Mons catolics paral.lels

Realment l'esglesia a Espanya es revolta està cla que el pensament es ben diferent .

By: Alicia Garcia 

L'esglesia a Catalunya es ben clara que va a favor del procés sobrirà tenim visió europea com ben clà explica el bisbe de Solsona que està ben declinat al procés soberanista i demana que es voti a la candidatura de Junts per Sí.... :

El bisbe de Solsona demana el vot per Junts pel Sí
Els bisbes catalans responen el cardenal Cañizares i defensen la «legitimitat moral de totes les opcions polítiques» :
Durant els darrers temps, el discurs de Novell ha trencat radicalment la percepció inicial. Ho va fer l'any passat, pocs dies abans de la Diada, quan en el Full diocesà va assenyalar: "Quan s'afirma que Catalunya no té dret a l'autodeterminació i que seria il·legal la consulta, s'està usant la llei per impedir un dret fonamental que és anterior i superior a l'ordenament jurídic vigent". Ara, quan només falten quatre dies per la data clau del 27-S, es torna a pronunciar en el mateix sentit.

Més informació clican enllaç

http://www.naciodigital.cat/noticia/94997/bisbes/catalans/responen/cardenal/canizares/defensen/legitimitat/moral/totes/opcions/politiques


http://www.naciodigital.cat/noticia/95024/bisbe/solsona/demana/vot/junts/si

Enllaç:  El bisbe de Solsona anima a tocar les campanes diumenge per anunciar que "ha arribat el dia de la llibertat"

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha animat a totes les parròquies de Catalunya a tocar les campanes diumenge a les nou del matí per anunciar que "ha arribat el dia de la llibertat". Novell ha afegit que és "el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble". Així ho ha manifestat a la glossa del dia 27 que s'ha publicat aquest dimecres a la pàgina web del bisbat de Solsona.

 Ben clà es la diferencia de pensament que ni a a l'esglesia nacionalista espanyola que viu encare a la dedad Mitjana...on la foscor i la por apasiguava a la gent del poble plà,  veuen perillar el seu patrimoni ni declaran a hacienda i es un món apart...fins cuan ?...obliga a anar aquet divendres a  resar com si les coses de la vida s'arreglesin fen un miracle ...

 "resar per la unitat d'Espanya"
"Des del punt de vista moral el que passi el 27-S planteja unes qüestions de gran gravetat", afirma en una carta
El cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha fet una crida aquest dimarts als fidels de la diòcesi a "resar per Espanya i la seva unitat". Per aquest motiu ha convocat una vigília a la Catedral el proper divendres a les 20:00 i ha demanat a totes les parròquies que incloguin oracions per aquesta mateixa intenció durant un mes en totes les misses.

"No hi ha cap justificació moral per a la secessió", ha argumentat Cañizares, que ha enviat una carta pastoral, firmada també pel bisbe auxiliar de València, Esteban Escudero, on han afirmat que cal resar a favor de la unitat d'Espanya "davant la urgència que hi ha, davant la gravetat i la decisiva situació on ens trobem".

Tot i això, la carta assegura que "no entrem en valoracions polítiques" i que "des del punt de vista moral el que passi el 27-S planteja unes qüestions de gran gravetat"
 
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/16284/bisbe/solsona/demana/vot/junts/si

El Papa Francisco está a favor de la independencia...

 

 

Después de la audiencia con Martínez Sístach, cardenal y arzobispo de Barcelona, el Papa ha enviado este "tweet" que hace clara referencia a la cadena humana por la Independencia que se celebrará el día 11 de Septiembre.
 Por todos era sabido que el Papa Francisco es cercano a los postulados independentistas y que tiene estrechas relaciones con los jesuítas catalanes, una orden mendicante muy arraigada en Catalunya y que controla parte de la Educación concertada en el país.

 http://www.mediavida.com/foro/off-topic/papa-francisco-esta-favor-independencia-490140

Es clà i evident que l'esglesia Espanyola no segueiç lo que marca el Papa ...cada un segueiç móns paral.lels i demostra en claretat qui ha evolucionat i qui te un gran esforç que no evolucioni si no als seus interessos.

Acta Central a L'Hospitalet del LLobregat, dissabte , 19 de setembre del 2015 a la Farga

Aquet dissabte , 19 de setembre del 2015 a la Farga a hagut l'acta central a L'Hospitalet
amb la colaboració de: Raül Romeva,Carme Forcadell , Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueres , Eduardo Reyes, Anna Simó, Joan Ramon Casals...un acta que se ha fet de portes obertes  

La Farga a començar amb un caliu i un clam a la llibertat i independència, la gent entusiasmada clamavan aplauidin... Independencia!

