Tot a punt per defençar la dignitat del parlament i el poble de Catalunya

Amb els escàndols de Fernàndez Díaz ha  tingut  ressò a la premsa internacional"Van voler fabricar escàndols contra els independentistes", diu el diari francè 

LO QUE ES VAN DIR DANIEL ALFONSO I FERNANDEZ DIAZ 

                   
     CAUSA EL ESCÀNDUL 

Fernández Díaz: "Esto la Fiscalía te lo afina, hacemos una gestión".
DA: Puede ser. Podría ser un arma que tuviera para si el presidente decidiera hacer esa llamada para poner a las cosas en su sitio; puede ser un arma también: “Oye, que sepáis que tenemos cosas que nos estamos callando”. Yo sólo te pido, ministro, que comprendas mi situación en Catalunya. No soy de la Generalitat, la oficina no pertenece a la Generalitat, somos independientes. Les hemos dado en todos los morros con Ramón Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado, estamos jorobándoles el CTT [Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació]. En fin, yo soy español, lo tengo claro, pero estoy en una situación que tengo que bailar allí.

DA: Eso es. Pero yo creo que se hace más pupa, si se quiere meter presión, yo creo que sería más sibilino, yo sería más "calla y dale"… Metamos la presión, pero en un tú a tú; metamos la presión en un tú a tú.

                      cliqueu aquí per  escoltar l'audio 

                           Una filtració suggereix una campanya de difamació d’un ministre espanyol’, diu la cadena nord-americana d’informació financera Bloomberg. És el primer gran impacte en premsa internacional de l’escàndol de les converses filtrades entre Jorge Fernández Díaz i el director de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso en què se’ls sent conspirant per treure draps bruts de CDC i ERC. ‘El ministre d’Interior en funcions espanyol, Jorge Fernández Díaz, rep peticions de dimissió arran de la revelació d’enregistraments en què se’l sent demanant a un alt càrrec antifrau informació per a desacreditar rivals polítics a Catalunya’. Fernandez dias va ser enxampat dier per mobil en una conversa que volia difamar als partits soberanistes.

Avui al Parlament han signat un manifest dien que:

A la mesa del Parlament registre general 22 de juny 2016 amb entrada 31105  lo següent:

Els Diputats sotasignants en representació dels següents grups parlamentris d'acord al què estableix l'article 177 del Reglament, sol.licitem l'inici del procediment de revocació  del sr.Daniel de Alfonso Laso, director de l'Oficina Antifrau de catalunya, convocan-ça amb caràcter d'urgència la Comissio d'Afers Institucionals

Justificant: 

El motiu per el qual es sol.licita son les informacions aparegudes com a certes.

Que d'acord amb l'article 11 punt 1g) i article 11 punt 2 de la normativa de l'Oficina Antifrau, en el supòsit de negligència notória i greu en el compliment de les obligacions i els dèuresdel càrrec, el director té a assistir i fer ús de la paraula a la mencionada comissió.

Signan:

Marta Rovira i Vergés                                  Jordi Nezne

portaveu del GP JS                                        President del GP JS

Ferran Pedret i Santos                                                 Joan Coscubiela 

Portaveu adjunt del GP Socialista                             president del ol CSQP

Mireia Boya busquet                                                          Anna Gabriel i Sabaté 

presidenta del GP CUP-CC                                               Portaveu del GP CUP-CC

La seu de Esquerra Republicana han declarat més tard dien que son un partit net i que van a per totes defençaran la llibertat i sobretot arrivar a l'independència aviat 

Xavier Eritja d'ERC de LLeida a dit: Dimissió de Jorge Fernández Díaz

No es pot permetre la utilizació política de l'oficina antifrau en qüestions ideològiques i polítiques. Per això demanem la dimissió del ministre espanyol de l'interior i que no es pugui presentar mai més com a candidat.

