Carles Puigdemon el nou president de Catalunya

Aquet Dimarts  12.01.2016 a les 19:00  va ser investit Carles Puigdemon  

amb esperançes de una nova renaiçensa catalana no ha fet en cap moment referencia  ni el rei ni a la Constitució Espanyola

Va ser una tarda molt emotiva desprès de passar uns dies tensos plens de incerteça  de no saver, si era mijor fer eleccions, amb la cual cosa, ens la jugavan tot, a cara o creu, a la cual cosa es podría perdre lo que es va guanyar el 27s. Van averi una plantada a la plaça de Sant Jaume donan soport a que arrivessin a un acord entre Junts per Si i la CUP.

"Día 9 de gener del 2016 día historic de la nostre terra estimada tot un día devant la Generalitat per que haguessim acord entre partits per proclamar el president..per fí han arrivat a un acord i hem desbloqueixat l'aturada ..endevant vers la desconexió!!!"
                                                 

 Per fi la CUP va arrivar a un acord gracies al seny i la voluntat de tots en resoldre el futur del nostre estimat pais.Per fir tenim president i com va parlar se li veu un home sensat i humild implicat amb cor i ànima en consolidar el govern català per construir la República Catalana, ni ha unes frases que ara son historia :

" Soc falible pero insobornable" i "El mes bonic del mar es lo que no hem encare navegat"

Ara estema 27/01/2016   i a Espanya encare no ni ha govern esperem que com diu Carles enfilem bé la agulla i fem el nou patró de nació amb 18 mesos per arrivar aviat a la desconexió que de segur serà potser mès aviat del que pensem.


Vídeo  al moment de entrada al recinta per ser investit el nou president de Catalunya

"Tots els moments del acta" (vídeos , fotografíes, ...)

EN DIRECTE Totes les reaccions a la presa de possessió de Carles Puigdemont

Carles Puigdemont promet fidelitat al poble de Catalunya i no al rei ni a la constitució espanyols

Amb una fórmula de promesa del càrrec inèdita en les últimes tres dècade

Fotografies de : Alicia Garcia

La Primera República repàs de l’historia de Espanya

By: Alicia Garcia

El mateix dia de l’abdicació d’Amadeu I, l’11 de febrer del 1873, una reunió conjunta de la Cambra dels Diputats i del Senat, constituida en Assemblea Nacional, va proclamar la República , i en va elegir president el republicà federal català Estanislau Figueras. Era una situació força atípica: la majoria parlamentària, que continuava essent rei a donar pas a un règuim republicà. 

La distància entre el Parlament i el carrer es va fer evident des del primer moment, ja que tot seguit a la majoria de ciutats es van constituir de nou juntes revolucionàries que exigien la formació immediata d’una república federal. Fins i tot en algunes localitats d’Andalusia els jornalers van ocupar terres, per reivindicar una reforma agrària que liquidés el latifundisme sorgit de la desmortització.

Aixío, els republicans federals van arribar de debò al poder amb les eleccions a Cors CONSTITUENTS DE MAIG DEL 1873 . Aleshores van obtenir 344 escons d’un total de 391, i un altre republicà federal català, Francesc Pi i Margall, va ser proclamat president. La nova cambra va iniciar la redacció de l’únic projecta de constitució federal d’Espanya , que mai no va arribar a ser aprovat. 

La constitució republicana preveia la formació de quinze estats federats, als quals s’afegirien, en igualdat de drets, les colònies.

Però el nou règim no va poder consolidarse a causa de les oposicions exteriors i de la divisió interna dels mateixos republicans. D’una banda, dons, la Tercera Guerra Carlina va amenaçar seriosament l’estabilitat del nou règim , mentre s’iniciaven també les revoltes independentistes de Cuba i Filipines. 

                                                   fotografía de soldats cubans 

De l’altre , ben aviat es va poder  constatar que la majoria parlamentaria republicana no reflectía una realitat social consolidada. Si bé el republicanisme federal era majoritaria a Catalunya i , més en general, a l’arc mediterrani, la seva presència al centre i al nord peninsular era menys evident.

