lunes, 7 de septiembre de 2015
El regnant de Pere II ,el gran
Pere II de Barcelona i III d'Aragó i I de València i Sicília deixà una emprenta decisiva en la història dels seus regnes , malgratque el seu regnat només durà nou anys. Dos dels nostres grans cronistes medievals el comparen amb Alexandre el Gran . Va ser un segon Alexandre per cavallería i per conquesta., afirma Bernat Desclot. I Ramon Muntaner escriu que altre Alexandre fóre estat al món si solsdeu anys hagués més viscut.
Catalunya no es va fer en dos dies....el somni Occità...tornarem anar junts.
El somni Occità
...tornarem anar junts.
Els comtes de Barcelona van mirar sempre cap el nord. Ja en el sigle XI, entre els anys 1067 1070, Ramon BerenguerI va comprar els drets senyorials sobre Carcassona i Rasès.Uns anys més tard, en el 1112 , Ramon Berenguer III es casavaamb Dolça de Provença i estenia els dominisdel casal de Barcelona sobre la Provença, MillauGavaldà i altres territoris.Encare en la mateixa línea, PereI el Católicmaridà amb Maria de Montpeller1204.
Occitània erea aleshores un espai profundament romanitzat amb un índex econòmics i culturals molt elevats . La llengua occitana, o provençal, havia estat la pimera llengua vulgar que havia regenerat una poesia culta, admirada arreu d'Europa . Els trobadors haurien difós nous models culturals , com l'amor cortès, i tenien seguidorsi imitadors, en totes les corts. Occitània era, a més , una terra de senyors, però sense un rei. Els comtes de Barcelona, aviat també reis d'Aragó , no eren els únics que h movien fitxa . Hi havia també els comtesde Tolosa, en franca rivalitat amb aquests. I, a ponent i el nord, dos poderosos reis : el d'Anglaterra, parapetat a la costa atlàntica, i el de França , que esperava la seva oportunitat.
Les terres d'Occitania van veure el desplegament d'un nou corrent religiós , el catarisme, que ben aviat va ser condemnat com heretgia per l'església romana.Els càtars eren coneguts també amb el nom d¡abigesos d'ençà quue es van donar a coneixer en un concili realitzat prop d'Albí el 1116.
Ells s'anomenaven bons homes o, simplement, cristians.. Els càtars sostenien que l'univers era el resultat de l'enfrotament essencial entre el b´i el mal, en què ubicaven l'esglesia oficial. Predicaven la pobresa, negaven l'existència dels sacraments i creien en la reencarnació.L'11 de març del 1208 el papa InocenciIII va predicar la croada contra els càtars. Era la primera croada que no s'adreçada a Terra Santa i no s'enfrontava als infidels, sinó als heretges. La crida papal va aplegar uns cinc mil genets i uns deu o quinze mil infants vingutsdel nord. Al seu davant s'hi va posar el legat pontifici Arnau Amalric , monjo cistercenc.. Les pràctiques de l'exèrcit de la creu van ser d'una enorme brutalitat . Amalricva ordenar a Besiers l'assassinat de més de vint mil persones la pràticatotalitat de la oblació que s'hi havia refugiat, al.legant que Deu ja distinguiria entre els bons i els heretges.
El compta de Barcelona i rei d'Aragó, Pere I el Católic , va optar per defensar els seus vassalls. El 1204 havia obtingut del papa aquest titul , en renovar el vassallatge dels seus regnesa Roma. El 1212, juntament amb els reis de Castella i de Navarra , tot just acabada de guanyar als almorpavits la batalla de Las Navas de Tolosa, que suposà la consolidació de l'hegemonia dels regnes cristians a la Península. Tanmateix, un any després, el 12 de setembre del 1213 , s'enfrontà a Muret , juntament amb altres nobles occitans , a les tropes croades comandades per Simó de Montfort . La batalla va ser esdevenir una autèntica desfeta per als catalans i occitans, i Pere I hi perdé la vida.
La croada es prolongà fins 1255 i suposà l'anihilació dels albigesos i el domini del rei de França sobre Occitania. Molts occitans es van refugiar a Catalunya, que va ser també el reccer de la poesia trobadoresca. La Corona d'Aragó , però restà en mans d'un infant de cinc anys, presoner del botxí del seu pare, Simon de Montfort , el infant Jaume I. La seva supervivència com a entitat política va estar en entredit durant dècadas...jà que era amagat.