Cliqueu aquí per veure el vídeo

Gabriel Rufian d'ERC Ante las informaciones aparecidas en los medios respecto el actual Ministro del Interior y candidato del PP y el director de la Oficina Antifrau les decimos lo siguiente dimisión 
cliqueu aquí per verure vídeo

Alfred Bosch indignat amb Ada Colau per la vaga de metro

Alfred Bosch: 'Demanem a l'Ada Colau que resolgui el conflicte...Exigim a Colau que deixi els mítings a Madrid. Torni a Barcelona, faci d'alcaldessa i resolgui la vaga de metro ja en definitiva ( resolgui l'atur i la vida digna a Barcelona.)

Alfred Boch a preguntes de la periodista de Barcelona televisió i a Catalunya Radio diu: 

"La gent de Barcelona no és mereix una alcaldessa fen mitins a Madrid mentre el metre és parat , la gent no la seva mereix, no ens el merexem, per tant que asumeixin la seva responsavilitat."
Alfred Bosch es emprenyat i amb raó amb l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau
                                              cliqueu Aquí per veure el vídeo

Una vergonya de Alicia Garcia 

Realment és una vergonya que encari no hagui resold la vaga l'alcaldessa Ada Colau amb la coordinadora de trevalladors del metre de Barcelona és més que tinguin 265 trevalladors amb jornada precària i en temps pacial de 600 trevalladors que ni han , aixó ha de resoldre no potser que és trevalli precariament en un sou molt per sota d'un salari digna.

Articla relacionat del meu blog: 

Desesper en la vaga de transport, avui diumenge 19/06/2016

Les vagues de transport cada vegada més, fa que,  els passatgers estan perdent la confiança en el servei.

Barcelona ha perdut 40.000 usuaris diaris que trien altres mitjans per traslladar-se en els dias laborables, des del mes de febrer passat, quan va començar una tanda d'aturs a causa del conflicte que mantenen Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i els empleats per la negociació del conveni. Les 40.000 validacions diàries de menys corresponen al 3% dels 1,3 milions de passatgers que té la xarxa entre setmana.

Des de febrer passat ja hi ha hagut cinc convocatòries de vaga. Al començament de febrer, a finals (coincidint amb el Mobile World Congress), al març la trigui-nit del partit Barça-Madrid, quatre dies entre finals de maig i inici de juny, i aquesta setmana, coincidint amb el Sónar. La nit del divendres, els passatgers que es van desplaçar al festival van patir esperes de fins a 45 minuts. 

En la majoria de casos han estat petits aturs, de poques hores, convocats en cadascun dels torns que té una jornada de treball, de manera que entre la vaga i la volta a la normalitat el servei s'ha ressentit durant tot el dia.

A més, durant el mes d'abril i de vegades els viatgers tenen la sensació de que ara també es va detectar vaga de zel: els maquinistes apuren els temps de sortida dels combois en cada estació. Les esperes són llargues.

El conflicte en el metre de Barcelona té la negociació del conveni com a origen i porta mesos tractant d'establir algun acord. Fa unes setmanes, sis sindicats van signar l'acta d'un principi d'acord amb la qual és la sisena empresa de Catalunya, però les assemblees de treballadors van rebutjar el document. 

La del metre és una disputa marcada per la desconfiança entre les parts després de dècades de desacords i la divisió entre sindicats.
Esperem que aviat trobin un equilibri entre treballadors i empreses.

Noticia similar:

 La vaga de metro segueix en peu tot i el pas endavant de Colau
L’alcaldessa agafa les regnes del conflicte, però els treballadors diuen que “no hi ha manera”

"Espero i agreiria que Ada Colau pactés i resolvés en la mallor brevetat possible per treure patiment a moltes families que és troven a la vaga i a la ciudadania que viu a Barcelona que estem patn als nostres carns tot aquet temps que s'allarga mentres que vosté ni resol ni ens veu cap signe de voler resoldre, tant sols es li veu xarran als eleccions i a pollan a Podem deixan en banda el greu problema que aquesta vivin la ciutat on vosté tambe trevalla, sembla ser que ho ha olvidat ."

Gabriel Rufian intervenció al debat electoral a tv3

 Gabriel Rufian cinc centims del debat 

         
Nosaltres el que volem es les classes més populars de aquet pais, de Catalunya que son els 80% de les clases de aquet pais de aquesta gent, deixin de tenir la pressió més alta de tota Espanya. ¿On està escrit que els catalans paguin, i tinguin la pressió fiscal més alta?.

