Què passarà amb els treballadors publics estatals? By: Alicia García

Assamblea.cat:

 

AMB LA INDEPENDÈNCIA......

Què passarà amb els treballadors publics estatals?

 
El nou està català assumirà funcions en àmbits en els que actalmet no té competències i , per tant, comparà  amb l'experiència dels professionals de l'Administració que avui trevallen en les dependències catalanes.
La continuïtat i integració dels trevalladors públics en la nova administració està prevista. Estudis institucionals sobre procés de transició cap un nou Estat contemplen la integració d'aquets professionals a l'administració catalana, sempre que així ho desitgin.
La llei de transitoritat que aprovarà el Parlament de Catalunya grarantirà que tot el personal al servei de les Administracions Públicas inclosa l'estatal, mantinguin els seus drets i deures ; la seguretat judirica i el principi bàsic de la continuïtat dels serveis públics.
L'administració de la República Catalana necessitarà molts més efectius que els que té avui la Generalitat,per les noves competències i funcions que tindrà i perque el percentatge d'empleats públics a Catalunya és molt baix en comparació amb els p^ïsos del nostre entorn europeu. Aquest creixement serà perfectament assumible amb els nous recursos de que es disposarà.  Als actuals funcionaris de l'Administració General de l'Estat , se'ls obriran oportunitats de promoció professional en una Administració en creixement, i participaran en la creació d'una Administració estatal moderna, àgil i eficaç.Els trevalladors públics estatals que ho desitgin seràn decisius en l'administració de la República Catalana!!

                                
Som la autonomia que té menys funcionaris de  ESpanya i dels cuals provenen de fora de l'autonomia

Cobraran els seus sous els trevalladors públics?

El moment en què l'Estat espanyol deixi d'abonar les prestacionsals ciudadans catalans és el punt en què reconeixerà la independència de la República Catalana i aquesta passarà a fer-se'n càrrec.
En l'escenari més lògic , el d'un acord amb l'Estat espanyol, la situació serà molt sencilla , ja que les novescompetències de l'Administració catalana vndran automàticament acompanyades dels recursos corresponents  provinents dels impostos recaotats a Catalunya.
La Catalunya independent és perfectament viable financera i econòmicament. De nou , els costos adicionals del nou estat estan contemplats i previstos i són perfectament assumibles des del primer dia. Els recursostributaris que generem garanteixen que es podrà fer front a les necessitats del finançament de la nova República(que seran d'uns 4.000.5.000 milions de € mensuals adicionals) per fer front als salaris dels funcionaris, les pensions, lesprestacions d'atur i les noves despeses corrents.
En cas que no hagi entesa amb l'Estat espanyol( fet que suposaria no assumir part del seu deute i comptar amb una economia absolutament sanejada), està previst acudir a fonts de finançament com prèstecs d'entitats financieres; l'emissió del deuta  públic pel nou Banc cental; l'emissió de bons bescanviables per impostos-
Els sous dels trevalladors públics estan garantits , en qualsevol dels escenaris , des del primer minut!!!.




LA ASSAMBLEA.CAT ens diu a tots els catalanans

CATALUNYA : nou estat.
" Comptem amb tots vosaltres per ferla ben gran "

                                Vota Junts per Si o La CUP 

              Son els dos vots que ens portaràn cap l'independència


Per mès informació:
LLibre blanc de la Transció Nacional e Catalunya. Informe 16,"La succeció d'ordenaments i Administracions".
LLibre Blanc de la Transcisió Nacionalde Catalunya. Informe 18, "La viabilitat fiscal i financiera d'una Catalunya independent"
Estatuir Catalunya, apartats 2.3(Acors de restitució de sobirania) i 3.5(Administració eficient)
www.elclauer.cat
Web de la Sectorial d'Administració Pública del'ANC
http://administracioxindependencia.cat

Sumate con causa

De los 16.000.000 millones que cada año se van y no vuelven....

    el vídeo que amb claretat diu¿ qui treu les castanyes del foc a Espanya?

 

¿Cómo conseguimos que vuelvan ?

¿Lo vamos pidiendo poco a poco , a quien gobierne en Madrid, a cambio de votos?

