sábado, 31 de octubre de 2015

XXI Premis Nacionals President LLuís Companys

Ahir el vespre es va repartir el XXI Premis Nacionals President LLuís Companys va ser organitzat per el Casal d'Esquerra Republicana de Catalunya de Sants-Montjuïc, donats per la mà de Alfred Bosch va ser molt  emotiu i que millor rebre aquest premis a qui han fet tant en aquet moment tant immès que vivim a un pàs de la República a Catalunya...

També  va ser convidats al acta de entrega de premis el  representant de la CUP Antonio Baños entre altres ...

 

Os deixo lo més representatiu les entregues dels premis...i com va dir Alfred Bosch ahir al vespre que no defallim estem en a un pàs de tindre la Republica Catalana, no tirem la tovallola, clà que estem patin...perque volem tindrela ràpid, pero tot pàs transcedental conté un sacrifici, com LLuis Companys que va donarla seva vida per la llibertat del seu poble, cada pàs que donem es un pàs per els nostres fills que ells podràn viure lliurement, no hem de caure en decepcions, a Madrid ens faran traves, pero nosaltres: ferms, units ..invencibles ho aconseguirem amb seny am tot el poble junts tenim un sentit de Estat ferm , solid tancarem la porta al passat.

Han sigut triades aquestes persones aquet any 2015 per la defensa com en el càs de les escoles i van fer caure al president Bauza per la lluita per la llengua  a l'Assamblea de docents de ses Illes Balears ben merescut, a Miquel Sellarès i Perelló per el esforç i la creació de les dos Assambleas Nacionals catalanes la primera que incluien els països catalansi portarnos fins aci en aquet punt on estem a portes de aconseguir tindre el nou Estat a la Republica Catalana, al pare Manel a la continua llabor de humanitat als mes defeborits donanlis motivació i retornar a tindre ganes de viure, a la Federació catalana de Futbol Sala equip representatiu de Catalunya,  a la agrupació de Súmate molt important que han demostrat l'integració de castellanos parlans a volguer i estimar una terra que els van rebre i ells ens van compendre, que millors que ells que ens han entes i entenen com es Espanya i com ens veuen .




                                                                   Sala Martín 




                                                     Federació Catalana de Futbol Sala



                                                            Eduardo Reyes - SUMATE



                                              Miquel Sellarès i Perelló  creador de les dos  l'Assamblees




                                              Assamblea de docents de ses Illes Balears


















 



jueves, 15 de octubre de 2015

Veien ‪#‎junquerestv3‬ debat entre Oriol i Varufakis





Un debat extraordinari dirigit per Xavier Coral a dos bandes Oriol Junqueres i  Varufakis quin nivell mès desenvolupat no podia ser millor amb la essencia de la saviduria grega i la nostre cusina germana catalana...

Ha començat parlan Oriol i ha dit:
 
Haurà una obediencia desde un marc nou
La paraula desobeïr, es una paraula que no hem de dir...no anem encontra de la llei
Els politics som el que tenim que donar exemple
Haurem de expresar que hem de dotar un procés si tenim les eines
Les ati -judiricas les fan al Parlament que avalir el procés
La setmana que bé ha de haver la voluntat al món que estem fen l'independència
Es normal que el govern Espanyol utilitci la fiscalía jà que no volen
Nosaltres tenim la mobilitat de la gent..la democracia...i la voluntat de la gent
Es molt ingenu el estat espanyolde dir un referendum
Es una contradicción...no ho farà mai..i si la fan recordem a Aznar i Zapatero i si ofereixen será per incomplirho
Altre cosa es que vinguesi la comunitats
internacional..i no crec que ho fáci...si no percerp en claretat
Si la comunitats diuen que si guanyan serán reconeguts com Estat república...estem com fet que el 27s jà va ser un referéndum
Jo he sentit k han Guanyat que si guanyan la malloria tiraran el procés
Ni ha un compromiso per tant femho
La evidencia es evidente enorme que ha sigut un Si i ha Guanyat a un No
Ni ha coses importants en COMPARACIO de fer una república lo demès es una mica menor...acavaran molt bé
Lo que mès importa es l'independència.. Lo altre es rellevan ..pero lo mès rellevan es lo que hem de fer entre tots
Desobeïr ni han molts a Espanya i que ni han a la pressó
Ho decidirem entre tots ..perqué ho estem junts
Es casual o no...es malaltis si ho han fet coincidir la data de Companys i de Artur Más...no ser Jo si ho han fet coincidir
La diferencia de avans es que no poden entrar com van entrar i van paralizar el procés...
Aquet país ni ha gent concecuent i hem de deixar que actuin...