 Lo que volem es auto-exiguir tot aixó, un salari mínim decent, con ja marca la carta dorcial europea, invertir el 3,7%, el 3,7% del IPB en I +B+I com indica tambe Europa. I home una linea vermella que nosaltres tenim lineas vermelles eh? el corredor Mediterrani que no passi per Aragó.

CLIQUEU AQUÍ PER VEURE EL VIDEO 


Noticies relacionades Twiter cliqueu aqui

Cinc centims de debat tv3 de Podemos cliqueu Aquí 

Homs diu necessitem fraternitat pero tambe llibertat mireu video clican AQUÍ 

                 Debat sencer clica AQUI per veure el vídeo 

La salutació de Pedro Sanchez cap a gent de color

Salutació quelcom forçat i amb fàstic de Pedro Sanchez

És de tots ben sabut que la cortesia d'una salutació són senyals de bona educació rebuda això ve de casa , fins aquí tot correcte. Pero....

En aquest vídeo podem apreciar a un politico : jove, agradable, molt cortès, lliurat....
Fins que gira i es veu la realitat : fàstic, falsedat i poc lliurament d'un ciutadà que encara que és bruna no deu sertinse atraida vers aquesta etnia de gent , aquest partit PSOE que vend: solidaritat, lliurament social cap al poble, etc. 

Podem apreciar amb el video: 

 El llenguatge no verbal que  consisteix en l'emissió de missatges freturosos de paraules, i poden transmetre's a través dels canals auditius, visuals i tàctils. Aquesta modalitat de comunicació s'expressa a través del llenguatge corporal, les expressions facials, tot tipus de gestos i el contacte visual si escau Pedro Sancchez té imatge, però tambien hi ha altres aspectes ...
.El lengaje no verbal, és alguna cosa que s'usa diàriament, fins i tot quan enviem missatges verbals és habitual acompanyar-los d'algun tipus de llenguatge no verbal que completi la informació. El llenguatge corporal inclou senyals que s'envien de forma conscient o inconscientment, i fins i tot l'espai corporal. Fins i tot pot fer que un missatge verbal no sigui comprès o canviï el seu significat si el llenguatge verbal no encaixa amb el llenguatge verbal. De fet, quan algú parla amb nosaltres no només estem pendents del seu missatge verbal, sinó que posem els nostres cinc sentits en tot allò que embolica aquest missatge. Per tot això és important per arribar a l'emissor.

La comunicació no verbal és fonamental per crear una bona primera impressió en l'entorn laboral, política, amics, i sobretot en en la política si vols guanyar vots.En aquest context s'ha de tenir en compte que gràcies a la comunicació no verbal es poden extreure conclusions de tipus psicològic sobre la persona . El llenguatge no verbal ens delata, i és per això que són conscients d'això, per la qual cosa a més d'un currículum, la postura i gestos del polític tenen cada vegada més importància. Gestos que transmeten confiança com mirar als ulls i estar còmode són fonamentals per aconseguir que et votin.                                 

Potser...¿ l'avi de ,PEDRO SANCHEZ  alias  "EL CARNISSER".. té una mica de culpa?

L'avi de pedro Sánchez, secretari General del PSOE, va anar el General AntonioCastejón.Com tants líders socialistes, un familiar directe va tenir relació amb Francoi el seu règim. En aquest cas és més sagnant per a Pedro Sánchez.Castejón va ser responsable de molts “afusellaments” en les operacions del sud, després de l'Alçament del36, sobretot a la zona cordovesa. Fuer el responsable de reduir la resistència als barris  obrers de Triana i la Macarena de Sevilla.

Més clicant AQUÍ a l'enlla

Per què Pedro Sánchez (PSOE) oculta la vida del seu avi?: aquest es va aixecar amb Franco en el 36.

