el arxiu on es trova tots els moviments de Millet El fiscal ha sapigut encaussar les preguntes a Gemma Montull os deixo integra un tros de judici de
avui 8 demarç del 2107Gemma inculpa també a inculpa també a Convergencia, deprès de la confessio de Millet sobre el finançament del CDC i que Millet sempre era present , val més veure elvideo lo que ella exposa de una manera neta,
objectiva qui te culpa.
324 Després de vuit anys, té lloc el judici per l'espoliació del Palau de la Música, en què els principals encausats són Fèlix Millet, Jordi i Gemma Montull i l'extresorer de Convergència Democràtica Daniel Osácar. Els acompanyen sis dels empresaris que haurien ajudat, amb les seves factures falses, a fer que la trama del Palau pogués desviar els diners de la institució musical.
Barcelona denuncia al jutge que va condemnar a mort a Salvador Puig Antich L'anarquista i antifranquista català va ser l'últim pres executat pel garrot vil a Espanya Efe/Barcelona 03.03.2017 | 17:47 L'Ajuntament de Barcelona es querellarà contra Carlos Rei González, el jutge del Consell de Guerra que va signar la pena de mort de Salvador Puig Antich, l'últim ajusticiado a Espanya, el 2 de març de 1974, pel procediment del garrot vil.
Jaume Asens, tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, ha informat aquest divendres d'aquesta decisió i ha explicat que el jutge va redactar en solitari, i en qualitat de vocal ponent del tribunal militar, la sentència que va condemnar a mort a l'antifranquista i militant de l'organització clandestina Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), que pregonava la lluita obrera En aquest moment, Rei era capità auditor del cos jurídic militar de l'exèrcit franquista i avui dia segueix en actiu, ha assenyalat Asens.
Salvador Puig Antich (Barcelona 1948-1974) va ser un anarquista i antifeixista sobrenomenat 'El Metge', que va ser detingut i acusat de l'homicidi del sotsinspector de policia Francisco Anguas durant un tiroteig.
Per aquesta acció, Puig Antich va ser condemnat a mort i executat a garrot vil el 2 de març de 1974, l'últim pres ajusticiado amb aquest mètode a Espanya. La querella anunciada aquest divendres per Asens se suma a les dues querelles a les quals ja s'ha personat l'ajuntament: una contra els bombardejos aeris soferts a Barcelona entre els anys 1937 i 1939, i l'altra, en un jutjat d'Argentina, pels crims franquistes.
Asens ha anunciat la querella en una roda de premsa acompanyat per tres de les germanes de Salvador Puig Antich -Carmen, Montse i Imma-, que han estat rebudes prèviament per l'alcaldessa, Ada Colau, i pel president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, en representació de les 18 entitats memorialistes que secunden la presentació de la querella.
El regidor, que és advocat de professió, ha afirmat que "l'assassinat de Puig Antich és una de les pàgines més negres de la història i un estigma inesborrable per a la ciutat i el país".
"És una aberració que ofèn no només els familiars que ho van sofrir, sinó a tota la societat i a la comunitat internacional", ha indicat Asens, que ha afegit que la querella suposa un "acte de justícia contra un crim que concentra en si mateix tota la brutalitat del règim franquista amb Barcelona i Catalunya". ."Per això, havíem de portar aquest cas davant els tribunals penals", ha reblat Asens, que ha anunciat també altres accions per restituir la memòria de les víctimes del franquisme.
Asens ha ressaltat que aquest és el primer cas de crim franquista que l'Ajuntament de Barcelona porta davant els jutjats i que la querella compta amb el suport de la família de Puig Antich i de les entitats memorialistes i de drets humans, amb la Coordinadora Estatal de la Querella Argentina (CEAQUA) al capdavant, que també han acompanyat a Asens en la roda de premsa.
La CEAQUA ha impulsat una moció que l'Ajuntament de Barcelona portarà al seu ple i que demana a tots els partits assumir el compromís d'esgotar totes les vies legals per asseure en la banqueta als responsables dels crims franquistes.