A més , l’etiqueta federal amagava en realitat diferents projectes polítics . Així , mentre els federals , catalans reivindicaven una auténtica confederació sorgida de baix, el planteixement majoritari en altres territoris subratllava la unitat nacional i la sobirania del govern federal.

En aquell context, Francesc Pi i Margall es va decantar per el federalisme des de d’alt .

               El intelectual i polític federalista Francisco Pi y Margall , retrat fet per José Sánchez Pescador en un cuadra que es trova a  l'Ateneo de Madrid.

Pi i Margall argumentava aleshores que qualsevol moviment sorgit de la base podia qüestionar la fràgil existència de la nova República . En tot càs, això s’esdevingué a partir del juliol del 1873, quan els republicans de Cartagena es van constituir en cantó independent, amb l’objectiu d’avançar tot seguit cap eol federació de cantons lliures. 

El moviment es va estendre per Andalusia i el País Valencià, i Alcoi va ser protagonitzat per els anarquistes. Cal  dir , però, que Catalunya no va participar en el moviment cantonal, probablement perquè els federals catalans eren conscients que aquell moviment popdia soposar la fi de la República.

                           Principals escenaris del levantamient cantonalista i de la Tercera Guerra Carlista.

       

En aquell context , Pi i Margall va haver de dimitir . La República va quedar en mans del republicà unitari Nicolás Salmerón, i encare pocs mesos després del més conservador Emilio Castelar . No n’hi va haver prou, però... El 3 de gener del 1874 el general Manuel Pavía va irrompe amb la Guardia Civil al Congrés de Diputats . Uns quants mesos després, el fill d’Isabel II, Alfons XII, iniciava la Restauració borbónica. 
                                                          
                                                           el fill d’Isabel II, Alfons XII

Altre gall hagués anat si haguessim anat sols com anirem ara, al anar i volguer la República en conjunt aixó ens va fer molt de mal , ja que, gran part d'Espanya ,sobre tot el nord no la volien .
Esperem que els nostres polítics defensin amb honor la nostre terra i no tinguem de tornar a reviure la penosa historia ..que ja ve de lluny i si  anem força units aquesta vegada ho aconseguirem ja que...dels erros histórics s'aprent moltissim .

DEIXO AQUI UN VÍDEO ON ES POT REVIURE AQUELL MOMENT: 

Acta de l'ANC a Ciudadella 22N al mig dia

Amb el eslogan : SOM SOBIRANS  l'ANC va obrir  aquet diumengue 22 de novembre del 2015 al mig dia amb un vent fred però en fermeça i ganes de ser lliures

Ha Ciudadella amb l'acta de L'ANC es va concentrar un mil.lers de catalans per recolçar que se arrivi a un acord Junts per Si i la Cup 

Deixo aquest documents on expressen el moment que es va viure el clam de   la gent i el descontent mitjançan pancartes de queixa que la gent clama : REPUBLICA CATALANA

Ha participat en el acta de L'ANC Cristòfol Soler , expresident de el govern :

Cliqueu aquí per veure més i el video que ho explica ...>" El govern de Bauza a fet un etnocidi"

PD: Se ha de dir que al acta a Ciudadella es van repartir fullets de CAIXA CATALANA 

aixó vol dir que els motors de la nostre llibertat no se atura, si no que, es més calent que mai.

COM VA DIR CARME FORCADELL i LLUÍS  a un event amb ORIOL AMORÓS I MARCH va dir:

COM VOLEM FER UNA DUI si hem de tindre solvencia...si  a la fí... els nostres diners son gestionats al BANC D'Espanya? 