Antonio Castejón Espinosa (Manila, 1 de juny de 1896 - Madrid, 2 de juliol de 19792 ) va ser un militar espanyol que va participar en la revolta militar contra el govern de la II República que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Com a comandant de la Legió, va dirigir una de les columnes que van dur a terme el ràpid avanç per Andalusia i a través d'Extremadura, duent a terme alguns dels pitjors episodis de repressió de tota la contesa, sent especialment cèlebre la massacre de Badajoz. Aquests fets van propiciar que Castejón hagi estat considerat habitualment un militar sanguinari.

Guerra Civil Espanyola

Amb el grau de comandant de l'arma d'Infanteria, i destinat en la Legió Espanyola va prendre partit amb el bàndol revoltat en el cop d'estat contra la Segona República Espanyola, ocupant per la força l'Alta Comissaria d'Espanya en el Protectorat Español del Marroc, situat a la ciutat de Tetuán.

Entre el 19 i el 20 de juliol va passar a Sevilla per via aèria amb una companyia de la Legió. Allí va dirigir els atacs de les forces revoltades contra les milícies populars atrinxerades als barris.7

A continuació va rebre ordres del general Queipo de Pla d'ocupar diverses localitats d'Andalusia. En poc temps va capturar a sang i foc les viles de Morón de la Frontera, Utrera i Puente Genil,8 guanyant-se Castejón la seva fama de sanguinari pels brutals mètodes utilitzats en aquesta campanya.6 Reduïda així la pressió republicana sobre Sevilla i Còrdova, després d'una reunió l'1 d'agost de 1936 va rebre l'encàrrec del general Franco de dirigir-se cap a Extremadura, comandant una de les quatre columnes que, a les ordres del tinent coronel Juan Yagüe, debián enllaçar amb les forces del general Mola situades en el nord. Castejón estava al comandament de l'II Tabor de Ceuta i també de la V Bandera de la Legió.

En la nit del 2 d'agost va partir de Sevilla al capdavant de la seva columna que, actuant de forma conjunta amb les dels tinents coronels Carlos Asensio Cabanillas i Heliodoro Tella Cantos van aconseguir la ràpida i sagnant ocupació de Zafra, Almendralejo, Mèrida i la ciutat de Badajoz, així com d'altres localitats d'Extremadura, on van perpetrar una feroç repressió culminada amb la massacre de Badajoz. Així, el 14 d'agost la 16 Companyia de la IV Bandera de la Legió manada pel capità Pérez Caballero a l'avantguarda va atacar per la bretxa de Trinidad finalitzant així les operacions d'atac sobre Badajoz.

El 21 d'agost va trencar el cèrcol a l'assetjat Monestir de Guadalupe, posant en escac a la "Columna Fantasma" del capità Uribarri. Ja entrat la tardor de 1936 va combatre en el front de Toledo i posteriorment en el de Madrid, on va ser ferit de gravetat en un maluc en un dels forts combats habidos a la Casa de Camp.

Després de ser ascendit a coronel va participar, al juliol de 1938, en la Batalla de l'Ebre al comandament d'una divisió integrada en el Cos d'Exèrcit marroquí. Seria ascendit a general al final de la Guerra, aconseguint posteriorment el grau de tinent general i en 1957 el comandament de la Capitania General de la II Regió Militar amb seu a Sevilla.

Dictadura franquista

Des del 21 de desembre de 1939 fins al 18 de juny de 1942 va estar al comandament del Terç Duc d'Alba de la Legió Espanyola.

Va presidir en consell de guerra i va signar la sentència de mort contra el falangista Juan José Domínguez Muñoz, afusellat l'1 de setembre de 1942 després de l'atemptat de Begoña contra els tradicionalistes. En 1964 confessarà a la vídua de Domínguez Muñoz: «Vaig signar en contra de la meva voluntat» (li havia sol·licitat una entrevista per demanar el seu perdó).

Va passar a reserva l'11 de juny de 1966.

Condecoracions

En complir-se el XX aniversari de la revolta militar, li va ser atorgada la gran creu de l'Ordre de Cisneros, al mèrit polític.