Estret del llibre: 100 episodis clau de la historia de catalunya
Capitol 10/100
autor: Agustí Alcoberro
martes, 11 de agosto de 2015
Recordan....el 10 de setembre 2014 al Fossar de les moreres
El 10 de setembe se va celebrar al Fossar de les moreres el acta com cada any de la marxa de les antorxtes...la entrega de flors als soldats caiguts del poble de Catalunya .
Organitzat per "Som Països Catalans."
Aquet any conmemoran el tricentenari ha sigut un acta quelcom diferent al reste ...Deixo alguns vídeos on es veu el moment , la plaça repleta de gent de gom a gom es pot veure el sentiment que es respirava aquell precís moment.
"Volem tindre el Estat que ens van pendre a la força"
https://www.youtube.com/watch?v=JuvAKmVTODE
"Venim de totes parts de la nació catalana"
https://www.youtube.com/watch?v=l3NXnwotOeo
jueves, 6 de agosto de 2015
La concentració d’Ara és l’Hora per defensar les plebiscitàries, un èxit, plè de gom a gom
Ple a vessar en la concentració d’Ara és l’Hora per reivindicar el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27S. La plaça Sant Jaume de Barcelona ha acollit milers de catalans que, liderats per l’ANC i Òmnium, han desplegat una pancarta gegant per empènyer la ciutadania a participar de les dues cites de setembre: la mobilització de la Diada i els comicis del 27S
Durant la concentració, el president de l’ANC, Jordi Sànchez, ha fet èmfasi en la necessitat que la gent s’inscrigui a la marxa de la Meridiana: “A tothom que encara no s’hagi inscrit a la Via Lliure, feu-ho! Volem arribar a l’11S sent més que mai”. Sànchez també ha revelat que ara hi ha 110.000 inscrits, una xifra que no es va assolir l’any passat fins el 13 d’agost. Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium, Jordi Cuixart, ha explicat que “tenim tres objectius: fer del 27S un referèndum, omplir la Meridiana i guanyar la independència el 27S”.
deixo uns vídeos de aquell acta:
miércoles, 5 de agosto de 2015
Presentació dels candidats de la societat civil de «Junts pel Sí» 05-08-2015
Presentació dels candidats de la societat civil de «Junts pel Sí» 05-08-2015
El Parc de la Ciutadella de Barcelona ha acollit aquest dimecres la presentació conjunta dels candidats de la societat civil que encapçalaran les llistes de Junts pel Sí a les quatre circumscripcions. A l'acte hi han intervingut Raül Romeva, Muriel Casals, Lluís Llach i Germà Bel, entre altres.
Aquet acta presentació del Junts per el Si de una manera cordial han anat entran i se han anat presentant el candidat i han explicat al public asisten el perque han arrivat asentirse atrets per col-laborara la campanya Junts per el Si .
Deixo uns vídeos del acta amb candidad Raül Romeva i el vídeo sencer de aquet acta.
Acta sencer a Ciudadella Junts per el Si
Els 8 punts claus en que es basa el programa que tenen fet:
"Sí a un nou país amb oportunitats per a tothom"
1. Sí a un país que naixerà del teu vot, amb un procés ben fet,amb una democràcia millor.
2. Sí a un paísamb eines que tenen els Estats al servei de tots els ciudadans i per a la lluita contra la crisis i les desigualdats.
3. Sí a un país amb més i millors llocs de trevall , amb una economi basada en l'esforç i el suport a l'emprendoria.
4. Sí a un país amb millors escoles i millors oportunitats per els joves.
5. Sí a un país amb la millor sanitat i un sistema de pensions segures que garanteixi una vida digna a la gent gran.
6. Sí a un país divers que respectarà la llengua que parles, que sentsi que vius.
7. Sí a un país obert a Europa i al món, a l'exportació, a la innovació i amb la cultura a l'abast de tothom.
8. Sí a un país que pots decidir com vols que sigui. Fet entre tots.
Os podeu inscriure i a:
juntspel.si.cat
facebook.com/juntspelsi
twiter.com/juntspelsi
instagram.com/juntspelsi
periscope.com/juntspelsi
Algunes fotografies aquel desveniment
El País
La candidatura Junts pel Sí, que integra a Convergència Democràtica y a Esquerra Republicana, trabaja contra reloj para intentar presentar una oferta electoral sin fisuras que vaya más allá de la apuesta independentista. Sin embargo, y a la espera del programa definitivo, los mensajes discordantes han comenzado a aflorar tanto en lo referido a políticas sociales como a la hora de aclarar si Artur Mas, número cuatro de la lista, será realmente el candidato a la presidencia.