Aproximadament haurien dintre del recinta unes 9000 persones  , no cavien mès era plé de gom a gom 

Ara os deixo que pogueu gaudir del explendit esdeveniment que hem tingut amb tots ells ha sigut tot un plaer poguer viure aquet moment ...amb moments de imensa emoció ...sentiment...i entrega a el poble

Junts per Sí ho farem possible !!! 

 

                                     

                                      

                                     

                                   

                                                             

                                     

                                                        

                                                

                                                                                                                      

                                              

                                           

                                         

                                                

                                             

Qué volen fer? Ens explican ....

Construir un nou estat és a dir ... disposar de les eines per donar respostes a les necesitats de la gent .

Tenin   capacitat i recursos suficients per millorar el nostre estat de benestari fer que tots puguin viure millor.

Catalunya forma part de la Unió Europea des de 1986 , quan Espanya hi va entrar. 

Per tant , ja som ciudadans europeus i tenim el dret de seguir-ho sent. 

Catalunya és un dels motors económics de la Unió Europea . Entre 2007 i 2011 ha estat el major contribuent net a la Unió Europea en relació amb el Pib.

Amb les eines pròpiesd'un estat , Catalunya no només seguirà a Europa formant part de la Unió Europea sinó , el qque més important, hi tindrà veu i vot propis per poder decidir a favor de la seva gent.

La capacidad de pagar les pensions depèn de la taxa d'ocupació de la proporció entre treballadors en actiu i pensionistes i de la qualitat que cotitzicada treballador.

A Catalunyala taxa d'ocupació és més alta i el salari mitjà és més elevat.Per tant, les cotitzacions són majors a Catalunya i, en conseqüència, les pensions en un estat català independient seran més segures.

A Catalunya , entre 1995 i 2011 les cotitzacions percebudes han estat de 23.874 milions d'euros més que les pensions pagades que cotitzacions percebudes : 109.521 milions d'euros de déficit.

Que  no ens enganyin: Catalunya contribueix a les pensions de tot l'Estat espanyol i no a la inversa.

Catalunya té un volum de població semblan al d'Austria, Suïssa, Dinamarca o Finlandia: quatre dels estats més próspers del món i amb els millors índex de desenvolupament humà, els millors en benestar .

Els països europeus petits són els que millor funcionen segons el World Economic Forum.

Les seves economies han de ser més obertes , amb més exportacions i impoetacions ; aix´ès el que els fa ser més competitius .

Catalunya exporta el 59% del que produeix , té una economia d'entre les més obertes d'Europa i una població amb una excel.lent formació. Podríem ser un d'aquest països.

Però l'economia catalana pateix un dèficit fiscal de 16.000 milions d'euros anuals, del 8,5% del PIB  de mitjana entre el 1986 i 2013 . 

Disposar d'aquest recursos és una de les grans oportunitats de la Catalunya independent, que podrà decidir i gestionar les grans infraestructures : ports , aeroports , corredor del Mediterrani o les xarxes ferroviaàries, i d'aquesta manera podrà prioritzar els interessos dels seus ciudadans.

Ara tenim l'oportunitat de construir un pais on no importil'origen, la nacionalitat o la llengua que parlis sinó la voluntat conjunta de construir benestar per tothom. Un pais que no farà un problemade la nacionalitat de cadescú , on mantindràs, la nacionalitat espanyolasi vols. Un pais orgullósde tenir el català, el castellà i 267 llengües més, que estarà obert al món.

Farem un país, que naixerà del vot dels seus ciudadans . I per aixó serà més democràtic des del minut zero. Cal una democràcia plena que sempre escolti la ciudadania, amb control polític i penal de la corrupció, on els grans monopolis estinguin controlats per òrgens reguladors inependents i les decisions les prenguin els ciudadans.

Amb transparència en les decisions i amb una veritable separació de poders. 

Fa massa anys que aguantem i paguem un Estat que va en contra nostre. Massa anys aportant el 19% de la riquesa, pagant el 20% dels impostos i rebent el 9% de les inversions. 

Amb el 17% dels estudiants i el 5% de les beques. Amb un 40% dels trens anteriors de 1975 que queden al conjunt del Estat.