Eso ya lo hicimos. Durante 20 años . Resultó agotador.

¿Hacemos un nuevo Estatut?

Eso ya lo hicimos. El PSOE se lo cepilló. El Constitucional lo remató. Y todos incumplieron lo que quedó en pié.

¿Pedimos un régimen económico como el que tiene el vasco?

Eso ya lo hicimos . Rajoy le dió portazo de inmediato y el PSOER no abrió boca.

¿Lo fiamos todo a la reforma constitucional que propone el PSOE?

Susana Diaz ya dijo hace meses que la soliradidad no se tocaba.

O sea, que poco dinero de más va volver.

¿Votamos o Podemos?

¿Crees que un solo partido, que no pasará del 25% de votos, va a poder cambiar algo? ¿ Y con qué dinero crees que pagarian los innumerables cambios que proponen hacer en España?

¿VOTAMOS LA INDEPENDENCIA?

Es la única opción que nos queda...¿Te sumas?

Sostenibilitat del sistema de pensions a Catalalunya

Ahir vaig ser voluntaria de Junts per Sí i la veritat va ser molt agradable veure la gent ens preguntava sobre que pasaria amb les seves pensions , es lógic que hi estiguin preocupats, peró no han de patir, dons.... Junts per Sí ...estan plenament organitzats i saven el que han de fer..tant sols Espanya a creat un regin de por per amarrar-nos fer-nos creure.. un sentit de incerteça:' els bancs marxaran, les pensions no les reberan, desapareçerem de l'Unió Europea...tot amb un sol sentit... fer-nos por....

Tenim sort que Margallo i Rajoy sense saverho ens han demostrat com pensen i el que volen...'Som una colonia com Argelia o Cuba que cuan es van independitzar van perdre la nacionalitat espanyola...en fi tot el que ens han fet i fan borda la mentida i la ilegalitat jugan amb el poble jà que ignoran lleis i la defença de un poble...

En va caure ahir a les meves mans un folletó del que van repartir alguns...sobre la sostenibilitat del sistema de pensions on explica ampliament amb arguments per el que fa la viabilidad finaciera, algunes observacions sobre el cuadre de el saldo de la seguridad social : saldo: ingressos-despeses-M€(preus corrents) i per finalitzar arguments sobre la seguretat política i juridica i realment se arriva a la conclussió que: l'anàlisis de l'evolució de le cotitzacions i les pensions dels darrers quinza anys, demostra que Catalunya les pensions estan totalment garantides i es poden incrementar.

Seguidament exposo els arguments perl el que fa a la viabilitat financera...

El sistema de pensions espanyol es basa en el principi de repartiment.Les pensions es pagan amb les cotitzacions dels trevalladors del mateix periode.I si aquestes són insuficients , el Govern de l'Estat compta amb recursos: el Fons de Reserva o l'aportació del pressuport estatal ( que es finança amb els impostos de tots els ciudadans).

En aquet sentit, cal recordar que l'Estat recapta més per cotitzacions i impostos a aquelles zones que tenen més ocupació ( com és el cas de Cataluny ).
Catalunya té una pobleciió de 7,7 milions , un 16,4%de la població  total espanyola (46,7 milions), però compta amb 3,05 milionsd'afiliats , el que representa un 17,7% del total d'afiliats  Espanya (17,2milions). Per tant , el percentage d'afiliats catalans a la SS és superior al percentatge de població catalana respecte a l'espanyola.

En els anys d'expansió económic a Catalunya hi ha un superàvit molt important en Seguritat Social, ja que les cotitzacionssón molt superior a les pensions i altres prestacions de la Seguridad Social. A Espanya des de fa anys inclusiu en els anys d'expansió , el saldo es deficitari.
En aquests moments , degut a la crisi economica i a l'elevada taxa d'atur , els ingressos que s'obtenen de les cotitzacions són insuficients . Però és fals  que, com s'ha dit, els catalans rebin les seves pensions gracies a la" solidaritat" de la resta de l'Estat .
Les cotitzacions en els anys de crisis i molta desocupació són insuficients a tot l'Estat , no només a Catalunya , i el Govern de l'estat està utilitzan altres recursos que no venen de les cotitzacions (com el pressupost o la caxa de pensions) per compensarho.
Per tant , si Catalunya disposés de les mateixes eines que té l'Estat , és a dir, si controlés les seves bases fiscals i recaptés els seus impostos , en el anys de saldo negatiude la Seguritat Social disposaria d'instruments tributaris propis per poder fer front als seus compromisos, que és el que está fent ara l'Estat.
Malgrat que, ara mateix , el sistema de SS és defitiari a tot el Estat en general, si analititzem l'evolució històrica dels ingresos i despeses veurem que un sistema de pensions català és més sostenible que el sistema estatal , i que, per tant , el sistema de pensions espanyol és i ha estat més sostenible amb Catalunya que sense ell. Més que Catalunya qui ha de térmer per poder mantenir els sistema de pensions en un futur és l'Estat espanyol.