Acava de entrat Varufakis


Ha tingut un intercanvi i aquets procesos reforçan la democracia
Desde fora li corresponde al poble català decidir que vol
Es com si Madrid reforcés el dret independentista...si fos a Madrid lo ultim que faria si fos ell...es incitar que marxesim
Ni ha molt debat si formaría Catalunya sería dintre o no de la zona Europea
A Europa te un problema ...han traslladar el problema a Brusel.les...un govern a Europeo
El motiu seriós es perqué no han sigut capasos de mediar..
No ni ha soberanía.. som nosaltres.. el poble qui ho ha de fer .. ells controlan el poder económica..cuán fracasan es procés una desfragmentació ...es un fracàs ...
El món actual es molt global...entidats financeres..els poders económics globals necesitaría un regulador...i aixó no existeiç...no representa als ciudadans..es un parlament que no té una voluntat del poble...raramente està als interesos del poble
Som federalistes i europeistes els catalans
Tenim una Europa nova la societat industrial i civil
No arrivarem a bé si no trovarem una sol.lució europea.. si no se sent la veu del poble..
Es un repta..a Alemania tindràn mes paro...aixó se a de gestionar...perqué anem malament...qui parla de aixó en la actualitat per televisió...ningú.....a Japó es va vendré mes bolqués per gent gran que per nadons...qui vetlla..als ciudadans...es perdren drets civils... com es defensa aixó?
No es parla i se ha de parlar de aixó..
I com es pren decepccio de tot aixó...a Espanya i Europa...si no ho afrontem perderem i tindrem decepció de la gent
Afortunadament a Catalunya estem cridats en definitiva per el nou Estat
Si dubta Varufakis es quedará ..me impulsa la convicció de que els europe ya tenim un deute per aturar tot aixó...se ha de arrivar a un concens per arreglarho...una conversa implica tot aixó..parlar es fer política...Grecia a sigut un laboratorio molt cruel...hem de fer un concens i desprès pe ndre conciencia civil...i decidirho entre tots...
A Alemania fan escoles educación i ajudes a tothom aquí ho dediquen a fer retallades i a lo militar hem de canviar concepta

Es com si Madrid reforcés el dret independentista...si fos a Madrid lo ultim que faria si fos ell...es incitar que marxesim 
PD: quin devat mes honrat deumeu...crec que es un devat dels mes importants ..que han parlat a tv3

El programa senser

 Xavi Coral ha conversat amb el líder d'Esquerra Republicana i l'exministre de Finances grec sobre Catalunya i Europa. El dia en que el president en funcions, Artur Mas, ha declarat davant el jutge pel 9-N, Oriol Junqueras ha afirmat que l'estat espanyol és un estat "demofòbic". Sobre la mateixa qüestió també s'hi ha referit Iannis Varufakis, que ha reconegut que si ell fos un polític de Madrid i volgués que Catalunya es quedés a Espanya, l'últim que hauria fet hauria estat encausar el seu president. Junqueras i Varufakis han conversat també de sobirania, de democràcia i dels problemes que consideren tenen les institucions europees.
.

clican enllaç: ".CAT" amb Oriol Junqueras i Iannis Varufakis

 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/-cat/-cat-amb-oriol-junqueras-i-iannis-varufakis/video/5557624/


 El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat sobre la declaració d'avui del president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, davant el TSJC que respon al fet que "estem davant d'un Estat que té demofòbia, por a la democràcia i que odia algunes formes d'expressió democràtiques i utilitza instruments de tota mena per intentar impedir que els ciutadans puguin expressar la seva opinió". Junqueras també s'ha mostrat convençut que les negociacions amb la CUP acabaran sent exitoses.



