L'última voluntat d'un pare que sap que l'afusellaran i escriu amb la pena, amargor i a l'hora dolç per despedir-se amb unes línies de la seva estimada filla deixant dit que ell moria per la seva terra estimada Catalunya.
by: Alícia Garcia
Diu així:
"Sra. Maria Companys de Gally,
Estimada filla meva, neneta meva: A la vetlla del consell de guerra t'escric aquestes ratlles que confiaré si me es possible a la meva germana Ramoneta.
Filla meva no ploris ni t'entristeixis. Pensa en el teu fill, i en el teu marit, i segueix amb optimisme el camí de la teva vida. Te deix-ho un nom net de tota mala intenció i voluntat; i moriré per Catalunya i per lo que ella representa. Serà una mort bella, de la qual donaré gracies a Deu, i dignificarà la meva humil persona.
He escrit tambe a la Carme i entregaré a la Ramoneta si puc, ó li comunicaré verbalment les meves ultimes recomenacions. Te demano que estimis a la Carme i ella a tu, i que el meu record us ajunti encara mes. Aixo t'ho demano especialment.
No se res del meu fill, el teu germa; ni si ha estat possible comunicarme ni rebre noves de la Carme, que va quedar a França dolorida i malalta.
Filla meva, a la que sempre he estimat tant: ensenya al teu fill a recordar i estimar la memoria del seu padri.
No ploris. Compren que amb aquesta mort el meu nom, que es el teu, queda mes dignificat. T'ens una familia, un fill, un hogar i segueix serenament el teu cami.
Reb, filla del meu cor, la benedicció i l'ultim bes del teu pare
Lluis.
Estimada filla meva, neneta meva: A la vetlla del consell de guerra t'escric aquestes ratlles que confiaré si me es possible a la meva germana Ramoneta.
Filla meva no ploris ni t'entristeixis. Pensa en el teu fill, i en el teu marit, i segueix amb optimisme el camí de la teva vida. Te deix-ho un nom net de tota mala intenció i voluntat; i moriré per Catalunya i per lo que ella representa. Serà una mort bella, de la qual donaré gracies a Deu, i dignificarà la meva humil persona.
He escrit tambe a la Carme i entregaré a la Ramoneta si puc, ó li comunicaré verbalment les meves ultimes recomenacions. Te demano que estimis a la Carme i ella a tu, i que el meu record us ajunti encara mes. Aixo t'ho demano especialment.
No se res del meu fill, el teu germa; ni si ha estat possible comunicarme ni rebre noves de la Carme, que va quedar a França dolorida i malalta.
Filla meva, a la que sempre he estimat tant: ensenya al teu fill a recordar i estimar la memoria del seu padri.
No ploris. Compren que amb aquesta mort el meu nom, que es el teu, queda mes dignificat. T'ens una familia, un fill, un hogar i segueix serenament el teu cami.
Reb, filla del meu cor, la benedicció i l'ultim bes del teu pare
Lluis.
Hector: Fes ditxosa a la meva filla, com se mereix per lo molt que t'estima."
Reflexió meva:
Estem vivim moments turbulents on el sentiments és varegen amb la pena, la misèria, el desencant.
Per sort nostre tenim un govern d'Espanya que no pot afusellar però si inventar-se un delicte com li va caure a Companys l'art. 155 on diuen que hi han comes rebel·lió i han traït el govern d'Espanya.
Crec que si un poble veu clar que estem amb un grau 33 de disminució política que ens volen absorbí de tal manera que el nostre clam, les nostres manifestacions és queda'n dintre d'un mur in-trencable... Hem de fer l'únic que ens deixen.. Si, ens deixen, perquè per sort nostre encare aquest dret no és censurat... No podem permetre està callats dons callar és otorgar el buixí faci la seva feina impecable... Anar apaga'n les llums de les nostres vides.
Com en direu?
Hi ha moltes maneres i formes de apagarta deixant indefenses ... Reduint sou, pensió afixiant-ta la qualitat de vida... Fa unes dècades impensable perquè la vida evoluciona i creix l'IRPF...com podem deixar que ens abandonin qui diu que ens porta'n?
Crec que estem en el nostre dret de queixar-nos, exigir, i sobretot denunciar que esta passa'n aquí on vivim.
Mai hagués pensat que en sentís tan desprotegida fen el que s'ha de fer cuidar al pare, mai hagués pensat que invisible potser una persona i ells ho saben...perquè som números, saben on i que fem, saben si treballes, si no cotitzes... Perque no fan res per tu?...A cas dormen?.. Crec que el nostre deure com gent que vivim al nostre pais i no com han de fer perquè nosaltres sí que cuidem de pares... Ajudem a fills ...nets ..El que hem de fer és denunciarho: "SI AQUET País NO FUNCIONA EL Nostre DEURE És DENUNCIAR-HO A UN Consultat BELGA".
Perquè Bèlgica?
Perquè és on és troba el president exiliat .. Ja hi ha un expedient obert on es poden fer annexos les nostres queixes, les nostres reclamacions...la nostra indignació i sobretot el nostre impotència d'anar aguanten un sistema que per nosaltres ens extermina per sort no tothom està al mateix nivell... Jo parlo d'una part de la societat de la qual el govern asfíxia i no parla.
Crec que mai havia sigut tan gran el número d'asfixies perquè cada dia som més i els pares van morint...i nosaltres fen-nos grans sense a penes cotitzar .... Crec que aquest tret robat, aquest patiment s'ha de expresar a un jutge és indignant que encare siguem tan amables cosa que el govern no fa ...
Exigim el nostre dret DEIXEM DE SER INVISIBLES I DENUNCIEM QUE ENS ESTAN EXTERMINA'N.
Crec que tot s'arreglara quan un jutge vegui la veritat i sobretot vegui que la nostra voluntat ens la tenen trepitjada ... Volem ser lliures...i sobretot .... Tots sense cap excepció tenim el dret natural de viure amb DIGNITAT.
PD: El document de la carta de Lluís Companys és estret de la revista SÀPIENS
Pagina de queixa denuncia cliqueu aqui
Pagina web de denuncia...
El pueblo debe ir directos a denunciar a la embajada más próxima de Bruselas
Gran Vía de les Corts Catalanes 680, àtic, 2
08010 Barcelona
España
