La fi de l’absolutisme
El març del 1814,
Ferran VIII va retornar enmig de
l’aclamació popular.Ell mateix va pronunciar la cèlebre frase:” Marchemonos,
francamente , y yo el primero , por la senda de la Constitución”. Però ben
aviat es va adonar que el impacte de les Corts de Cadis entre la població habia estat molt escàs. Per Això, el 4 de
maig , a València , va anul.lar la Constitució del 1812.
El Regne
d’Espanya tornava a ser una monarquia absolutista. I els patriotes liberals que
havien lluitat pel retorn del rei ben
aviat van haver de seguir les passes de l’exili iniciades mesos abans pels
afrancesats.
El contexts
europeu ho afavoria . Després de la definitiva derrota de Napoleon , es va
imposar arreu la Restauració . Les grans potències vencedores ( Àustria ,
Rússia, i Prússia) van crear la Santa Aliança, a la qual també s’adherí la
França de Lluís XVIII. L’objectiu d’aquest organisme era evitar la
reimplantació del liberalisme arreu d’Europa.
Si calia
mitjançant l’intervencionisme militar.
La monarquia
restaurada no es va poder fer càrrec dels enormes problemes heretats en l’àmbit
de la hacienda.
El procés
d’emancipació de les repúblicas hispanoamericanes, iniciat en els anys
anteriors, jà es trobava molt avançat . Per aquet motiu, la metròpolis no va
PODER DISPOSSAR DELS ENORMES INGRESSOS QUE PROVENIEN DEL CONTINENT AMERICÀ. Ben
a la inversa: va haver de finançar una costosa i, a la fí , inútil guerra de
ultramar.
Pero la Guerra
del Françès habvia permès que persones provinents dels estaments populars
accedessin a l’oficialitat del l’exèrcit. Molts d’ells , caps de partides
guerrilles en els moments difícils , van constatar en pròpia pell aleshores les
discriminacions socials pròpies de l’Antic Règim.Per aizxò , dins l’exercit van
persistir sectorsfavorablesal liberalisme. I els liberals , represaliats i amb
poca presència arreu, vban fomentar els “pronunciamientos “, és a dir , els
cops d’estat protagonitzats per comandaments militatars, tot iniciant una de
les tradicions més fosques de l’Espanya contemporània.
No és estrany,
doncs, que el règim liberal retornés a Espanya de la mà del “pronunciamiento”
del tinent coronel Rafael del Riego l’1 de generdel 1820. Així, el Trienni
Liberal va restablir la Constituciói va tiorar endavant la legislació iniciadfa
a Cadis , que incloïa , entre altresmesures , l’abolició del règim senyorial,
la supressió dels mayorazgos (tot permetent a la noblesa la venda del seu
patrimoni inmobiliari) i la venda de les terres de monestirs.
El Trienni
Liberal va ser enderrocat finalment per una nova invasió militar francesa.
Els anomenats
Cent Mil Fills de Sant Lluís, que actuaven en nom de la Santa Aliança , van
atravesar la frontera l’abril del 1823 i xcinc mesos desprès, el 30 de
setembre, entraven a Cadis, on es trobava retingut Ferran VII. Barcelona ,
l’ultima reducta liberal , va ser ocupada al novembre. En una aparent paradoxa
, molts dels hopmesque havien entrat a la Península el 1808 amb l’objectiu
d’imposar les idees de la Revolució Francesa, ara hi retornaven per esclafar-ne
els seus seguidors.
Els darrers anys
del govern de Ferran VII SÓN CONEGUTS COM Década Ominosa. La repressió va
tornar a fer estralls , però els sectorsmés radicals dins l’absolutisme
acusaven el monarca de tebiesa, i a Catalunya van protagonitzar la insurrecció
dels Malcontents (1827).
A la mort del rei
que havia estat enomenat “el Desitjat” s’inicià, més tard una cruel guerra
civil:la primera de les guerres carlines
No hay comentarios:
Publicar un comentario