 En una conversa al programa ".CAT" entre el president d'ERC, Oriol Junqueras, i l'exministre de Finances grec, Iannis Varufakis, s'ha parlat del procés català i del dret a l'autodeterminació, i han conclòs que l'immobilisme del govern de Madrid reforça l'independentisme. També han apuntat el problema de la sobirania europea i que els rescats dels bancs són un model acabat. Varufakis també ha assegurat que continuarà en política i que la derrota de Syriza davant l'Eurogrup és una taca negra en la història d'Europa.

clican enllaç:

   Junqueras: "Estem davant d'un Estat que té demofòbia"

 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/-cat/junqueras-estem-davant-dun-estat-que-te-demofobia/video/5557605/


 Iannis Varufakis, l'exministre de Finances grec, ha assegurat al programa ".CAT" que a Grècia s'ha fet un cop d'estat en què s'han utilitzat bancs en comptes de tancs; també ha parlat de la seva relació inexistent amb el líder de Syriza, Alexis Tsipras, i de la mancança democràtica que pateix, segons ell, la Unió Europea. Finalment, s'ha referit a la crisi humanitària que pateix el continent i ha dit que s'ha fracassat perquè no hi ha una política conjunta i cada país va a la seva.

Varufakis: "A Grècia s'han utilitzat bancs en comptes de tancs"

 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/-cat/varufakis-a-grecia-shan-utilitzat-bancs-en-comptes-de-tancs/video/5557626/

domingo, 11 de octubre de 2015

Com es desenvolupa i que sistema de treball, té la política a Suïssa?


El Sistema Polític Suís

 


Suïssa , un país petit localitzat en el cor d'Europa occidental,té un sistema polític bastant extraordinari. Les seves característiques bàsiques:


La confederació de 23 cantons {cantó = estat membre de la federació}.
3 cantons s'han dividits en 6 cantons mitjans

El govern, el parlament i els tribunals en 3 nivells:
- federal
- cantonal
- comunal
(els llogarets petits tenen les reunions de tots ciutadans en comptes de parlaments, els tribunals locals són comuns a diverses comunitats).

Parlament nacional a dos cameras:
- consell nacional: representació proporcional de la població
200 membres
- consell dels estats: representació dels cantons
46 membres, 2 per cantó (1 per cantó mitjà)

Els referéndumes freqüents en lleis noves o canviades, els pressupostos etc,
- alguns d'ells obligatori (assumptes importants)
- els altres "facultatius" (només si 50 000 ciutadans demanden per el).

La "iniciativa popular": els ciutadans ordinaris poden proposar els canvis a la constitució, si ells poden trobar partidaris (100 000 anés de sobre 3 500 000 votants). El parlament ho discutirà, proposarà probablement una alternativa i després tots ciutadans poden decidir en un referèndum d'acceptar la iniciativa, la proposta alterna o romandre sense canvi.



Democràcia Directa a Suïss

 


Mentre el sistema federal es pot trobar en molts altres països com els Estats Units d'Amèrica, l'Alemanya, Àustria, etc. i la separació de poders (el govern, el parlament, els tribunals) són comú a totes democràcies (o han de ser almenys), els referéndumes són rars en el la majoria dels altres països. Ells tenen una influència positiva al parlament i el govern:

Els referéndumes augmenten el consentiment per cedir (d'una altra manera un partit derrotat cridarà per a un referèndum).

Els referéndumes afavoreixen les coalicions grans (el poder compartit motiva l'arranjament, l'exclusió del poder motiva els referéndumes de obstrución).

Els referéndumes augmenten l'estabilitat (lleis extremes seran bloquejades pel referèndum, els partits són inclinats menys a canvis radicals en les lleis i votants s'inclinen menys a cridar per a canvis fonamentals en eleccions).

Les dues càmeres del parlament troben diverses vegades anualment a sessions de diverses setmanes i entre elles hi ha les reunions de nombroses comissions. Sent diputat no és un treball de temps replet a Suïssa, en contrari a la majoria dels altres països avui. Això significa, que diputats estan més a prop a la vida diària del seu electorat.

Per descomptat el sistema polític suís no va caure del cel, és el producte d'una història llarga i bastant estranya:

Inspirat per la Revolució francesa, partidiarios liberals a Suïssa occidental i oriental, van rebel·lar contra el regnat dels membres vells de la Confederació Suïssa sobre altres parts del país i van cridar a les tropes franceses. Napoleon Bonaparte va ocupar Suïssa i va tractar d'establir un govern central, però ell va ser obligat a aviat restablir alguns elements federals. Després que Napoleon va ser derrotat a Rússia i en Waterloo, Suïssa va tornar a estructures extremadament federals. No obstant això, els cantons St.Gallen, Grisones, Aargau, Thurgau, Ticino, Vaud, Valais, Neuchâtel i Ginebra van arribar a ser membres lliures de la confederació amb drets replets en comptes de la seva posició anterior de membres parcials o territoris subjectes.