El següent quadre mostre el saldo de les contribucions i prestacions de la SS a Catalunya i a Espanya en el periode 1995-2011 . La seva anàlisis permet concloure que un sistema e pensions català anàleg a l'actual seria totalment sostenible, mente que l'espanyol acumula dèficits des del principi del periode:

Arguments sobre la seguretat política i judírica 

L'Estat no pot  discriminar els beneficiarisde les pensions per motiu de residència, atés que aquestes discriminació seria contrària al Conveni Europeu de Drets Humans del Concell d'Europa , del qual Espanya n'és part, i a la Carta Social Europea del Consell d'Europa.
Lóbligació de pagar les pensions està judíricament  i políticament blindada, fins al puntque s'ha atés sempre en tots els processos de separacióque hi ha hagut a Europa en els darrers descennis. Qui recapta (actualment, l'Estat) té l'obligació de pagar les prestacions mentre recapti.
Quan l'Estat deixi de recaptar,és a dir , quan hagi reconegut la independència de Catalunya , deixarà de pagar i, en aquell mateix moment , el nou Estat recaptarà i pagarà.
Per tant l'Estat quan el Govern espanyol , insinua que una Catalunya  independent "no podria pagar les pensions" demostra una falta de respecta per els drets individuals adquirits.Les pensions estan garantides  des del puntde vista polític i judiric, es pagaran SEMPRE. L'única deferència és qui paga Ara, l'Estat paga les pensions perquè recapta: en una Catalunya independent, recaptaria Catalunya i pagaria les pensions a Catalunya.
La seguretat juridica del sistema de pensions català es donarà des del primer moment creant l'Agència Catalana de Protecció Social, aplicant la mateixa normativa legal i els mateixos procediments que fins ara, inclosos els convenis internacionals. La nova Agència Catalana de Protecció Social haurà de d'adherirse a l'Associació Internacional de Seguretat Social i tota altre instancia internacional on es tractin  termes de protecció social.  

Mons catolics paral.lels

Realment l'esglesia a Espanya es revolta està cla que el pensament es ben diferent .

By: Alicia Garcia 

L'esglesia a Catalunya es ben clara que va a favor del procés sobrirà tenim visió europea com ben clà explica el bisbe de Solsona que està ben declinat al procés soberanista i demana que es voti a la candidatura de Junts per Sí.... :

El bisbe de Solsona demana el vot per Junts pel Sí
Els bisbes catalans responen el cardenal Cañizares i defensen la «legitimitat moral de totes les opcions polítiques» :
Durant els darrers temps, el discurs de Novell ha trencat radicalment la percepció inicial. Ho va fer l'any passat, pocs dies abans de la Diada, quan en el Full diocesà va assenyalar: "Quan s'afirma que Catalunya no té dret a l'autodeterminació i que seria il·legal la consulta, s'està usant la llei per impedir un dret fonamental que és anterior i superior a l'ordenament jurídic vigent". Ara, quan només falten quatre dies per la data clau del 27-S, es torna a pronunciar en el mateix sentit.

