura, nos encontramos abrazados, y nos preguntamos de donde venimos. Así en nosotros cuando la flecha disparada por el sentido llega a lo más alto, la emoción sensual puede volverse sublime concepto; así V. en un abstracto credo poético, hablando de la verdad, puede llegar a decir esa cosa de sublime plasticidad:
«La desnudas con tus manos, y tus ojos gozarán de su belleza»
puede evocar aquella visión de un objetivismo ético en cuatro versos, llenos, definitivos, inmortales, («Cataluña, Castilla, Portugal y Francia»)… («Francia dulce» me gustaba más que la «Dulce Francia». ¿Por qué? Quizás porque fue la impresión primera y, por tanto, definitiva)
«Cuando se acuesta el sol en el ocaso
deja tras su carrera
vibrando luminoso en la lata esfera
el áureo polvo de su augusto paso»

¡Oh, grandeza clásica! También dice V.:
«El dolor o la nada»
¿Por qué?

«Y en las serenas tardes
de los tranquilos días»

Veo aquí un inmenso paisaje que no es dolor, ni es la nada.
Pero lo más fuerte y de entonación más seguida, es lo que viene de dentro y domina toda imagen y apariencia: El último héroe, los Salmos, La vida es limosna, y también las que parecen venir de fuera, pero cuya exterioridad es sólo un punto de apoyo para la reacción interior, La Catedral de Barcelona, La Basílica de Santiago de Bilbao, La muerte del perro; y después, y quizás antes, los que V. dice incidentes afectivos, pero en cuya alteza muere la incidentalidad, aquel A sus ojos, lo más vivo quizás del libro, y aquel Cruzando un lugar, breve flor de eternidad.
Castilla ha de poner a V. sobre el trono de su decadencia. ¿Qué va a decir Dios mío, qué podrá decir la crítica madrileña sobre este libro austero? En aquel trono ideal o ya le he colocado, y le colocará todo el que sienta lo que es poesía en cualquier parte del mundo; pero yo lo pongo, además muy al lado de mi corazón.
Suyo,
Maragall
Joan Maragall, Carta a Miguel de Unamuno. Barcelona: Sala Parés Llibreria, 1930
cliqueho aqui per veure d'on l'estreta 

miércoles, 22 de marzo de 2017

Es podria fer un segon juici de Nuremberg? Un deure o una obligació democratica Per Alicia Garcia



                       

Potser veient com es porta tot en aquest pais a puny ,mano i ordeno crec que estem en una guerra freda entre Espanya i Catalunya doncs sembla un combat invisible que s'aplica imposant la llei.



Una llei que tan sols empara un bàndol, el bàndol del Gloriós Moviment: 
Monarquia i cortesans s'imposen a un poble que lluita amb força per sobreviure i desitgen la llibertat.



Perquè cito Nuremberg?

Per que en finalitzar la segona guerra mudial es va fer justícia ...van seure a les banquetes a qui va causar el més terrible i atroç dels crims de la humanitat, van intentar aniquilar de la faç de la terra el poble  jueu, els comunistes, els anarquistes, els d’esquerres, els gays i lesbianes..mal.lalts mentals ,mal formats  o impossibilitats....

 Les cendres a milions d'éssers humans: homes dones, nens, nenes, ancians, ancianes, minusvalids, malalts mentals.... amb ànima pensament, famílies senceres que clamaven llibertat, igualtat, benestar..

Perquè un segon judici com el que es va fer a Nuremberg?
                                                  

Perquè aquí, a Catalunya vivim el mes terrible dels moments democràtics de la història. 
Ens estan impedin triar, sí, triar el nostre avenir com volem.
La democràcia és formada per la llibertat d'elecció i pel que sembla aquí depenent el pensament és determinantment  prohibit, doncs de qualsevol manera, actuan traient una llei i posant-la a denúncia.
Així parlavan i actuaba la guardia civil...
I tothom ho entendía i callava a tot alrededor a Espanya...
Es necesari un tribunal com es va fer a Nuremberg ...Molt necesari

És delicte, no deixar expressar la voluntat d'una gran mayoria de gent que ja va decidir el seu futur en diverses ocasions:  9 de novembre, 27 de setembre i que pròximament reafirmarem aquest any 2017 a mitjan setembre.

..Per això nostres representants triats mitjançant el vot compleixen com a bons representants la voluntat del seu poble Catalunya vol un estat independent dirigit des de Catalunya i pel que sembla ni el vot ni l'opinió d'una localitat és suficient per arribar fer entendre a qui no vol escoltar com bé va dir el Papa Francisco, s'escolten tan sol així  mateixos com si tinguessin la unica razon de l'existència.
.


                                           Clica AQUI per veure el vídeo 




cert...

aquet es el problema...

com es vol que se arregli el problema de entendres entre Espanya i nosaltres que volem la llibertad del nostre poble? 

si no ens volen escoltar




Boicot a Gijon 



S'ha arribat a voler prohibir la llengua catalana, ocultar la nostra història.
Han matat a qui no pensava igual que ells o parlava en una altra llengua, àdhuc és hora de desenterrar a gent en fosses comunes....àdhuc és hora de llevar plaques en record al triomf gloriós franquista




No us sembla que ja va sent hora de que tambe  aquí tinguem  justícia?

Crec que justícia hi ha però és declinada a la voluntat de qui mana per això crec que es deberia demanar un judici neutre, net, amb proves , les tenim, i és necessari que es desperti, que torni a renéixer el espiritu de qui va lluitar  per aconseguir la llibertat la igualtat i el desig a un avenir als nostres fills i néts amb l'esperança de crear una societat horitzontal on troba plenitud, cultura, desenvolupament, qualitat de vida mancada en l'actualitat per qui tan solament vol càstig, rebre i omplir les seves arques fruit de la sang, pena, sacrifici, malament estar de tot un poble.

El nacisma decia a les portes dels camps d’extermini:




“El treball os farà lliures”

Ha quin preu?..

Esclavitud, malament pagats, poca qualitat de vida, mala sanitat....
Senyors la història es repeteix...no hi ha bombes, no hi ha camps d'extermini...és diferent però al nostre poble ...el estan exterminant a poc a poc

No deixant-ho actuar, negant-li tot...treball digne fins a jubilació.
No tenim gens segur....i ells cada vegada mes rics....és igual si mors en una cantonada....és una forma d'extermini...segle XXI ...encara que l'estat actua com al segle XIX amb cortesans i monarquia intocable

Per la Republica Catalana lluitem per trobar justícia ...sense justícia no podrem ser lliures les lleis actuals són espanyolas :..
Es necessita amb caràcter d'urgència la llei de transitorietat judirica desamarrarse dels colonitzadors i cridar a judici a qui han actuat de manera delictiva al nostre poble i a la nostra llibertat.

Enllaç sobre el judici de Nuremberg clica AQUÍ

Susana Diaz vol enterrar el corrador del Mediterrani clica AQUI 

                                               El millor discurs de Chaplin fantàstic 


“Aquí tambe van patir una guerra i encare hi son , no ha finalitizat com cal la nostra historia  encare ni han dos bànduls i ens volen deixar morir “