De 1815 a 1848 liberals i conservadors debatien sobre l'estructura de Suïssa després de la Revolució francesa. Pas a pas els liberals podrien realitzar innovacions petites en el nivell cantonal. Hi havia liberals així com conservadors en cada canton, i la majoria d'un o de l'altre costat era en general bastant petita, així que el govern va canviar del temps en temps en molts cantons. Quan els cantons amb governs conservadors van fer un tractat secret amb Àustria contra els liberals en 1846, la guerra civil ("Sonderbundskrieg") era inevitable. Després el camí era lliure per a un sistema polític nou. Per 1848 Suïssa va obtenir sa constitució nova que es va basar en la constitució dels Estats Units d'Amèrica en molts punts.

martes, 29 de septiembre de 2015

Entrevista a Antonio Baños de la CUP als matins a tv3

Aquest dimars 28 de setembre del 2015 encare amb la noticia calenta de els  ressoltats de les votacions ‪del 27 de setembre el programa #‎elsmatinstv3‬ 






A les preguntes de la presentadora Lidia Heredia ens explica:  


La sortida de l' euro de la UE no es una condiciò de negociació previa.
Ho plentajarem en el procés constituyen.

Catalunya jà es sobirana, si anem a Madrid, ¿com anem?...¿com un païs sobirà o com autonòmic?
Vui destacar que anem com un govern sobira...volem construirlo amb dret sociales.
 

Desobeir la llei WERT es molt fácil i no costa diners
Ens han Estat organizan desde sempre desde fora el pesament...ara podem desobeir...hem de fer un plan de xoc...desobeir...


Tenim un mandat democràtic despres de haverho demanat de moltes maneres.
No ens FA por..ens presenten per influir i ser decisius


La figura de Más no es vàlida...portem 5 anys lluïtan. ...Artur Más hauria de explicar perque ell?... Nosaltres no l'envestirem...no es tractade ua venganza...volem començar una etapa ...amb un nou president net ...no pot ser un dels extrems...ha de ser una figura de el mig...


Rebrem pressions.Però hem patit mès de dures, fins no fa tant ens detenien i apallisavan.
La figura de Artur Más no la votarem perqué es la figura de les retallades...es una figura cremada...no es una decidió marxista...si no volem una figura que ens representi ..que sigui nova....


Fem un referéndum amb una Constitución catalana...tenim un mandat catala...no esperem a que digui Madrid...nosaltres no hem de fixarnos de lo que digui Madrid. Ara junts per Sí ens han de dir si es creuen que hem guanyat.


Jà no volem que ens escoltan aixó deia una autonomía ..ARA ens governem sols.
Els catalans ens tenim que gobernar de una manera absoluta.
El nom del president es irrelevan t...no volem ni corruptes ni retalladors ni que hagin formar part del cás Quintana
PD: Surtirà bé ens explica Antonio Baños ..farem les negociacions pertinents..perqué tot surti bé..ens possarem d'acord amb Junts per Sí..no ho dubteu pàs


Esperarem dons de aquí pocs dies que les negociacions dongui fruits  i quin i arrivin a bon port...pr poguer arrivar a les negociacion amb Madrid com govern sobirà.

Mès enllaços que parla del tema : 

Diari ARA     

Antonio Baños: "Això sortirà bé, el procés no té aturador 


Mas accepta fer un pas enrere perquè el que s'ha de «resoldre» és el «full de ruta»

 El president en funcions de la Generalitat i número quatre de Junts pel Sí, Artur Mas, accepta fer un pas enrere. Un pas enrere i deixar que sigui un altre qui presideixi el nou executiu que surti d'aquestes eleccions. Així de clar ho ha deixat durant la roda de premsa que la candidatura ha fet al Centre Cultural Born aquest dilluns. Mas ha assegurat que "aquest no és el tema transcendental" quan se li ha preguntat si és ell qui ha de presidir el nou Govern. "El que s'ha de resoldre és precisament això", ha afirmat, en referència al "full de ruta" que es continuï tirant endavant. Des del seu punt de vista, el que és realment important és que els 72 diputats independentistes, és a dir els que sumen Junts pel Sí i la CUP, arribin a un "acord" per seguir amb el procés. El pronunciament ha arribat pocs minuts després que la CUP reiterés que no investiria Mas ja que suposaria fer un "flac favor" al procés.