El Ayuntamiento de Barcelona ya se personó en la querella contra los crímenes franquistas en el juzgado número 1 de Buenos Aires y en la presentada por la Asociación AltraItalia, contra los bombardeos aéreos sufridos en Barcelona entre 1037 y 1939.
La de Puig Antich sería la primera que lleva a los juzgados el Ayuntamiento de Barcelona por iniciativa propia.
El pasado 28 de octubre, Barcelona formalizó un acuerdo entre ciudades para fundar la 'Red de Ciudades contra la Impunidad Franquista', junto con municipios como Pamplona, que acogió el acto, Vitoria, A Coruña, Cádiz, Zaragoza o Rivas.
Tanto Vitoria como Pamplona tienen en marcha acciones penales contra los crímenes franquistas.
En este marco de colaboración, el gobierno municipal de Ada Colau asesorará a las ciudades que quieran emprender acciones similares, como es el caso de Durango (Vizcaya), que ha impulsado una querella contra los bombardeos que sufrió esta población.
Reflexió: Alícia Garcia
Tot això està molt bé però crec jo que s'hauria de fer aquí quan es pugui i hagui una legislació neta és primordial per netejar la memòria històrica d'aquest país on tan sols a reina la por i l'opressió fins ara que es lluita per un dret democràtic per decidir el nostre desig de llibertat i encaraens el tanca'n no deixa'n que fen Referèndum impedint de totes les formes possibles el nostre destí clar de República Catalana.
Dic aquí, a casa, perquè és el lloc on pertanyiaquest acta salvatge, és aquí, a casa, perquè ens honraria i tots els màrtirs que han mort patin, i els que encara i són vius, puguin veure alliberada aquesta càrrega que porta'n, sotmesos tan sols, per voler la llibertat, la igualtat i un món millor.
És aquí, a casa, on s'hauria d'establir, un tribunal com es va fer a Nuremberg, assentar els culpables del nostre destí que hem patit d'una forma indirecta, tots els catalans, per això i per molt més, seria convenien, que ho pensin, qui ens porten, per la nostra honra de poble, la nostra tranquil·litat i protecció, per tanta humiliació des de fa 303 anys que no són pocs companys.
Va ser un acta per la campanya de SÍ per l’Independència de Catalunya la
sala de actes era de gom a gom unes 5000 persones vingudes de tot arreu de
Catalunya i altres estats van serhi presents , el acta va començar amb
musics per donar l’entrada als horadors
va començar la entrada Alfred Bosc seguit de Anna Surra ....deixo uns moments no tots del acta .
Comença l'acta amb bona musica
començament acta
Alfred
Bosch
Ha començat l'acta recorda'n a tots aquells que
ens han deixat com ha sigut el regidor de Gava el sr: Antonio Ravallut.
Tot seguit saluda'n arepresentants de Quebec i Lituània saluda'n idonanlisles
benvingudes amb el seu idioma, que hi erenaquesta
actaal Centre de Convencions
Internacionals.
Ens ha recordat que volem la Barcelona renovada,recorda'na Alfons Sarda que vamodernitzarBarcelona i vaproclamarla primera República en el any 1874,a FrancescMaciàel plaMaciàque va volermodernitzar-la, en el any 1931, de nou vaproclamar-selaRepública,i si ells no ho van aconseguir del tot
ara a la terceraseràla vençuda a la República Catalana,
"fem-ho,fem-ho, volem,
volem", a dit.
Anna Surra
Ha començat dien: Jo nací en Uruguay un
pais de origen fue de tierrasde
indígenasdesaparecidos del pueblo de
el reino deEspaña a golpe de sangre de
sus hijosy de dominación poblado de
actoshumillantes de tras años de
expolio por parte de la motropoli española tomaron conciencialos que eran de su pueblo y lucharon por su
independencia un proyecto como es la creación de Republica necesita de esos
valores fuertes que lo acompañen muchos de los valores no son de igualdad y
libertad tambien tienen que tener valores de solidaridad.