Més informació clican enllaç

http://www.naciodigital.cat/noticia/94997/bisbes/catalans/responen/cardenal/canizares/defensen/legitimitat/moral/totes/opcions/politiques


http://www.naciodigital.cat/noticia/95024/bisbe/solsona/demana/vot/junts/si

Enllaç:  El bisbe de Solsona anima a tocar les campanes diumenge per anunciar que "ha arribat el dia de la llibertat"

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha animat a totes les parròquies de Catalunya a tocar les campanes diumenge a les nou del matí per anunciar que "ha arribat el dia de la llibertat". Novell ha afegit que és "el dia que tenim a les nostres mans la decisió sobre el futur del nostre poble". Així ho ha manifestat a la glossa del dia 27 que s'ha publicat aquest dimecres a la pàgina web del bisbat de Solsona.

 Ben clà es la diferencia de pensament que ni a a l'esglesia nacionalista espanyola que viu encare a la dedad Mitjana...on la foscor i la por apasiguava a la gent del poble plà,  veuen perillar el seu patrimoni ni declaran a hacienda i es un món apart...fins cuan ?...obliga a anar aquet divendres a  resar com si les coses de la vida s'arreglesin fen un miracle ...

 "resar per la unitat d'Espanya"
"Des del punt de vista moral el que passi el 27-S planteja unes qüestions de gran gravetat", afirma en una carta
El cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha fet una crida aquest dimarts als fidels de la diòcesi a "resar per Espanya i la seva unitat". Per aquest motiu ha convocat una vigília a la Catedral el proper divendres a les 20:00 i ha demanat a totes les parròquies que incloguin oracions per aquesta mateixa intenció durant un mes en totes les misses.

"No hi ha cap justificació moral per a la secessió", ha argumentat Cañizares, que ha enviat una carta pastoral, firmada també pel bisbe auxiliar de València, Esteban Escudero, on han afirmat que cal resar a favor de la unitat d'Espanya "davant la urgència que hi ha, davant la gravetat i la decisiva situació on ens trobem".

Tot i això, la carta assegura que "no entrem en valoracions polítiques" i que "des del punt de vista moral el que passi el 27-S planteja unes qüestions de gran gravetat"
 
http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/16284/bisbe/solsona/demana/vot/junts/si

El Papa Francisco está a favor de la independencia...

 

 

Después de la audiencia con Martínez Sístach, cardenal y arzobispo de Barcelona, el Papa ha enviado este "tweet" que hace clara referencia a la cadena humana por la Independencia que se celebrará el día 11 de Septiembre.
 Por todos era sabido que el Papa Francisco es cercano a los postulados independentistas y que tiene estrechas relaciones con los jesuítas catalanes, una orden mendicante muy arraigada en Catalunya y que controla parte de la Educación concertada en el país.

 http://www.mediavida.com/foro/off-topic/papa-francisco-esta-favor-independencia-490140

Es clà i evident que l'esglesia Espanyola no segueiç lo que marca el Papa ...cada un segueiç móns paral.lels i demostra en claretat qui ha evolucionat i qui te un gran esforç que no evolucioni si no als seus interessos.

Acta Central a L'Hospitalet del LLobregat, dissabte , 19 de setembre del 2015 a la Farga

Aquet dissabte , 19 de setembre del 2015 a la Farga a hagut l'acta central a L'Hospitalet
amb la colaboració de: Raül Romeva,Carme Forcadell , Muriel Casals, Artur Mas, Oriol Junqueres , Eduardo Reyes, Anna Simó, Joan Ramon Casals...un acta que se ha fet de portes obertes  

La Farga a començar amb un caliu i un clam a la llibertat i independència, la gent entusiasmada clamavan aplauidin... Independencia!

Aproximadament haurien dintre del recinta unes 9000 persones  , no cavien mès era plé de gom a gom 

Ara os deixo que pogueu gaudir del explendit esdeveniment que hem tingut amb tots ells ha sigut tot un plaer poguer viure aquet moment ...amb moments de imensa emoció ...sentiment...i entrega a el poble

Junts per Sí ho farem possible !!! 

 

                                     

                                      

                                     

                                   

                                                             

                                     

                                                        

                                                

                                                                                                                      

                                              

                                           

                                         

                                                

                                             

Qué volen fer? Ens explican ....

Construir un nou estat és a dir ... disposar de les eines per donar respostes a les necesitats de la gent .

Tenin   capacitat i recursos suficients per millorar el nostre estat de benestari fer que tots puguin viure millor.