Va ser nomenat Germà Major Honorari de la Germanor de Santa Genoveva.16 i també va rebre la medalla d'or de la ciutat de Sevilla,17 la qual li va ser retirada per unanimitat de la corporació municipal el 28 d'abril de 2015.
Vagi Curriculum Vitae et l'avi de Pedro Sanchez, oi? Llaura s'enten moltes cuses cuan parteixi et confons de partit polític.



By:Alicia Garcia

Desesper en la vaga de transport, avui diumenge 19/06/2016

Les vagues de transport cada vegada més, fa que,  els passatgers estan perdent la confiança en el servei.

 Barcelona ha perdut 40.000 usuaris diaris que trien altres mitjans per traslladar-se en els dias laborables, des del mes de febrer passat, quan va començar una tanda d'aturs a causa del conflicte que mantenen Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i els empleats per la negociació del conveni. Les 40.000 validacions diàries de menys corresponen al 3% dels 1,3 milions de passatgers que té la xarxa entre setmana.

Des de febrer passat ja hi ha hagut cinc convocatòries de vaga. Al començament de febrer, a finals (coincidint amb el Mobile World Congress), al març la trigui-nit del partit Barça-Madrid, quatre dies entre finals de maig i inici de juny, i aquesta setmana, coincidint amb el Sónar. La nit del divendres, els passatgers que es van desplaçar al festival van patir esperes de fins a 45 minuts. 

En la majoria de casos han estat petits aturs, de poques hores, convocats en cadascun dels torns que té una jornada de treball, de manera que entre la vaga i la volta a la normalitat el servei s'ha ressentit durant tot el dia.

A més, durant el mes d'abril i de vegades els viatgers tenen la sensació de que ara també es va detectar vaga de zel: els maquinistes apuren els temps de sortida dels combois en cada estació. Les esperes són llargues.

El conflicte en el metre de Barcelona té la negociació del conveni com a origen i porta mesos tractant d'establir algun acord. Fa unes setmanes, sis sindicats van signar l'acta d'un principi d'acord amb la qual és la sisena empresa de Catalunya, però les assemblees de treballadors van rebutjar el document. 

La del metre és una disputa marcada per la desconfiança entre les parts després de dècades de desacords i la divisió entre sindicats.
Esperem que aviat trobin un equilibri entre treballadors i empreses.

Noticia similar:

 La vaga de metro segueix en peu tot i el pas endavant de Colau
L’alcaldessa agafa les regnes del conflicte, però els treballadors diuen que “no hi ha manera” cliqueu AQUI 

Els trevalldors es queixen per que trevallan amb temps parcial passesin a omplirlo en temps complert 

Templers, Càtars i Occitània, una part de la nostra història arrabassada a sang i foc

Has sentit a parlar del llegat dels templers?Saps que te 

a veure aquest llegat amb Juan José Omella, arquebisbe 

de Barcelona?

El nou arquebisbe de Barcelona confia en el "seny" per resoldre amb "diàleg" la situació política

Juan José Omella, arquebisbe electe de Barcelona, ha confiat aquest divendres en el "seny" català per resoldre "amb un bon diàleg" la situacióque s'ha creat a l'Estat arran del procés sobiranista. En declaracions a TV3 no ha amagat que, des del seu punt de vista, la situació "és de preocupació tant a Catalunya com a la resta d'Espanya", però ha volgut afegir que "amb confiança i esperança" es podrà resoldre.

Tot i això, Omella no havia volgut pronunciar-se sobre el procés el matí a Catalunya Informació perquè considera que el dret a decidir és una qüestió "més política que pastoral" i vol arribar a Barcelona com a "capellà i bisbe de tothom i amb l'actitud d'escoltar i donar la mà a tothom". "Em sento més pastor de l'Església que polític", ha declarat. Quant a les reticències entorn el seu nomenament pel  fet de no ser un bisbe català –és nascut a Cretes, a la Franja–, entén que hauria agradat més un català però creu que aviat se sentirà acollit, ja que "Catalunya és terra acollidora".

Estret del DIARI ARA 

I amb el Conseller Santi Vila i la devolució de l’art de la 

franja?