Hem de dir prou al fet que es compleixi el 100% del pla de rodalies de Madrid  i només el 7% del de Catalunya. Prou a malbaratar inversions en AVE buits i no invertirallà on seria útilper fer

indústriai crear llocs de treball , com el corredor del Mediterrani i els accessos als ports de Tarragona i Barcelona . 

Portem massa anys pagant un Estat a qui no li agrada ni la nostra llengua ni la diversitat.Massa anys intentant canviar un Estat que no té la més mínima intenció de canviar.

Ara, proposem tenir un país que treballi a favor dels seus ciudadans , del seu benestar, de les seves vides.

FAREM UN PAIS NOU PERQUE TOTHOM H VISQUI MILLOR...

                          Vilaweb:        Vídeo integre del acta a la Farga de Junts per Sí

                                                                                                                

                                                       Imatges  del esdeveniment 

 

 

                          

 Mès informació :

Vilaweb : Romeva recorda que el mateix Obama va defensar que ‘la por no pot ser mai un argument en unes eleccions’

Eduardo Reyes (Súmate): 'A mi senyor Rajoy tu em vas fer independentista'

La inquisició. Expulsió dels jueus

Els progrons de 1391 van liquidaR UNA PART DE LA POBLACIÓ JUEVA I VAN DESTRUIR ELS CALLS  

                                              25/100 100 episodis de la historia de Catalunya

 

 

  Els pogroms de 1391 van liquidar una part de la població jueva i vandestruir els calls. Fert i fet , van tenir una altre conseqüència : la conversió al cristianisma , forçada o sincera, de molts jueus. Però els bateigs no van reduir l'odi acumulat cntra la seva comunitat . Fet i fet, els anomenats cristians nous(descemndents d'hebreus o d'islàmics)generaven  fins i tot més recels entre els cristians vells , ja que, en haver estat batejats , gaudien dels mateixos privilegis  i drets que la resta de la població.Per això, de manera progressiva , es van anar introduint els drecrets de puresa de sang , que prohibien l'accés dels cristians nous a determinades instàncies de l'administració.L'Esglesia o les universitats.

Sobre els cristians nous pesavala sospita de judaïtzar, és a dir, de mantenir en secret els seus ritus religiosos.. Això als ulls de l'Esglesia , els convertia en heretges. Per controlarlos de prop  , Ferran  e Isabelvan obtenir del papa Sixt IV una butlla que els permitia crear a Castella el Tribunal de Sant Ofici i de la Santa INQUISICIÓ (1478).

La Inquisició era un tribunal eclesiàstic destinat a combatre les heretgies.Pèro el seu contol  efectiu quedava en mans dels monarques, que desde el primer moment el van orientar cap al control dels conversos.

El tribunal utilitzava procediments poc habituals mantenia en secret el nom dels delators, no informava els detinguts dels delictes de què eren acusats, lleigia les seves sentències en actwes de fe públic, que incloïenla crema de la foguera dels condemnats a mort, i segregava els béns de tots els reus.

La seva actuació a la Corona de Castella, i especialmenta  les regions meridionals on els conversos eren més nombrosos , va ser contundennt , fins al 1498 van ser condemnats a mort més de 3000 persones inocents.

El 1483 Ferran II  va obtenir del papa el dominicà Tomàs Torquemada , que ja era inquisidor general de Castella , fos nomenat també inquisidor general de la Corona d'Aragó . Cal tenir en compta que la Corona Aragó ja existia una Inquisició des del sigle XIII que depenia de Roma i havia esdevingut pràcticament inoperant.

Amb el control de les dues Inquisicions , Ferran creà el Concell de la Suprema  i General Inquisició , que va SER L'UNICA INSTITUCIÓ DEL GOVERN COMUNA A TOTA LA MONARQUIA.