A causa
del neglicismo fui perseguida y luego
del golpe de estadode Uruguay i Chile
tuve de huir dejar mi casa mi familia mi trabajo mi familia para
proteger mi integridad traspasar por diversos paises pude ser recogida y refugiada en Europa hace muchos años. Hoy veo
con mucha tristeza esa misma Europa me recibio a mi hoy me invito además a mi
en el estatuto de los refugiados del año
1951 hoy se niega a recibir en la guerra de Siria y otros paises olvidándose de la guerra civil y la segunda
guerra mundial olvidándose donde los pueblos fueron recibidos en otros
paises sobre todo en America Latina.
La Union
de Justicia de Europa que tiene mencion de Europa que se recomienda pensar mas de
de 1000000 de emigrantes de los estados europeos que vigila comprobar
como la influencia de la extrema derecha que creiamos enterrar varios
metros bajo tierra vuelve a resistir
incluso sin ganar las elecciones aun en Madrid a logrado regresar a los estados
rompiendo el valor de la solidaridad con argumentos egoístas mintiendo cuan es
necesario es hoy que ...VI es el amencipador es es el el roja abande en esta
solidaridad combinada por eso veo la
republica catalana es una oportunidad
al final de la historia para proponer un nuevo relato un nuevo legado y una
peralta que rompa con la imposición. No me critiqueis este proceso porque creo
que es el mejor antidoto contra la xerofobia es el derecho al voto y lucho con
todo lo hablado porque todos seremos fundadores de la Republica Catalana sea
cual fuera nuestro pais de procedencia o sea cual fuera nuestro idioma. Hoy
hemos llamado a todos los que habéis venido de rutas diversas para sumarse a
este proyecto porque somos ciudadanos de primera y somos: “un sol poble.”
A mas de
un millón de emigrantes en esta década se merece la posibilidad de poder acoger
refugiados y exiliados sin necesidad que los tratados internacionales se lo impidan y tenemos entonces en la
obligación moral de convertirlos en este Estado.
Tenemos
una Republica Catalana con memoria histórica que cierre su política de
inmigración sin muro ni concertina que cierren los centros de internamento de
extranjeros y que impulse políticas de acogida porque “ volem acollir “ y queremos hacerlo ya.
Voy a leer
unas palabras de Jose Martí:
“Los derechos se piden se arrancan no se
fian”...en otras palabras REFERÉNDUM o REFERÉNDUM.
Joan Tardà Sabeho? ara ho conta , ho tenia de dir
Joan
Tarda ha començat dien : saludan a tots
els aplagats
“salud
republicanes, salud republicans “
.Coneiçeho una nacio sense estat que haven
perdut les llibertats ara fa 300 anys, ara tingui un Parlament en majoria
independentista?.
Saveho, saveho de una nació sense estat, que malgrat ha haver
patit decades, centuries, un proces de exciliacio per part tots dos grans estats Espanya i França ara tingui un govern
independentista que se ha compromet devan la ciudadania se ha compromet en
construir la independencia en 18 mesos?.
Saveho si en algun indret al món ja una nacio,
una nacio sense estat que malgrat haver
patit un veritable genocidi, llingüistic cultural, ara es presenti frent al mon
com un poble coasionat amb un 80% en un REFERÉNDUM?
Saveho de qui os parlo?
Os
parlo de vosaltres, dels catalans i catalanes del 2017.