ELS MOTORS SON CALENTS 

si no arriven acord  serem el poble català qui mitjançan el vot eligirà el pròxim president dessitjat que ens portarà a La Republica de Catalunya //*//

AVIAT ARRIVARÀ EL MOMENT ON TINDREM EL DNI CATALÀ

Demoment ja tenim les bases fetes i una CAIXA CATALANA on omplirem la guardiola 

Fotografies de l'acta a Ciudadella :

Mentres tant es feia el acta a l'Estació del Nord els representants politics feien altre acta de presentació de la candidatura del 20D de Esquerra Republicana

 deixo enllaç del video on parla marevellosament ORIOL JUNQUERES  ...JOAN TARDÁ ...i el nou candidat GABRIEL RUFIAN entre altres ...tinguem fe que l'hora s'aproxima companys 

cliqueu ....AQUÍ  PER VEURE EL VÍDEO 

cliqueu ....AQUÍ  PER VEURE EL VÍDEO 

Diumenge, 22 de novembre de 2015

Esquerra Republicana presenta la candidatura que defensarà el vot dels catalans el 20D

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha assegurat que ‘els últims anys hem intentat construir un projecte col·lectiu que desborda de molt les sigles de qualsevol partit. Per això ens trobem treballant junts amb gent que és socialista, gent que ve de l’ecologisme, del món sindical, del món empresarial, de l’humanisme cristià, o del món de les entitats’. Ha afegit que ‘ho fem perquè defensem uns valors universals que fa que ens pugui entendre gent de tot el món. És la nostra manera de dir que volem tenir una relació de fraternitat amb tothom, començant per la gent de casa nostra’. Junqueras ha reivindicat que‘volem construir una República al servei de la gent, aquesta és la independència que volem i que hem començat a fer, després de la victòria que per fi vam aconseguir el 27S i que no deixarem que ningú ens prengui’. El president d’ERC ha destacat que ‘nosaltres sempre hem posat el país i la seva gent per davant de tot i per això és important que Esquerra Republicana sigui molt forta, per garantir que continuarem fent tots els sacrificis que calguin perquè el país i la seva gent se’n surti’.

Acta censer de la presentació de la candidatura del 20D de Esquerra Republicana

 

Mès clican aquí........>  a la pàgina de ESQUERRA REPUBLICANA

Segona Sessió del debat d'investidura

En directa ...Más te temple...amb tot el que te a sobre de les seves esquenes...
sap defrenar-se ha dit el següent:

"El llabor de la discordia la han defensat vostes dirigirse al Albiol"
"No ni ha dret que tinguem pitjors infraestructuras que la resta del Estat senyor Albiol"
Tenía temps per pactar el pacta fiscal i no van ferne rès"

"Se acavat , fem un pacta com Estat rès mes.."
"" No expliqui histories senyor Albiol que no son veritat'
"Miris els presupostos de salud qui ha rivat al 40% i ARA si han arrivat clà que hem tingut de fer retallades per culpa del Estat Espanyol i de Europa clà"

" No va tractar al mateix ARA el Estat Espanyol els que anavan pitjor els van remuntar i els que pagavan revien cada vegades menys anan pitjor...están millor que a molts llocs que a Europa ...cap sensibilizar amb la resta ..."
"Ens van prometre estalvis i rès de rès ..insensibilizar del Estat a la resta de autonomía..."

"No pensem de donar les gracies..qui recapta es el govern de Espanya..i si ho recaptesin nosaltres no necesitarían rès jà que ho distribuirían nosaltres...com fan alguna autonomía de Espanya"
 pero funciona així...encare li tenim que donar les gracies...deixin de recaptarnos..al port de Barcelona no tenim conexio...FA que van firma aixó FA 2 anys i no han fet encare res"

"A Catalunya ens inverteix a sota de la nostre población i del passan per el clatell.."
"Anen a la nacional 2..a la 340..B.40..aqui inverteixen?"
"Inverteixen amb Aves que no es necesari"

"Ni ha una part de empresaris catalans que volen que fem càs al manifests..ii al que volen els catalans"
"Vostes saven que passan que son un montatge amb intervenciones governamentals..cometen delictes electorals..
sempre que  va actúa policía i fiscalía es per un motiu..qui es FA responsable de aixó..ningu?"