Catalunya forma part de la Unió Europea des de 1986 , quan Espanya hi va entrar. 

Per tant , ja som ciudadans europeus i tenim el dret de seguir-ho sent. 

Catalunya és un dels motors económics de la Unió Europea . Entre 2007 i 2011 ha estat el major contribuent net a la Unió Europea en relació amb el Pib.

Amb les eines pròpiesd'un estat , Catalunya no només seguirà a Europa formant part de la Unió Europea sinó , el qque més important, hi tindrà veu i vot propis per poder decidir a favor de la seva gent.

La capacidad de pagar les pensions depèn de la taxa d'ocupació de la proporció entre treballadors en actiu i pensionistes i de la qualitat que cotitzicada treballador.

A Catalunyala taxa d'ocupació és més alta i el salari mitjà és més elevat.Per tant, les cotitzacions són majors a Catalunya i, en conseqüència, les pensions en un estat català independient seran més segures.

A Catalunya , entre 1995 i 2011 les cotitzacions percebudes han estat de 23.874 milions d'euros més que les pensions pagades que cotitzacions percebudes : 109.521 milions d'euros de déficit.

Que  no ens enganyin: Catalunya contribueix a les pensions de tot l'Estat espanyol i no a la inversa.

Catalunya té un volum de població semblan al d'Austria, Suïssa, Dinamarca o Finlandia: quatre dels estats més próspers del món i amb els millors índex de desenvolupament humà, els millors en benestar .

Els països europeus petits són els que millor funcionen segons el World Economic Forum.

Les seves economies han de ser més obertes , amb més exportacions i impoetacions ; aix´ès el que els fa ser més competitius .

Catalunya exporta el 59% del que produeix , té una economia d'entre les més obertes d'Europa i una població amb una excel.lent formació. Podríem ser un d'aquest països.

Però l'economia catalana pateix un dèficit fiscal de 16.000 milions d'euros anuals, del 8,5% del PIB  de mitjana entre el 1986 i 2013 . 

Disposar d'aquest recursos és una de les grans oportunitats de la Catalunya independent, que podrà decidir i gestionar les grans infraestructures : ports , aeroports , corredor del Mediterrani o les xarxes ferroviaàries, i d'aquesta manera podrà prioritzar els interessos dels seus ciudadans.

Ara tenim l'oportunitat de construir un pais on no importil'origen, la nacionalitat o la llengua que parlis sinó la voluntat conjunta de construir benestar per tothom. Un pais que no farà un problemade la nacionalitat de cadescú , on mantindràs, la nacionalitat espanyolasi vols. Un pais orgullósde tenir el català, el castellà i 267 llengües més, que estarà obert al món.

Farem un país, que naixerà del vot dels seus ciudadans . I per aixó serà més democràtic des del minut zero. Cal una democràcia plena que sempre escolti la ciudadania, amb control polític i penal de la corrupció, on els grans monopolis estinguin controlats per òrgens reguladors inependents i les decisions les prenguin els ciudadans.

Amb transparència en les decisions i amb una veritable separació de poders. 

Fa massa anys que aguantem i paguem un Estat que va en contra nostre. Massa anys aportant el 19% de la riquesa, pagant el 20% dels impostos i rebent el 9% de les inversions. 

Amb el 17% dels estudiants i el 5% de les beques. Amb un 40% dels trens anteriors de 1975 que queden al conjunt del Estat.

Hem de dir prou al fet que es compleixi el 100% del pla de rodalies de Madrid  i només el 7% del de Catalunya. Prou a malbaratar inversions en AVE buits i no invertirallà on seria útilper fer

indústriai crear llocs de treball , com el corredor del Mediterrani i els accessos als ports de Tarragona i Barcelona . 

Portem massa anys pagant un Estat a qui no li agrada ni la nostra llengua ni la diversitat.Massa anys intentant canviar un Estat que no té la més mínima intenció de canviar.

Ara, proposem tenir un país que treballi a favor dels seus ciudadans , del seu benestar, de les seves vides.

FAREM UN PAIS NOU PERQUE TOTHOM H VISQUI MILLOR...