   Mès clican aquí:    http://www.naciodigital.cat/noticia/95479/mas/accepta/fer/pas/enrere/perque/resoldre/full/ruta

 http://www.ccma.cat/tv3/els-matins/

Mentres han intrevistat a Antonio Baños es revia la noticia: EL MON   
  
David Fernández manifesta "solidaritat sencera" amb Mas

Mas, Ortega i Rigau IMPUTATS.
Ara, després de les eleccions.
L´únic president i ministres del món imputats per posar les urnes. FDP....esperem que tot sigui tant sols una provocació mès i no recaigui cap pena de culpa per ferho. L'exdiputat de la CUP David Fernández ha expressat aquest matí la seva "solidaritat sencera" al president de la Generalitat, Artur Mas; l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Educació Irene Rigau per la imputació per part del TSJC per haver posat les urnes el 9-N. En una piulada al seu Twitter, Fernández ha escrit: "Incontestablement i dempeus, la meua solidaritat sencera davant un Estat neuròtic, demofòbic, autoritari i inquisitorial. Imputacions #9N".

A més, l'exdiputat de la CUP ha fet un altre tuit amb una cita de Thomas Paine: "Qui vulgui salvaguardar la seva llibertat haurà de protegir de l'arbitrarietat tots els altres, o el precedent es tornarà contra ell".




sábado, 26 de septiembre de 2015

Què passarà amb els treballadors publics estatals? By: Alicia García

Assamblea.cat:

 

AMB LA INDEPENDÈNCIA......

Què passarà amb els treballadors publics estatals?


 
El nou està català assumirà funcions en àmbits en els que actalmet no té competències i , per tant, comparà  amb l'experiència dels professionals de l'Administració que avui trevallen en les dependències catalanes.
La continuïtat i integració dels trevalladors públics en la nova administració està prevista. Estudis institucionals sobre procés de transició cap un nou Estat contemplen la integració d'aquets professionals a l'administració catalana, sempre que així ho desitgin.
La llei de transitoritat que aprovarà el Parlament de Catalunya grarantirà que tot el personal al servei de les Administracions Públicas inclosa l'estatal, mantinguin els seus drets i deures ; la seguretat judirica i el principi bàsic de la continuïtat dels serveis públics.
L'administració de la República Catalana necessitarà molts més efectius que els que té avui la Generalitat,per les noves competències i funcions que tindrà i perque el percentatge d'empleats públics a Catalunya és molt baix en comparació amb els p^ïsos del nostre entorn europeu. Aquest creixement serà perfectament assumible amb els nous recursos de que es disposarà.  Als actuals funcionaris de l'Administració General de l'Estat , se'ls obriran oportunitats de promoció professional en una Administració en creixement, i participaran en la creació d'una Administració estatal moderna, àgil i eficaç.Els trevalladors públics estatals que ho desitgin seràn decisius en l'administració de la República Catalana!!


                                
Som la autonomia que té menys funcionaris de  ESpanya i dels cuals provenen de fora de l'autonomia



Cobraran els seus sous els trevalladors públics?



El moment en què l'Estat espanyol deixi d'abonar les prestacionsals ciudadans catalans és el punt en què reconeixerà la independència de la República Catalana i aquesta passarà a fer-se'n càrrec.
En l'escenari més lògic , el d'un acord amb l'Estat espanyol, la situació serà molt sencilla , ja que les novescompetències de l'Administració catalana vndran automàticament acompanyades dels recursos corresponents  provinents dels impostos recaotats a Catalunya.
La Catalunya independent és perfectament viable financera i econòmicament. De nou , els costos adicionals del nou estat estan contemplats i previstos i són perfectament assumibles des del primer dia. Els recursostributaris que generem garanteixen que es podrà fer front a les necessitats del finançament de la nova República(que seran d'uns 4.000.5.000 milions de € mensuals adicionals) per fer front als salaris dels funcionaris, les pensions, lesprestacions d'atur i les noves despeses corrents.
En cas que no hagi entesa amb l'Estat espanyol( fet que suposaria no assumir part del seu deute i comptar amb una economia absolutament sanejada), està previst acudir a fonts de finançament com prèstecs d'entitats financieres; l'emissió del deuta  públic pel nou Banc cental; l'emissió de bons bescanviables per impostos-
Els sous dels trevalladors públics estan garantits , en qualsevol dels escenaris , des del primer minut!!!.