"El Estat Espanyol es una estructura baixa..es molt diferent aquí no la tenim...es a Espanya...no tenim odi per ningu..per nosaltres no tenim rès contre Espanya..tenen intolerancia al Estat Català ..no ha de utilitzarla mai..ganes que vaixin bé les coses.."

"Pretenem que algún día parlem de tu a tu..com ha de ser"
"El problema es com adecuen les lleis a les urnes i no ho entenen i si parlessim no passarie aixó...reaccionar així fen denuncies..es de una baixa democracia si no una dictadura..ho están demostrando día a día"

BY: ALICIA

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,Articles similars,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

Artícle de Vilaweb

Antonio Baños a Mas: ‘President, torni dijous’

La CUP confirma el no a la investidura de Mas a la votació d'avui

 ‘El nostre vot és no a la candidatura d’Artur Mas’, ha deixat clar el president del grup de la CUP al parlament, Antonio Baños, en la intervenció al debat d’investidura. I ha exposat les raons que els porten a aquesta posició, que són, en resum: ‘La gestió autonòmica des del 2010, i les decisions privatitzadores de serveis i de retallades; la necessitat de cercar un consens que superi dinàmiques autonomistes; i el discurs d’ahir’, sobre el qual ha retrat a Mas que no fes èmfasi en la necessitat d’acabar la corrupció, i que no tracés un govern nou, el govern d’una república i no un govern autonomista. ‘Sovint un home s’ha de sacrificar per tot un poble. No podem identificar un país en una persona. Ho vam patir en el cas de Pujol, en què persona, país i partit van fer creure una sola cosa’, ha dit Baños.....Mès al enllaç VILAWEB

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,Twitter,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

 Es pot veure la bona educació de Levi mentres està parlan Artur Mas...demostra el odi i lo poc que vol al poble català

Marc Estarriola ‏@Estarriola

Quin NIVELL la diputada del PP al #Parlament, quin NIVELL!!! #debatinvestidura #investidura324

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,Diari digital País,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,

Mas proposa una assemblea dels 72 diputats per a elegir president

Baños accepta amb la condició que el vot sigui secret

,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
 

PD: FINS DIJOUS NO SABREN RÈS

ACAVAN DE COMUNICAR EL GOVERN DE ESPANYA han demanat a la policia nacional i als mossos de escuadre que informin cualsevol acta de sedició lo comunicaran al tribunal constitucional 

XXI Premis Nacionals President LLuís Companys

Ahir el vespre es va repartir el XXI Premis Nacionals President LLuís Companys va ser organitzat per el Casal d'Esquerra Republicana de Catalunya de Sants-Montjuïc, donats per la mà de Alfred Bosch va ser molt  emotiu i que millor rebre aquest premis a qui han fet tant en aquet moment tant immès que vivim a un pàs de la República a Catalunya...

També  va ser convidats al acta de entrega de premis el  representant de la CUP Antonio Baños entre altres ...

 

Os deixo lo més representatiu les entregues dels premis...i com va dir Alfred Bosch ahir al vespre que no defallim estem en a un pàs de tindre la Republica Catalana, no tirem la tovallola, clà que estem patin...perque volem tindrela ràpid, pero tot pàs transcedental conté un sacrifici, com LLuis Companys que va donarla seva vida per la llibertat del seu poble, cada pàs que donem es un pàs per els nostres fills que ells podràn viure lliurement, no hem de caure en decepcions, a Madrid ens faran traves, pero nosaltres: ferms, units ..invencibles ho aconseguirem amb seny am tot el poble junts tenim un sentit de Estat ferm , solid tancarem la porta al passat.

Han sigut triades aquestes persones aquet any 2015 per la defensa com en el càs de les escoles i van fer caure al president Bauza per la lluita per la llengua  a l'Assamblea de docents de ses Illes Balears ben merescut, a Miquel Sellarès i Perelló per el esforç i la creació de les dos Assambleas Nacionals catalanes la primera que incluien els països catalansi portarnos fins aci en aquet punt on estem a portes de aconseguir tindre el nou Estat a la Republica Catalana, al pare Manel a la continua llabor de humanitat als mes defeborits donanlis motivació i retornar a tindre ganes de viure, a la Federació catalana de Futbol Sala equip representatiu de Catalunya,  a la agrupació de Súmate molt important que han demostrat l'integració de castellanos parlans a volguer i estimar una terra que els van rebre i ells ens van compendre, que millors que ells que ens han entes i entenen com es Espanya i com ens veuen .