Santi Vila: ni Cultura ni Aragó

Els membres del Govern que s’han oposat al projecte de Santi Vila de donació de 53 obres d’art procedents de la Cartoixa de Santa Maria de Sixena i que actualment són al MNAC han fet molt ben fet. És de les poques coses que darrerament ERC ha fet bé. L’argument del Conseller de que aquest era un gest de bona voluntat per “pacificar” el litigi de l’art de la Franja, no s’aguanta per enlloc. Com a mínim mostra molt poc respecte vers la veritat i la història d’aquestes peces que mai han estat d’Aragó, sinó que pertanyien al Bisbat de Lleida, i després del Conveni sobre Patrimoni artístic signat per aquella institució eclesiàstica amb la Generalitat, la propietat va passar a ser compartida amb la Generalitat.

Per tant, no seria una devolució sinó una veritable donació d’obres d’art. A canvi de què? De res en concret. Perquè les institucions catalanes han de regalar res a les aragoneses? Quin motiu de pes hi ha? Cap ni un, a excepció de que hi hagués una negociació pels cabals de l’Ebre amb la Confederació Hidrogràfica d’aquest riu, i encara, perquè ja sabem que els plans de transvasament es decidiran a Brussel·les. Però aquesta no és pas una competència de la Conselleria que presideix Santi Vila, i per tant és absurd mantenir aquest argument. L’obsessió reiterada de Santi Vila per “pacificar” conflictes, ja demostrada amb les reiterades converses amb la ministra Pastor en la conselleria que presidia en l’anterior govern, no va a portar a res tangible pel que fa a la millora de les inversions i de les comunicacions a Catalunya, i com a mostra paradigmàtica l’eix ferroviari del Mediterrani és l’exemple principal. Per tant, Santi Vila, amb aquesta actitud pacificadora només pot recollir fracassos, perquè ignora el més important: com són els espanyols, i entre aquests, els que més espanyolegen són els aragonesos.

Els que hem tingut la sort i desgràcia de viure i conviure a l’Aragó durant uns anys, sabem que el que Santi Vila intenta com a gest de bona voluntat, els aragonesos només ho interpretaran com a signe de debilitat, i que en cas que es portés a efecte aquesta donació d’obres, això no aturaria pas les seves reclamacions, al contrari, encara els donaria més ànims per continuar l’ofensiva que no té altre objectiu que continuar l’espoli del que tenim els catalans. En altres ocasions ja he comentat el perquè d’aquesta actitud de molts aragonesos envers Catalunya, i té molt de complexe d’inferioritat i d’odi perquè creient que el nom de Corona d’Aragó els donava dret a la propietat de tots els territoris que aquesta aplegava, ignorant volgudament el seu funcionament confederal, sempre han interpretat com una traïció a la Corona d’Aragó el que els catalans no volguessin participar de l’aliança i projecte d’assimilació amb Castella.

Encara més, hi ha un component subconscient en la visió dels aragonesos respecte els catalans, que fa que possiblement són els que mostren més l’odi (i dic bé) i el rebuig a tot allò que ve de Catalunya. Per molts d’ells és com un espill del que podrien haver estat si no s’haguessin assimilat a Castella. Primer van perdre els seus furs i constitucions abans que els catalans (amb Felip II, dels Augsburg), després no van ser capaços d’incorporar-se a cap procés industrial ni de modernització econòmica, impedint la formació d’una burgesia mínimament il·lustrada que finalment va deixar perdre la pròpia llengua en els dos darrers segles. Nosaltres som l’espill del que contínuament molts aragonesos  veuen, el que podrien haver estat i en el fons saben que mai seran, mentre no renunciïn a la castellanitat, contradicció irresoluble per ells que només pot crear frustració i rebuig, transformat en molts casos en odi als catalans. Perquè l’odi que jo he percebut a Aragó vers nosaltres mentre vaig viure amb ells, no l’he percebuda en altre lloc amb tant intensitat (ni a Valladolid).