                                        clica:  Palau Reial albergava la Santaa inquisició a Barcelona

L'oposició a la instauració de la nova Inquisició va aplegar  les principals institucions de Catalunya. El gener de 1484 els braços es van negar a assistir a les Corts de Tarassona, on Torquemada havia de ser nomenat inquisidor general.El juny d'aquell any el Concell de Cent de Barcelona es va negar a aceptar la presència d'inquisidors castellans.
Però les resistències van ser en va . El 1487 els inquisidors castellans van entrar al cap i casal.Tot i així , l'oposició de les institucions al Sant Ofici es va prolongar durant més d'un segle.
La resistència a la nova Inquisició va permetre que molts conversoss'exiliessin al Rosselló, asleshores en mans de francesos.
Entre els anys1487 i 1505 el nou tribunalva processar a més de mil persones, 590 en absència, i en van executar a 38 inonens.
Mancava encare l'ultim capítol tràgic d'aquella tragedia.
El 31 de març del 1492 , encare sota l'impacta  de la Conquesta de Granada , els Reis Catòlics van decretar l'expulsió dels jueus. A CATALUNYA VAN MARXAR UNES 3000 PERSONES DEIXAN TERRES I FORTUNES. 
Moltes van instal.larse en terres de l'Imperi Otomà, altres a Holanda i d'altres a Anglaterra. Una cifre similar es va convertir i va romandre al paìs , tot restant sota control de la Inquisició.


                                                            Videos que parlen del tema
                                                       

mes clican ellaç: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/03/31/l%E2%80%99expulsio-dels-jueus/

La fi de l’absolutisme de 100 episodis clau de la història de Catalunya

La fi de l’absolutisme

El març del 1814, Ferran VIII  va retornar enmig de l’aclamació popular.Ell mateix va pronunciar la cèlebre frase:” Marchemonos, francamente , y yo el primero , por la senda de la Constitución”. Però ben aviat es va adonar que el impacte de les Corts de Cadis entre la població  habia estat molt escàs. Per Això, el 4 de maig , a València , va anul.lar la Constitució del 1812.

El Regne d’Espanya tornava a ser una monarquia absolutista. I els patriotes liberals que havien  lluitat pel retorn del rei ben aviat van haver de seguir les passes de l’exili iniciades mesos abans pels afrancesats.

El contexts europeu ho afavoria . Després de la definitiva derrota de Napoleon , es va imposar arreu la Restauració . Les grans potències vencedores ( Àustria , Rússia, i Prússia) van crear la Santa Aliança, a la qual també s’adherí la França de Lluís XVIII. L’objectiu d’aquest organisme era evitar la reimplantació del liberalisme arreu d’Europa.

Si calia mitjançant l’intervencionisme militar.

La monarquia restaurada no es va poder fer càrrec dels enormes problemes heretats en l’àmbit de la hacienda.

El procés d’emancipació de les repúblicas hispanoamericanes, iniciat en els anys anteriors, jà es trobava molt avançat . Per aquet motiu, la metròpolis no va PODER DISPOSSAR DELS ENORMES INGRESSOS QUE PROVENIEN DEL CONTINENT AMERICÀ. Ben a la inversa: va haver de finançar una costosa i, a la fí , inútil guerra de ultramar.

Pero la Guerra del Françès habvia permès que persones provinents dels estaments populars accedessin a l’oficialitat del l’exèrcit. Molts d’ells , caps de partides guerrilles en els moments difícils , van constatar en pròpia pell aleshores les discriminacions socials pròpies de l’Antic Règim.Per aizxò , dins l’exercit van persistir sectorsfavorablesal liberalisme. I els liberals , represaliats i amb poca presència arreu, vban fomentar els “pronunciamientos “, és a dir , els cops d’estat protagonitzats per comandaments militatars, tot iniciant una de les tradicions més fosques de l’Espanya contemporània.

No és estrany, doncs, que el règim liberal retornés a Espanya de la mà del “pronunciamiento” del tinent coronel Rafael del Riego l’1 de generdel 1820. Així, el Trienni Liberal va restablir la Constituciói va tiorar endavant la legislació iniciadfa a Cadis , que incloïa , entre altresmesures , l’abolició del règim senyorial, la supressió dels mayorazgos (tot permetent a la noblesa la venda del seu patrimoni inmobiliari) i la venda de les terres de monestirs.

El Trienni Liberal va ser enderrocat finalment per una nova invasió militar francesa.

Els anomenats Cent Mil Fills de Sant Lluís, que actuaven en nom de la Santa Aliança , van atravesar la frontera l’abril del 1823 i xcinc mesos desprès, el 30 de setembre, entraven a Cadis, on es trobava retingut Ferran VII. Barcelona , l’ultima reducta liberal , va ser ocupada al novembre. En una aparent paradoxa , molts dels hopmesque havien entrat a la Península el 1808 amb l’objectiu d’imposar les idees de la Revolució Francesa, ara hi retornaven per esclafar-ne els seus seguidors.