                                                                   Sala Martín 

                                                     Federació Catalana de Futbol Sala

                                                            Eduardo Reyes - SUMATE

                                              Miquel Sellarès i Perelló  creador de les dos  l'Assamblees

                                              Assamblea de docents de ses Illes Balears

 

Veien ‪#‎junquerestv3‬ debat entre Oriol i Varufakis

 

Un debat extraordinari dirigit per Xavier Coral a dos bandes Oriol Junqueres i  Varufakis quin nivell mès desenvolupat no podia ser millor amb la essencia de la saviduria grega i la nostre cusina germana catalana...

Ha començat parlan Oriol i ha dit:

 
Haurà una obediencia desde un marc nou
La paraula desobeïr, es una paraula que no hem de dir...no anem encontra de la llei
Els politics som el que tenim que donar exemple
Haurem de expresar que hem de dotar un procés si tenim les eines
Les ati -judiricas les fan al Parlament que avalir el procés
La setmana que bé ha de haver la voluntat al món que estem fen l'independència
Es normal que el govern Espanyol utilitci la fiscalía jà que no volen
Nosaltres tenim la mobilitat de la gent..la democracia...i la voluntat de la gent
Es molt ingenu el estat espanyolde dir un referendum
Es una contradicción...no ho farà mai..i si la fan recordem a Aznar i Zapatero i si ofereixen será per incomplirho
Altre cosa es que vinguesi la comunitats
internacional..i no crec que ho fáci...si no percerp en claretat
Si la comunitats diuen que si guanyan serán reconeguts com Estat república...estem com fet que el 27s jà va ser un referéndum
Jo he sentit k han Guanyat que si guanyan la malloria tiraran el procés
Ni ha un compromiso per tant femho
La evidencia es evidente enorme que ha sigut un Si i ha Guanyat a un No
Ni ha coses importants en COMPARACIO de fer una república lo demès es una mica menor...acavaran molt bé
Lo que mès importa es l'independència.. Lo altre es rellevan ..pero lo mès rellevan es lo que hem de fer entre tots
Desobeïr ni han molts a Espanya i que ni han a la pressó
Ho decidirem entre tots ..perqué ho estem junts
Es casual o no...es malaltis si ho han fet coincidir la data de Companys i de Artur Más...no ser Jo si ho han fet coincidir
La diferencia de avans es que no poden entrar com van entrar i van paralizar el procés...
Aquet país ni ha gent concecuent i hem de deixar que actuin...

Acava de entrat Varufakis

Ha tingut un intercanvi i aquets procesos reforçan la democracia
Desde fora li corresponde al poble català decidir que vol
Es com si Madrid reforcés el dret independentista...si fos a Madrid lo ultim que faria si fos ell...es incitar que marxesim
Ni ha molt debat si formaría Catalunya sería dintre o no de la zona Europea
A Europa te un problema ...han traslladar el problema a Brusel.les...un govern a Europeo
El motiu seriós es perqué no han sigut capasos de mediar..
No ni ha soberanía.. som nosaltres.. el poble qui ho ha de fer .. ells controlan el poder económica..cuán fracasan es procés una desfragmentació ...es un fracàs ...
El món actual es molt global...entidats financeres..els poders económics globals necesitaría un regulador...i aixó no existeiç...no representa als ciudadans..es un parlament que no té una voluntat del poble...raramente està als interesos del poble
Som federalistes i europeistes els catalans
Tenim una Europa nova la societat industrial i civil
No arrivarem a bé si no trovarem una sol.lució europea.. si no se sent la veu del poble..
Es un repta..a Alemania tindràn mes paro...aixó se a de gestionar...perqué anem malament...qui parla de aixó en la actualitat per televisió...ningú.....a Japó es va vendré mes bolqués per gent gran que per nadons...qui vetlla..als ciudadans...es perdren drets civils... com es defensa aixó?
No es parla i se ha de parlar de aixó..
I com es pren decepccio de tot aixó...a Espanya i Europa...si no ho afrontem perderem i tindrem decepció de la gent
Afortunadament a Catalunya estem cridats en definitiva per el nou Estat
Si dubta Varufakis es quedará ..me impulsa la convicció de que els europe ya tenim un deute per aturar tot aixó...se ha de arrivar a un concens per arreglarho...una conversa implica tot aixó..parlar es fer política...Grecia a sigut un laboratorio molt cruel...hem de fer un concens i desprès pe ndre conciencia civil...i decidirho entre tots...
A Alemania fan escoles educación i ajudes a tothom aquí ho dediquen a fer retallades i a lo militar hem de canviar concepta