                          Vilaweb:        Vídeo integre del acta a la Farga de Junts per Sí

                                                                                                                

                                                       Imatges  del esdeveniment 

 

 

                          

 Mès informació :

Vilaweb : Romeva recorda que el mateix Obama va defensar que ‘la por no pot ser mai un argument en unes eleccions’

Eduardo Reyes (Súmate): 'A mi senyor Rajoy tu em vas fer independentista'

La inquisició. Expulsió dels jueus

Els progrons de 1391 van liquidaR UNA PART DE LA POBLACIÓ JUEVA I VAN DESTRUIR ELS CALLS  

                                              25/100 100 episodis de la historia de Catalunya

 

 

  Els pogroms de 1391 van liquidar una part de la població jueva i vandestruir els calls. Fert i fet , van tenir una altre conseqüència : la conversió al cristianisma , forçada o sincera, de molts jueus. Però els bateigs no van reduir l'odi acumulat cntra la seva comunitat . Fet i fet, els anomenats cristians nous(descemndents d'hebreus o d'islàmics)generaven  fins i tot més recels entre els cristians vells , ja que, en haver estat batejats , gaudien dels mateixos privilegis  i drets que la resta de la població.Per això, de manera progressiva , es van anar introduint els drecrets de puresa de sang , que prohibien l'accés dels cristians nous a determinades instàncies de l'administració.L'Esglesia o les universitats.

Sobre els cristians nous pesavala sospita de judaïtzar, és a dir, de mantenir en secret els seus ritus religiosos.. Això als ulls de l'Esglesia , els convertia en heretges. Per controlarlos de prop  , Ferran  e Isabelvan obtenir del papa Sixt IV una butlla que els permitia crear a Castella el Tribunal de Sant Ofici i de la Santa INQUISICIÓ (1478).

La Inquisició era un tribunal eclesiàstic destinat a combatre les heretgies.Pèro el seu contol  efectiu quedava en mans dels monarques, que desde el primer moment el van orientar cap al control dels conversos.

El tribunal utilitzava procediments poc habituals mantenia en secret el nom dels delators, no informava els detinguts dels delictes de què eren acusats, lleigia les seves sentències en actwes de fe públic, que incloïenla crema de la foguera dels condemnats a mort, i segregava els béns de tots els reus.

La seva actuació a la Corona de Castella, i especialmenta  les regions meridionals on els conversos eren més nombrosos , va ser contundennt , fins al 1498 van ser condemnats a mort més de 3000 persones inocents.

El 1483 Ferran II  va obtenir del papa el dominicà Tomàs Torquemada , que ja era inquisidor general de Castella , fos nomenat també inquisidor general de la Corona d'Aragó . Cal tenir en compta que la Corona Aragó ja existia una Inquisició des del sigle XIII que depenia de Roma i havia esdevingut pràcticament inoperant.

Amb el control de les dues Inquisicions , Ferran creà el Concell de la Suprema  i General Inquisició , que va SER L'UNICA INSTITUCIÓ DEL GOVERN COMUNA A TOTA LA MONARQUIA.



                                        clica:  Palau Reial albergava la Santaa inquisició a Barcelona

L'oposició a la instauració de la nova Inquisició va aplegar  les principals institucions de Catalunya. El gener de 1484 els braços es van negar a assistir a les Corts de Tarassona, on Torquemada havia de ser nomenat inquisidor general.El juny d'aquell any el Concell de Cent de Barcelona es va negar a aceptar la presència d'inquisidors castellans.
Però les resistències van ser en va . El 1487 els inquisidors castellans van entrar al cap i casal.Tot i així , l'oposició de les institucions al Sant Ofici es va prolongar durant més d'un segle.
La resistència a la nova Inquisició va permetre que molts conversoss'exiliessin al Rosselló, asleshores en mans de francesos.
Entre els anys1487 i 1505 el nou tribunalva processar a més de mil persones, 590 en absència, i en van executar a 38 inonens.
Mancava encare l'ultim capítol tràgic d'aquella tragedia.
El 31 de març del 1492 , encare sota l'impacta  de la Conquesta de Granada , els Reis Catòlics van decretar l'expulsió dels jueus. A CATALUNYA VAN MARXAR UNES 3000 PERSONES DEIXAN TERRES I FORTUNES. 
Moltes van instal.larse en terres de l'Imperi Otomà, altres a Holanda i d'altres a Anglaterra. Una cifre similar es va convertir i va romandre al paìs , tot restant sota control de la Inquisició.