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/08/07/catalunya/1438977009_473815.html
Alicia Garcia
6 agost a les 08:33 ·
JA ETS CANDIDAT/A PEL SÍ!
La teva inscripció s’ha completat.
soc la número 5851
PD: ANIMAT I APUNTAT A QUE SIGUEM MÈS FORTS!!!!
juntspelsi.cat
juntspelsi.cat
https://juntspelsi.cat/candidats/5851#
PD: VINA FESTA CADIDAD acontibnuació deixo aquet enllaç perque elegiu el lloc mès adieent on pogueu inscriureus : https://juntspelsi.cat/intro_gentpelsi?locale=ca
lunes, 3 de agosto de 2015
Signa de la firma per fer les eleccions del 27 S 3 de setembre del 2015
El President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas ha remarcat que "en el fons" aquestes són unes eleccions "excepcionals"
Signatura del president convocan eleccions al 27S
Aquet mitgdia Soraya de Santa Maria a amenaçat en treure la festa del 11 de setembre amenazan al president que si fa un acta ilegal prendran mides
A les 21:00 Se ha celebrat el acta de signar el decret per que es celebri les eleccions del 27 de setembre tot seguit el president Artur Mas ha dit:
El decret ha mantingut "en la forma" una fórmula ordinària de convocatòria i no ha fet referència al caràcter plebiscitari de les eleccionsSignat el decret, i amb els ciutadans convocats, comença ara el període de presentació de candidatures. La campanya electoral començarà l'11 de setembre
Fins aquí la declaració institucional del president. Mas ha triat un marc inusual per a la declaració, el pati dels Tarongers
"La democràcia és ara la protagonista"
"Fem del dret a somiar un horitzó d'esperança per construir un país millor"
"Som una nació mil·lenària, que té dret a decidir el seu futur"
"Assumim la responsabilitat que el moment demana. Visca Catalunya"
Seguidament podeu veure els vídeos de la signatura i del que ha dit al pati dels tarongers
Entrevista al cap de l'oposició Oriol Junqueres 3 d'agost del 2015
Entrevista Oriol Junqueres a tv3 Després que Artur Mas signés el document per la 27S
A preguntes del presentador de tv3 ha respós seré amb honestitat claretat. El lider d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, s'ha mostrat convençut que l'opció independentista serà la més votada el 27-S, que ha descrit com la "millor oportunitat que hem tingut mai per guanyar" i ha dit el seguent :
l'Estat espanyol és el que mes incompleig en:
-energia renovables
-crea incertesa
- devilitarnos
objectiu nostre és garantitzar la seguritat de la ciutadania catalana.
Catalunya independent reberà els ciudadans tots inclosos als rendiment. Els sous a dit que el tindrem garantitzat, l'empresaris i els sindicats són plenament amb la sobirania del nostre país.
L' Estat Espanya té una deuta impossible d'assumir el 100%.
"Continuarem amb el euro perquè pretanyem a moneda europea Unió Europea." Tenim que fer la màxima possible concentració de tots els partits polítics ".
" Si nosaltres hem respectat les decisions que a près el Estat cuan no guanyavam, esperem que els altres es respectin les nosaltres decisions. No ens han deixat tindre un referèndum de debo, si ells han impedit que el poble voliem, no es pot suportar que ens sometin en continus impediments. M' estimo a tots aquells que comparteixen els mateixos projectes pensan en la la Cup, si anem en definitiva guanyarem junts
Mès informació a
Nació l Digital :
Junqueras: «Són els ciutadans amb el seu vot els que donaran caràcter plebiscitari al 27-S»
Junqueras ha parlat poc després que el president de la Generalitat, Artur Mas, hagi signat el decret de convocatòria de les eleccions. "Estem d'acord en com s'ha fet", ha apuntat el líder d'ERC, que considera que "són els ciutadans amb el seu vot els que donaran caràcter plebiscitari al 27-S i no pas el decret".
NotíciesTV (Video inclós )
Junqueras: "Qui dóna el caràcter plebiscitari són els ciutadans amb el seu vot, no pas el decret"
El president d'Esquerra Republicana i cap de
l'oposició s'ha mostrat convençut que una Catalunya independent
continuaria dins la Unió Europea i mantindria l'euro com a moneda
Suscribirse a:
Entradas (Atom)




