LA ASSAMBLEA.CAT ens diu a tots els catalanans


CATALUNYA : nou estat.

" Comptem amb tots vosaltres per ferla ben gran "

                                Vota Junts per Si o La CUP 
              Son els dos vots que ens portaràn cap l'independència


Per mès informació:
LLibre blanc de la Transció Nacional e Catalunya. Informe 16,"La succeció d'ordenaments i Administracions".
LLibre Blanc de la Transcisió Nacionalde Catalunya. Informe 18, "La viabilitat fiscal i financiera d'una Catalunya independent"
Estatuir Catalunya, apartats 2.3(Acors de restitució de sobirania) i 3.5(Administració eficient)
www.elclauer.cat
Web de la Sectorial d'Administració Pública del'ANC
http://administracioxindependencia.cat

viernes, 25 de septiembre de 2015

Sumate con causa



De los 16.000.000 millones que cada año se van y no vuelven....



    el vídeo que amb claretat diu¿ qui treu les castanyes del foc a Espanya?


 
¿Cómo conseguimos que vuelvan ?
¿Lo vamos pidiendo poco a poco , a quien gobierne en Madrid, a cambio de votos?
Eso ya lo hicimos. Durante 20 años . Resultó agotador.


¿Hacemos un nuevo Estatut?
Eso ya lo hicimos. El PSOE se lo cepilló. El Constitucional lo remató. Y todos incumplieron lo que quedó en pié.

¿Pedimos un régimen económico como el que tiene el vasco?
Eso ya lo hicimos . Rajoy le dió portazo de inmediato y el PSOER no abrió boca.

¿Lo fiamos todo a la reforma constitucional que propone el PSOE?
Susana Diaz ya dijo hace meses que la soliradidad no se tocaba.
O sea, que poco dinero de más va volver.


¿Votamos o Podemos?
¿Crees que un solo partido, que no pasará del 25% de votos, va a poder cambiar algo? ¿ Y con qué dinero crees que pagarian los innumerables cambios que proponen hacer en España?




¿VOTAMOS LA INDEPENDENCIA?
Es la única opción que nos queda...¿Te sumas?

jueves, 24 de septiembre de 2015

Sostenibilitat del sistema de pensions a Catalalunya


Ahir vaig ser voluntaria de Junts per Sí i la veritat va ser molt agradable veure la gent ens preguntava sobre que pasaria amb les seves pensions , es lógic que hi estiguin preocupats, peró no han de patir, dons.... Junts per Sí ...estan plenament organitzats i saven el que han de fer..tant sols Espanya a creat un regin de por per amarrar-nos fer-nos creure.. un sentit de incerteça:' els bancs marxaran, les pensions no les reberan, desapareçerem de l'Unió Europea...tot amb un sol sentit... fer-nos por....



Tenim sort que Margallo i Rajoy sense saverho ens han demostrat com pensen i el que volen...'Som una colonia com Argelia o Cuba que cuan es van independitzar van perdre la nacionalitat espanyola...en fi tot el que ens han fet i fan borda la mentida i la ilegalitat jugan amb el poble jà que ignoran lleis i la defença de un poble...

En va caure ahir a les meves mans un folletó del que van repartir alguns...sobre la sostenibilitat del sistema de pensions on explica ampliament amb arguments per el que fa la viabilidad finaciera, algunes observacions sobre el cuadre de el saldo de la seguridad social : saldo: ingressos-despeses-M€(preus corrents) i per finalitzar arguments sobre la seguretat política i juridica i realment se arriva a la conclussió que: l'anàlisis de l'evolució de le cotitzacions i les pensions dels darrers quinza anys, demostra que Catalunya les pensions estan totalment garantides i es poden incrementar.


Seguidament exposo els arguments perl el que fa a la viabilitat financera...