                                                            Videos que parlen del tema
                                                       

mes clican ellaç: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/03/31/l%E2%80%99expulsio-dels-jueus/

La fi de l’absolutisme de 100 episodis clau de la història de Catalunya

La fi de l’absolutisme

El març del 1814, Ferran VIII  va retornar enmig de l’aclamació popular.Ell mateix va pronunciar la cèlebre frase:” Marchemonos, francamente , y yo el primero , por la senda de la Constitución”. Però ben aviat es va adonar que el impacte de les Corts de Cadis entre la població  habia estat molt escàs. Per Això, el 4 de maig , a València , va anul.lar la Constitució del 1812.

El Regne d’Espanya tornava a ser una monarquia absolutista. I els patriotes liberals que havien  lluitat pel retorn del rei ben aviat van haver de seguir les passes de l’exili iniciades mesos abans pels afrancesats.

El contexts europeu ho afavoria . Després de la definitiva derrota de Napoleon , es va imposar arreu la Restauració . Les grans potències vencedores ( Àustria , Rússia, i Prússia) van crear la Santa Aliança, a la qual també s’adherí la França de Lluís XVIII. L’objectiu d’aquest organisme era evitar la reimplantació del liberalisme arreu d’Europa.

Si calia mitjançant l’intervencionisme militar.

La monarquia restaurada no es va poder fer càrrec dels enormes problemes heretats en l’àmbit de la hacienda.

El procés d’emancipació de les repúblicas hispanoamericanes, iniciat en els anys anteriors, jà es trobava molt avançat . Per aquet motiu, la metròpolis no va PODER DISPOSSAR DELS ENORMES INGRESSOS QUE PROVENIEN DEL CONTINENT AMERICÀ. Ben a la inversa: va haver de finançar una costosa i, a la fí , inútil guerra de ultramar.

Pero la Guerra del Françès habvia permès que persones provinents dels estaments populars accedessin a l’oficialitat del l’exèrcit. Molts d’ells , caps de partides guerrilles en els moments difícils , van constatar en pròpia pell aleshores les discriminacions socials pròpies de l’Antic Règim.Per aizxò , dins l’exercit van persistir sectorsfavorablesal liberalisme. I els liberals , represaliats i amb poca presència arreu, vban fomentar els “pronunciamientos “, és a dir , els cops d’estat protagonitzats per comandaments militatars, tot iniciant una de les tradicions més fosques de l’Espanya contemporània.

No és estrany, doncs, que el règim liberal retornés a Espanya de la mà del “pronunciamiento” del tinent coronel Rafael del Riego l’1 de generdel 1820. Així, el Trienni Liberal va restablir la Constituciói va tiorar endavant la legislació iniciadfa a Cadis , que incloïa , entre altresmesures , l’abolició del règim senyorial, la supressió dels mayorazgos (tot permetent a la noblesa la venda del seu patrimoni inmobiliari) i la venda de les terres de monestirs.

El Trienni Liberal va ser enderrocat finalment per una nova invasió militar francesa.

Els anomenats Cent Mil Fills de Sant Lluís, que actuaven en nom de la Santa Aliança , van atravesar la frontera l’abril del 1823 i xcinc mesos desprès, el 30 de setembre, entraven a Cadis, on es trobava retingut Ferran VII. Barcelona , l’ultima reducta liberal , va ser ocupada al novembre. En una aparent paradoxa , molts dels hopmesque havien entrat a la Península el 1808 amb l’objectiu d’imposar les idees de la Revolució Francesa, ara hi retornaven per esclafar-ne els seus seguidors.

Els darrers anys del govern de Ferran VII SÓN CONEGUTS COM Década Ominosa. La repressió va tornar a fer estralls , però els sectorsmés radicals dins l’absolutisme acusaven el monarca de tebiesa, i a Catalunya van protagonitzar la insurrecció dels Malcontents (1827).

A la mort del rei que havia estat enomenat “el Desitjat” s’inicià, més tard una cruel guerra civil:la primera de les guerres carlines