Alixó,
aixó, es titanic el que em precedit, es extraordinari el que fem, i es extraordinari
el que ferem , perque per les nostre historia, els catalans defet no hauriem de
existir com a nació, defet som una
alegoria, ens haurien quedat a mig camí com desgraciadament se han quedat
moltes nacions i malgrat tot som aquí, no solament som aqu,í per primera vegada
a l’historia contemporania de catalunya per primera vegada tenim les eines per asolir l’independencia ,tenim majoria parlamentaria
independentista, tenim poblat independentista, i tenim la joia de la corona,
Consell Social, gairebe un 80% de ciudadans de catalunya volen decidir el
Referéndum, molt mes, que no pas els
independentistes “SOM” Per aixo no ni han excuses , si no ho fem no ni han excuses de mal pagador, guanyarem,
guanyarem, perque obrirem les urnes, obrirem els llocs electorals, convocarem
el REFERÉNDUM penseho que per els independentistes guanyar es molt important, molt important , pero encare mes que no pas guanyar es fer el REFERÉNDUM, perque un
poble que t’impedeix el dret a decidir,
mai es un poble vençut, mai, perque un poble que exergeix el dret a decidir el
pot exergirho tantes vegades com vulgui de manera ara tenim les eines, ara el
que hem de fer aquet at 2017 sera tan
transdental com el any 1931 ara es el moment de recordar el fundador del nostre
partit Francecs Macia un home que mai es va acobardi , un home, un home que va
ser capaç , que va coincidir el coratge i l’inteligencia amb el sacrifici os imagineu quin sacrifi el
de Francecs Macià que es va veure
obligat de canviar i retirar, la republica catalana ja proclamada, per tal
construir un regim de llibertats que
enterrava un regim de una monarquia borbónica?, que ens diria? Que en llestirem
la feina , os imagineu ....
"No ni ha felicitat si no es garanteixuna vida digna a les persones i no pot haver vida digna si no es reparteix la riqueza de de forma molt diferent, tenim el ideal de la democracia que no sigui supeditada als poders financiers " Joan Tardà Coma
Segona part deJoan Tarda
"Mai olvidem als Païssos Catalans: Valencia i el de ses Illes Balears "
A una pantalla van possar la veu de dones que pateixen la crisis en aquet moment i gent que vol viure en pau i llibertad a una societat nova que entre tots construïrem ben segur a la Republica Catalana
Representants de l'independencia de Lituania i Queberc junts a favor del Sí junt a Marta Rivera
Fotografies :
Dolors Bassa
Va dir entre altres qüestions: "En aquest moment, estem, doncs, perfilant les propostes de les condicions d’una renda garantida de ciutadania catalana, una proposta que representa un canvi de paradigma, un nou dret i la millor política social de família."
Jambrek va explicar amb detall el procés complicat que va dur Eslovènia a la independència. Va explicar el procés advers en que es van trovar fins arrivar a l'independència, però entre totes ,va destacar una: vainsistí a dir que, una volta proclamada la independència, calia ser immediatament el govern efectiu del país; aquesta és la condició indispensable per al reconeixement internacional. A Eslovènia, dos dies abans, tots li deien que no la reconeixerien. I què va passar? Que el govern eslovè governava el país de manera efectiva i indiscutible i això va obligar tothom a acceptar la independència, com una manera de reequilibrar la situació.
Sr: Lisée i Marta Rovira
Lisée va explicar que de jove havia format part del grup llegendari que envoltava Jacques Parizeau i que va promoure el segon referèndum d’autodeterminació, el 1995. De fet, és considerat el principal impulsor de l’estratègia d’aquell referèndum que va deixar el Quebec només a 54.288 vots de la independència. Això, enmig d’una campanya insòlita, que van anar a votar prop de cinc milions de persones, el 93% del cens, i amb trampes de darrera hora que avui sabem que van decantar finalment la victòria cap al no. Lisée va dir: una quelcom arrevatible, que és que les oportunitats no són eternes ni es repeteixen cada pocs mesos. Va fer el símil de pujar una roca fins al cim. Si hi arribes la roca comença a baixar per l’altre pendent i ja no hi ha qui l’ature. Però si no hi arribes, mal que siga per centímetres, la roca pot rodolar avall i passar damunt teu. Ara fa vint-i-dos anys d’aquell referèndum i, tot i que només van faltar cinquanta mil vots i és evident que una part important de la població quebequesa continua pensant en la independència, la realitat és que no han tingut cap més oportunitat ni en veuen pas cap a curt termini. Un avís molt important, sobretot per a aquells que es pensen que no és tan decisiu si ho aconseguim ara o mai.
Moment en que diuen que ens donan tot el seu soport vers l'Independència de Catalunya
Un grup de californians va fer una proposta de referèndum com aquí a Catalunya perquè els electors decideixin si volen o no que Califòrnia es separari d'Estats Units.