Es com si Madrid reforcés el dret independentista...si fos a Madrid lo ultim que faria si fos ell...es incitar que marxesim 
PD: quin devat mes honrat deumeu...crec que es un devat dels mes importants ..que han parlat a tv3

El programa senser

 Xavi Coral ha conversat amb el líder d'Esquerra Republicana i l'exministre de Finances grec sobre Catalunya i Europa. El dia en que el president en funcions, Artur Mas, ha declarat davant el jutge pel 9-N, Oriol Junqueras ha afirmat que l'estat espanyol és un estat "demofòbic". Sobre la mateixa qüestió també s'hi ha referit Iannis Varufakis, que ha reconegut que si ell fos un polític de Madrid i volgués que Catalunya es quedés a Espanya, l'últim que hauria fet hauria estat encausar el seu president. Junqueras i Varufakis han conversat també de sobirania, de democràcia i dels problemes que consideren tenen les institucions europees.
.

clican enllaç: ".CAT" amb Oriol Junqueras i Iannis Varufakis

 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/-cat/-cat-amb-oriol-junqueras-i-iannis-varufakis/video/5557624/

 El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat sobre la declaració d'avui del president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, davant el TSJC que respon al fet que "estem davant d'un Estat que té demofòbia, por a la democràcia i que odia algunes formes d'expressió democràtiques i utilitza instruments de tota mena per intentar impedir que els ciutadans puguin expressar la seva opinió". Junqueras també s'ha mostrat convençut que les negociacions amb la CUP acabaran sent exitoses.



 En una conversa al programa ".CAT" entre el president d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exministre de Finances grec, Iannis Varufakis, s'ha parlat del procés català i del dret a l'autodeterminació, i han conclòs que l'immobilisme del govern de Madrid reforça l'independentisme. També han apuntat el problema de la sobirania europea i que els rescats dels bancs són un model acabat. Varufakis també ha assegurat que continuarà en política i que la derrota de Syriza davant l'Eurogrup és una taca negra en la història d'Europa.

clican enllaç:

   Junqueras: "Estem davant d'un Estat que té demofòbia"

 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/-cat/junqueras-estem-davant-dun-estat-que-te-demofobia/video/5557605/

 Iannis Varufakis, l'exministre de Finances grec, ha assegurat al programa ".CAT" que a Grècia s'ha fet un cop d'estat en què s'han utilitzat bancs en comptes de tancs; també ha parlat de la seva relació inexistent amb el líder de Syriza, Alexis Tsipras, i de la mancança democràtica que pateix, segons ell, la Unió Europea. Finalment, s'ha referit a la crisi humanitària que pateix el continent i ha dit que s'ha fracassat perquè no hi ha una política conjunta i cada país va a la seva.

Varufakis: "A Grècia s'han utilitzat bancs en comptes de tancs"

 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/-cat/varufakis-a-grecia-shan-utilitzat-bancs-en-comptes-de-tancs/video/5557626/

Com es desenvolupa i que sistema de treball, té la política a Suïssa?