Per tant, Santi Vila s’equivoca i va al fracàs. Un altre cop. A més, les darreres declaracions reafirmant la seva intenció de no aparcar el tema el fiquen directament en via morta com a Conseller. No podia ser d’altra manera. Els temps que toquen no són encara els d’unes converses de pau, sinó de la preparació pel combat i el xoc que inevitablement s’apropa. En el fons necessitem consellers que creguin i vulguin la independència i estiguin disposats al xoc i a resistir desobeint, no pas a ficar draps calens per estovar qui sap què. El temps de cercar la pau, mentre hi ha conflicte i es prepara el xoc, només podrà venir després d’aquest, un cop proclamem la independència. Però pel que hem vist fins avui, Santi Vila no la vol. La pregunta aleshores és: perquè el tenim al govern? Sabem que Puigdemont ja es va trobar fet el Govern, però com a President també pot cessar-lo. Seria convenient que ho fes en algun moment adient (ara és prematur per obrir una crisi de govern). Però si més no, sempre se li pot pressionar perquè dimiteixi “per raons personals”.

O potser seria més convenient canviar-lo de cartera, potser li escauria més la d’Afers Socials i Benestar, donada la seva condició d’homosexual i vocació mediadora per pacificar conflictes. I si li va la marxa se li podria assignar com a noves competències tot el tema de l’emigració o la direcció de presons. Però Cultura, demostrant la seva ignorància pel que fa al context de l’art de la Franja i a la veritat de la Història, està més que clar que no és el seu camp.

Estret blog de VILAWEB: SAVIESA DE GOS de XAVIER MASSOT Martí de LLEIDA: Santi Vila: ni Cultura ni Aragó

Vols descobrir una xarxa d’espoli d’art i antiguitats que 

amagada darrera alts càrrecs i administracions, avui al 

segle XXI encara funciona?

Això i mes va ser  a la conferencia: Templers, Càtars i Occitània, una part de la nostra història arrabassada a sang i foc que l’organització Vibrant organitza aquesta setmana.
Si no vas poguer ser  el  dijous 16 de juny de 19:00h a 21:00h a la sala d’actes del Centre Can Gili Nou, Carrer Taulat, 3 de Barcelona ara coneixeràs la veritat que ens oculten.

Deixo tot l'acta amb aquest videos , va ser molt interessant.

Vídeos relacionats dels Càters:El Camí dels Bons Homes(GR 107) - Els Càters 

El Camí dels Bons Homes és un itinerari turístic entre el santuari de Queralt, a Berga (CatalunyaEspanya) i el castell de Montsegur (AriejaFrança), que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els càtars o bons homes durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la inquisició.

El Camí dels Bons Homes, convertit actualment en sender de Gran Recorregut (GR 107), es pot recórrer a peu, a cavall i, en la majoria de trams, en bicicleta de muntanya. Aquest camí permet seguir les petjades del catarisme tot travessant els Pirineus. 

Mar 20, 2016

Presentació de la conferència 'Carcassona i els càtars' de Jordi Bibià, moderada per Jordi Salat Orteu, president de l'Associació Cultural Espai Antoni Ferrer del castell de l'Espluga Calba.

Fotografies del acta de Vibrant

Griselda Lozano 

Invesigadora ,filàndropa i humanista , és presidenta de la Fundació Ager i Honorary Degree de ESERP.

Especialitzada en història política i religiosa medieval d'Occitània. Durant els ultims anys ha dut a terme la busqueda i recuperacion dels documents historicos del Val d'Aran durant els segles XI, XII, XIII i XIV en l'Arxiu de la Corona de Aragon (ACA) continuant la tasca iniciada pels professors Joan Reglà i Ferran Valls i Taberner, labor que ha culminat amb exit i que actualment s'està digitalitzant.

Fruit d'aquesta experiència ha escritola novel·la OC, el mentor de la qual ha estat el hstoriador, erudit escriptor i Creu de Sant Jordi 2012, Mossèn Jusèp Amiell, qui ha qualificat la novel·la d'amena, omplerta de coneixement i tractada amb un escrupolós rigor historic.

Portada del llibre OC de Griselda Lozano novel.la sobre Occitània

Jordi M. membre de Vibrant i Griselda Lozano

Jordi M. , Jordi R. O. , Griselda Lozano presentador acta membre Vibrant

                                                       <<<<<<>>>>>