Amb la finalitat de convertir-se en un país lliure, democratic e independent. Califòrnia, inicia la Campanya del Si per la Independència que acabarà amb una consulta programada per a març de 2019. Califòrnia, Estat en el qual va guanyar Hillary Clinton, es va veure embolicada en manifestacions en contra de la victòria de Dondald Trump, va donar el primer pas per aconseguir la seva independència d'Estats Units amb la presentació de la proposta al Fiscal General de l'Estat.
D'acceptar-se el procés, en l'elecció de març de 2019, els resultats hauran de demostrar un 50% de participació del cens i un 55% de paperetes a favor del Sí, perquè Califòrnia es converteixi en una nació independent. De moment aquí no ha arribat la notícia als quatre vents però se sap gràcies a comentaris de xarxas socials. Segons el portal RT 'portal de notícies internacionals', "No obstant això, abans de 2019, es pensa que ha de reunir suficient suport preliminar a través d'una votació al novembre de 2018. Per poder celebrar aquest referèndum, el moviment necessita recollir un mig milió de signatures" , tal com es va fer abans a Catalunya. protestes a diverses ciutats dels EEUU
Tot el procés és impulsat per un grup que porta per nom 'Yes, Califòrnia' que existeix des del 2014 i entre una de les seves raons per sol·licitar la independència és que l'estat paga massa impostos a l'administració central de la qual reben "molt poc a canvi" s'assembla bastant al cas d'Independència a Catalunya, esperem que si desitgen ferventment tenir llibertat d'acció arribin molt ràpid a aconseguir la seva victòria.
El canvi climàtic acord signat per Califòrnia, Ontario, Catalunya i 9 gouvernements regionals altres_BUSCAN SOPORT
Os deixo el títol de un llibre que parla ben clar qui va descobrir California ...
qui volgui saver mès os deixo enllaç de TWITER cliqueho AQUÍ
Cristobal Colón era catalán, así lo afirman las últimas investigaciones realizadas
l'historia surt a la llum
Pagines de interés:
Revista TIEMPO
"Desde que conquistara México, Hernán Cortés quiso explorar la costa pacífica hacia el Norte. Ya en 1533 envió a Fortún Jiménez , que descubrió la península de California, la llamada Baja California o California mexicana.més clican aquí
Una mirada a la historia desconeguda per molts catalans Per AliciaGarcía
Aquest 7 de febre a les set del vespre al Departament d'Interior de la Generalitat vaig tindre el privilegi de ser present a la presentació pública del llibre: Els mossos que van salvar Montserrat de Maria Cinta Castelló, amiga i gran persona com va ser el seu pare desconegut fins ara que gracies al seu llibre documental hi ha surti't a la llum.
Llibre documental històric de Maria Cinta Castelló
Com bé va dir Jordi Gener és una mirada enrere i propera de la història dels mossos d'esquadra, un llibre que parla de com van salvar als monjos 14 mossos d'esquadra destinats a Montserrat. Van evitar de ser cremat documentació de Montserrat, ja que a la mateixa tarde de la revolta uns camions conduits per anarquistes carregats amb bidons de gasolina volien assaltar Montserrat. En Ramon Castelló pare de Maria Cinta amb companys com ell ,mossos, van haver de dialogar i mediar amb ells i van fer sense saver-ho un gran acta heroic salva'n patrimoni i els monjos que voltaven per aquella zona espantats sense saber que seria'n d'ells.
L'abat del monestir Josep Sole va destacar amb la narració de l'autora podem coneiça i comprendre moltes coses en petita escala a les hores de la guerra, afeixin: té raó Antonio Alardín quan diu que aquest llibre contribueix en la nostre història del nostre país d'una manera important i això en més d'un aspecte i segona la gran valoració dels mossos en belar a la conservació dels edificis i de la comunitat de monjos.
Deixo part de l'acta per gaudir-ho com ho vaig fer jo....
Va ser presents:
Maria Cinta Castell autora del llibre bibliogràfic documental
El pare abat de Montserrat Josep Sole
El conseller Jordi Gener
Albert Batlle
Director general dels mossos d'Esquadra Jose Luis Trapero
Jordi Cendre