El Sistema Polític Suís

 

Suïssa , un país petit localitzat en el cor d'Europa occidental,té un sistema polític bastant extraordinari. Les seves característiques bàsiques:

La confederació de 23 cantons {cantó = estat membre de la federació}.
3 cantons s'han dividits en 6 cantons mitjans

El govern, el parlament i els tribunals en 3 nivells:
- federal
- cantonal
- comunal
(els llogarets petits tenen les reunions de tots ciutadans en comptes de parlaments, els tribunals locals són comuns a diverses comunitats).

Parlament nacional a dos cameras:
- consell nacional: representació proporcional de la població
200 membres
- consell dels estats: representació dels cantons
46 membres, 2 per cantó (1 per cantó mitjà)

Els referéndumes freqüents en lleis noves o canviades, els pressupostos etc,
- alguns d'ells obligatori (assumptes importants)
- els altres "facultatius" (només si 50 000 ciutadans demanden per el).

La "iniciativa popular": els ciutadans ordinaris poden proposar els canvis a la constitució, si ells poden trobar partidaris (100 000 anés de sobre 3 500 000 votants). El parlament ho discutirà, proposarà probablement una alternativa i després tots ciutadans poden decidir en un referèndum d'acceptar la iniciativa, la proposta alterna o romandre sense canvi.

Democràcia Directa a Suïss

 

Mentre el sistema federal es pot trobar en molts altres països com els Estats Units d'Amèrica, l'Alemanya, Àustria, etc. i la separació de poders (el govern, el parlament, els tribunals) són comú a totes democràcies (o han de ser almenys), els referéndumes són rars en el la majoria dels altres països. Ells tenen una influència positiva al parlament i el govern:

Els referéndumes augmenten el consentiment per cedir (d'una altra manera un partit derrotat cridarà per a un referèndum).

Els referéndumes afavoreixen les coalicions grans (el poder compartit motiva l'arranjament, l'exclusió del poder motiva els referéndumes de obstrución).

Els referéndumes augmenten l'estabilitat (lleis extremes seran bloquejades pel referèndum, els partits són inclinats menys a canvis radicals en les lleis i votants s'inclinen menys a cridar per a canvis fonamentals en eleccions).

Les dues càmeres del parlament troben diverses vegades anualment a sessions de diverses setmanes i entre elles hi ha les reunions de nombroses comissions. Sent diputat no és un treball de temps replet a Suïssa, en contrari a la majoria dels altres països avui. Això significa, que diputats estan més a prop a la vida diària del seu electorat.

Per descomptat el sistema polític suís no va caure del cel, és el producte d'una història llarga i bastant estranya:

Inspirat per la Revolució francesa, partidiarios liberals a Suïssa occidental i oriental, van rebel·lar contra el regnat dels membres vells de la Confederació Suïssa sobre altres parts del país i van cridar a les tropes franceses. Napoleon Bonaparte va ocupar Suïssa i va tractar d'establir un govern central, però ell va ser obligat a aviat restablir alguns elements federals. Després que Napoleon va ser derrotat a Rússia i en Waterloo, Suïssa va tornar a estructures extremadament federals. No obstant això, els cantons St.Gallen, Grisones, Aargau, Thurgau, Ticino, Vaud, Valais, Neuchâtel i Ginebra van arribar a ser membres lliures de la confederació amb drets replets en comptes de la seva posició anterior de membres parcials o territoris subjectes.

De 1815 a 1848 liberals i conservadors debatien sobre l'estructura de Suïssa després de la Revolució francesa. Pas a pas els liberals podrien realitzar innovacions petites en el nivell cantonal. Hi havia liberals així com conservadors en cada canton, i la majoria d'un o de l'altre costat era en general bastant petita, així que el govern va canviar del temps en temps en molts cantons. Quan els cantons amb governs conservadors van fer un tractat secret amb Àustria contra els liberals en 1846, la guerra civil ("Sonderbundskrieg") era inevitable. Després el camí era lliure per a un sistema polític nou. Per 1848 Suïssa va obtenir sa constitució nova que es va basar en la constitució dels Estats Units d'Amèrica en molts punts.