Els darrers anys del govern de Ferran VII SÓN CONEGUTS COM Década Ominosa. La repressió va tornar a fer estralls , però els sectorsmés radicals dins l’absolutisme acusaven el monarca de tebiesa, i a Catalunya van protagonitzar la insurrecció dels Malcontents (1827).

A la mort del rei que havia estat enomenat “el Desitjat” s’inicià, més tard una cruel guerra civil:la primera de les guerres carlines

El regnant de Pere II ,el gran

Amb 9 anys de regnant va fer algo extraordinari per Cataluna

 

 

Pere II de Barcelona i III d'Aragó i  I de València i Sicília deixà una emprenta decisiva en la història dels seus regnes , malgratque el seu regnat només durà nou anys. Dos dels nostres grans cronistes medievals el comparen amb Alexandre el Gran . Va ser un segon Alexandre per cavallería i per conquesta., afirma Bernat Desclot. I Ramon Muntaner escriu que altre Alexandre fóre estat al món si solsdeu anys hagués més viscut.
PereI nascut el 1240, tenia just 36 anys quan hheretà els regnes peninsulars del seu pare , Jaume I .: Catalunya, Aragó i Valencia. En morir , nou anys més tard , el 1285, havia incorporat.: Sicília i Malta i projectava la reincorporació al seu germà Jaume II , i que incloïa els comtats de Rosselló i Cerdell.
Mentre va viure Jaume I , les topades entre el monarca i el seu hereu van ser freqüents . Un punt de fricció va ser a Sicilia . El regne havia estat envaït per Carles d'Anjou el 1266., amb el suport de França i del papa Climent IV. L'esposa de Pere , Constança de Sicília 1268 darrers representants mascles de la dinastia dels Hohenstaufen.
El 30 de mrç del 1282 els sicilians es van revoltar contra el dominació francesa , en l'episodi conegut com vespres sicilians, i demanaren suport a Pere . L'estol català , que en aquells moments suposadament  projectava la conquesta del nord dd'Africa , es desplaça cap l'illa .
En els mesos següents , les tropes catalanoaragoneses , encapçalades pels almogavers, van garantir el domini de Sicilia , mentre les galeres capitanejades per Roger de LLúria s'esenyorien del mar.
La conquesta de Sicília provocà  les ires papals i l'enemistat de França.(no lis interesava a Roma una Catalunya gran). Pere el Gran va ser  excomunicat i desposseït de tots els seus regnes pel papa Martí IV . Per instigació seva, Felip III l'Ardit de Françaliderà una croada  contra Catalunya , que comptà amb el suport de Jaume II de Mallorca el seu germà, que li`permeté travessar els comtats de Rossellò i Cerdella. Els croats , molt superiors en nombre i en potencial militar , van assetjar Girona a prtir del 27 de juny del 1285. Tanmateix l'extensió de la pesta negre entre el ejercit croat i la derrota francesa a la batalla nava de les illes Formiguesque tancà les posibilitats d'aprovisionament , obliga els invasors a retirar-se . l'exercit en retirada va ser duríssimament delmat pels almogavers al coll de Panissars.
Les victories de Pere el Gran davant uns enemics molt superiors en termes demogràfis i economics posen tambe la precocitat de la Corona d'Aragó en el tomb cap a la formació de l'Estat modern  , un fenomen aleshores tot just iniciat a les monarquies d'Europa. El canvies palès en l'hegemonia de l'infanteriaprofessionalitzada els temuts almogavers, per sobre de la cavalleria i en les noves modalitats de la guerra naval. Cap devanters...També ho een la recerca de consensospolítics , ja que la Cort General de Barcelonade 1283 va posar les bases del pactisme, es a dir , del govern compartit entre dues sobiranies, la del rei i la de la terra, representada en els braços.
Pere Gran va ser enterrat al monastir de Santes Creus , com ell havia demanat. La seva tomba es l'unica sepultura reial catalana que no va ser profanada. Recentment ha estat restaurada i estudiada pel Museu d'Historia de Catalunya

estret del capitol   13/100
del llibre 100 episodis clau de la historia de catalunya     
 autor: Agustí Alcoberro

Catalunya no es va fer en dos dies....el somni Occità...tornarem anar junts.

El somni Occità

           ...tornarem anar junts.