El sistema de pensions espanyol es basa en el principi de repartiment.Les pensions es pagan amb les cotitzacions dels trevalladors del mateix periode.I si aquestes són insuficients , el Govern de l'Estat compta amb recursos: el Fons de Reserva o l'aportació del pressuport estatal ( que es finança amb els impostos de tots els ciudadans).


En aquet sentit, cal recordar que l'Estat recapta més per cotitzacions i impostos a aquelles zones que tenen més ocupació ( com és el cas de Cataluny ).
Catalunya té una pobleciió de 7,7 milions , un 16,4%de la població  total espanyola (46,7 milions), però compta amb 3,05 milionsd'afiliats , el que representa un 17,7% del total d'afiliats  Espanya (17,2milions). Per tant , el percentage d'afiliats catalans a la SS és superior al percentatge de població catalana respecte a l'espanyola.

En els anys d'expansió económic a Catalunya hi ha un superàvit molt important en Seguritat Social, ja que les cotitzacionssón molt superior a les pensions i altres prestacions de la Seguridad Social. A Espanya des de fa anys inclusiu en els anys d'expansió , el saldo es deficitari.
En aquests moments , degut a la crisi economica i a l'elevada taxa d'atur , els ingressos que s'obtenen de les cotitzacions són insuficients . Però és fals  que, com s'ha dit, els catalans rebin les seves pensions gracies a la" solidaritat" de la resta de l'Estat .
Les cotitzacions en els anys de crisis i molta desocupació són insuficients a tot l'Estat , no només a Catalunya , i el Govern de l'estat està utilitzan altres recursos que no venen de les cotitzacions (com el pressupost o la caxa de pensions) per compensarho.
Per tant , si Catalunya disposés de les mateixes eines que té l'Estat , és a dir, si controlés les seves bases fiscals i recaptés els seus impostos , en el anys de saldo negatiude la Seguritat Social disposaria d'instruments tributaris propis per poder fer front als seus compromisos, que és el que está fent ara l'Estat.
Malgrat que, ara mateix , el sistema de SS és defitiari a tot el Estat en general, si analititzem l'evolució històrica dels ingresos i despeses veurem que un sistema de pensions català és més sostenible que el sistema estatal , i que, per tant , el sistema de pensions espanyol és i ha estat més sostenible amb Catalunya que sense ell. Més que Catalunya qui ha de térmer per poder mantenir els sistema de pensions en un futur és l'Estat espanyol.

El següent quadre mostre el saldo de les contribucions i prestacions de la SS a Catalunya i a Espanya en el periode 1995-2011 . La seva anàlisis permet concloure que un sistema e pensions català anàleg a l'actual seria totalment sostenible, mente que l'espanyol acumula dèficits des del principi del periode:



Arguments sobre la seguretat política i judírica 

L'Estat no pot  discriminar els beneficiarisde les pensions per motiu de residència, atés que aquestes discriminació seria contrària al Conveni Europeu de Drets Humans del Concell d'Europa , del qual Espanya n'és part, i a la Carta Social Europea del Consell d'Europa.
Lóbligació de pagar les pensions està judíricament  i políticament blindada, fins al puntque s'ha atés sempre en tots els processos de separacióque hi ha hagut a Europa en els darrers descennis. Qui recapta (actualment, l'Estat) té l'obligació de pagar les prestacions mentre recapti.
Quan l'Estat deixi de recaptar,és a dir , quan hagi reconegut la independència de Catalunya , deixarà de pagar i, en aquell mateix moment , el nou Estat recaptarà i pagarà.
Per tant l'Estat quan el Govern espanyol , insinua que una Catalunya  independent "no podria pagar les pensions" demostra una falta de respecta per els drets individuals adquirits.Les pensions estan garantides  des del puntde vista polític i judiric, es pagaran SEMPRE. L'única deferència és qui paga Ara, l'Estat paga les pensions perquè recapta: en una Catalunya independent, recaptaria Catalunya i pagaria les pensions a Catalunya.
La seguretat juridica del sistema de pensions català es donarà des del primer moment creant l'Agència Catalana de Protecció Social, aplicant la mateixa normativa legal i els mateixos procediments que fins ara, inclosos els convenis internacionals. La nova Agència Catalana de Protecció Social haurà de d'adherirse a l'Associació Internacional de Seguretat Social i tota altre instancia internacional on es tractin  termes de protecció social.