Sempre s'ha vist que no hem quadrat mai entre Espanya i Catalunya i sempre m'he fet aquesta pregunta¿no som espanyols i paguem com cal la qual cosa és de llei? No entenc pas el perquè de tanta ràbia,ira , enveja, mala entesa, entrebancs, en fi mala llet que ens tenen.
Artícle de Alicia García
cliqueu el vídeo que ho deixan ben clà:
"Todo que sea no aceptar el pueblo de Cataluña tiene el derecho a pronunciarse en un referèndum no contarán nunca con los votos republicanos lógicamente entenderán que vivimos en mundos políticos paralelos y al parecer las paralelas están empeñadas a no encontrarse"
No així es el càs d'Alicia a través del mirall...
Fins que un dia de sobta en va vindre del cap , llaura ho entenc, clà i evident, viuen en un món paral.lel de sobervia, arrogància, prepotència, centralísma, incoherència, poca lògica, poca empatia.
És impossible viure en un món contrari al que és el humà, humanistic, renaçenca, espiritualitat, ampatía, coharencia , equilibri, solidaritat amb els demès sense ser tant centralitzat.
No m'extranya que volguem marxar, mira que ho hem intentat tot, inclós més del que ens estava a l'abast dels mans, però crec que per salut, dignitat i coherència, hem de donar un pàs a l'esquerra , la dreta aquet pas esmassa complicat .
Ahir a la tarda vaig anar cinema a veure :
"Alicia atreveixes del mirall"
Vaig extreure aquestes conclusions i és un bon exemple del qual ens està passan
"El temps és or i no és pot canviar encare que vulguis aturar-ho...però sí volguer és poguer fer-ho realitat (savi Lewis Carol).
Que diferenta es Alicia amb el seu amic home dels barrets
Gran escriptor una mica subrealista però si ho estudiïs bé pots extreure molts detalls de la vida aplicanlos a la realitat .
No hay comentarios:
Publicar un comentario