 

 

Els comtes de Barcelona van mirar sempre cap el nord. Ja en el sigle XI, entre els anys 1067 1070, Ramon BerenguerI va comprar els drets senyorials sobre Carcassona i Rasès.Uns anys més tard, en el 1112 , Ramon Berenguer III es casavaamb Dolça de Provença i estenia els dominisdel casal de Barcelona sobre la Provença, MillauGavaldà i altres territoris.Encare en la mateixa línea, PereI el Católicmaridà amb Maria de Montpeller1204.
Occitània erea aleshores un espai profundament romanitzat amb un índex econòmics i culturals molt elevats . La llengua occitana, o provençal, havia estat la pimera llengua vulgar que havia regenerat una poesia culta, admirada arreu d'Europa . Els trobadors haurien difós nous models culturals , com l'amor cortès, i tenien seguidorsi imitadors, en totes les corts. Occitània era, a més , una terra de senyors, però sense un rei. Els comtes de Barcelona, aviat també reis d'Aragó , no eren els únics que h movien fitxa . Hi havia també els comtesde Tolosa, en franca rivalitat amb aquests. I, a ponent i el nord, dos poderosos reis : el d'Anglaterra, parapetat a la costa atlàntica, i el de França , que esperava la seva oportunitat.
Les terres d'Occitania van veure el desplegament d'un nou corrent religiós , el catarisme, que ben aviat va ser condemnat com heretgia per l'església romana.Els càtars eren coneguts també amb el nom d¡abigesos d'ençà quue es van donar a coneixer en un concili realitzat prop d'Albí el 1116.
Ells s'anomenaven bons homes o, simplement, cristians.. Els càtars sostenien que l'univers era el resultat de l'enfrotament essencial entre el b´i el mal, en què ubicaven l'esglesia oficial. Predicaven la pobresa, negaven l'existència dels sacraments i creien en la reencarnació.L'11 de març del 1208 el papa InocenciIII va predicar la croada contra els càtars. Era la primera croada que no s'adreçada a Terra Santa i no s'enfrontava als infidels, sinó als heretges. La crida papal va aplegar uns cinc mil genets i uns deu o quinze mil  infants  vingutsdel nord. Al seu davant s'hi va posar el legat pontifici Arnau Amalric , monjo cistercenc.. Les pràctiques de l'exèrcit de la creu van ser d'una enorme brutalitat . Amalricva ordenar a Besiers l'assassinat de més de vint mil persones la pràticatotalitat de la oblació que s'hi havia refugiat, al.legant que Deu ja distinguiria entre els bons i els heretges.
El compta de Barcelona i rei d'Aragó, Pere I el Católic , va optar per defensar els seus vassalls. El 1204 havia obtingut del papa aquest titul , en renovar el vassallatge dels seus regnesa Roma. El 1212, juntament amb els reis de Castella i de Navarra , tot just acabada de guanyar als almorpavits la batalla de Las Navas de Tolosa, que suposà la consolidació de l'hegemonia dels regnes cristians a la Península. Tanmateix, un any després, el 12 de setembre del 1213 , s'enfrontà a Muret , juntament amb altres nobles occitans , a les tropes croades comandades per Simó de Montfort . La batalla va ser esdevenir una autèntica desfeta per als catalans i occitans, i Pere I hi perdé la vida.
La croada es prolongà fins 1255 i suposà l'anihilació dels albigesos i el domini del rei de França sobre Occitania. Molts occitans es van refugiar a Catalunya, que va ser també el reccer de la poesia trobadoresca. La Corona d'Aragó , però restà en mans d'un infant de cinc anys, presoner del botxí del seu pare, Simon de Montfort , el infant Jaume I. La seva supervivència com a entitat política va estar en entredit durant dècadas...jà que era amagat.

Estret del llibre: 100 episodis clau de la historia de catalunya  
Capitol 10/100
autor: Agustí Alcoberro

Recordan....el 10 de setembre 2014 al Fossar de les moreres

El 10 de setembe se va celebrar al Fossar de les moreres el acta com cada any de la marxa de les antorxtes...la entrega de flors  als soldats caiguts del poble de Catalunya . 

Organitzat per "Som Països Catalans."
Aquet any conmemoran el tricentenari ha sigut un acta quelcom diferent al reste ...Deixo alguns vídeos on es veu el moment , la plaça repleta de gent de gom a gom es pot veure el sentiment que es respirava aquell precís moment.

 

 "Volem tindre el Estat    que ens van pendre a la força"

https://www.youtube.com/watch?v=JuvAKmVTODE

 

 

"Venim de totes parts de la nació catalana"
https://www.youtube.com/watch?v=l3NXnwotOeo